Pues tornem-hi

 Després d'una petita pausa parlant del conglomerat prepirinenc, tornem a Montserrat. Aquesta vegada amb la cunyada d'en Pepitu, i com que ja està al 100% gairebé li proposo fer la Gorra Marinera com Déu mana, per la ultra-clàssica via "Sargantanes".

 Així que ens ho agafem amb calma i esmorzem tranquil·lament, pugem a peu per Santa Anna tot xino-xano, ja que només volem fer aquesta vieta i prou. Sense maldecaps ni estrès, així a l'hora de l'Angelus començarem a escalar i a mitja tarda ja estarem a casa si fa no fa.

L2.

 Que us haig d'explicar d'aquesta via que no sapigueu ja. Milers de bytes emplenen els servidors del planeta amb explicacions, fotos, crokis i mapes. Nosaltres vàrem entrar per la "Xaloc", que és la 3a via començant a contar des de l'esquerra del sector d'esportiva equipat pel SEAM o l'ECAM, ara no recordo. Ruta un pèl sobada i amb un pas força difícil a l'alçada de la reunió, continuem amunt i anem a caçar la nostra R, fàcil d'identificar ja que és la que té un bolo gegant per posar-nos a sobre mentre assegurem al company/a.

L5.

Arribant a R5.

 El següent llarg és molt maco i dret, i sembla més difícil del que és, però res més lluny de la realitat, ja que trobarem preses grandioses i a punta pala. Passats uns metres la cosa es tomba i muntem el segon relleu. Dues tirades ramposes més i arribem a la baumeta característica, d'on sortim cap a l'esquerra en una diagonal bestial de guapa i aèria. Un últim llarguet fàcilot i ja som al cim. Fotos i cigarru de rigor i avall. Podríem haver fet més coses sí haguéssim anat tot el dia a pas de tropa, però preferia que la Núria anés agafant l'aire fent reunions que no pas atabalar-nos per fer un itinerari més.

Croki-paint.

 

 

 

Conglomerat prepirinenc

 Posats a parlar de conglomerat prepirinenc, aprofito i faig l'entrada d'una sortida que vàrem fer en David, el Paco i jo a Sant Honorat. Com que no aspiràvem a molt, tan sols duiem en ment fer la "Diagonal del corb", va anar força bé, tan sols algun malentès a les reunions, o perquè no ens escoltàvem o perquè tampoc tenim la mecànica per mà, ja que amb el Paco només hem fet junts un parell de vies llargues, i amb meu germà fa molts anys que tampoc ho fèiem. Però realment va anar molt bé: no vàrem patir ni calor ni fred, els pateos són agradables i curts, l'equipament és més que correcte, el descens a peu és còmode i amb vistes magnífiques, i la roca és prou bona per ser Sant Honorat.

Casa del Corb.

L'interior de la casa.

 No recordo amb quin cotxe anàvem, però el vàrem aparcar a la casa de Can Torrent, ja que l'inici de la pista es veia molt enfangada. Té collons, els tres tenim 4x4, i venim aquí amb un turisme. Com diria l'Arturu: "Pa ir a mear y no echar ni gota"! Però en fí, no ens farà cap mal fer una caminadeta de 20' fins al final de la pista. Després continuem direcció a la Mola del Corb. Podem anar pel S o pel N, però jo us recomano el vessant Nord, molt més curt, i tornar pel cantó solei tot fent el turista per la casa del Corb, resultant una bonica ruta circular. 

Croki-maps de la via "Diagonal del corb".

 Just abans del trencant per anar a l'ermita de Sant Salvador, sí anem pel vessant Nord, hi ha un corriolet que ens duu a la via "La diagonal del corb". No confondre amb el corriol ben marcat i fitat que puja a la Mola del Corb. 

 La via comença en un petit murete que ens va costar força, ja que el peu de via estava molt enfangat i va ser inevitable emmedar-nos els gats en Paco i jo, en David no perquè s'els va deixar a casa... Passat aquest petit tram, seguim en travessa de dretes molts metres, fins a un bosc penjat. El creuem i arribem a una bona reunió. 

Els segundones amb espardenyes!

R2 de la "Diagonal del corb".

Fent camí cap a R2.

A punt d'acabar la 1a via.

 La següent tirada te una sortida molt guapa,  un bombo que sembla molt difícil però que no ho és, quintu de tibar molt ben protegit, i continuar en diagonal a dretes parant molta atenció a les xapes per seguir la línia correcte i no saltar-nos la R2, com un que jo sé. Els dos següents llargs continuen en aquesta tònica, fàcils i en diagonal fins al cim. Ruta que és resultona però que et deixa gust a poc. Per tant un cop al cim fem el descens i anem a fer-ne una altra.

Foto-cim.

Ermita de Sant Salvador, la més petita de Catalunya.

Foto-cim experimental.

Foto-cim creativa.   

 Remuntem el camí que duu a la Mola del Corb i una mica abans del collet trobem dues vies: "La rampa" i "La senzilla". Ens acabem decidint per fer la segona, ja que és més fàcil i el Paco ja comença a remugar. 

Croki-maps de "La senzilla".

 Un primer llarg rampós, humit i sense història ens deixa a una reunió molt còmode, on mentre asseguro a aquell parell vaig mirant el catxu desplom que tenim a sobre. Arriba el Pakillo i ja comencem a ensumar la tragicomèdia. Pujo amb un pedal i vaig montant Scalextrics perquè no pateixin tant. Quan arriba el torn dels segons, el Paco peta com Pedro Panete i es queda buit. El meu germà i jo l'ajudem tibant com berrus i aconsegueix sortir del desplom i arribar al cim! Ara si que ja en té prou. Recollim els trastos i seguim el mateix descens.

Tres imatges del menda a "La senzilla".

 Un cop al camí principal, tornem al cotxe per la vessant sud tot passejant i fent el guiri a la casa del Corb i imaginant noves vies per tot arreu. No us faig els croki-paints perquè les ressenyes d'en Vidal són molt bones i prou artístiques.

Començant el retorn.

Satisfacció de la feina ben feta.

Croki-paints d'en Vidal.

Conglopeps- i 6

 Pues amb aquesta entrada ja acabaria amb els semi- fracassos que em passat amb en Pepitu. En realitat sempre em acabat fent alguna cosa, però mai la que volíem. En hagut de improvisar sobre la marxa o de tirar de plan B, i fins hi tot el C. I aquesta vegada no podia ser d'altra manera.

 L'idea inicial era fer una de les vies noves d'en Baraldés a Vilamala, la "Badalona", que és la més senzilla, crec, i com que érem tres paquets una altre cop,  en Pepins, la Twity i jo, no podíem aspirar a gaire més. Però arribem a l'aparcament i ja hi ha un cotxe, el d'en Joan Asin. Clar, la via s'ha de rapelar, i no sabem sí li cardarem rocs a sobre mentre baixem. Ens plantegem de baixar a peu, però entre que no anem d'hora, no ens coneixem el camí del tot bé i el vendaval que carda decidim activar el plan B per enèsima vegada.

 Una opció era fer esportiva a la Creu del Codó, una altra era anar al Santuari de Lord i la darrera era anar a la Paret de la pluja. La primera va quedar eliminada ràpidament perquè aquell parell no volien fer totxo. I la tercera m'hi vaig negar rotundament jo després d'haver llegit els comentaris d'en Parce soobre el sector. Així que vàrem posar rumb al Santuari de Lord.

 Pasem el túnel i aparquem. Aquí no fa gairebé gens de vent i el fred és suportable però tenim un altre cop un dilema. Anem al Racó d'en Guillem o a la Roca Subirana? Com que ja m'ho veig a venir que em faran pillar tot el dia, els hi dic que cap a les vies d'en Guillem. La Twity com que no s'entera gaire de res, calla i creu. Però en Pepins remuga una mica perquè vol fer la via "De la broca", però jo ja la vaig  fer fa poc i no penso repetir-la. Així que cap al Racó d'en Guillem .

 Un cop allà ens decidim per començar per la via "Dels Filòsofs" i després la "Dels Desertors". Són vies que no tenen gaire res, anar a quatre grapes, tret d'un murete que trobarem a cada via que li posa un puntet. 

 Pues bé, la primera vieta que vàrem fer té un primer llarg guapo, però els dos següents són totalment prescindibles. Tan sols es fer metres per arribar a la carena i gaudir de les vistes. Baixem a peu i fem la següent. Dos primers llargs cutrillus donen pas a una tiradeta que està graduada de 5°/Ae, però en Pepins soluciona en lliure de forma sòlida i segura, ja que la proximitat de les assegurances et permeten apurar tant com puguis, llàstima de la roca que és un pèl trencada. Fem el darrer llarg sense història ni interès i baixem rapelant. 

 En Pepitu comenta de fer la tercera via del sector però jo prefereixo fer un parell de vietes d'esportiva al sector del túnel, ja que la vaig fer fa poc també. Així té una excusa per tornar amb la Mercè i fer les dues vies que li queden pendents, la "De la broca" i la "4.0". 

  Us penjo uns crokis cutricus, però ja us podeu orientar sí teniu ganes de perdre un matí.

Peu de via.

L1 de la via "Dels Filòsofs".

La Twity arribant a R1.

Estudiant la baixada.

En Pepins al 6a de la via "Dels Desertors".

La Núria al mateix tram però des de R3.

Arribant a R4 "Dels Desertors".

Croki-maps.

Croki-paint.

Conglopeps- 5

  Com es de suposar, aquesta sortida tampoc va anar tant bé com esperavem, però estava cantat. Vàrem sortir de Ripoll plovisquejant direcció Montserrat, que segons les prediccions, el dia s'aguantaria fins a migdia. A mi em feia gràcia fer una vieta a Agulles, ja que la Mercè,  la companya d'en Pepitu, no hi anat gaire, per no dir gens, però un cop a Can Massana, van caure unes gotetes i va ser l'excusa perfecta per fer-me canviar de plans i anar a Collbató, ja que l'aproximació és més curta i en cas de pluja ens mullarem menys estona.

 Un cop aparcats, tirem cap a La Codolosa, ja que no volen fer esportiva, així que remuntem el camí fins a la "semi-paret" amb la intenció de fer una combinació de vies que vaig veure per la xarxa fa uns dies: fer una via a La Codolosa i un cop a dalt, fer "L'aniversari de l'Ernesto", una ruta d'en Baraldés relativament nova.

 Finalment ens decidim per la via "Indignats", que està força guapa, i ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje, on tan sols em d'apretar les dents a l'inici del segon llarg i del tercer, però la roca és excel·lent i convida a intentar-ho.

La família Delgado-Foz a la R2.

Camí de la R3.

La Mercè al pas de 6a del L2.

 Un cop acabem aquesta vieta, ja plovisqueja amb força intensitat, i la Mercè ens tenta d'anar a fer unes braves i unes birres. Però en Pepins i jo l'enredem per continuar amunt. Així que ens plantem sota la via i tira cap a dalt just quan para de ploure, i vibrant una mica al paset, ja que està humit, arriba a la primera reunió de "L'aniversari de l'Ernesto". Bona tirada i bon encadene, ja que hi ha un tram molt fi de peus.

Cap a Barcelona ja plou.

Un repassant el croquis i l'altra l'Instagram.

 El següent llarg és una rampeta fàcil que desemboca en un bombo. Ho prova en lliure però ni ho ensuma, fa uns quants A0's fins que toca sortir en lliure fàcil fins a la R2. Pujo jo i m'agafo el tram d'artifo amb més calma. Vaig muntant Scalextrics a totes les xapes per què la Mercè hi arribi bé, tot hi així cau algun renec.

En Pepins al tram d'Ae.

Ja renega...

La Mercè ordenant el cacau
que porta al tram d'Ae

 El tercer llarg és un diedret que l'única pega que té és que és molt curt, però és molt guapo. T'has de posar molt bé, sinó pots vibrar bastant. I els dos darrers llargs no tenen gaire història. Són ben bé per surtir per dalt. Més aviat lletjos, un pèl descompostos i amb males caigudes.

La Mercè al L4, o L7.

Arribant a R4, o R7 sí sumem la part inferior.

 Un cop al cim, la meteo encara aguanta, i tenim temps de fer el cigarru i recollir tranquil·lament. Remuntem fins el camí de les Bateries i després anem a buscar la drecera de Fra Garí. Quan ja estem arribant al cotxe, comença a ploure, ara si de veritat. 

Croki-paint general de les dues vies.

Croki-paint de "Indignats".

Croki-paint de "L'aniversari de l'Ernesto".