dimecres, 26 d’abril de 2017

Camarassa

Po zi, també hem estat per Camarassa "escalant", per dir d'alguna manera fina com perdem el temps i els calés.
El primer cop que vaig ser-hi, va ser a principis de l'estiu de l'any passat.
Vam anar-hi de rebot, ja que estavem a St. Llorenç, però cardava una calda inhumana, i vaig proposar d'anar al sector "Marcant estil".
El meu germà ja em va avissar, però no li vaig fer cas...
Estava a rebentar de "cordades", per dir-ho finament...
Autocaravanes, furgos que valen més que el meu pis, cotxes, gossos, mainada, pares i mares, nadons, radios, música, cotxes mal aparcats, curiosos... semblava... no sé que semblava... qualsevol cosa però menys un sector d'escalada!
Total, varem mirar els sectors des de la carretera i vam marxar cagant llets d'allà com "El equipo A"!!!



Uns dies més tard, en Grau, va i em diu d'anar a fer unes vietes aquí.
M'imaginava la mateixa escena altre cop, però per mandra de rumiar un altre sector, vaig acceptar.

Com sempre, va triar ell, i com sempre no va triar cap via de 5°!
Total, cap a la "Directa" del Puro.

Crokis del Princep de les Maduixes

El tiu va i enllaça els dos primers llargs, i em deixa allà sol amb tot de locals que estaven més forts que el vinagre...
Després d'una estona pujo jo, vaja quinto d'entrada!
Serà la vergonya, el polen, la toma de contacto, les combes que duia o que sé jo però em va costar força. El pas de 6b del L2 el vaig acerar i després ja vaig arribar a R2.
Miro el 3r llarg i m'el deixa fer!
Al.leluia!
Un dia que em deixa anar de 1r!
Encadeno, puja ell i rapelem amb cuidadu per qué a peu de via hi han tots els escaladors de la comarca!
Un cop a peu de via, descubrim que entre tota aquella colla hi ha en Nico i en Sallas, el qual ens recomana unes vies noves que han obert ell i els seus companys a la Paret de les Gralles.
Com que hi ha molta gent a tot arreu, i molt polen, cardem el camp cagant òsties a veure que si cou a aquella paret.