El komando s'en va a conglomerejar a Peña Rueba

Pozí....després d'una sortideta a Collegats i una altra a Els Graus a Collbató, tocava més conglo! Increible! Mai haviem visitat tres zones d'aquesta roca en tant poc temps! No s'ens dona gaire bé...perqué mentir-vos.

I amb l'excusa de que el meu germà ha de fer una mica de rodatge després de la lesió, i de que em de fer voltar la furgo sino es rovellarà, ens en vam anar tots dos cap a Peña Rueba.

Per qué?

Doncs perqué els croquis que vam trobar per internet en ho pintava molt bé: vies no molt llargues 200-300mts, ben equipades, amb no molt pateo, roca sana i bones vistes de riglos.

La via escollida va ser l'arxi-popular "Sendero límite", però un cop a peu de via vam canviar d'ideia.

La causa? Dos petits desprendiments que van anar a petar a peu de via, a escasos metres nostres.

A punt de marxar cap al bar, ens decidim a probar sort a la "Santi Sagaste".

Molt bona elecció. 

Un primer llarg de 6a que ens agafa freds però que ens va surtir molt bé....wenu....jo vaig cardar una apretada que una mica més i m'estripu l'ojai....perdó per l'expressió però va ser així...

Aquest llarg el vam enllaçar amb L2, 4°, i després venen quatre tirades molt bones de 5°/5+, sobretot el quart llarg, moooooooooolt xulu!

L'ultim llarg no és lleig però la roca aquí no dona molta confiança i no val a badar.

El camí de baixada està molt ben marcat, més fàcil del que sembla, desgrimpades, cadenes, cordes fixes i cables ens duran a peu de via.

Només vam fer dues fotos, una durant l'aprox i l'altre baixant, ho sento....

Ens va agradar tant que ja tenim la guia de la zona, i el puta del meu germà fins hi tot ha tornat, aquesta vegada a fer una via més senzilla, "Los terceros tambien existen" però amb la parenta....glups! Aixó li dona un parell de graus més a la via! Jajajajaja! 5°/6c...jijiji

Segons ells molt bona via també, plaisir 100%, però aquest cop van seguir fins el cim, des del qual és més fàcil el descens i tant sols són dos llargs mes de 3°.

La Nuria acabant el segon llarg

                                                     

Fent l'última per arribar al cim del Mallo Mora

                                                           

Jejeje...aquesta fita si que la vam veure!

http://eskalatzencas.blogspot.com.es/

http://iozzz.blogspot.com.es

En vermell la via, i en verd el descens

Ja falta menys!!!!

Pero no vol dir que quedi poc....
Em equipat i netejat 3 llargs mes de la via nova a la Dent d'en Rossell.
Ja hi ha 5 tirades enllestides, pero falten les 3 ultimes...buf!
A veure si podem a acabar-la aquest estiu per que la pugueu fer!
Uns avançaments:
L'estem equipant per anar amb cintes nomes.
Reunions comodes.
Llargs no molt llargs....valga la redundancia.
Una altre via de plaisir a la Dent, tipus Somni d'en Rossell, Historia inacabable o Kuru.
"Doctor Neret" 230mts +/-.
Anire informant-vos.
De moment....un parell de fotos, una és d'una cordada al L3 de la Historia inacabable des de la nostre R2 i l'altre foto ens la van fer ells, l'Arseni i en Joan.

Un servidor a la R4.

L'Arseni i en Joan encarant el 3r llag de la "Historia..."

L'atic de l'avi Joan

Per qué aquest títol?
A finals de gener vaig tornar a Montserrat, aquesta vegada amb l'Adei i en Puig, deu n'hi dó....al final apendran a montar reunions? No perdo l'esperança.
Vam anar a Collbató, una altra vegada....tinc d'amortitzar la guia d'en Luichi.
Primer vam fer "La via de l'avi", però no vam trobar l'inici....si,si....no ho vam trobar! I que? No us heu equivocat mai?
Total, vam anar grimpant entre lloses i matolls i vam arribar a la R2...
Ens vam possar mans a la feina, vam enllaçar els dos primers llargs nostres, entrant per una via que hi ha a l'esquerra i que segueix una fissura molt guapa i pregona.
El següent llarg,de 5+, és el millor de la via, bona roca, bon equipament i finet sense agobiar.
Un cop a dalt vam baixar per una drecera de senglars i vam anar a La Codolosa per rematar el dia.
Aquesta vegada, la via escollida va ser la "Joan's".
Em feia gràcia probar l'Ae del tercer llarg....uiiiiiii.....quina gràcia!
Vam enllaçar els dos primers llargs, i un cop vam arribar al bombo de la 3a tirada ja vaig veure que no encadenaria....
Però no us penseu, és factible, em vam sortir tots els moviments però em vaig penjar....ooooooooooohhhhh.....diria que deu rondar el 6c, però quan va pujar en Puig va trencar més d'un canto....no sé com haurà quedat.
I un altre cop al cim, i ara que?
Doncs més!
Li va tocar el torn a la via "L'àtic de La Codolosa".
Bona via de tres llargs variats i ben  trobats, on ens pot anar bé el "semafor", que jo no vaig utilitzar i aixó que el duia, però anava molt motivat i ni hi vaig pensar-hi....i aixó que no soc molt valent.
Un cop a dalt, que vam fer?
Al bar!
Doncs no!
Cap a casa.... a fer bondat, que el record de la resaca de cap d'any encara el tinc fresc....
P. D.: Heu entés el per qué del títol?

Any nou mogudet

Aquest any ha començat força mogut, sort que ja s'ha tranquil.litzat una miqueta. 

Ja per cap d'any em va tocar treballar, de bon grat, amb l'espectacle de les campanades. 

Vam montar un tirolina, q despres de la trabucada, si heu llegit be....també soc de la colla dels Trabucaires de Ripoll, em va tocar desmontar, si a tot aixo li sumem cava, birra, ratafia, cubates....més anar dormir tard i cansat,el dia 1 va ser tota una desfilada del sofà al water...un no parar de vomits, arcades i nausees.... Però el dia 2, encara estant molt cardat, i quan dic molt és molt.....en Carretero em va treure del llit per anar a Montserrat, glups!!!! 

Total, com que estava tocant fons, i el dia era gris i ventós, vam acabar a la Codolosa. 

La primera via que vam fer va ser "La tribu", vaig intentar el 6b però va ser un petit recital d'A0's. Tot i així la via val molt la pena fer-la, els tres llargs són molt guapos, roca sana i bon equipament.

Vam baixar a peu, i un cop a peu de paret vam fer la "Campions", també molt xula, sobretot el segon llarg, el qual vam enllaçar amb el tercer.

Encara teniem ganes d'escalar més, però el meu estómac va tornar a dir prou....

Unes 30 hores abans.....no es podia esperar gaire res de bo

L'Aleix al primer llarg de "La tribu"

Croquis de les vies que vam fer 100% "paint"

L'endemà tornem cap a Montserrat....soc ben massell...

Aquesta vegada, però, vam anar a fer la "Orgull Maputxe", al Serrat Inferior d'en Muntaner.

Suposo que si tens el nivell per passar en lliure, deu ser una via molt guapa, però....

-El primer llarg és lleig, brut i amb els espits mal posats, millor no caure

-El segon està fora del meu abast, 6b, però deixar un pitó casolà, amb el forat massa petit pels mosquetons normals i una excursió digne de GR a l'última xapa......

-El tercer és molt maco, però molt curtet.

Vaja, jo no la recomano per matats com jo.

Un cop al cim, vam seguir la cresta, amb molt bones vistes, i vam enllaçar amb el camí que ens duu a La Pastereta i varem pujar la "Funció clorofíl.lica", que vaig trobar molt maca, llàstima del vent que es va girar....
Per baixar vam tornar a desfer la cresta, mooooooolt llarga, però val la pena per rematar la jornada.

L'Aleix iniciant el primer llarg de "Orgull Maputxe"

L'Aleix apretant i ENCADENANT el 2n llarg de "Orgull Maputxe"

Per la cresta cercant el camí per anar a La Pastereta

Croquis fet a corre-cuita.....

L'Aleix al primer de la "Funció clorofíl.lica"

L'Aleix al 2n llarg.

Jo a la 3a tirada

Loco por incordiar!!!!!!

Dissabte plugós......

Aixó equival a Rosendo, Barricada, cervesseta, unes guindilles i unes patates per anar picant, i la diabólica màquina de l'infern anomenada  ordinador......joder.

Avui toca Fundació Tali Manero Revival!!!!

Escalador, barranquista, amic i pare com n'hi ha pocs!

Wenu...no ens passem....com escalador no ha triumfat gaire....

Doncs anem per feina!

Aviat farà tres anys de l'ùltima escalada que vaig fer amb ell. La feina, la distància, la nena, la xicota i el sedentarisme (senderisme NO, sedentarisme!!!) és l'excusa.... Però el vaig enganyar aquell febrer per fer un Gorret.

La via escollida va ser la Guzman-Silva, una via que a mi em va agradar molt, però el primer llarg tot hi ser molt fàcil el vam patir una mica per qué cardava un fred d'un parell d'ous!

Vam enllaçar el primer i el segon llarg per fer la reunió al solete, màx. 5º, i ben equipat, tot hi que he llegit en algun blog que han petat alguns parabolts.....callo per qué no vull dir més tacos!

El tercer va ser tot un drama....pitjor que "La casa de la pradera". Van baixar tots els sants en pocs segons.

Reconec que no n'hi ha per tant, en aquesta tirada trobem un bombo que es fa amb tres o quatre passos curts i amb pedals, però l'Ivan no havia utilitzat mai uns estreps, i menys en desploms...

Quins crits sagal!!!!!

Pilla!!!!

Corda!!!!

Pilla!!!!

Tiva!!!!!

Etc...

Etc....

Etc...

Finalment el show va acabar bé i vam fer cim, la segona vegada per ell. Després vam baixar cap a la Magdalena Superior, a fer la "Dr: Anton", però un cop al cim del contrafort ho vam deixar estar ja que va entrar boira i pluja....com sempre!!!!

Tres imatges d'en Chewa al primer llarg (L1+L2)

Foto del cim....res feia preveure el marrón que s'ens va cardar a sobre!

Fred i vent, com sempre, però encara faltava la pluja i la boira.

Setge a la Cara de Mico

Fantàstica agulla, injustament oblidada, degut a la seva situació, a l'ombra del Gorro Frigi. Segur que si estiguessin de costat seria molt popular, però gràcies a les vies que s'hi han obert aquests darrers anys comença a ser força concurreguda.

Personalment trobo que és molt maca, i d'una alçada perfecte per combinar amb un Gorro o una Magdalena.

El primer cop que hi vaig anar va ser amb la companya, a fer la via "Infidel", molt bona via, llàstima del fred i vent que feia però és una ruta molt bona, ben trobada i ben equipada.

La segona vegada va ser amb l'Esteve, de Vic. Vam pillar més bon dia i després de fer la "Aresta Sampietro", vam fer la "Optima" al Gorro.

La "Aresta Sampietro" està bé, però em de tenir ganes de fer artifo sino cagada roc....i la "Optima" em va agradar, sobretot el primer llarg, una placa molt grapada que ens permet forçar el 6a sense cagar-nos a sobre....i el tercer llarg, el qual té un tram molt descompost, també el podem forçar gràcies al generós equipament.

I fa uns dies, el 27, vam tornar amb la jefa, aquest cop però, vam fer la via "Escalada virtual", una via molt xula, la més guapa de les tres que hi he fet, també molt equipada i amb roca sana, excepte un tram del L3, on hi ha una petita corda fixe per evitar un tram molt sorrenc, però jo no la vaig utilitzar, o sigui que no està tant fotut el tema.....i un tram d'Ae en els dos ultims parabolts. En la repisa de sota el tram d'Ae hi ha una R opcional que nosaltres vam fer, ja que feia molt vent i costaria molt entendre'ns amb la dona. Vaig intentar fer-lo en lliure però el fred i el vent em van fer desistir.... un altre dia serà.

 

La Mireia arribant a R2, la nostra R1, 60mts molt guapos.

 

 La jefa al L3, el nostre L2, el millor de la via.

 

Tres imatges de l'Esteve al primer llarg de la via "Optima", 6a?

 L'Esteve obrint el L2 d'"Optima", 4º.

Jo acabant el segon llarg d'"Optima"

Encarant el tram més difícil i descompost del L3, 6a?,de la via "Optima" 

 No sé si s'entén gaire, espero que si, amb la feinada que he tingut.....

Via del Carles amb Her Kommandant

Popular a més no poder, així és la via del Carles del Gorro....
Ja l'havia fet una tarda del 1998....han passat quinze anys! Deu meu! Quinze anys!
Quan la vam fer treballava a Casals al torn de nit, i va ser una sortida força racing.
En canvi, aquesta segona vegada a set molt diferent, en plan relax, on l'objectiu era que la parenta pugés al cim del Gorro Frigi per una ruta amb una mica d'ambient, per tant, sense ser molt dificil com la Bella Easo i cia o tant fàcil com la Blava i cia.
Que més us puc explicar d'aquesta mega-concurreguda via?
Us puc dir que estavem sols en tota aquesta vessant del Gorro! Increible però cert!
Tots dos vam encadenar i tot va anar molt bé, bona via, bona roca, bon equipament, un bon Sol i millor companyia.
Resumint; via molt recomenable però escollint el dia, ja que és una via molt popular!!!!

 

 La mestressa al primer llarg, 4+.

  

Arribant a R4.

Escalades al Sol a Coll Roig

A la Serra de Montgrony, concretament a Coll Roig, l'incansable i controvertit Santi Sanz, està equipant un bon grapat de vies, unes quantes de llargues, i de moment un parell de sectors d'esportiva.

El sector no està enllestit, queda molta feina per davant, però ja podem anar a passar un bon dia d'escalada.

El sector està donant que parlar: que si les xapes no són al lloc correcte, que s'han picat cantos, que s'ha repicat en excés per posar els químics, que si hi ha sika..... per mi? Collonades!!! Qui equipa asiduament m'entendrà. És molt fàcil criticar i ofendre, mentre xapem parabolts i químics. Hi ha una feinada brutal començar un sector: anar-ho a mirar, embardissada assegurada, fer els camins per anar als peus de vies, els que van a dalt la paret per equipar, tirar cordes, netejar, prober, marcar, equipar, anar comprar de tot, obrir alguna via des de baix i després equipar-la encara és més feinada....etc....

Wenu, total, que a mi m'agrada, i paso del que diuen els demés. I m'agrada tant que hem obert dues vies des de sota amb en Santi, la "Patxaran Litrako" i la "Kings of metal", i després ell les va netejar i equipar.

També hi he portat la parella, algun colega i companys del curro, i els va agradar també, sol, bona roca , grau assequible, equipament bo, tranquil·litat assegurada, i si tenim un cotxe alt 10' d'aproximació, i si no 30'....

L'aproximaxió? Fàcil, tothom sap arribar al refugi lliure de Montgrony, no? Doncs continuem per la pista feta pols fins on s'acaba, a Coll Roig, 1km. més o menys. A partir d'aquí seguim les fites i les marques de pintura rosa i arribarem a les parets.

Vinga, no m'enrotllo més, aqui van unes fotos i els croquis, per cert, una mica cutres, però no tinc gaires fotos, però ja fan el fet.

 Panoràmica des de l'aparcament

 En Santi al L3 durant l'obertura de "Patxaran Litrako"

La Mireia al segon llarg, 6a, de la "Patxaran..."

Dues imatges de la Mireia al 4t llarg, 6b, de la "Patxaran..."

 

Arribant a R5 de la "Patxaran..."

 

El punt vermell és en Santi netejant una de les vies del sector esportiu.

També veiem els diedres de "Kings of metal" i "Tall d'oca"

 

En Mikel al L3 de "Dersu Uzala", 6a.

I en Xevi al mateix llarg, tots dos de petate, quin jovent!

Dues imatges de l'últim llarg de la "Dersu...",5º

Croquis cutrillo de les vies llargues que no fa justícia al sector.