Via Teknòcrates RebentaValls - Agulles del Pla dels Hospitalets - Ulldeter

 Via: Teknòcrates RebentaValls

Zona: Agulles del Pla dels Hospitalets - Gra de Fajol Petit - Ulldeter
Dificultat: V/V+ (C/S2-)
Dificultat obligada: V/V+
Llargària: 95 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades, 1 parabolt de progressió (3r llarg)
Material: 

· Joc de Totems fins al lila i Camalots del 0,75 al 3

· Tascons petits i mitjans útils

· Factible amb corda simple de 60 mts.

· R1 i R2 rapelables. Si seguim fins a R3, la línia de ràpels són 2 arbres amb cordino + maillon i dos parabolts amb anella (reunió via número 4).

Orientació: Nord-Est, a l’estiu millor de tardes i a la primavera i tardor millor de matins

Desprès de dies fixant-me en aquestes agulletes i intentar desxifrar els itineraris existents, alguns d'ells hivernals, aconseguim treure una línia prou vertical, bonica i de dificultat moderada. Una via que te força números per esdevenir una clàssica del sector per la seva bellesa de moviments, la facilitat de protecció amb flotants i la qualitat de les vistes rodejats en un entorn espectacular. Ulldeter sempre màgic! A més, hem de sumar una aproximació ràpida i facileta. Que més és pot demanar¿?

Trobar la línia no va ser fàcil doncs inicialment pensàvem que no existia cap via més a part de les equipades. Conjuntament amb Sergi Martinez vàrem tirar amunt per la xemeneia característica i acabant en l'esperó final. Per sorpresa nostra, desprès de consultar la 1era edició de la Guia del Ripollès del Luichy, ja existien dos itineraris clàssics: la Fissura de la Desil·lusió oberta per l'Albert Ibáñez al 1980 i l'Aresta dels Amors Perduts oberta conjuntament amb Toni González també el 1980. La cosa va quedar frenada...

Dies més tard amb en Pau Guillen ens fixem que l'Aresta dels Amors Perduts comença inicialment per la placa (encara hi ha un pitó!) i segueix al segon llarg per aresta, fet que ens motiva per obrir un traçat més a l'esquerra.

Finalment la repeteixo tota des de baix i en solitari, respectant al màxim el tram d'aresta que coincideix amb la via dels Amors Perduts. És inexplicable i intolerable com algú va equipar la via número 4 trepitjant l'inici del recorregut obert el 1980 per A. Ibáñez...

Aproximació: Aparquem al P1 de l'estació i seguim caminant per la pista el Xalet. Arribats al primer canó de neu artificial, un corriolet s'endisa pel bosc. En aquest punt trobarem les marques taronges que segueixen direcció les vies Polítiques Destructives, Riuseling i el Guia de l'Amor. El seguim uns metres però ens desviem a l'esquerra seguint la tartera (fites visibles), primer en baixada i desprès ja en pla en el que és el Pla dels Hospitalets (o Pla dels Carlins). Travessem aquesta espectacular tartera de blocs grans fins a un petit corriol que travessa el bosc. El corriol del bosc segueix les traces de la fauna del Parc Natural, que sense agafar altura, travessa el mar de nerets fins a situar-nos a la tartera final que baixa de l'agulla, la nostra destinació. Si sou dels que voleu un mapa, aquí el teniu: 

Aproximació Agulles Pla dels Hospitalets

Una via que personalment te una forta reivindicació crítica. És una via NO dedicada a FGC ni a Sílvia Paneque, obstinats en treure un rendiment a la muntanya els 365 dies de l'any. Tot i que als escaladors sovint se'ns tatxa de "rebenta nius" també tenim la nostra part d'amants de la natura i tot el que la forma. Amb el temps i gràcies al treball conjunt amb els gestors del Parc Natural, les regulacions totals o parcials i el respecte a elles porten a un paradigma a on l'escalada conviu i respecta la vegetació i fauna amenaçades en perill d'extinció. 

Una amenaça que no està lligada als escaladors si no més aviat a la massificació i teknocratització dels espais naturals. Creieu que superar els 50.000 visitants/any, fer hotels, bike-parks i telecabines ajudarà gaire a les espècies que viuen per aquests indrets? Alguna cosa s'ha de fer clar! doncs tenir aquest gran free-camping ple d'autocaravanes i furgonetes al llarg de la carretera i parquings de l'estació és quelcom força llastimós...

No hi ha cap altre solució Sílvia? Semblaria que el gran pastis d'aquest banquet natural és tan sols construir un telecabina i hotels que RebentinValls...

Aleix Carretero Ezquerra

aPACOlipsis Gneis al Cingle de la Palanca - Roc de l'Oratori (Contrafort Dent del Rossell)

Ja teniu una nova excusa per pujar aquest Estiu als Pirineus!!!! via aPacolipsis Gneis!!!  AlpiMambo per tothom! a gatiiiillllo!

Via: aPacolipsis Gneis
Zona: Cingle de la Palanca (Contrafort de la Dent del Rossell)
Dificultat: 6b+ (C/S1+ - MD+)
Dificultat obligada: 6a+
Llargària: 200 metres
Exposició: Baix-Mig
Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons a caldo.
Material: 7 cintes (alguna extensible) portar joc discret de Totems del negre al lila o Alien cams (Fixe). (Si es va mooolt just de grau camalots del 0,75 al 3), tascons prescindibles, reunions rapelables.
Orientació: Est, a l’estiu ombra a partir de la 13h

                                   

Obertura en solitari per Aleix Carretero en mode umbilical durant 7 jornades entre el Novembre del 25 i el Maig del 26. Acabada el 20/05/2026. Retro-equipada per forçar en lliure. Via practicament equipada, portar joc discret de totems o alien cams (si es va just cams del 0,75 al 3 per fer una bona cosida!)

Enllaça desploms, diedres, fissures, plaques i inclùs alguna xemeneia de manera elegant i atlètica buscant sempre les debilitats del rocam i la vegetació existent. A partir d’R3 segueix per la cara Est de la paret a on trobem passos de xemeneia i placa en terreny sanejat. El penúltim llarg és de tràmit per enllaçar l'últim tram de rocam. En general trobem un gneis d’una qualitat excepecional.

Totes les reunions són còmodes excepte R1, a on millor assegurar des del màxim a la dreta per estar millor. Reunions rapelables amb 2 parabolts i anella, tot i que a partir de R4 no es recomana rapelar si no escapar per R5. Des de R2 s’arriba a terra amb 2 cordes de 60. Estar atents de fer passar les dues cordes per l’interior de la xemeneia!

El Cingle de la Palanca i la Dent del Rossell es troben en el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser. Igual que a la resta de zones d’escalada del país, hem de procurar que el nostre pas deixi el menor rastre possible. Durant l’obertura s’ha respectat al màxim possible la vegetació rupícola, prioritzant la poda vers l’eliminació. Si us plau, intenta que segueixi igual. Si respectem ens respectaran!

Aproximació: Aparcar a l’encreuament del camí vell de Núria amb la pista que puja a Fontalba. Caminar pel camí vell de Núria i seguir desprès cap al camí de l’Oratori de Corbell, passant la font de l’Oratori i el trencant cap al camí vell. Abans de les escales de baixada cap al tram de cremallera vell, una fita gegant a l’esquerra ens indica l'inici del camí als cingles. Seguir les fites fins a la tartera. El desviament cap a la Palanca es troba enmig de la tartera cap a l’esquerra, des d’aquí ja es veuen les parets (evident). Inici de la via és el mateix que la via Surt de Kasa. En total uns 40’ caminant a la idea.

Track wikiloc

Descens: Per tornar la millor opció és baixar pel camí entre el cingle de la Palanca i la Dent del Rossell, el Pas Gatell. Sortint de la última reunió ja veurem les parets de la Dent del Rossell, el camí surt en direcció Nord, de baixada, molt evident. Seguir terreny més fresat i alguna fita i estar al cas perquè l’herba, els rocs i el fort pendent poden jugar males passades.

Pels qui volen quanta més info millor:

1^r Llarg: 6b+ 30m. Inici a la via Surt de Kasa, una sabina amb cordino segueix unes fissures i un parabolt visible des del terra a uns 10 metres. Segueix aquesta via fins a l’inici de la fissura a on es desplaça desprès cap a la esquerra. Segueix per placa amb bons peus. Entre el tercer parabolt i la reunió hi ha la seqüència que marca el grau. Comença un diedre en desplom amb fissura cega a on s’han de buscar els cantells més bons i final de travessia fins a reunió, atlètic! Opcional totem groc i blau per arribar a R.

2ⁿ Llarg: 6b 35m. Inici en un diedre que es fa ceg, protegible amb c2 abans del 1er parabolt. Pas fi d’equilibri per situar-se a sobre. Una cinta pànic pot ser útil. Desprès segueix per un altre diedre amb un pitó a caldo i unes fissures bones per totem lila primer i groc en el desplom, estar atent a buscar bé presa per mà dreta i colocar bé peu esquerra. El 2ⁿ parabolt el trobem a la placa sortint del sistema diedres. Del 3^er al 5^è parabolt la placa es posa vertical i s’han de buscar bé les preses més bones. Tram final fins a reunió fàcil per una xemeneia.

3^r Llarg: 6b 20m. Inici en una columna de Gneis amb roca delicada al principi. El primer parabolt es troba sortint de la reunió. Seqüencia desplomada amb fissures, regletes i laterals amagats, i un peu dret díficl de col·locar per encadenar. El recorregut esquiva un diedre amb vegetació per un esperó i placa fàcil. Si es vol es pot protegir amb un totem blau al diedre. El final travessa la via Campanilla, la reunió es troba al l'inici del desplom vermell característic.

4^t Llarg: 6a+ 30m. Inici en travessia de dretes seguint una fissura. Dos parabolts protegeixen la seqüència, s’ha de buscar bona presa sobre el desplom per sortir de la travessia ràpid per encarar la placa. Tram de placa protegible amb totem negre i c0,75. Desprès del 3^r parabolt anem a la dreta per un sistema de blocs encastats, tram delicat. Abans de la xemeneia característica podem protegir amb algun totem. Reunió sobre la xemeneia a la dreta.

5^è Llarg: IV 20m. Inici en lleugera tendència a la dreta per buscar un gendarme amunt entre vegetació. Últim tram de grades fàcils abans de reunió.

6^è Llarg: IV- 50m. Llarg més herbós del recorregut. Travessem un pla herbós inclinat i unes petites franges de rocam i ginesta, des de reunió és veu un arbre amb cordino per protegir-nos. Un primer ressalt ens porta a un pas de «matojo-traxion» que ens mena a unes grades fàcils amb parabolts. Tram final abans de reunió amb una petita seqüencia més vertical.

7^è Llarg: 6b 25m. Cirereta final de la via! una placa vertical fina de peus i regletes petites sobre un gneis de qualitat excepcional. 

Espero que la disfruteu tant o més com jo! Au a seguir la ristra! Salut i Muntanya!

 

Dedicada al Xexu i Patu per tot el que m'han ensenyat. Dedicada també especialment al nebot i fillol Martí Boix Carretero, espero que algun dia em porti de paquet! 

Més Coll Roig- 6

 Com que estàvem parlant de pupurris o combinacions, gràcies a la proximitat de les vies, ara amb aquests dos sectorets nous podem fer més poti-potis, i d'això va aquesta entrada.

 No sé si recordeu en Pablo, el company xilenu d'en Patu que va venir a passar uns dies per aquí. Doncs diria que la darrera sortida que vàrem fer va ser a Coll Roig i ens vàrem treure de la xistera aquest pupurri de vies.

Tres imatges d'en Pablo al primer llarg.

 Com que només teníem un matí perquè havia de fer les maletes per marxar cap a casa l'endemà, l'idea era veure-ho una mica tot. Així que vàrem començar per la "Joan Colet", que té un primer llarg molt guapo, amb roca excel·lent i equipament correcte. El segon em va tocar a mi, que no té gaire res digne a mencionar. Un pur tràmit per arribar a R2 amb un pas tonto a mitja tirada i un destrepe al final. 

En Pablo Mármol a la via "Pitufina", el nostre L3.

 Un cop a R2, enlloc de continuar per la via, vàrem caminar 2 o 3 minuts per un caminet molt evident fins al sectoret d'esportiva Barrufets. Un cop allà vam fer la via de l'esquerra, la més fàcil de les tres, la "Pitufina", molt maca i agradable d'ascendir. La reunió d'aquesta ruta està just a sota del camí de descens, així que en un minut més de caminar ens plantem a sota del segon llarg de la via "Tardor calenta" i tiro jo enllaçant les dues tirades, resultant una bona metrada d'adherència fàcil. 

En Pablo arribant a la darrera R.

 Recollim a tota òstia perquè en Pablo a quedat per anar dinar amb l'Amu, així que baixem tant ràpid com em permeten les lumbars, ja que el pare Rafart no li agrada gens que el facin esperar!

Croki-paint del pupurri que vàrem fer.

 

 

Més Coll Roig- 5

 Continua plovent a fondo, i ja he fet una rentadora, l'estès, he fet el dinar, he netejat la cuina, i ja només em quedaria dinar i afaitar-me, però quasi que prefereixo escriure que deixar-me la cara com un mapa, per tant us continuo cardant la xapa amb entrades pendents de Coll Roig. 

En Quim al L1

 No patiu, aquesta serà força ràpida, i així, mica en mica ja arribarem als nous sectors de l'esquerra, on hi ha un bon grapat de vies noves que no surten a la darrera guia.

Dues imatges d'en Quim al L2.

 L'estiu passat, en Quim va venir a passar uns dies per aquí a visitar als parents, però un dia es va poder escapar i com que no cardava molta calor vàrem anar a fer una vieta en plan trankis, ja que jo encara estava força cardat de l'esquena.

El Litri arribant a R2.

 Com que es pot dir que em fet totes les assequibles, vàrem optar per fer un pupurri o combinació, ja que hi ha vies que passen molt a prop una de l'altre i et permeten canviar-te... o liar-te.

En quim al pas de 6a de la "Derzu".

 Vàrem començar per la via "Només hi ha que funcionaris i jubilats". A la meitat del segon llarg, on comença el tram difícil, 6a+, vaig enllaçar amb la "Derzu Uzala", quedant una tiradeta molt més fàcil,  màxim 5+, però amb un alejillo que podem solucionar amb algun flotant o tragant saliva. Vam continuar per aquesta ruta fins la repisa de la R3, on passa el camí de descens, i vàrem aprofitar per tornar a canviar i fer el darrer llarg de la "Malalts de roca", molt més guapo que l'últim de la "Derzu". 

Ara ja només queda gaudir fins a R3.

 Al final va sortir una combinació prou entretinguda i facilota, només el pas de 6a de la "Derzu" és el punt negatiu, ja que comença a estar sobat i nosaltres ja no som el que erem...

No tornaré a utilitzar el blau,
palabrita del niño Jesús.

 

 

Més Coll Roig- 4

 Buenu, sembla que a la fi s'ha decidit a ploure una mica, ja era hora! Perquè entre la calor, la sequera i les cuques del boix era bastant insuportable anar a fer alguna trepadilla encara que fos a l'ombra. Així que només em queda que fer una mica de chacha per casa i mirar com plou mentre es mullen les parets, per tant, també hauria d'aprofitar per escriure alguna coseta més. Vinga va, pues mentre la cassola va fent xup-xup jo us cardaré el rollo.

En Follet al L3 de la "Joan Colet".

 Ja fa mesos, em Follet em va portar a Coll Roig, ja que volia fer aquestes vies noves, la "Xapa la xapa", la "Anna" i la "Imagine", alhora que també tenia pendent encadenar la "Joan Colet", doncs au, ja ens tens a mi a fer d'escuder.

Al mateix llarg però més amunt.

 Vàrem començar per la "Joan Colet". Ell va encadenar les dues tirades senars, el 6a i el 6b, i jo els llargs parells, el 5+ i 4+. Chachi, plaisir i poc estrès. El 6b no el vaig ni ensumar, i la resta tot perfecte. Poca cosa més us puc dir. Com a molt que espavileu a fer-la perquè quan el pas es sobi no hi haurà Déu que pugi.

En Follet al darrer llarg de la via.

 Com que havíem d'estar d'horeta al queli, vàrem rematar el dia fent les tres vietes que abans us he citat ja que són molt guapes, a més ens venen de pas i són ideals per rematar el dia. 

 La primera, la "Imagine" es fa bé fins el diedret superior que t'escup enfora, un paset d'arrossegar-se i després cap a l'esquerra a caçar la R. La següent, el que seria el tercer llarg de "Xapa la xapa", sembla més difícil però no ho és. Un pas llarg al mini sostret i a xalar fins la reunió. I la via "Anna" es tracta d'una plaqueta on trobarem algun passet finet però res de l'altre món.

 

Més Coll Roig- 3

 Com ja us he penjat una novetat, ara toca una entrada "normaleta", que no us aportarà molta cosa, a part de les fotos de Coll Roig ben nevat, i del fart de riure que em vaig cardar amb l'Arxé, quin showman!

Començant l'aproximació.

 Va, anem per feina. Un dia d'aquest hivern passat em va trucar l'Arxé gran dient-me que anava a la via "Malalts de roca" amb un seu company que és més novell que ell i que sí em volia apuntar. 

A mig camí.

 Com que té més perill que la Pantoja fent de contable a l'Ajuntament de Marbella, em vaig sentir obligat a anar-hi per controlar-los, així que després d'un bon esmorzar vàrem tirar amunt.

Ja es veu Coll Roig al fons,

 Passat el refugi de Montgrony vàrem trobar un bon taco de neu a la pista. Vam probar de pujar amb el cotxe però al final vàrem desistir i vam pujar amb l'expreso de San Fernando, un rato a pie y otro caminando.

En Jordi a la "Malalts de roca".

 En uns tres quarts d'hora ja erem a peu de via amb els peus ben molls, però un Sol radiant i la roca ben eixuta ens va animar a tirar amunt.

Ara de segon.

 Els llargs es van anar succeïnt lentament però amb seguretat. A la mínima cagada ja els hi cardava un ronc! En realitat, poca cosa més us tinc d'explicar d'aquesta arxi-coneguda via que ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje.

Darrer llarg.

 Per rematar el dia vàrem anar al sector "Barrufets", on vam fer dues vietes cadascun abans de tornar a mullar-nos els peus tot baixant cap al cotxe.

Fent esportiva al sector Barrufets.

 Un dia molt amé, amb un paissatge hivernal tant digne de recordar com el silenci que va haver-hi tota la jornada, tan sols trencat pels nostres comentaris i riures.