divendres, 17 de setembre de 2021

Com passa el temps!

 Vaja tela canalla! Sense adonar-me'n ha passat mig any i no he escrit res. Jo no tinc la culpa, que consti, però la tablet i l'ordinador han petat a la plegada, i clar, ha passat allò tant típic: "Demà aniré a comprar-ne una...". I van passant els dies i no l'he comprat. Ho intentaré fer-ho amb el mòbil però és força engorrós.


Doncs sí fa mig any ja anava endarrerit, imagineu-vos ara... I per on començo? Pues no sé... 

Mira, com que al mòbil només hi tinc fotos de les dues últimes vies que hem fet, començaré per aquestes! 

Aquest més d'agost he fet 3 setmanes de vacances, però entre l'esquena del Litri i la meva, l'espatlla d'en Fonts, la calor, i demés excuses, només m'he pogut escapar una setmana al País Basc. 

Vàrem escalar cada dia, però també podem dir que vàrem pillar cada dia, però buenu, tant li carda, l'objectiu era moure l'esqueletu. 

Entre sector i sector d'esportiva, vaig aconseguir d'anar al Txindoki a fer una vieta. No era la que volia fer jo, però no podíem passar un dia sense Litronada i vàrem acabar fent una via més curta i que a més,  ni arribava al cim ni ens arribaven les cordes a la R1... 

El Txindoki. 

Per arribar a la via en qüestió tenim 1h30' d'aproximació, i tinc de reconèixer que l'última mitja hora és molt pesada perquè el camí és més tiesu que la picha dun novio, tot i així s'ho val. 
Si us decidiu d'anar-hi, heu de deixar el cotxe a Larraitz, on hi ha un gran aparcament després de passar un parell de bars. Creuem la barrera i seguim dreceres que van creuant la pista. Tot està ben marcat i indicat. 
Desprès de mitja hora continuem ara en suau pujada per un bon camí fins a una font. Uns metres més endavant trobarem un cartell. 1h. Aquí em d'agafar el corriol de l'esquerra i en mitja hora de forta pujada arribarem a les parets. Tot plegat molt evident. 

El menda o lo que queda a peu de via

Un cop a peu de paret el Litri escull la via. No el contradic, ja que a vingut aquí molt a desgana. Es pot dir que m'hi ha portat perquè calli. 
Finalment ens posem els gats i comencem a escalar la via "Eskualido karnero".


Crokis immillorables de l'Skalatzencas. 


Com que el Litri li carda mal l'esquena i en Fonts té l'espatlla tocada, decidim que faria els tres llargs jo de primer. 
A la tirada inicial vaig muntar un pont de pedra totalment innecessari ja que tret de l'entrada tota la resta és molt fàcil. Aquest llarg fa 45 metres, i com no, el Litrako si no fa la Litronada no està tranquil... Com segurament heu endevinat, dúiem cordes de 40... Santa paciència! 

Peu de via. 

Jo a l'inici de la ruta. 

El Litri. No veig que pateixi molt de l'esquena. 

El següent llarg és molt guapo, i amb un parell d'alejes estratosfèrics. Si porteu un semàfor us estalviareu d'empassar molta  saliva. 

L2. 

I el tercer i últim llarg és la cirereta del pastís! Quan més m'el mirava, més puta i maco el veia! Tiro cap amunt i tot i que les xapes estan molt separades, no pateixes gens! Roca immillorable i ultra-adherent. Un cop al cim fem una cigarreta i tirem avall rapelant. 



L3, *****!!!!!





dijous, 25 de febrer de 2021

Khazad-dûm

Amb això del virus al final ja no saps pas on pots anar, fins quan, amb qui i com. Total, que facis el que facis sembles un furtiu, així que el millor lloc per què no t'enganxin els multons és amargar-se sota terra, ben bé com els nans de Durin a Khazad-dûm, més conegut com a Moria.

La Comunitat divagant per Moria.

Així que imitant a la Comunitat, vàrem pujar a Montgrony, amb la ideia de baixar al Forat de Sant Ou. En realitat esperava més, però no deixa ser un forat a terra sense cap formació rocosa destacable. Res, molta llegenda del Comte Arnau i poca cosa més. 

Si ens decidim a anar-hi em d'aparcar el vehicle al refugi de les Planelles, situat una mica abans d'arribar a l'hostatgeria de Montgrony. Un cop allà ja veurem els cartells indicadors. No té pèrdua, ja que el camí està molt ben marcat. Després de 20 minuts de tranquil·la caminadeta arribarem a la capçalera del forat, envoltat per una barana de fusta.
Croki-Maps de l'accés al Forat de Sant Ou. 

Mapa de l'ICC de l'aproximació al Forat de Sant Ou.

El Forat de Sant Ou fou explorat per primer cop el 6 d’agost de 1901 per Norbert Font i Sagué i col·laboradors, en una acció que despertà molta expectació, doncs aquell dia s’hi aplegaren al voltant de l’avenc més de 300 persones, un fet que actualment seria molt difícil de repetir, tal com està ara el bosc ocupant l’indret. Font i Sagué va calcular erròniament una fondària de - 95 m (que sí que coincideix amb el recorregut total); la fondària correcta és de - 67 m.

Croki-paint mangat d'internet.

Resumint ràpid, només ens calen dues cordes de 30 metres, 5 o 6 xapes de M10 amb famella per muntar les reunions, una clau de 17 per collar, algun protector de corda també us pot anar bé, material individual com el casc, frontal, jumar, pedal... i mooooltes ganes de jumarejar... Al final no és tant però  més val haver fet alguna pràctica abans sí portem algun novell.

En Paco muntant la capçalera.

En Cele rapelant el 1r pou.

La única cosa destacable que hi ha al fons de tot.

En Cele remuntant el 2n pou.

Els "Blue Brothers" o els germans Pineda.

En Cele remuntant el 1r pou.

El tram entre pou i pou.




dijous, 18 de febrer de 2021

Xocolata negra i amargant!

Buenu, va, una encigalada més. L'última va ser fa poc, o molt, no puc concretar dates per que ja no sé sí es podia voltar o no. Total, que un dia treballàvem prop d'Amer i quan vàrem acabar vam anar al cingle de St. Roc, a repetir la darrera via que s'ha obert en aquesta cinglera. És tant nova que encara hi havia la pols del taladre.

Que exaguerao que eres por Dios!

El que havia de ser una tarda de semi-plaisir segons en Josep, ja que deia que els obridors, en Lato i en Pere, regalen una mica el grau i equipen generosament, es va convertir en una altra cursa a contrarellotge amb la foscor.

Suposo que vàrem infravalorar la via, i com que no duiem ni prou material per poder-la fer com Déu mana; ni teniem, o tenim, prou nivell, la vam patir de "lo lindo"! I a més, arribant al cim amb les últimes llums del dia.

Per tant, si voleu gaudir d'aquesta via, porteu un bon grapat de friends, inclosos alguns camalots grossos, i us recomano anar sobrats en el 6a. 

La via val molt la pena, es molt guapa. Segueix un diedre molt vistós combinat amb algun tram de placa, llàstima que tot el bistec que tenia al braç ha emigrat a la panxa, i ja no tinc el "fuelle" que tenia abans. 

En Grau a l'inici de la via.

El pas de placa del 1r llarg.

En Grau a la meitat del L2 i a un món del cim.

La placa del primer llarg és molt obligada, 6b indecotable crec jo, i la travessa cap al final de la segona tirada són els dos trams clau de la ruta.

L'aproximació i l'accés no us l'explico perquè no ens entendriem pas, així que us penjo uns Croki-Maps que us aniran molt bé i com no, el mega desitjat Croki-paint! Però aquesta vegada poso el que ens va passar un dels obridors de la via.



Croki-paint original però un pèl tunejat.




dimecres, 3 de febrer de 2021

Morannon

Sí el dia que vaig anar a fer gel al Pedraforca era comparable a la liada d'en Frodo a Cirith Ungol, es podria dir que el dia que vàrem anar a la paret del Gresolet seria l'equivalent a la batalla del Morannon, on l'exèrcit de l'Aliança va plantar cara a tots els éssers que estaven sota la influència de Sauron.

Morannon.

Pues si, Déu n'hi do, quin tomàquet! El que havia de ser una matinal abans d'anar a treballar a mitja tarda, es va convertir en un "ui, ui, ui, que tard que anem!". 

Vàrem deixar el cotxe a l'aparcament del mirador del Gresolet, als peus del Pedraforca. I després de baixar uns quants graons, uns metres abans del mirador, ja veiem l'arbre d'on em de rapelar fins a peu de paret.

Fem el 1r ràpel i en el moment de recuperar les cordes, elles es neguen a baixar i no hi ha manera de que vinguin. M'armo de valor i amb un prusik remunto els 50 mts. fins a la R. Quan arribo a dalt estic per dir-li a en Grau que pugi, que jo ja he fet el dia, però com que ja el conec no tinc més opció que tirar avall, fins on ell m'espera pacientment. Fem el següent ràpel sense problemes, i busquem l'inici de la via "La ventana indiscreta". 

Un cop a peu de via, això ens pensem nosaltres, en Grau tira amunt. Després d'uns pocs metres queda pillat. Mirem el crokis i ja veiem que no anem pa bé. Baixa com pot i tornem a buscar l'inici de la via.

Finalment, després d'una estona divagant per aquells marges herbosos i traïdors, trobem la via. Aquesta vegada si que l'encertem, però la ruta en qüestió no és tant fàcil com pinta el crokis. El primer llarg el fem arrossegant-nos però arribem a R1. Li fot al següent llarg però a mitja tirada hi ha un aleje estratosfèric i tornem a abandonar. Rapelillo i a peu de paret una altra vegada.

Jo flipant a la 2a via que vàrem intentar.

Els minuts van passant i l'hora de marxar cap a la feina s'apropa sense contemplacions, a la vegada que el cel es va encapotant i comencen a caure gotes, i es pot dir que encara em de començar!

Al final decidim fer la via "Corona de reina" i sortir d'aquell forat d'una vegada. La via consta de 6 llargs, però el primer l'esquivem, ja que estem a la feixa de la R1, on comencen les altres vies. Torno a tirar en Grau davant, buenu, com sempre, i enllaça el L2 i el L3. El segon és molt herbós i ara amb aquesta pluja està per anar a fer un viatge al fons de la vall. El tercer diuen que és 4°... potser jo no tinc criteri però crec que està moooolt colladet. El 4t llarg recordo que el vaig disfrutar tot i l'estressada que duiem, ja que començavem anar tard. La 5a tirada ens va costar a tots dos el moment d'anar cap a la dreta, potser ho vàrem fer una mica més amunt o avall, però entre l'horari i el xirimiri ja no teníem el cap a lloc suposo. I finalment, després de fer l'últim llarg, molt senzillet excepte un petit murete dins la canal, arribem al mirador! 

Jo al tram més puta de la "Corona de reina".

Recullim tots els trastos i cagant hòsties marxem carretera enllà cap a currar que anem molt tard i a més SENSE DINAR!!!!!!

Buenu, total, que no hi tornaré mai més a aquesta paret. Segur que no vam triar el millor dia, però això de tenir l'escape a dalt de tot no m'agrada gaire, per no dir gens... digueu-me cagao, o convergent, o piltrafilla, o matao, o lo que vulgueu, però hi ha llocs a Mordor més macos per visitar!

Orodruin vist des del Plateau de Gorgoroth, 
bastant més bonic que el Gresolet!

Ara és l'hora del croki-paint però no he tingut collons a trobar una bona foto per pintar-hi a sobre, així que us penjo lo que he anat trobant per interné!














dijous, 7 de gener de 2021

Cirith Ungol

Doncs si, al final en Grau em va enredar ben bé com en Gollum a en Frodo a Cirith Ungol. Buenu, s'ha de dir que em vaig deixar embolicar: sempre parlant de gel i més gel al final vaig flaquejar i em va portar a fer un d'aquests recs glaçats del Pedraforca.

La veritat que no ho trobava gens a faltar aixó de pasar fred en un clot, i sí tenia alguna vacil·lació, ara menys! La óstia! Quina puta rasca! Els humans hauriem d'hivernar com els ossos! El gel és pels cubates collons!

L'únic lloc on hauria d'haver gel!!!!!

Total, aquell dia havíem d'anar a fer una feineta a les 6 de la tarda, i vam decidir anar a picar una mica de gel. Com que en Grau té tot el material per triplicat, em va deixar unes botes amb uns grampons tant psicodèlics com els piolets. Vaja diferència dels meus piolos! No s'ha ni de picar per clavar-los!  

Aparquem passat el mirador del Gresolet i continuem per la pista uns metres. A mesura que caminem ja veiem que no hi ha res en condicions, però en Grau no s'arruga i escull la via "Somnis d'hivern": un torrent que va fent ressalts. Suposo que si està en condicions no déu ser gaire difícil però tal com estava era per fer-se mal. Si no recordo malament vàrem fer quatre llargs. El primer encara el vaig disfrutar. El segon era un murete i després gairebé caminar i el tercer era, o millor dit, estava xunguillo. Poc gel i a més fràgil. En Grau el va solucionar molt sòlidament, amb poques assegurances i a més precàries.

Un cop al bosc, vàrem anar a la "Columna del Verdet", però semblava les Cascades del Niàgara, així que vam decidir anar tirant avall que també s'estava fent tard.


Croki-paint mangat a www.Topo-Roc.Cat.

El menda al 1r llarg.

Jo al 3r llarg diria, no m'en recordo...


dissabte, 2 de gener de 2021

Les Roques d'Isildur

Una d'aquestes escaladetes-exploració que de tant en tant fem amb en Grau va ser fa uns dos o tres mesos, i el lloc escollit va ser Les Roques del Rei a Sant Hilari. No sé a quin Rei li van dedicar aquest roc, però espero que sigui a Isildur, o a Théoden, o a Aragorn. Fins hi tot prefereixo en Denethor que no pas a en Juanca o en Felipito.

Denethor ni tan sols era Rei, era senescal.

La via no mata moros, a més, es molt curta, però podem rematar el dia fent un bon grapat de vies d'esportiva. Nosaltres no teníem gaire temps, ja que la vàrem liar força per trobar l'aparcament entre aquest laberint de pistes forestals. Finalment vam arribar a peu de via però ja era tard i només vam poder fer aquesta ruta. Si disposem de més estona i volem continuar escalant trobareu els crokis aquí. 

L'accés i l'aproximació crec que és molt comprensible en aquest parell de croki-Maps:


Croki-Maps.

La ruta no és molt difícil de trobar. L'inici és en un diedre que des de sota ja és veu que és el més senzill de tots i a la dreta d'una gran canal. Nosaltres vàrem entrar per la via "Guilleries", i un cop a la R1, vàrem continuar per la via "Esperó Formigues", que tenen la reunió comuna, per cap raó en especial, potser en aquell moment la vam veure més maca. Des de la R2 es pot baixar tranquil·lament rapelant però vam anar fins al cim. Diria que no vam posar res, però sí ens volem assegurar mínimament es poden llaçar arbres, reunió inclosa.


Jo a la 1a reunió.

Posta des de R3...ai que ens pilla el negre.

L'altre sector de Les Roques del Rei.

Croki-paint.

Buenu, després de tot aquest rotllo, només em queda desitjar-vos Bon Any i tot alló que es diu, apa, que sus den!

Bon Any xusma!!!!!!!!!!





divendres, 25 de desembre de 2020

Simbelmynë

 I amar prestar aen.

Han mathon ne nen.

Han mathon ne chae.

A han noston ned gwilith.



Doncs si, ella ja ho sabia i ens va avisar. No li vàrem fer cas i així estem, amb la merda fins al coll, despedint-nos de gent que no s'ho mereix i animant-nos mutuament a tirar endavant, però sense saber ni com ni cap on.

En fi, la vida continua, i encara que anem "cojitrancos" em d'avançar, per tant, no em queda més remei que ocupar el cervell amb croki-paints i teclats per oblidar en la mesura que es pugui aquests últims dies.

Entre totes les sortides que tinc endarrerides he escollit aquesta, ja que és de les últimes que he fet i encara la tinc fresca, i a més, es tracta d'una via força nova i gens divulgada.

No és res més que una cresteta facilota, ideal per iniciar-nos en vies de diversos llargs i d'auto-protecció. Buenu, en realitat es pot dir que està equipada, ja que els tres primers llargs, que són els difícils, estan protegits amb parabolts. La resta de la cresta trobarem alguna xapa. Si volem anar a l'ensamble o a llargs és decisió de cadascú, però amb un grapat de bagues per llaçar arbres és sufucient, tot i que sí sóm molt precavuts podem portar un joc d'empotradors per amanir la festa.



En Grau al L1.


Boniques vistes des de mitja cresta.

L'accés amb el vehicle l'entendreu millor amb el croki-Maps que us penjo al final. Un cop aparcats ja veureu la cresta a sobre vostre. Hi ha rastres de pas. Potser hi ha algun corriol però nosaltres no el vàrem saber trobar. Tot i així, només serien 5 minuts d'embardissada. I per retornar només em de remuntar el bosc seguint un cami fitat fins a un collet. Un cop aquí, girem a l'esquerra  i en còmode baixada arribarem al cotxe.



En Grau a mitja via.

Croki-Maps.

Croki-Maps.

Croki-paint.

En Grau a la part superior de la via. 

Com que amb aquesta activitat no emplenareu un matí, podeu acabar de rematar el dia en algun dels molts sectors de Beuda. Trobareu els crokis a la web de l'ajuntament. Estan una mica desfasats, però no us ho acabareu. En total hi ha més de 100 vies repartides en més de 15 sectors. 

Per arribar-hi heu de passar de llarg el poble de Beuda, i trobareu l'aparcament a uns 500 metres després del petit poliesportiu del poble. El camí està molt ben indicat amb cartells i no té pèrdua. Us podria penjar l'actualització de l'escola, però no em pertany a mi aquest honor, sinó a en Lato, a en Grau o en Tubi, ja que són els màxims precursors de la zona, a part de que tinc informes que estan recullint tota la info per posar al dia el petit llibre de ressenyes.

Us penjo l'actualització del sector Reggae, ja que he col·laborat en dues vies, tant en feina com en material, i a més ja corren per internet. Apa, a escalar que el món no s'acaba, però la llibertat de moviments si!

Croki-paint actualitzat del sector Reggae de Beuda.