Morannon

Sí el dia que vaig anar a fer gel al Pedraforca era comparable a la liada d'en Frodo a Cirith Ungol, es podria dir que el dia que vàrem anar a la paret del Gresolet seria l'equivalent a la batalla del Morannon, on l'exèrcit de l'Aliança va plantar cara a tots els éssers que estaven sota la influència de Sauron.

Morannon.

Pues si, Déu n'hi do, quin tomàquet! El que havia de ser una matinal abans d'anar a treballar a mitja tarda, es va convertir en un "ui, ui, ui, que tard que anem!". 

Vàrem deixar el cotxe a l'aparcament del mirador del Gresolet, als peus del Pedraforca. I després de baixar uns quants graons, uns metres abans del mirador, ja veiem l'arbre d'on em de rapelar fins a peu de paret.

Fem el 1r ràpel i en el moment de recuperar les cordes, elles es neguen a baixar i no hi ha manera de que vinguin. M'armo de valor i amb un prusik remunto els 50 mts. fins a la R. Quan arribo a dalt estic per dir-li a en Grau que pugi, que jo ja he fet el dia, però com que ja el conec no tinc més opció que tirar avall, fins on ell m'espera pacientment. Fem el següent ràpel sense problemes, i busquem l'inici de la via "La ventana indiscreta". 

Un cop a peu de via, això ens pensem nosaltres, en Grau tira amunt. Després d'uns pocs metres queda pillat. Mirem el crokis i ja veiem que no anem pa bé. Baixa com pot i tornem a buscar l'inici de la via.

Finalment, després d'una estona divagant per aquells marges herbosos i traïdors, trobem la via. Aquesta vegada si que l'encertem, però la ruta en qüestió no és tant fàcil com pinta el crokis. El primer llarg el fem arrossegant-nos però arribem a R1. Li fot al següent llarg però a mitja tirada hi ha un aleje estratosfèric i tornem a abandonar. Rapelillo i a peu de paret una altra vegada.

Jo flipant a la 2a via que vàrem intentar.

Els minuts van passant i l'hora de marxar cap a la feina s'apropa sense contemplacions, a la vegada que el cel es va encapotant i comencen a caure gotes, i es pot dir que encara em de començar!

Al final decidim fer la via "Corona de reina" i sortir d'aquell forat d'una vegada. La via consta de 6 llargs, però el primer l'esquivem, ja que estem a la feixa de la R1, on comencen les altres vies. Torno a tirar en Grau davant, buenu, com sempre, i enllaça el L2 i el L3. El segon és molt herbós i ara amb aquesta pluja està per anar a fer un viatge al fons de la vall. El tercer diuen que és 4°... potser jo no tinc criteri però crec que està moooolt colladet. El 4t llarg recordo que el vaig disfrutar tot i l'estressada que duiem, ja que començavem anar tard. La 5a tirada ens va costar a tots dos el moment d'anar cap a la dreta, potser ho vàrem fer una mica més amunt o avall, però entre l'horari i el xirimiri ja no teníem el cap a lloc suposo. I finalment, després de fer l'últim llarg, molt senzillet excepte un petit murete dins la canal, arribem al mirador! 

Jo al tram més puta de la "Corona de reina".

Recullim tots els trastos i cagant hòsties marxem carretera enllà cap a currar que anem molt tard i a més SENSE DINAR!!!!!!

Buenu, total, que no hi tornaré mai més a aquesta paret. Segur que no vam triar el millor dia, però això de tenir l'escape a dalt de tot no m'agrada gaire, per no dir gens... digueu-me cagao, o convergent, o piltrafilla, o matao, o lo que vulgueu, però hi ha llocs a Mordor més macos per visitar!

Orodruin vist des del Plateau de Gorgoroth, 
bastant més bonic que el Gresolet!

Ara és l'hora del croki-paint però no he tingut collons a trobar una bona foto per pintar-hi a sobre, així que us penjo lo que he anat trobant per interné!