Més escaladetes curioses

Continuo cardant-vos el rotllo amb vietes que hem anat fent aquests mesos i de les quals vàrem trobar molt poca informació per interlens i que esperem que us sigui d'ajuda els drames que us anem explicant.

Som-hi doncs.

Fa uns dies tenia lliure només dissabte matí, ja que pel vespre tocava fitxar! O millor dit FLIPAR! Inacceptable arribar tard o quedar-me fora!!
Per fi tornaven després de 6 anys!

Till i darrera Christian.

Un concert brutal!

Com que no volia tornar a pillar com a l'endemà del concert del 2013, havia d'aprofitar el matí del dissabte i diumenge fer sofing.

Així que amb en Pepins vam decidir fer algo per la comarca i com que ell no ha estat mai al Morro del Quer i acabarà sent el senyor feudal d'aquelles terres (o això es pensa ell, vaja) doncs li vaig portar, ja que si no li duc jo, no anirà mai. Quin jovent!

Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.

Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.

Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.

Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!

Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!

L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!


Aquí van unes fotillos i el croki-paint.

En Pepins obrint el 1r llarg.

En Pepitu arribant al jardinet del L2.

Diedret ben guapo del L2.

Placa final que per si sola ja mereix una visita.

El senyor feudal i el seu comptat!

Croki-paint!!

Croki-paint xirlat del blog d'en Nanivan.

Directa al Cilindre

tornen el xabi i jo de la comarca i aprofiten que feia bon (tems) parena santLlorenç de montgaí perfer uns llars
via directa al cilindre via vertical i atlètica bon cantó però mantinguda .
faix el primer llar jog la baba resa mantinguda amb una sortida fineta.
segon llarg el Xabi alfa con Sirès jo arribo ala reunio petat ien diu tira tu ili dic que nien broma.
terce i quart llarg els fa de una tiradaal principi ia una mica de díedre desplomat passant aquest pas ia afluixa isa arriva be fins al cim

Reptant per Osona

Doncs ja que us he explicat abans una vieta inèdita, o curiosa, o poc coneguda, o digueu-li com vulgueu, us en mostro un altre.

Ja fa uns mesos, quan encara feia calor i el dia era força llarg, plegant de treballar vàrem dir d'anar a fer l'Agullola de Rupit, un petit cim molt clàssic de la comarca d'Osona.

L'Agullola de Rupit.

La ideia inicial era fer la via Normal, però tot i què és una via històrica, no ens va fer el pes i vàrem dirigir-nos a la Ecolight, una ruta molt lògica que segueix un sistema de fissures a la dreta de la Normal. Un cop a peu de via vam tornar a canviar d'opinió ja que la "roca", per dir-ho d'alguna manera, era realment un pilot de sorra mal premsada. Finalment vam arribar a l'inici de la Romenage a trois.

Quina pinta tiu! No ens ho vam pensar i ens hi vàrem cardar. 

El primer llarg comença amb una xemeneia però de seguida s'estreny i es converteix en un O.W. dels que fan afició! Arribant a R es suavitza però les assegurances desapareixen. Crec que vàrem posar el totem groc però no recordo del tot segur.

El segon llarg comença també amb xemeneia i es torna en un O.W. Per arribar al primer espit em de tragar saliva per qué està força amunt o ser més manetes que jo posant catxarros. Després arribem a una repiseta i continuem amunt combinant placa i diedre, molt guapo! Un cop al collet vaig anar directe al cim enllaçant L2+L3. 

Via brutal de guapa!

Dos tirades però que et deixen ben satisfet!

Recomenable 300%!!!

Per accedir-hi cal arribar fins a Rupit, i a l'entrada del poble, al costat del gran aparcament s'ha de seguir el carrer que marxa a la dreta. Aviat esdevé pista asfaltada, i la seguim un parell de quilòmetres fins a trobar un indicador que ens marca el Salt de Sallent. En aquest punt comença una pista forestal que seguim uns 50 metres fins que trobem un gran pla on podem aparcar.
Comencem a caminar per una pista secundària que marxa en sentit sud al mateix pla. Caminem de pla per la pista, que al cap de poc gira cap a l'esquerra. Continuem avançant i aproximadament al cap de 20 minuts arribem a un punt en què davant nostre tenim la vora del cingle. La pista que seguíem es difumina i gira a la dreta en pujada. En aquest punt marxa de pla un senderol difuminat cap a la dreta que en tres o quatre minuts ens acosta al Grau de Saltabocs, pas que ens permetrà baixar de la cinglera i anar a buscar la base de l'Agullola.

Descens en dos rapels per la via Normal, per la vessant Sud, de 40 i 20 metres.

Jo arribant  a R1.

En Grau per l'aresta que duu al cim.

Foto-cim havent suat la cansalada.

El dia s'acaba i nosaltres em de baixar.

Croki-paint.

Croki-paint original.

Ja he tornat, no patiu!

Pues si, ja torno a ser per aquí i us preguntareu on m'he amagat tots aquests mesos.

Doncs fent una guia d'escalada de l'oficina que ens ha vist créixer.

Suposo que ja estareu al tanto de que ja està a la venda: 300 pàgines amb 600 vies, 300 de les quals no han estat publicades enlloc i repartides en 12 sectors, amb els seus corresponents crokis, mapes i comentaris.

Total, que ja teniu feina a encadenar i a criticar.... per que ja hi ha algú que ho ha fet!

Suposo que fa mandra llegir però sinó tenim collons ni a llegir el títol ja podem plegar!!!

No surt ni Montgrony, ni la Dent d'en Rossell, ni el Salt del Grill ni pollas!!!

La portada, crec que s'entén prou bé! 

EL TÍTOL ÉS MOLT CLAR:

ESCALADA ESPORTIVA  A LA  VALL DE RIBES.

Havent deixat aquest punt clar torno al blog que no hi ha tants mal de caps.

I com que vaig endarrerit de collons començaré per on em permeti la motivació de fer escrits i crokis!

Remenant pel mòbil he trobat les pedo-fotos que vaig fer quan vàrem anar a Collegats amb la companya ja fa unes quantes setmanes, així que començaré per aquesta sortida.

Després de tantes setmanes fent crokis, dibuixant, escrivint, llegint, modificant, maquetant, tornar a modificar, fent fotos, pintant, tornant a modificar, contar fins a 1000, tornar a escriure, tornar a modificar, cadar-me cops de cap contra la paret per no explotar tocava anar a escalar alguna coseta MOOOOLT FÀCIL  I TRANQUIL·LA.

Així  que vam anar a fer dues vietes força maques a Cal Nica, a la carretera vella de Collegats.
Plaisir 100%, cap preocupació, roca excel·lent, assegurances a dojo i aproximació de luxe des de l'aparcament de la Font de la Figuereta, a uns 5 kms de La Pobla de Segur en direcció a Sort. Des de la font seguim la carretera nova fins que trobarem la vella, la seguirem fins que veiem les vies, uns 20 minuts.

La Perkins gaudint del conglo d'aquestes vies.

Croki-paint 

Després d'un bany d'alter ego, que bueno soy, que tipo tengo, ens cardem en un bon merdachu...
La via em va agradar molt, però no vam trobar informació per la xarxa, i clar, va passar el que havia de passar...

Em miro el primer llarg i està molt ben equipat. Es veu un pas una mica puta a l'arrancada, i la resta força fàcil. Així que sense ressenyes però ben motivat tiro cap amunt ja que es veu una xemeneia ben maca al segon llarg.
Encadeno el L1 pel canto d'un duro i arribo a la reunió.

Mentre asseguro a la Mireia em vaig mirant el següent llarg i només aconsegueixo veure un pont de pedra ben furronyós i una xapa... ai ai ai...
Enceto el segon llarg, i després de xapar el pont de pedra i el parabolt entro a la xemeneia i les meves sospites es confirmen. Ni una puta xapa més fins la següent reunió. Vaig pujant amb cura ja que hi ha alguna pedra suelta i no porto cap catxarro. Tot i així trobo tres arbrets per assegurar-me decentment i arribo a R2 molt content després d'haver fet aquesta xemeneieta ben guapa.

Des d'aquí  pugem en diagonal a l'esquerra per esquivar un sostre. Arribo a una repisa i trobo un espit on faig un pas d'estreps i tiro fins l'últim ressalt que és  una mica guarrete.  Pujo com puc i arribo a R3.

Recollim els trastos i decidim baixar per la via Eurónica, que està a uns 100 mts a l'esquerra, ja que a la repisa de la reunió hi ha molta pedra suelta i no tenim ganes de jugar a bolos entre nosaltres.

La Mireia al primer llarg.

La primera assegurança del 2n llarg.

La Mireia surtint de R2.

La Mireia al 3r llarg.

Croki-paint, el millor que trobareu...jijiji.

SANTA BARBARA

LA OFICINA AL CUSTAT DE CASA

Balcon de los buitres

balcon de los  buitres

Lloc de deportiva amb una mica de tot mol canto varexat amb placàs de acderencia val la pena atura-se i fer una bisita.

san llorenç de mongai

Tornen el xabi i jo de la comarca i aprofiten que feia bon (tems) parada sant Llorenç de Montgai perfer uns llars
via directa al cilindre via vertical i atlètica bon cantó però mantinguda .
faix el primer llar joc la baba resa mantinguda amb una sortida fineta.
Segon llarg el Xabi alfa com Sirès jo arribo ala reunió petat ien diu tira tu ili dic que nien broma.
terce i quart llarg els fa de una tirada al principi i una mica de díedre desplomat passant aquest pas a afluixa se aquest  arriba bé fins al cim .

SANT LLORENÇ DE MONGAI      directa al cilindre

Ziordia

Línea de rápeles en Ziordia

Publicado el 10 marzo, 2019por viejaszapatillas

La vertiente Este del Arbara, en Ziordia, cuenta cada vez con más vías de escalada. Al ya mítico Espolón Ziordia se le han unido en los últimos años unas cuantas propuestas de escalada que, dejando aparte la exigente Zazpika, de Pou-Vallejo, a la izquierda del espolón, forman un ramillete de vías de grado asequible y buen equipamiento (bastante concurridas por tanto) a la derecha del mismo. A las Irati, Rock Circus, Birra Moretti, Marieta y Altzania, de Antxon Gorrotxategi y sus amigos, hemos querido sumar, Sergio y yo, una más, la Pop Circus, algo más picante en grado, pero sin pasarse y, eso sí, de autoprotección en lo posible (info de la Pop Circus).

El gran inconveniente de estas vías ha sido hasta ahora el descenso, condicionado por el paso a través de la cantera, impracticable en horario de trabajo. Esto limitaba la escalada en la zona a los fines de semana, ya que no hay una alternativa clara de descenso por otro lugar. Comentado con Antxon, por si tenía alguna otra propuesta concreta y tras finalizar el equipamiento de la Pop Circus, decidimos habilitar una línea de rápeles a su izquierda que permitiera un descenso seguro y práctico para todas esas vías. Lo comentamos también con Joseba Arlegi, que puso a nuestra disposición el material de la Federación Navarra para el equipamiento.

Además de montar los tinglados, limpiamos de vegetación y de bloques sueltos en lo posible toda la línea, e instalamos un pasamanos para cruzar el único jardín entre el primer y segundo rápel.

La línea parte de la última reunión de la Pop Circus, señalada con un hito y una inscripción y discurre paralela a esta, cruzando la Rock Circus para salir a un canal de descenso cómodo caminando, que también hemos limpiado. Hemos bajado varias veces y creemos que la línea funciona bien, no hemos tenido problemas de recuperación de cuerdas y todas las estaciones de rápel son cómodas para tres personas, excepto la última a 35m, más exigua. Se pueden hacer rápeles a 60m con cuerda doble o a 35m con cuerda simple.

Con cuerda doble: 1 rápel a 30m + pasamanos + 2 rápeles a 60m

Con cuerda simple: 1 rápel a 30m + pasamanos + 4 rápeles a 35m

No interferir en el trabajo de la cantera vecina nos permitirá seguir disfrutando de la escalada en la zona, incluso entre semana, ¡aparca bien y no bajes por la cantera!

Publicado en Uncategorized | 1 Comentario

POP CIRCUS, nueva vía en Ziordia

Publicado el 10 marzo, 2019por viejaszapatillas

POP CIRCUS  Ziordia  (200m 6a+)

(Club Vasco de Camping, 2019. Sergio Martín y Rafa Elorza)

Vía que hemos equipado, según contaba en este post, durante los meses de invierno. La propuesta de grado es revisable. El grado obligado puede ser 6a A0.

Vía semiequipada que parte por la placa evidente a la derecha de la Rock Circus y en tres largos llega hasta la R4 de aquella vía para cruzarse con ella y seguir en paralelo en dos largos más por su izquierda. Roca entre buena y muy buena, algún tramo corto requiere atención por la posibilidad de algún bloque suelto.

El carácter es diferente al del resto de las vías de la zona. Solo se han equipado con parabolts las reuniones y los pasos duros de placa que no permiten una buena autoprotección, el resto se protege muy bien sobre buenas fisuras o puentes de roca (se han mantenido equipados con cintas/cordinos solo unos pocos puentes, hay bastantes más).

Llevar algunas cintas para puentes, un juego de friends medianos (tótem completo, incluido el naranja o camalot hasta el 2) y un juego de fisureros. 15 cintas express.

Todas las reuniones equipadas con parabolts con anilla. La R3 compartida con la Rock Circus. La vía es rapelable, aunque recomendamos rapelar por la línea a la izquierda de la vía (más info).

L1 (45m, 6a+): Comienza por la mitad de la evidente placa vertical de unos veinte metros, a la derecha de la Rock Circus. Pasos finos de placa con goteras y fisura (6a+). Protegidos con tres parabolts y un puente instalado, salir por la fisura de la derecha (6a), perfecta para autoproteger con friends, hasta un puente de roca. A partir de ahí, en diagonal hacia la izquierda hasta la reunión por terreno más fácil (4b) y con buenas opciones de autoprotección.

L2 (40m, 6a): Salir a la izquierda hasta situarse bajo una fisura evidente con un puente en la base. Progresar por la fisura hasta su final, pasar a la izquierda a una nueva fisura que continuaremos también hasta que termina, todo el tramo ofrece buenas opciones para proteger con friends y varios puentes (5c). Hacer una travesía a la izquierda para situarse bajo el techito con buenos agarres invertidos, subir directos a la repisa superior protegidos por un parabolt (6a). Continuar por terreno fisurado y luego salir a la derecha sobre el espolón para continuar (atentos a la roca) hasta la reunión con buenas fisuras y puentes para protección (5b).

L3 (35m, 5b): Salir de la reunión a la izquierda protegidos por un cordino a una sabina para progresar directos por dos magníficas fisuras (5b) y pasar a la derecha cruzando el filo del espolón (atención a posibles bloques sueltos) para continuar por terreno fácil, con varios puentes evidentes y acceder a la reunión por una bonita placa con tubos de órgano (3, 4b).

L4 (50m, 6a): La reunión es compartida con la Rock Circus, la línea de parabolts que sale directamente. La Pop Circus sale en travesía a la izquierda hasta un parabolt, para seguir por la fisura diagonal hasta una plataforma bajo un pequeño techo (4c). Una sucesión de buenas fisuras con canto (atentos con algún posible bloque suelto) y buenos emplazamientos para friends, asciende por terreno vertical (5c), al final de la fisura se asciende por una placa, protegidos por dos puentes de roca y un parabolt (6a) hasta enlazar con el final de la travesía del L5 de la Rock Circus que cruzamos para seguir en vertical a la reunión situada en una buena repisa (4c).

L5 (25m, 6a+): Salir caminando de la reunión a la izquierda, cruzar el corto jardín y continuar, siempre a la izquierda, por una repisa en la base del siguiente paño de roca, dejando atrás la reunión del último largo de la Rock Circus. El inicio del L5 está marcado por dos cintas a sendos puentes de roca, donde montaremos la reunión. Subir por fisura evidente (4c) para llegar a una repisa a la derecha, bajo un pequeño desplome (puente de roca) en la base de una placa. Superar el desplome y acceder a la placa con un paso de equilibrio (6a+) protegidos por un parabolt, salir de la placa en recto hasta un puente con una cinta que conviene chapar para evitar el péndulo del segundo contra una repisa en caso de caída en el paso previo, luego, en travesía a la izquierda (otro parabolt), situarnos bajo el desplomillo de salida, para superarlo con buenos cantos (6a) y llegar hasta la reunión por terreno fácil.

Aproximación:

Descenso por la línea de rápeles que hemos instalado y que parte de la última reunión y discurre entre la Pop Circus y la Rock Circus. (La idea es que esta línea dé servicio a todas las vías de la zona para evitar la cantera). Un primer rápel de 30m (hasta un pasamanos instalado que conduce al segundo), el resto se puede hacer en dos rápeles de 60m o bien en cuatro rápeles de 35m. El último rápel nos dejará en la canal a la izquierda de la Rock Circus, de donde saldremos caminando (croquis). Descenso alternativo por la cantera, ¡siempre que no esté trabajando!

Nova guia escalada esportiva a la Vall de Ribes

Eiiiiiiii !!!!!
El Komando Ripollès i la COTACA us presentem la feina feta durant anys i panys, la idea va sorgir  per fer públic els sectors que havíem anat equipant, i volíem fer un petit llibret, però la cosa se'ns escapat de les mans i al final tenim la guia d'escalada Esportiva a la Vall de Ribes amb 12 capítols (que engloben varis sectos), 600 vies i d'aquestes 280 vies inèdites.
Per tal de poder portar la guia a la impremta hem fet un micromecenatge al Verkami.

Aquí us deixem l'enllaç per qui estigui interessat a ajudar a fer realitat aquest humil projecte serà benvingut!!!!

https://www.verkami.com/projects/22519-escalada-a-la-vall-de-ribes