dimecres, 18 de gener de 2017

Quimèrics gladiadors...

...o com la vaig tornar a liar... per enèssima vegada!
Aquest seria el títol més adient però era massa llarg!
Pues si canalla, em vaig tornar a equivocar de via, una altra vegada, com ja m'acostuma a passar ultimament... jo no sé com collons em miro els crokis o que osties putes penso!
Total, en Patu va tornar a Xile a currar, i amb el meu germà vam decidir tornar a St. Llorenç, ja que vam veure que en un dia hi havia temps per fer 3 o 4 vies...
Com que la paret de la Formiguera teníem el record que estava al quinto pino (vaja memòria més patètica...) vam decidir començar per la paret de l'Ós, després, l'esperó Remacha, i seguidament ja ens mirariem el què.
La via escollida va ser la "Quimérica laxitud". Segons el que havíem llegit estava ben equipada, roca bona, guapa i amb un parell de llargs putes per apretar una mica.
El primer llarg el va fer en David, un quartillu amb poca cosa a dir... facilet, una mica d'alejes, una mica de matolls i reunió als 20 mts.
El segon llarg em va tocar a mi, una travessa facilota, molt guapa, ben equipada i força espectacular que ens deixa sota un muru ultra-desplomat! Wenu... només desploma una mica, però aixecar el paner que porto sota l'esquena no és una tasca fàcil!!! Unes apretades, un antenassu i R!
Bien!
El vaig encadenar però com una fulla en plena ventada!
Després va pujar el meu germà tot renegant i maleïnt els ossos de Cristu!

Bona foto del 2n llarg



Tres imatges ben borrosses del meu germà fent la trave del L2

I a punt d'encarar el murete desplomat

Però en un tres i no res ja estavem mirant-nos la tercera tirada, la qual té trukillu:
- És una travessa fàcil fins un buril, i aquí sembla que haguem de pujar recte un parell de metres, però NOOOOO!!!!
Em de continuar cap a l'esquerra, i sota un bon sabinot trobarem un parabolt i quan el passem de llarg és llavors quan em de remuntar una  miqueta per continuar horitzontalment fins una reunió que és de la via "Travesia de los gladiadores", la passem de llarg i muntem la nostre a la següent!!!

El meu germà i el parabolt amagat del L3

Aqui va ser el meu minut de glòria...
Com que no duiem crokis i anavem de memòria, vam muntar la primera R que vam trobar. Clar, miravem el següent llarg i només veiem una xapa...
- Només hi ha una xapa?
- No crec... passa que no es deuen veure... espero!
- A l'esquerra tira una via que es veu ben grapada.
M'ho miro...
- Vols dir?
- No sé... diria que la nostra via es la de l'esquerra...
I carregat d'il.lusió i motivació tiro amunt sense fer cas de les sabies paraules de mon germà... 
Sooooort que duia el meu semaforillu!!!!!
Vaya apretada de cul!!!
No m'entrava ni la famosa agulla que algun beneit va perdre al paller!!!
Vaig conseguir fotre un parell d'aliens pel diedre que teniem a sobre, al final un micro, més simbòlic que res, una petita trave on poso un altre alien, l'ultim, claro está, i surto a una placa on hi ha un pont de pedra muntat...respiro...m'ho miro durant una hora per lu menus i al final tiru amunt per qué ja veig que no hi cardu pa ben bé res allà parat com un estaquirot... arribo a una sabineta, i a partir d'aquí ja és fàcil fins la R4...una tirada mooooolt guapa, passa, que en aquell moment no sabíem on ens havíem cardat, però si portes els ferros que toquen ha de ser molt disfrutona!
Quan arriba el meu germà a la reunió, està amarat de suor i em diu que a passat més por ell que jo... m'ho crec...
Total, que aquest últim llarg pertany a la via "Travesia de los gladiadores", i la nostra via era la de més a l'esquerra... 
El descens el vam fer a peu tranquil.lament, rumiant quina via més podiem anar a fer... però sobretot portar el crokis per no tornar-la a liar!!!
Us penjo uns crokis de les dues vies i així podeu veure la cagada que vam fer...

Crokis de "Quimérica laxitud" fet per en Visas
El mateix crokis amb una nota meva...

Crokis de la "Travesia de los gladiadores" feta per en Juan