Resum de Cal Barricó (i 2a part)

 Fa uns mesos, em van arribar comentaris de penya que havia anat a la via "De l'hereu", a Cal Barricó, però uns havien flipat amb els alejes i l'estat dels cordinos que vàrem deixar als ponts de pedra del primer llarg, i uns altres no havien ni començat per culpa de la vegetació. 

 Com que li tinc molta estima, vaig buscar algun company per què m'ajudes a cardar-li un rentat de cara als dos primers llargs. Els de sempre van fer com sempre: que sí la mainada, que sí no em motiva, que sí hi ha molt pateo, que sí diuen que plourà, que sí he estat en contacte amb un positiu, que sí ja l'he feta... Mil excuses varies, algunes que ja havia escoltat, i alguna de nova per fer més variat el repertori. Total, que finalment vàrem acabar en Paco i jo.

 Així que vàrem carregar les motxilles amb un bon grapat de parabolts, el taladru, les eines de neteja i cap amunt. Va acabar sent un matí ben aprofitat, ja que vàrem netejar el primer llarg de matolls i herba, vàrem treure els espits de 8mm. i vam posar parabolts inox de 10mm., vàrem posar-ne 3 o 4 de més, vàrem netejar la repisa del L2 i vam afegir una corda fixe perquè el cable ja porta 22 anys a Sol i serena. Un cop a terra, encara vam aprofitar per agafar una mica de llenya, ja que han estat treient fusta i n'han deixat molta.

 Pues ja ho sabeu, sí la voleu anar a fer, aprofiteu ara que encara està neta, i sí em voleu fer cas, porteu unes tisoretes petites de podar, perquè els esbarssers del tercer llarg no els vam tallar. Es passa bé, però sí portem roba cara o que apreciem, potser ens emportarem alguna sorpresa...

Abans...

...i després.

Llenya i núvols ben curiosos.

 Van passar unes setmanes i un company dels que es va rajar per culpa de la vegetació em va trucar per anar-la a repetir. Encara estava cardat de l'esquena però un bon esmorzar amb Enantyums i Voltarens m'ajudarien a aguantar unes quantes hores fent de petate. Encara hi havia polsim del taladru i sorra dels forats, però amb lo que ha plogut des de llavors, el primer llarg deu estar impecable. A cap dels dos ens va sortir, però quan era jovenet l'havia encadenat i li donava 6b/c, o 5°/Ae. Ara, amb les tres xapes de més, es pot  fer sense passar gens de por.

Tres imatges d'en Brad Pitt al L1.

 El segon llarg és caminar, no té interès, però des de la R2 ja veiem els impressionants L3 i L4, els quals es poden enllaçar, però jo no ho recomano, així podem fer unes bones fotos del company/petate. A ell li van sortir, a mi no. De jovenet també els havia encadenat, ara ni els he ensumat... Joventud, divino tesoro! El tercer té un paset i està graduat de 6a, amb un esbarsser que molesta un xic però deixa fer. I el quart té una secció d'encongiment, ideal per personetes,  amb un final força malparit, 6b/+, o 5°/Ae pels menys lolos.

El pas de 6a.

Arribant a R3.

Jo assegurant R3.

 L'últim llarg potser és el menys agraït. Un pas mooolt puta que quan trobes el truco no és tant difícil, però a vista costa molt trobar-lo. Llarguet curt, aeri i deiem de 6b+ indecotable, tot i que passarem bé amb 5°/Ae, amb una reunió un pèl incòmode d'on haurem de fer un ràpel de 30 mts per arribar a una ample repisa penjada. Des d'aquí anirem a cercar un roure molt gran d'on farem un petit ràpel fins el jardi de la segona tirada, i després anirem a buscar la 1a reunió per fer el darrer ràpel.

Últims metres de la via.

L'aproximació i el Croki-paint general el trobareu aquí,  o sigui, a l'anterior entrada, vale canalla? Us penjo una foto del crokis del nostre llibre. Per cert, sí en veieu algun, compreu-lo, perquè ja no ens en queda cap!!!

Croki-paint auto-xirlat.