En Follet em porta d'excursió 3

 Una de les primeres vegades que vaig quedar amb en Follet va ser per anar a fer via llarga i va sortir força rana, per no dir que va ser un fiasco total. L'objectiu del dia era la "Directa del Puigsacalm". Una ruta gairebé equipada i relativament nova, del 2020. 

 La roca d'aquest cim ja sabem que deixa molt que desitjar però després d'una bona neteja acaba sent més que acceptable, al menys en les altres dues vies que ja he fet: "El poder terapèutic de les paraules" i "L'esperó dels llops". Però en aquesta via, encara li falta mooooolt sanejament, sobretot a la part inferior, però això ho sé ara que ja l'he feta. En conjunt és un bon dia d'activitat però la via en si no em va agradar molt. Té trams molt guapos, però segurament la part de baix em va desagradar tant que ja em va ofuscar bastant la resta del dia.

 Si la voleu repetir, feu-me cas, entreu pel camí que creua la via a la R6. Fins aquí és totalment prescindible. A partir d'aquí la roca és més "bona" i gaudireu més. 

Croki-paint dels aperturistes.

 Buenu va, havent fet aquesta petita intro us explico la sortida, o millor dit sortides, ja que el primer dia que hi vàrem anar no vàrem encertar el camí d'aproximació ni el dia.

 Aquell dia vàrem aparcar a Coll de Bracons i vam seguir el camí dels Tosells, però després d'una estona ja plovisquejava. Aquesta ruta va seguint la carena fins un coll força aprop del cim, el Coll dels Clivillers. En aquest punt nosaltres vam seguir la canal de baixada en direcció al Pas del Burro  pensant que arribaríem a peu via. Pues no. En aquest camí hi ha el tram que fem a peu quan arrribem a R6 sí venim de baix. En condicions normals haguessim tirat amunt però el plugim ha deixat la paret ben molla, així que decidim abandonar.

 Per no remuntar tota la canal que em fet acordem continuar pel Camí dels burros fins el Coll de Joanetes i seguir fins el cim del Puigsacalm i tornar al cotxe. Un bon grapat d'hores caminant sota el xirimiri i el motxillot a l'esquena.

Descendint del cim amb la
cua entre cames i xops.

Ball de fumeroles pujant al cim.

Croki-maps del pateo que vam cardar sota la pluja.

 A la setmana següent hi vàrem tornar, però aquesta vegada vam aparcar al punt quilòmetric 6'5 de la GIV-5273, en una corba de paella molt marcada. Després vam seguir un corriol poc marcat però evident i amb algunes fites que va seguint la carena passant pel Puig del Forn. Continuem carenejant i comencen a aparèixer marques de pintura groga. Les seguim per terreny cada vegada més dret fins a peu d'un esperonet de roca, creuem a la dreta seguint pintades fins al peu del nostres esperó. Aquí comença la via. Nosaltres vam tardar 1h30' ben bona, però es pot fer en menys...és que estic matao!

Croki-maps de l'aproximació.

 La via? Prrrrt..... Repeteixo, no feu aquest tram fins a R6. No val res. Brut, poc atractiu, roca podridota i alguna assegurança a desmà. Però en fí, si us hi poseu recordeu que:

• Per arribar a R1 és molt guarro.
• El segon llarg no té res.
• El tercer té molt mala caiguda al pas de 6a i amb roca cutre de veritat.
• El quart no el vaig entendre, 4+?!?!? Diria bastant més i assegurances a desmà.
• El cinquè i el sisè llargs són rostollades.

Estranya sabina a peu de via...

L1, a punt d'arribar al pas guarrillu.

L3, l'inici prometia, però després s'espatlla.

 Un cop a R6 caminem un parell de minuts i la cosa sembla que s'engresca una mica. La roca millora molt, suposo que com que aquesta segona part de la via és més dreta les crostes ja han caigut amb els pas dels anys.

Vista de la segona part
de la paret des de R6.

 El setè llarg comença per una espècie de canalera que es va redreçant. És facilot però molt obligat. No pots posar res i hi ha un bon aleje, però molt bonic. El següent encara és més dret i per tant més difícil, 6a. A mi no em va sortir ni de conya, és lo que passa quan t'aficiones al Netflix i a les crispetes, però a en Follet si. Tot i així, sí esteu matats com jo, podeu pujar guarrejant, i si teniu una anteneta, anireu regalats. I la novena tirada comença amb una xemeneia però quan s'acaba has de sortir a fora i la roca fa realment grima, amb alejillo incorporat. Un cop a R9, seguim una corda fixe cap a l'esquerra uns 40mts. I montem la R9 bis en un balcó molt guapo.

En Follet al L7.

I ara al L8.

Travessa per anar a R9 bis.

 Jo a aquesta alçada ja estava una mica fart de roca, de cordes, de mosquetons i tenia més gana que un somalí, però encara quedaven 5 tirades, i a més són les difícils. La següent, la desena, el croquis marca 6b, però no és tant fiero sí no tenim manies. Unes grades ens deixen a sota d'un bombo on hi ha el pas. Un parell d'acerots i entrem en un diedret fàcil però incòmode de pujar. Un cop a la R10 i vaig mirar amunt i les pilotilles em van pujar fins a la gola! A l'hora de la veritat no és tant xungu com sembla sí pugem en artifo. I sí portem un estrep anirem com un senyor! En lliure diuen que és 6c, però es pot pujar perfectament cardant A'0s, i com podeu imaginar, és com vaig pujar jo, agafant-me a tot lo que brillava!

En Follet arribant al pas de 6b del L10.

Que haguéssim anat bé amb un estrep!!!

Diedre final del L10.

R10

 El dotzè llarg és una mica guarrete: un petit bombo només de començar amb una sortida obligada, ja que no s'arriba a la xapa per acerar. A més, la roca torna a ser molt cutre aquí dalt, ja que un cop passem el desplomet ja veiem que el tema es torna a tombar molt, com a la part inferior de la via, i la pedra deixa de ser bona i tornen aparèixer les putes crostes, els matolls i la sorra.

 Les dues últimes tirades són per un esperó per sobre del bosc, on en algun punt em d'apartar les branques dels arbres per passar, però arribats aquí ja tant me cardava tot, només volia arribar a dalt per treure'm els gats i pijar!

En Follet al penúltim llarg. 

R13.

Ultims metres abans del cim.

 Un cop al cim anem a buscar el Coll de Clivillers i anem baixant per la canal en direcció a la Font Piquer, perfectament marcat i indicat, però millor us mireu un mapa el dia abans. Quan arribem a la carretera només ens quedarà caminar un parell de quilòmetres fins al cotxe.

Cim.

Por fin!!!!!

Vistes magnífiques anant a buscar el cotxe.

 

 

En Follet em porta d'excursió 2

 Ja fa uns dies en Follet tenia mega tiquet i tenia el dipòsit de la fragoneta a tope, així que em proposa d'anar cap a Lleida. En un primer moment em va venir al cap Sant Honorat o Sant Llorenç de Montgai, però no li agrada ni el conglomerat ni les vies curtetes. Parlant surt pel mig Ager, i la via "Dos tontos muy tontos".

 Dit i fet, sortim de Ripoll i parem a esmorzar a Bellcaire d'Urgell enmig de la boira. Quan sortim continua emboirat però som optimistes, ja que les parets estan força enlaire i estarem per sobre. 

 Fem la pista i continuem enmig d'aquest núvol fred i humit. Fem l'aproximació i quan arribem a les parets no sabem ubicar-nos. No veiem un torrijo. Anem cap a la dreta i cap a l'esquerra amb l'esperança de trobar la via, ja que té el nom gravat a l'inici. Però després de divagar gairebé dues hores sense cap novetat decidim tirar avall i salvar el dia fent esportiva al Barranc de Grillons.

 Mentre desfem la pista, vaig mirant altres opcions per la xarxa ja que no em motiva molt anar a aquesta escola. Finalment trobo un sector força aprop i recentment estrenat. És la Torre de Guaita, a Corçà. Després d'equivocar-nos un parell de cops més, arribem a lloc.

Croki-paint casolà.

Croki-maps casolà també.

Croki-paint-maps amb tota la info.

 El fred és intens tot hi que ja és migdia, i tenim la motivació pel terra i l'estómac comença a rondinar. Finalment en Follet li ve un moment d'inspiració i tira amunt per la via "Cresta del chipiron", la número 4, de 5+ i 110mts. Amb uns 5 o 6 friends variats anem sobrats.

Totes les vies estan enumerades.
Nosaltres vàrem fer la 4.

 El primer llarg és bastant cutre, i un pèl expo. Hi ha un tramet amb roca delicada i el parabolt, l'únic de la tirada, és després del pas, més val no caure. El següent és el més difícil, i com que en Follet està que se sale, i jo estic tremolant com una fulla per culpa del fred, el torna a encapçalar ell. Una arrencada molt difícil dóna pas a una placa fissurada amb alguna pedra saltarina per arribar a R2 a cavall.

En Follet en un acte de valentia es llença amunt.

Jo arribant a R1.

Tram de cresta abans de R2.

 El tercer llarg es veu fàcil i el Sol sembla que treu una mica el nas, així que m'animo i tiro jo. Només un paset d'adherència a l'inici, la resta Hollywood, igual que la següent tirada. 

 Fem cim i anem a buscar els ràpels, perfectament equipats i amb els roçaments protegits amb invents del Joaquin i cia. Arribem a terra i ni ens plategem fer una altra via. Es comença a fer tard i carda un fred que pela.

En Follet iniciant el L2.

L'única foto que tenim de la part
superior de la via.

Antigues trampes per ocells????

 

 

 

En Follet em porta d'excursió 1

 Vinga, ja s'acaben les festes i entre empatx i empatx, encara aconseguiré escriure alguna cosa. Com que l'última entrada ja va entrar a la palestra en Follet, continuaré parlant d'ell i de les sortides que em fet junts.

 Contant m'han sortit 11 excursions per fer via "clàssica" ( per dir-ho d'alguna manera) i un bon grapat de quedades per fer esportiva. Com que ja fa quinquennis que no faig res destacable de dificultat, només em centraré en les vies "llargues" (per dir-ho d'una altra manera).

 Lo lògic seria seguir un ordre cronològic, però potser és més profitós començar per vies noves, o que hi ha poca informació. Pues finiquitada aquesta introducció comencem aquest nou cicle: "En Follet em porta d'excursió"!!!!

Pues no ha quedat malament, no?

 Fa uns mesos vaig trobar per internet la obertura d'una nova via a Coma d'Orri, entre Setcases i Vallter. Li vaig comentar a en Follet, i uns dies després ja hi erem.

 La via en qüestió és "Cordada 25 aniversari", ruta oberta per Marc C. i Josep S. entre el 2019 i el 2021 per commemorar 25é aniversari de l'Associació Excursionista i Ecologista Cordada. La ruta està gairebé equipada i amb uns cinc o sis friends variats i un petit joc de tascons fem de sobres, i per descomptat anells per llaçar arbres. No és un viote, però per paquets com jo està més que bé. Roca sana, excepte el tercer llarg que em de vigilar. Reunions còmodes, i parabolts inoxidables, algun de molt mal posat però n'he vist de pitjors. L'orientació és  sud però està a una cota força elevada, 1700/1800 m.s.m. +/-, per tant ens permet escalar-hi molts mesos de l'any.

Croki-paint de la guia nova
d'en Luichy. 

Croki-paint fet pels pares
 de la criatura.

Deixem el cotxe al típic aparcament de Coma d'Orri, a uns 4'5 quilòmetres de Setcases, a la primera corba de ferradura. Evident i espaiós. Prenem el GR en direcció Vallter i després d'uns 10 minuts trobarem un poste informatiu de fusta que ens indica Coma d'Orri a l'esquerra. Descendim i creuem el Ter per un pont de fusta. Continuem planejant fins que el camí creua el Torrent de Coma d'Orri. Nosaltres no el creuem i continuem amunt seguint el rierol fins que trobem una torrentera a la nostra dreta, un centenar de metres més amunt. La remuntem seguint rastres de pas fins a un petit sòcol. L'esquivem per l'esquerra i ja som a peu de via. Uns 30 minuts aproximadament.

Croki-maps.

 Com que no estava fi aquell dia i la via està semiequipada, li cedeixo el privilegi d'encapçalar la ruta a en Follet. Així que es lliga les cordes i tira amunt.  El primer llarg és maco, fissura en diagonal d'esquerres, desplomet assegurat amb un parabolt que fa pena i placa de cantus grossos que després desapareixen i s'ha de finejar.

Quatre fotillos d'en Follet al primer llarg.

 El segon llarg creuem una canal d'herbes molt patinosa. Jo sóc partidari de fer un canvi de reunió, però no el vàrem fer. Jo us ho recomano fer-ho. Després seguim una placa fissurada,  fàcil fins a la meitat, on trobem una secció difícil però de bon protegir, en Follet va bufar una mica i el va solucionar ràpidament.

Com que no tinc fotos del  L2, 
us penjo unes del L3.

 La tercera tirada, segons el meu parer, està mal trobada i mal solucionada, però en fi, és lo que hi ha. Comença per una placa guapa però als vuit metres s'espatlla. Pedra poc fiable, terra i matolls. La travessa final fins la reunió s'espatlla de veritat i és força cutre. Sí es requipès en una diagonal suau de dretes, i una bona sessió de neteja, crec que seria de més bon fer.

L4.

 La quarta tirada és molt guapa. Roca sana, ben equipada, fàcilment protegible i entrada dura però no impossible, fins hi tot en Follet la va encadenar... Per suposat, jo no. A mig llarg hi ha una repisa que talla el rollo i no veiem el company. Sí mai torno a repetir aquesta via, jo crec que faria una reunió intermitja. Sortirien dos llargs petits, però els següents també ho són.

El bonic L5.

 La cinquena tirada és també molt bona i gairebé equipada. Roca saníssima, cantelluda i vertical. El següent llarg és molt curt i no té molta història, rona molt bona, equipament just i reunió en un collet. Aquí ja ens podem calçar les sabatilles perquè tant sols ens queda un llarguet fàcilot i no massa llarg de 3° com a màxim.

En Follet al penúltim llarg.

 Un cop al final descendim per la canal orientada a llevant. Trobarem rastres de pas i algunes fites. Fàcil, evident i en uns 40 minuts estarem al cotxe.

 Ruta guapa, ideal per treure a passejar els catxarrus, amb roca bona, excepte el 3r llarg, bastant cutrillu, i amb accés i retorn agradables i no massa llargs. Sí sou ràpids i matiners, jo crec que podeu estar a l'hora de dinar a Setcases.

Per aquesta vessant discorre la via.

 

Malanyeu amb el Follet

 Després de tants anys escalant, o millor dit, arrossegant-nos per petites parets, la gent es pensa que som molt bons i venen a demanar-te que els hi ensenyis l'art de pujar rocs. Jo ja els aviso que som uns mataos, però no s'ho creuen, i finalment el desengany és monumental. 

 Últimament ha aparegut una petita colla de "descerebraos" molt ben avinguts que tenen molta il·lusió però pocs coneixements, i em van demanar que si els podia portar a trepar. 

 -Jo!!!!!????

 No saben pas el que diuen. Estic massa gran, gros i gras per portar al monte els membres d'aquesta colla: hi ha un septimogradista, un classicorro, un profe de gimnàstica i un All Star de l'hoquei! 

El di que l'Arxé gran es va retirar de l'hoquei.

 Naturalment era molt reticent al principi, però són bona gent i molt divertits, així que m'hi he acoplat i a veure que passa.

 Els primers contactes han set amb el Follet. Amb aquest sobrenom imagineu-vos quin personatge ha de ser. Ja us explicaré més endavant com han anat les sortides, perquè m'ha cardat en cada percal que és per plegar. 

 Ara aprofito per escriure una sortida que vàrem a Malanyeu ja que estàvem parlant de la zona. Aquell dia erem en Follet, i els Arxé. Són una parella ben curiosa, el tiet i el nebot. Déu n'hi dó! No sé quin dels dos té més perill. 

 Com que no els coneixia proposo d'anar a Malanyeu i fer un parell de vies facilotes de costat. Així ens podem fer fotos, podem compartir cordes per rapelar o per sí passés alguna cosa ens podríem ajudar. Així doncs, després de cardar un bon esmorzar arribem a la cinglera cap a les onze i ens repartim: en Follet i el nebot faran la via "Adéu Espanya" i el tiet i jo farem la "Badalona". 

El tiet al L1 de la "Badalona".

El nebot amb un bon resacot al L2 de "Adéu Espanya".

I en Follet recuperant el mateix llarg.

 Començo jo, i la veritat és que per ser 6a és força agradable. Algun aleje i algun paset que t'ho has de mirar, però res de l'altre mon. Quan el tiet arriba a la R1, després d'haver fet algun acerot d'amagatotis, no s'ho pensa gaire i tira amunt. Mentre asseguro vaig esquivant pedretes que tira sense voler i sense avisar. Li falten metres i no és gaire fi escalant. Pujo de segon amb molt de compte perquè no sé quina reunió m'ha montat. Finalment respiro, al menys no ha posat el grigri del revés! Faig el tercer i darrer llarg sense pena ni glòria i esperem al seu nebot. 

En Jordi al L1.

En Follet al L2.

El jovent a R2 de la via "Adéu Espanya".

 Quan arriben a dalt parlem una estona, i fem plans, ja que el tiet té d'estar a Ripoll a quarts de quatre i decidim marxar ell i jo. Els altres dos es quedaran a fer una altra via. Com que som 4 per rapelar, en Jordi i jo baixem a peu , i comprovem que és més ràpid què rapelar amb una sola corda, ja que quan tornem a estar a peu de via encara els hi queda un ràpel.

 Recollim els trastos i marxem que ell ja va molt collat d'horari. Això si, tenim temps de parar a la benzinera de La Pobla de Lillet a pillar uns Cheetos i unes llaunes.

 Us penjo el Croki-paint de les dues vies, ja que són ideals per combinar. "Adéu Espanya" és un pèl més fàcil, però hi ha més aire entre xapa i xapa. Jo us recomano portar uns cinc friends petits/mitjans, tot i que quan la vaig fer fa uns cinc anys no faig posar res, vosaltres mateixos. 

Croki-paint de les dues vies.