diumenge, 15 de novembre del 2026

EndodòncIA Neuronal - Sócol de la Dent del Rosell

Zona: Dent del Rosell - Sócol de la Dent 
Dificultat: V+/6a (C/S2)
Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 150 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades (R1 i R2 rapelables)
Material: 
· Joc de Totems mitjans i Camalots del 0,75 al 3 (4 opcional i útil però no obligatori)
· Factible amb corda simple de 60 mts.
· R1 i R2 rapelables. A partir de R2 hi ha diferents escapaments per sortir a peu

Orientació: Sud-Est, a l’hivern anar ben d'hora i a l'estiu millor de tardes

Oberta en solitari per Aleix Carretero durant l'estiu del 2026


Atenció!!!
Aquesta lectura, desprès de llegir el text i guaitar bé les fotografies, et podria portar ben bé entre 5 i 10 minuts! Sí, ho has sentit bé!, has de llegir detingudament i pausadament intentant no despistar-te amb les mosques-bomba que envolten i minen el teu cervell. Ho podràs fer? Si creus que has de fer passar la IA per resumir el text, diria molt que aquesta lectura (i via) no fan gens per tu!

Semblava que desprès de l'aPACOlypsis Gneis ja estava del tot curat i no necessitava més aventuretes verticals. 
Tot baixant ferros i cordes, badant, mirant, cercant diedres, plaques, desploms.... zasca! No pot ser veritat! altre cop frapat en somnis verticals, aquesta vegada coaccionat per l'esquena, farta de carreteijar com un ase. Semblava una línia que podria ser bona per arribar al cim de la Dent des de baix mateix?



La festa comença uns 150 metres més amunt de la via Somni del Rosell, just a la dreta d'una característica Xemeneia, La Xemeneia de Cirith Ungol. De fet, el 1er llarg es podria començar per aquesta línia doncs acaben a la mateixa R.

Per arribar-hi, seguiu el camí del cremallera vell, i desprès del túnel gireu a mà esquerra seguint el camí de l'Oratori de Corbell. Ens desviare al final de les escales, tot pujant entre feixes fins a peu de paret, envoltats d'avellaners i saücs majestuosos. La linia és visible des del camí mateix. L'altre opció és pujar vers el camí vell de Núria, seguint pel camí de l'Oratori fins al punt que les escales comencen a baixar. Més llarg però més bonic.



El primer llarg comença en petita travessia a cercar una fissura adiedrada, díficil de veure des de peu de via. El llarg consta de dos parabolts, el 1er just entrar la travessia i el 2n just passat la fissura, abans d'un pas de placa que ens situa a l'entrada del final de la Xemeneia. Si no sou reptilians, fareu bé de protegir l'entrada de la xemeneia amb un C3 i si el teniu amb un C4 (la repisa és Sauron!)




Sortint del 2n llarg, un bloc sospitòs intenta estar amagat, però la seva envergadura el traeix. Està ben encastat i en principi no hi ha manera de fer-lo moure, dit està! Primer sortim en diedre fàcil i seguim per placa fineta, no és molt díficil però ja tenim algun paset picant! La seqüencia són tres bolts i un pitó a caldo. Desprès tirem diedret amunt fins a la reunió. Fàcil, sense expansions i de bon protegir.



La línia cerca ara un diedre amagat. Per arribar-hi es necessari travessar un prat alpí inclinat ben tapizat d'herba i ginesta. Atenció tram fàcil però patinòs! Per fer el canvi de reunió trobarem un bolt tot travessant les ginestes, desprès reseguirem la paret fins a R3 (1 bolt). Recordar de posar una cinta ben llarga per evitar el fregament. A partir d'aquí no es recomanable rapelar doncs tenim escapatories més fàcils per baixar. Sortida R2:




El 4rt llarg evidenment segueix el diedre, és més fàcil del que sembla i de molt bon protegir. Una sortideta fina li dona un punt picant...




Desprès, l'aventura vertical es va descafeïnant i sols trobarem passets de dificultat aïllada. Seguim en tendència diagonal dreta a on veurem un bolt i tot seguit un tascó "entasconat" que indiquen el camí a seguir. La R4 es troba just sobre el tascó desprès de superar un diedret tumbat. Atenció a la zona al voltant del parabolt doncs hi ha llastres i blocs Rolling Stones no saneijats.



El 5è llarg, com diuen els Garrotxins, es podria pujar amb moto! Placa molt tumbada a on podem pujar sense mans si l'equilibri i la ressaca ens ho permeten. Unicament trobarem un bolt que indica la linia a seguir. Al final de la placa hi ha un Rolling Stone inmens situat just al filó. Molta precaució amb com gestionem les cordes doncs aquesta bèstia te un xic de joc i algun dia es podria despertar. Si ho fa de ben segur que pararà a esmorzar a la Central de Daió! L'ideal seria passar per la dreta (més fàcil) i un cop superat el bloc, moure cordes a l'esquerra.



Tot seguit travessem el bosquet de ginestes entremig de traces d'isard fins a la paret. Allà trobarem un "cam-cam" gegant, herència del passat enmallat d'aquesta part de la paret. Això ens servirà perfectament per fer de R5:




Si volem tornar directament cap al bar, seguirem fites que travessant ginestes, cam-cams oblidats, trams de roques soltes i tarteretes que ens situen a la creu memorial Manel Rius. Aquí conectem amb el corriol del pas Gatell, accès normal a les vies Adiktes al Dissolvent o Tardor de Nebjeperuda. Si en canvi volem seguir escalant, mirarem de flanquejar a prop de la paret, sortejant ginestes inmenses, fins a trobar la via desitjada.

Au espero que la disfruteu! que pugui servir per fer un xic més llarga l'escalada si anem a fer la Tardor, l'Adiktes o la Primavera per exemple! Dedicada a tots els i les trepes d'aquest país que parlen català! 
Trad is Rad! continuarà...








dijous, 24 de setembre del 2026

Via Teknòcrates RebentaValls - Agulles del Pla dels Hospitalets - Ulldeter

Via: Teknòcrates RebentaValls

Zona: Agulles del Pla dels Hospitalets - Gra de Fajol Petit - Ulldeter
Dificultat: V/V+ (C/S2-)
Dificultat obligada: V/V+
Llargària: 95 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades, 1 parabolt de progressió (3r llarg)
Material: 
· Joc de Totems fins al lila i Camalots del 0,5 al 3
· Tascons petits i mitjans útils
· Factible amb corda simple de 60 mts.
· R1 i R2 rapelables. Si seguim fins a R3, la línia de ràpels són 2 arbres amb cordino + maillon i dos parabolts amb anella (reunió via número 4).

Orientació: Nord-Est, a l’estiu millor de tardes i a la primavera i tardor millor de matins



Desprès de dies i més dies fixant-me en aquestes agulletes i intentar desxifrar els itineraris existents, alguns d'ells hivernals, aconseguim treure una línia prou vertical, bonica i de dificultat moderada. Una via que te força números per esdevenir una clàssica del sector per la seva bellesa de moviments, la facilitat de protecció amb flotants i la qualitat de les vistes rodejats en un entorn espectacular. Ulldeter sempre màgic! A més, hem de sumar una aproximació ràpida i facileta. Que més és pot demanar?

Trobar la línia no va ser fàcil doncs inicialment pensàvem que no existia cap via més a part de les equipades. Conjuntament amb Sergi Martinez vàrem tirar amunt per la xemeneia característica i acabant en l'esperó final. Per sorpresa nostra, desprès de consultar la 1era edició de la Guia del Ripollès del Luichy, ja existien dos itineraris clàssics: la Fissura de la Desil·lusió oberta per l'Albert Ibáñez al 1980 i l'Aresta dels Amors Perduts oberta conjuntament amb Toni González també el 1980. La cosa nostra va quedar frenada...

Dies més tard amb en Pau Guillen ens fixem que l'Aresta dels Amors Perduts comença inicialment per la placa (encara hi ha un pitó!) i segueix al segon llarg per aresta, fet que ens motiva a obrir un traçat més a l'esquerra.

Finalment la repeteixo des de baix i en solitari, respectant al màxim el tram d'aresta que coincideix amb la via dels Amors Perduts. És inexplicable com algú va equipar la via número 4 trepitjant l'inici del recorregut obert el 1980 per A. Ibáñez...


Aproximació: Aparquem al P1 de l'estació i seguim caminant per la pista d'esquí el Xalet. Arribats al primer canó de neu artificial, un corriolet s'endisa pel bosc. En aquest punt trobarem les marques taronges que segueixen direcció el les vies Polítiques Destructives, el Ploraner del ferro colat i el Guia de l'Amor. El seguim uns metres però ens desviem a l'esquerra seguint la tartera (fites visibles), primer en baixada i desprès ja en pla en el que és el Pla dels Hospitalets (o Pla dels Carlins). Travessem aquesta espectacular i curiosa tartera de blocs grans (pocs plans "atarterats" existeixen al Ripollès) fins a un petit corriol que travessa el bosc. El corriol del bosc segueix traces de la fauna del Parc Natural, que sense agafar altura, travessen el mar de nerets fins a situar-nos a la tartera final que baixa de l'agulla, la nostra destinació. Si sou dels que voleu un mapa, aquí el teniu: 


Una via que personalment te un component reivindicatiu. És una via NO dedicada a Sílvia Paneque, obstinada en treure un rendiment a la muntanya els 365 dies de l'any. Tot i que als escaladors sovint se'ns tatxa de "rebenta nius" també estimem la natura i tot el que la forma. Amb el temps i gràcies al treball conjunt amb els gestors del Parc Natural, les regulacions totals o parcials i el respecte a elles porten a un paradigma a on l'escalada conviu i respecta la vegetació i fauna amenaçades en perill d'extinció. 
Una amenaça que en part no està lligada nomès als escaladors, si no també i en gran mesura a la massificació i teknocratització dels espais naturals. Creieu que superar els 50.000 visitants/any, fer hotels, bike-parks i telecabines ajudarà gaire a mantenir la biodiversitat que sobreviu per aquests indrets?
Alguna cosa s'ha de fer clar! doncs tenir aquest gran "free-camping" ple d'autocaravanes, furgonetes i tocaneus al llarg de la carretera i parquings de l'estació és quelcom força llastimós... No hi ha cap altre solució Sílvia? Semblaria que el gran pastis d'aquest banquet natural és tan sols construir un telecabina i hotels que RebentinValls...

Aleix Carretero Ezquerra







dimarts, 2 de juny del 2026

aPACOlipsis Gneis al Cingle de la Palanca - Roc de l'Oratori (Contrafort Dent del Rossell)

Ja teniu una nova excusa per pujar aquest Estiu als Pirineus!!!! via aPacolipsis Gneis!!!  AlpiMambo per tothom! a gatiiiillllo!


Via: aPacolipsis Gneis
Zona: Cingle de la Palanca (Contrafort de la Dent del Rossell)
Dificultat: 6b+ (C/S1+ - MD+)
Dificultat obligada: 6a+
Llargària: 200 metres
Exposició: Baix-Mig
Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons a caldo.
Material: 7 cintes (alguna extensible) portar joc discret de Totems del negre al lila o Alien cams (Fixe). (Si es va mooolt just de grau camalots del 0,75 al 3), tascons prescindibles, reunions rapelables.
Orientació: Est, a l’estiu ombra a partir de la 13h



                                   


Obertura en solitari per Aleix Carretero en mode umbilical durant 7 jornades entre el Novembre del 25 i el Maig del 26. Acabada el 20/05/2026. Retro-equipada per forçar en lliure. Via practicament equipada, portar joc discret de totems o alien cams (si es va just cams del 0,75 al 3 per fer una bona cosida!)


Enllaça desploms, diedres, fissures, plaques i inclùs alguna xemeneia de manera elegant i atlètica buscant sempre les debilitats del rocam i la vegetació existent. A partir d’R3 segueix per la cara Est de la paret a on trobem passos de xemeneia i placa en terreny sanejat. El penúltim llarg és de tràmit per enllaçar l'últim tram de rocam. En general trobem un gneis d’una qualitat excepecional.


Totes les reunions són còmodes excepte R1, a on millor assegurar des del màxim a la dreta per estar millor. Reunions rapelables amb 2 parabolts i anella, tot i que a partir de R4 no es recomana rapelar si no escapar per R5. Des de R2 s’arriba a terra amb 2 cordes de 60. Estar atents de fer passar les dues cordes per l’interior de la xemeneia!


El Cingle de la Palanca i la Dent del Rossell es troben en el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser. Igual que a la resta de zones d’escalada del país, hem de procurar que el nostre pas deixi el menor rastre possible. Durant l’obertura s’ha respectat al màxim possible la vegetació rupícola, prioritzant la poda vers l’eliminació. Si us plau, intenta que segueixi igual. Si respectem ens respectaran!


Aproximació: Aparcar a l’encreuament del camí vell de Núria amb la pista que puja a Fontalba. Caminar pel camí vell de Núria i seguir desprès cap al camí de l’Oratori de Corbell, passant la font de l’Oratori i el trencant cap al camí vell. Abans de les escales de baixada cap al tram de cremallera vell, una fita gegant a l’esquerra ens indica l'inici del camí als cingles. Seguir les fites fins a la tartera. El desviament cap a la Palanca es troba enmig de la tartera cap a l’esquerra, des d’aquí ja es veuen les parets (evident). Inici de la via és el mateix que la via Surt de Kasa. En total uns 40’ caminant a la idea.


Track wikiloc


Descens: Per tornar la millor opció és baixar pel camí entre el cingle de la Palanca i la Dent del Rossell, el Pas Gatell. Sortint de la última reunió ja veurem les parets de la Dent del Rossell, el camí surt en direcció Nord, de baixada, molt evident. Seguir terreny més fresat i alguna fita i estar al cas perquè l’herba, els rocs i el fort pendent poden jugar males passades.


Pels qui volen quanta més info millor:


1r Llarg: 6b+ 30m. Inici a la via Surt de Kasa, una sabina amb cordino segueix unes fissures i un parabolt visible des del terra a uns 10 metres. Segueix aquesta via fins a l’inici de la fissura a on es desplaça desprès cap a la esquerra. Segueix per placa amb bons peus. Entre el tercer parabolt i la reunió hi ha la seqüència que marca el grau. Comença un diedre en desplom amb fissura cega a on s’han de buscar els cantells més bons i final de travessia fins a reunió, atlètic! Opcional totem groc i blau per arribar a R.


2n Llarg: 6b 35m. Inici en un diedre que es fa ceg, protegible amb c2 abans del 1er parabolt. Pas fi d’equilibri per situar-se a sobre. Una cinta pànic pot ser útil. Desprès segueix per un altre diedre amb un pitó a caldo i unes fissures bones per totem lila primer i groc en el desplom, estar atent a buscar bé presa per mà dreta i colocar bé peu esquerra. El 2n parabolt el trobem a la placa sortint del sistema diedres. Del 3er al 5è parabolt la placa es posa vertical i s’han de buscar bé les preses més bones. Tram final fins a reunió fàcil per una xemeneia.


3r Llarg: 6b 20m. Inici en una columna de Gneis amb roca delicada al principi. El primer parabolt es troba sortint de la reunió. Seqüencia desplomada amb fissures, regletes i laterals amagats, i un peu dret díficl de col·locar per encadenar. El recorregut esquiva un diedre amb vegetació per un esperó i placa fàcil. Si es vol es pot protegir amb un totem blau al diedre. El final travessa la via Campanilla, la reunió es troba al l'inici del desplom vermell característic.


4t Llarg: 6a+ 30m. Inici en travessia de dretes seguint una fissura. Dos parabolts protegeixen la seqüència, s’ha de buscar bona presa sobre el desplom per sortir de la travessia ràpid per encarar la placa. Tram de placa protegible amb totem negre i c0,75. Desprès del 3r parabolt anem a la dreta per un sistema de blocs encastats, tram delicat. Abans de la xemeneia característica podem protegir amb algun totem. Reunió sobre la xemeneia a la dreta.


5è Llarg: IV 20m. Inici en lleugera tendència a la dreta per buscar un gendarme amunt entre vegetació. Últim tram de grades fàcils abans de reunió.


6è Llarg: IV- 50m. Llarg més herbós del recorregut. Travessem un pla herbós inclinat i unes petites franges de rocam i ginesta, des de reunió és veu un arbre amb cordino per protegir-nos. Un primer ressalt ens porta a un pas de «matojo-traxion» que ens mena a unes grades fàcils amb parabolts. Tram final abans de reunió amb una petita seqüencia més vertical.


7è Llarg: 6b 25m. Cirereta final de la via! una placa vertical fina de peus i regletes petites sobre un gneis de qualitat excepcional. 


Espero que la disfruteu tant o més com jo! Au a seguir la ristra! Salut i Muntanya!


 


Dedicada al Xexu i Patu per tot el que m'han ensenyat. Dedicada també especialment al nebot i fillol Martí Boix Carretero, espero que algun dia em porti de paquet! 







dimarts, 26 de setembre del 2023

Més Coll Roig- 6

 Com que estàvem parlant de pupurris o combinacions, gràcies a la proximitat de les vies, ara amb aquests dos sectorets nous podem fer més poti-potis, i d'això va aquesta entrada.

 No sé si recordeu en Pablo, el company xilenu d'en Patu que va venir a passar uns dies per aquí. Doncs diria que la darrera sortida que vàrem fer va ser a Coll Roig i ens vàrem treure de la xistera aquest pupurri de vies.



Tres imatges d'en Pablo al primer llarg.

 Com que només teníem un matí perquè havia de fer les maletes per marxar cap a casa l'endemà, l'idea era veure-ho una mica tot. Així que vàrem començar per la "Joan Colet", que té un primer llarg molt guapo, amb roca excel·lent i equipament correcte. El segon em va tocar a mi, que no té gaire res digne a mencionar. Un pur tràmit per arribar a R2 amb un pas tonto a mitja tirada i un destrepe al final. 


En Pablo Mármol a la via "Pitufina", el nostre L3.

 Un cop a R2, enlloc de continuar per la via, vàrem caminar 2 o 3 minuts per un caminet molt evident fins al sectoret d'esportiva Barrufets. Un cop allà vam fer la via de l'esquerra, la més fàcil de les tres, la "Pitufina", molt maca i agradable d'ascendir. La reunió d'aquesta ruta està just a sota del camí de descens, així que en un minut més de caminar ens plantem a sota del segon llarg de la via "Tardor calenta" i tiro jo enllaçant les dues tirades, resultant una bona metrada d'adherència fàcil. 


En Pablo arribant a la darrera R.

 Recollim a tota òstia perquè en Pablo a quedat per anar dinar amb l'Amu, així que baixem tant ràpid com em permeten les lumbars, ja que el pare Rafart no li agrada gens que el facin esperar!

Croki-paint del pupurri que vàrem fer.