Hi hauré de tornar

 Ja fa un any i picu, Don Angel corria per aquí i vam poder recordar vells temps escalant una altra vegada junts en molts dels nous sectors que hi ha per la comarca. Però no en tenia prou i volia fer alguna via llarga. Com podeu imaginar vàrem anar un dia a Coll Roig , però se li feia petit i volia més metres, així que ens vàrem decidir per anar a fer la via "Doctor Neret" a la Dent d'en Rossell a principis de gener, que gràcies al canvi climàtic només vàrem passar un xic de fred al primer llarg.

Don Angel.

 Com que ell està més curtit pel fred va encetar la via i sense immutar-se va arribar a la primera reunió. Jo vaig pujar tant bonament com vaig poder, però tenia els dits freds i balbs, ja que el Sol encara no ens tocava, així que un cop a R1 tots dos, va continuar ell. 

En Patu camí de la R1.

 El següent llarg gairebé el fa net però resulta que hi havia un pinet que anava molt bé per tibar a l'últim pas, però que ara ja no hi és. Com que duiem el semàfor va poder assegurar-se decentment però no el va encadenar. Quan vaig pujar jo vaig veure que el petit pi estava arrancat de soca i arrel, i fer un pas tant puta assegurat d'un alien no em va agradar. HI HAURÉ DE TORNAR A ARREGLAR-HO.

En Patu començant el segon llarg.

 El tercer i el quart llarg són facilots i agradables i com que el Sol ja m'havia escalfat els dits, els vaig fer jo. Un cop arribo a R4 s'amaga i no el vàrem tornar a veure en tot el que quedava de dia, però la temperatura de l'ambient i de la roca eren soportables.

Tres imatges d'en Patufet al L4.

 El cinquè llarg el va fer en Patufet i en un tres i no res ja estava a la cinquena reunió. Jo de segon també em va sortir, però m'ho vaig haver de mirar una bona estona el tram final mentre Don Angel començava a posar-se nerviós!

 El següent llarg no tenia en ment fer-lo, ja que és un bon 6a+, però em va motivar tant el company que em vaig envalentonar i vaig tirar amunt. ERROR! Els passos de l'inici del llarg em van costar un disbarat però em varen sortir. Arribo a la repiseta bufant més que una locomotora i quan em recupero tiro amunt pensant que ja serà un passeig fins la següent reunió, PUES NO!  Dels tres pins que hi havien per assegurar-nos, dos ja no hi són i l'altre poc li queda, resultant un tram fàcil però força expo. 

Don Angel al sisè llarg.

No sé que collons fa amb el braç així!

 Quan tornem a estar tots dos junts, ara ja a la R6, acordem que HI HAURÉ DE TORNAR A ARREGLAR-HO posant un parell o tres de parabolts. No sé a qui liaré per venir-me a cardar un cop de mà, però en fi, ja trobaré algún pringat.

 Els dos següents llargs els fa ell sense problemes i finalment arribem a dalt. Fa estona que no veiem el Sol, però no fa gens de fred, així que recollim els trastos tranquil·lament i baixem pel camí paral·lel al Torrent de Fontalba, que ara ja ha esdevingut el descens "oficial" de les vies de la dreta de la Dent d'en Rossell, suficientment marcat i fitat, impossible perdre's!

En Patu al vuitè llarg.

Croki-paint amb algun equivocat.
El sisè i el vuitè són 6a+.