Doncs si, al final en Grau em va enredar ben bé com en Gollum a en Frodo a Cirith Ungol. Buenu, s'ha de dir que em vaig deixar embolicar: sempre parlant de gel i més gel al final vaig flaquejar i em va portar a fer un d'aquests recs glaçats del Pedraforca.
La veritat que no ho trobava gens a faltar aixó de pasar fred en un clot, i sí tenia alguna vacil·lació, ara menys! La óstia! Quina puta rasca! Els humans hauriem d'hivernar com els ossos! El gel és pels cubates collons!
 |
| L'únic lloc on hauria d'haver gel!!!!! |
Total, aquell dia havíem d'anar a fer una feineta a les 6 de la tarda, i vam decidir anar a picar una mica de gel. Com que en Grau té tot el material per triplicat, em va deixar unes botes amb uns grampons tant psicodèlics com els piolets. Vaja diferència dels meus piolos! No s'ha ni de picar per clavar-los!
Aparquem passat el mirador del Gresolet i continuem per la pista uns metres. A mesura que caminem ja veiem que no hi ha res en condicions, però en Grau no s'arruga i escull la via "Somnis d'hivern": un torrent que va fent ressalts. Suposo que si està en condicions no déu ser gaire difícil però tal com estava era per fer-se mal. Si no recordo malament vàrem fer quatre llargs. El primer encara el vaig disfrutar. El segon era un murete i després gairebé caminar i el tercer era, o millor dit, estava xunguillo. Poc gel i a més fràgil. En Grau el va solucionar molt sòlidament, amb poques assegurances i a més precàries.
Un cop al bosc, vàrem anar a la "Columna del Verdet", però semblava les Cascades del Niàgara, així que vam decidir anar tirant avall que també s'estava fent tard.
 |
| Croki-paint mangat a www.Topo-Roc.Cat. |
 |
| El menda al 1r llarg. |
 |
| Jo al 3r llarg diria, no m'en recordo... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada