Vacancetes per Panticosa (1)

Pues vaja vacances... primer vaig començar-les més tard del que tocava degut al curro, després vaig estar cardat un parell de dies, després per motius de feina una altra vegada, ens va tocar treballar un dia, i estar pendents de sí haviem de tornar-hi un altre cop, o sigui que els primers 10 dies van ser una mica... rarus per dir-ho d'una manera fina... però vaig aconseguir muntar-me unes mini vacancetes de tres dies.

Ara tocava buscar company i lloc.

Finalment, després de 534.768 WhatsApp's vam quedar per anar fer unes vietes de plaisir amb en Pepins i en Fonts per Panticosa.

Amb lo fàcil que és trucar, com ens compliquem...

Vàrem sortir força d'hora de Ripoll per aprofitar el dia, però quan vam arribar allà ja es veia que plouria en pocs moments, així que no ens vam encantar i ràpidament ens vam dirigir cap a la via "Nano", i si el temps hagués aguantat, teníem pensat enllaçar amb la via "Espolon del Rebollon", que està a uns 10 minuts a peu del final de la via, però va passar el que havia de passar...

Ens vam plantar a R3 en menys d'una hora i quan ja estavem plegant les cordes per anar cap a la "Rebollon" es va cardar a ploure, joer!!!

Baixem a peu a tot ostia i en 10 minuts ja estem al cotxe guardant els trastos.

Buenu, al menys em escalat una miqueta. 

La via és xula i fàcil de identificar,  ja que a la 1a xapa hi ha un cintajo amb el nom escrit, a més no us podeu perdre amb aquest croki-paint. Roca i equipament excel·lent però et quedes amb ganes de més, però aquest putu estiu no dóna treva.

Croki-paint kutriku però ja fa el fet.

Jo començant el L2.

Com que plou cardem el camp cap a Sabiñanigo, i a mesura que anem baixant vèiem que per aquí no ha plogut encara.

Mirada al mòbil i ens decidim per anar a fer esportiva a Rapún. Fem unes vietes fins que la puta aigua ens torna a cardar fora, brrrrrrr!!!!!!

Bon sectoret, a prop del cotxe, ben equipadet i bona roca, però no excel·lent, alguna coseta ens va caure a nosaltres, petites crostes.

Si voleu més info de Rapún cliqueu aquí.

Jo a la via "Brillo en las miradas" 6a.

Bio-desagradable i molt!

Doncs com a bons desertors del conglo, ja que sembla que aquest any anem poc per Montserrat, i per triscar una mica, que aquesta panxassa no hi ha manera de fer-la baixar sense passar gana, vam decidir anar a fer una via que està a casa putes i que sobre el paper es veu assequible i maca.

Croki-paint.

Pues vaja decepció!

La via està força lluny, una horeta i mitja des de l'aparcament de Coma d'Orri, entre Setcases i Vallter. Pensava que tardariem més, però el camí es fa bé fins el tram final, on s'ha de remuntar una tartera molt costeruda i a contra-rellotge, perquè veiem una colla de tres que també hi van.

Al final arribem tots cinc alhora a peu de via, i jo que soc una mica anti-social, ja volia marxar. Però en Pepins es carda a parlar amb ells i ens acaben deixant passar, però tampoc em mola gaire portar gent per darrera, ja que si ens cau alguna cosa podem fer strike, així que en Pepitu agafa i tira amunt abans de que el convenci per cardar el camp.

Un primer llarg que té un muret xulu i fàcil només de començar, després una rampa plena de pedretes sueltes i un sostret patinós per arribar a R.

Després tiro jo, per una rampa llarguíssima i molt tombada...mama por! A veure quants mato! Quanta grava suelta!

No vaig veure R2, i anem directes a R3, que es fa en un pi, amb un petit ensamble.

Tira en Pepins i segueix la mateixa tònica fins R4.

Torno anar a davant jo, i sort, perquè aquest és l'únic llarg que val la pena. Fins aquí no em posat cap catxarro, no sé perquè no la van acabar d'equipar, perquè per possar parabolts pel terra ja els podien haver posat aquí, però en fi, nomes vaig possar tres aliens, que sí tenim morro no possem ni això, tirada molt maca.

L'últim llarg el fa en Pepitu, i com és habitual aquests darrers mesos, s'acaba liant i sortint de la via i descobrint nous mons... Tirada força pedete també.

Arribem a cim i esperem a la colla que duem a darrera, ja que s'ha de baixar rapelant per la via.

Quan arriba el primer, en X. Díez, comencem a baixar, ben cagats perquè es mastega la pluja de rocs que hi haurà!

Baixem tant ràpid com podem per estar el menys temps possible sota seu, però al final acabo rebent jo, com sempre, però res serio.

Via poc recomenable, la veritat, tot i que el lloc és molt guapo i s'està fresquet, ja que és cara N.

Sí encara hi voleu anar amb lo que us he explicat podeu trobar més informació aquí.

Jo arribant a R1, la foto equivaldria a la via!

Petit souvenir d'aquell dia.

Vista de l'agulla aproximant.

Mucha caminata, poca diversión....

Ja fa dies que no escrivim res, però no vol dir que haguem estat caçant musaranyes.

Cosetes em anat fent, però entre que aquest estiu ha cardat força mal temps, la feina, la companya que està força fotudota, els companys que preferien fer esportiva i algun que altre guateque, pues no teniem gaire temps per escriure ni molta cosa que explicar.

Buenu, tinc pendent unes 10 sortides, i ara ja no se per on començar amb aquest barreig de graus i metres. 

Com que la última és la que tinc més fresca, començaré per aquesta.

Aquests darrers anys, quan feia calor, ens amagàvem a la Dent d'en Rossell, i així van anar sortint vietes. Però aquest estiu ens em mogut una miqueta i em escalat un xic per altres llocs, com Coma d'Orri, Panticosa, Canfranc i Coma de Vaca.

Doncs aquest diumenge passat, anunciaven bon temps, així que vaig enredar a en Fonts per anar a trepar al Roc de l'Orri, a Coma de Vaca.

No vaig trobar gaire informació per la xarxa, així que ens vam decidir per la que segons en Luichy és la via més maca de la paret, la "Flying circus".

Croki-paint de la via tal com la faria jo.

Un altre croki-paint, aquest millor.

La via ens va agradar molt, llàstima que va ploure durant la nit i els dos primers llargs estaven força molls.

Segons la guia del Ripollès d'en Luichy, el primer llarg fa uns 60 metres, però a mitja tirada hi ha una reunió, que jo crec que és millor fer-la, ja que vaig patir molt per arribar a R1 degut al roze.

El segon llarg es veu molt terrorífic des de la R1, però quan t'hi poses és menys fieru del que sembla, i el tercer és una marxa triomfant fins al cim.

L'equipament és a base de parabolts de 8mm., amb algun long-live i algun parabolt de 10mm. Pel meu gust estan un pèl separats, però ja se sap que soc un ionqui de les xapes.

Duiem un joc de friends i un d'empotradors per si les mosques i no vàrem posar cap, o sigui que si nosaltres vàrem passar bé, vosaltres també, per tant només cal que porteu unes 12 o 13 cintes i moltes ganes de caminar i de disfrutar dels paissatges.

Nosaltres, per arribar a la via ho vàrem fer des de Vallter.

Vam agafar el camí que va al Coll de la Marrana seguint el GR-11,  i després vàrem tirar avall, en direcció Coma de Vaca, fent una diagonal d'esquerres per prats d'herba fins enllaçar altra vegada amb el GR-11, després el vam seguir fins a tenir la paret a tocar. Fàcil, evident i força llarg, una 1h30' més o menys.

El Gra de Fajol des del Coll de la Marrana

Al final de la fissura en diagonal comença la via

Hi ha gent que s'avorreix moooolt!

Jo a l'últim llarg, el 3r o el 4t, depèn de com feu el 1r llarg.

Xexu Bolt a la reunió del cim

Tornant per les pistes de Vallter

Un cop al cim, vàrem baixar a caçar el GR-11 una altra vegada, en direcció N, per prats d'herba i alguna que altra petita tartera. Després l'únic que em de fer es seguir-lo fins a Vallter i cagar-nos en el Sant Pare, perquè Deu n'hi dó amb la pujadeta! De tornada vam tardar unes dues hores, però vam fer un parell de paradetes per beure i fumar.

Resumint, molt pateo i poca roca, però crec que val molt la pena, tant per la via com per l'entorn! 

xXx (3)

Bueno, va, aquí va la última X!

Començaré amb una rondalla de vora el foc.

Hi havia una vegada una paret de roca que vivia entre Queralbs i Núria.

Aquesta paret era moooolt grossa!

Però alhora era mooooooolt vella! 

I com que era molt vella, tenia mooooolts líquens i mooooolta molsa i mooooolts matolls i mooooooltes repises i mooooolts pedruscus sueltus!

I a més, pobreta estava malalta!

Tenia un  cuc de color blanc i blau que cada dos per tres li provocava uns  recargolaments molt dolorosos al seu interior, provocant-li uns desprediments moooolt perillosos.

El metge del poble, com que no tenia molts medis, li anava posant tiretes en forma de xarxa i de malla, però  tan sols eren petits remeis que no feien sinó enderrerir el seu final.

Al final un metge vingut de la ciutat va trobar la solució!

- S'ha d'eliminar la font d'alimentació d'aquest cuc, així marxarà i deixara la pobre paret en pau!

Vingué gent d'arreu del país i tot junts van aconseguir enganyar el cuc, canviant de lloc la seva ruta per aconseguir el tant preciat aliment en forma de raïl i cable.

Des de llavors, la gran paret de la Vall viu més feliç que un tornavís!

I a més, ens deixa pujar a cavall de tant en tant, com si es tractés d'un avi jugant amb el seu nét!

Pues si, més o menys és això el que li ha passat a la Dent d'en Rossell.

Durant molts anys, va estar mig oblidada degut a la poca quantitat de vies, a la gran quantitat de malles i xarxes que hi van cardar els de F.G.C. i el perillós peu de via que hi havia, que si et descuidaves, el cremallera t'afaitava el clatell.

Fins que un dia van variar el recorregut del tren, i conseqüentment, també van treure tota la ferragada que hi havia penjada.
I allà es va quedar, esperant a nous obridors que li donessin una segona joventut.
Jo sempre hi havia volgut obrir una via per després deixar-la ben equipadeta, però estava convençut de que si ho feia algun taliban me la petaria, així que em vaig quedar a l'expectativa.
La cosa es va començar a animar i van deixar la seva emprempta gent com en Pep Vila, en Dorcas, en Guilera, en Pau, en Gil...
Al final vaig ens hi vam possar uns quants del K.R. i van sortir 4 vietes força maques, i suposo que de tant cardar-li el rotllo a en Grau, també es va motivar, i va acabar obrint- ne una altre.
Li va quedar una via que té molt bona pinta però que no és gens del meu estil, molt poques xapes però fàcilment protegible, parabolts de 8mm., grau ajustadet i sorpresa al tram d'Ae...però suposo que es tornarà una clàssica en poc temps.
Quan la va acabar, vàrem quedar per fer la 1a repetició i, claro, es va cardar a ploure.
I des de R4 vàrem rapelar molls com ànecs.
Poca cosa us puc esplicar de la via, ja que no vaig acabar, per això us he fotut el rollu de la rondalla, per emplenar una mica! Jajaja
Buenu, us podria dir que el 1r llarg és molt obligat, que el 2n té una arribada a R2 Dent d'en Rossell 100%, que el 3r és moooooolt guapo, tant que es fa curt, i que el 4t llarg és més espectacular que difícil, sempre i quan anem bé amb els pedals.
Us penjo la única foto que vàrem fer i el crokis fet per en Grau, un dels obridors.

Jo arribant a R3

Crokis fet per en Grau

xXx (2)

Anem per la segona X...
A finals de maig, després  de dies i dies de pluja, pinta un finde més o menys estable.
Així que ens posem d'acord en Pepins i jo per anar a fer algo per Oliana.
Mentre esmorzavem, vàrem triar via, la "Treintaitantos".
Jo ja la tinc, i a més en tinc un bon record, ben assegurada, roca bona, via maca i aproximació curta.
Quan estàvem fent el carajillu, el dia ja es va començar a torçar...
En Pepins ja veia pegues per tot arreu perquè la veia molt difícil.
Després vàrem acabar aparcant a la quinta ostia!
Ens vam liar una mica a l'aproximació.
Van anar apareixent nuvolets que van acabar sent uns cumulonimbus d'agarrate als matxus!
I després d'haver fet tres llarguets ben macos, en el quart, en Pepins es queda clavat en una placa. Es tira una bona estona negociant el pas, però finalment decideix baixar-se...
Uns quants renecs meus no el fan canviar d'opinió.
Des de la comoditat i seguretat de la R3 si que es veu que hi ha un alejillu, però segons el crokis és 5°, i jo no recordava haver passat por, també s'ha de dir que ja fa uns 15 anys que la vaig fer i estava molt millor que ara.
Total el baixo fins a la R3 i...
Sorpresa!
Ja trona!
Com que soc de "casa bona" i de petit sempre ens deien que "Hombre precavido vale por dos", agafem la corda i tirem avall.
Per dalt queden tres llargs i tot el descens, i per sota només tenim dos rapels i desfer l'aproximació.
Si vull remullar-me ja iré a fer un barrankillu!
Arribem a la carretera i encara no plou.
Amb un sentiment agredolç decidim rematar el dia fent esportiva a la Obaga Negra.
Fem unes quantes vies i quant encara no estàvem saciats, comença a ploure.
Baixem a tot ostia i arribem a una baumeta al costat de la carretera vella just quan comença a pedregar!
Save by the bell!
Esperem una estoneta i quan para anem cap al cotxe i a fer un dinaret, no ens ho hem guanyat però tenim gana!
I ara el consagrat croki-paint acompanyat d'unes pedo-photos!

Croki-paint!

Dues pedo-photos d'en Pepins al L1...

...i al L2.

xXx (1)

Prepareu-vos per qué  venen tres entrades que no tinc ganes de fer-les!

"Per qué?", preguntareu...

Pues com bé diu el títol són tres X's! 

Triple X!

xXx!

Tres retirades!

I les tres a meitat de via!

I les tres seguides!

Per agafar les cordes i els gats i mandar-los a tomar pel cul!

Pues venga, va, comencem per la primera.

Un dia remenant pel Feisbuc vaig veure que volien fer una cadena humana des de Collbató fins el cim del Cavall a favor dels Presos Polítics.

La ideia em va semblar bona, i com que suposo que hi hauria molta gent que voldria estar més aviat per dalt, li vaig proposar al meu germà, que encara va amb la pota tiesa, si volia anar a fer bulto pel planer del costat del poble, i va dir que si.

Finalment no recordo el perquè però no vàrem poder anar-hi i em vaig quedar amb les ganes de colaborar.

També van posar-hi un llaç groc!

Uns dies després  vaig veure que també volien posar un gran llaç groc al Gorro Frigi.

Els hi vaig comentar a la colla, però tots es van rajar com a bons nenazas que són, i vaig anar-hi sol.

Em vaig posar en contacte amb l'organitzador del tinglado, en J. Escruela, i el 13 de Maig vaig agafar el petate de currar de verticals i cap a Montserrat.

La ideia inicial era penjar el llaç, anar al cim escalant per alguna de les vies, i baixar rapelant per desmuntar-lo.

Però vàrem tardar més del compte a muntar-ho tot i el dia es va anar espatllant i va començar a cardar molta rasca.

Així que quan vàrem fer un centenar o més de fotos al Gorro amb el llaç, el vàrem desmuntar i vàrem fer cim per la via Estasen, que per cert, jo no l'havia pujat mai, sempre hi havia baixat.

I ara em preguntareu:

"Però si vas fer cim! On és la X?"

Pues jo ja estava a la segona reunió de la via del "Carles" i havia trobat company de cordada, però què feia amb totes les cordes estàtiques i els ferros?

Total, que em vaig baixar per no deixar-ho tirat a peu de via i després vaig pujar amb els demés per la "Estasen" carregat com un burro!

Però buenu, val més una X així que no pas la de la següent setmana!

Finalment l'asuntu va sortir molt be i m'ho vaig passar de puta mare amb gent que no coneixia de res i que ja no recordo com es deien... coses que passen quan abusses de determinades "coses"...

I ara unes quantes fotos, i com no, el croki paint!!!!

Croki-paint de la via.

Tots per sota meu! Semblava un senyor feudal! Jijiji!

El llaç a mig fer des de sota.

En Jesús i jo muntant el llaç.

Dues fotos des del Monestir, amb i sense zoom.

I des de la Gorra Marinera.

I foto familiar al cim, amb un fred del carallu!

Tozal del Mallo

tozal del mallo-

El tozal del mallo es la ultima gestadel litraco amb l'ajuda de dos cherpas com el Migel i el xavi que ells en ban ficar ala via i en ban treura per dal .
Ban ser 9 hores d'escalada i 3 de pateo jo rebentat de tira de cantos i apreta de peus vaig arriba rebentat de totes maneres la esperiencia val la pena

Dos Hermanas

Hola ara feia anys que no feia un escrit al bloc aquí teniu un croquis de la última via llarga que vaig fer amb el xabi .
és 6a obligat sobretot el segon llarg amb un pas de placa que et cagués els demes llars es poden fer en una bona sessió de aceros si fes falta. 

Paqui, la guapa!

Pues ja farà més d'un mes que varem fer aquesta vieta.

Per aquell diumenge el temps estava insegur, no cal dir que a Ripoll, la probalitat de pluja era d'un 350%, així que vam agafar el tronco-mobil i vam pirar cap a St. Llorenç, on crec que només m'ha plogut una vegada en els més de trenta cops que hi he anat...

Direu que hi ha més llocs per veure. 

Si!

Però si vols assegurar el tanto, crec que és dels millors!

No hi plou gairebé mai, aproximacions curtes, vies bones, guapes, fàcils i ben equipades, i a més, tens Can Pere a tocar!

Que més podem demanar?

Mentre emplenavem el buche, anavem mirant vietes, i al final, tant la companya com jo vàrem decidir anar a treure el nas al Barranc Fondo, que tot Déu hi ha anat menys nosaltres!

La via escollida al final és.... la "Paqui Castellà", i sí queda temps i ganes, ja farem una altra.

Crokis de l' Asín...

...i de l'Estruch.

L'aproximació la podem fer rapelant o caminant.

Sí volem anar per dalt, aquí està ben explicat.

Nosaltres vàrem anar per baix, segur que és més llarg, però ja ens anirà bé caminar una mica per pair l'esmorzar.
Vàrem tardar uns trenta minuts des de l'aparcament de La Formiguera, seguint el camí que va a les vies, on també trobarem algun tall de corda per equipar algun passet tonto.
Sense perdre'ns,  arribem a peu de via ben suats! Quina calda nanu!

Tres tirades boníssimes, i totes tres amb el seu paset cabron i roca excel·lent!

El primer llarg es va fent fins que passes el desplomet, on trobem un passet difícil de veure però no de fer.

El segon te una arrencada apoteòsica! Mooolt guapa, fins que de sobte s'acaben el cantus i ens em de refiar dels gats... pas mooooolt finet però ben assegurat!

I el tercer comença facilet però mesura que anem pujant es va posant tiesu, i fins hi tot desploma una mica, però sí rebusqueu per dins la fissura trobareu bons cantus!

La Mireia a R2 i els veïns fent el L2 de la "Guindilla".

Un cop al cim tenim l'opció de baixar rapelant o a peu. 

Nosaltres vàrem baixar a patica, ja que començava a tronar... QUE RARU!!!! Joer!!!!

No cal que plogo tant, collons!!

Vaja any que portem! 

Després d'un hivern que ha nevat més que en un anunci de turrons; ara està cardant una primavera que ni l'arca de Noè se salva de bombar aigua!

Tot i així , em pogut fer alguna coseta entre ruixat i ruixat.
La última que em fet va ser per terres de Huesca, a Peña Predicadera.
La companya i jo vàrem coincidir en un finde de tres dies, i la ideia principal era anar a Soria, però com que pintava mal temps pel divendres, vam canviar de plans i cap a la Predicadera!
Tenia moltes vies en ment i les volia fer totes, però ens vam llevar tard, vam esmorzar tranquil·lament i fotia un vent del carajo, així que vam fer una vieta i cap a Soria, a veure que si cou per les Castilles!
Sí no sabeu com s'hi arriba a la Peña Predicadera, cliqueu aquí.
La via escollida va ser la "Furtivos de la roca".
Tres tirades, que nosaltres varem fer en dues, de roca excel·lent, ben assegurades, faciletes i maques!
Un cop a R3, la nostra R2, s'ajunta amb la "Jabalí errante", just a sota del diedru de 6a, mooolt i moooolt guapo! Tot i que ja l'havia fet no fa gaire, encara el vaig trobar més xulu!
Un últim llarg fàcil ens duu al cim, on ja no cal fer reunió a la sabina de dalt per qué han posat una bona R de dos parabolts amb anelles. En realitat és la última reunió de la via "Afrodita", equipada aquest hivern passat i que tinc d'anar a fer si o si!!!!

Aquí us penjo el croki-paint i unes fotos...no vam fer cap de bona, coses del directe!

Selfie a R3, la nostra R2.

La parenta contemplant el paissatge...

Croki-paint!!!

Un cop al cim, vàrem baixar xino-xano cap al cotxe, i després de cardar-nos un bon tiberi vam tirar cap a Sòria.
La ideia era fer el turista i una mica d'esportiva.
Hi ha molts pobles que valen la pena de visitar, amb el seu castell, les seves muralles... i la capital també està bé, es un poble o una vila gran, ja veureu.
El dissabte vàrem escalar a Abioncillo. Com que havia plogut i no pintava molt bo vam triar aquest sector per qué està a prop del cotxe.
A cap dels dos ens va agradar gaire, la veritat és que és una mica pedo, tot i que vam fer alguna via molt ben parida.
Si voleu saber-ne més, aquí teniu l'enllaç:
Abioncillo...no és senzillo!
I diumenge vàrem anar a Añavieja, per allò de fer un tros de tornada.
Aquest sector ens va agradar molt! Les vies, el paisatge, el Solete. 100% recomenable!
Vies de tots tipus, graus i metres..
Aquí teniu l'enllaç:
Añavieja

La veritat és que no vàrem fer ni una trista foto dels sectors i dels pobles que vam poder visitar en dos dies, tan sols aquesta....

Diooooosssss!!!!!!!!