dimecres, 19 de gener de 2022

Fent més voltes que un hamster!

 Venga, vamonos p'allá, continuo confinat i diria que jo estic "bé" sinó fos per aquesta ressaca que em farà explotar el cap com un dels Lemmings!


Buenu, em consola que a mesura que pasen les hores em vaig trobant millor, així que continuo cardant-vos la xapa, i perquè no continuar parlant d'escaladetes pel Solsonès?

D'aquesta sortida fa dies,  diria que va ser per la primavera ja que a les fotos surto en màniga curta i tot està ben verd... Quina pena de memòria!

Pues un dia tafanejant el blog d'en Parce vaig trobar aquesta via, o millor dit, integral, ja que és la suma de tres vietes d'en J. Vidal. Vaig pensar que havia d'enredar a algú per anar-hi. Les raons? El lloc pinta guapo, curiós i solitari. La via també pinta assequible, llargueta i guapa. Així que a base de taladrar a en Fonts el vaig convèncer per anar a treure el nas.

Crokis xirlat del blog d'en Parce, 
espero que s'emprenyi.

Aquest racó del Solsonès està lluny de tot i de tothom, ple de formacions rocoses de conglomerat que recorda el vessant sud de Montserrat, i que en Joan Vidal s'ha dedicat a explorar i obrir vies prou interessants. Un jardí d'agulles i canals on tot està per fer. Per tant, feu-vos a la idea de que us emportareu alguna embardissada i que la roca no és excel·lent, però val molt la pena.

De moment sembla que anem bé.

Aquí ja no tant.

Joer, si ja hi som.

Collons, no arribarem mai?


No us explico les voltes que vam cardar amb el cotxe fins que vàrem trobar "l'aparcament". No sé si el vàrem endevinar, però després d'unes voltes extres per aquella vall, vam deixar el cotxe en una cuneta de la pista que us marco al Croki-map. L'aproximació a peu també ho vam fer tant malament com vàrem poder... bardisses, marges drets, i quan vam passar per tercera vegada pel mateix lloc ja vàrem veure que no anavem bé. 

Finalment, vàrem trobar la via. Tot motivat tiro amunt, i quan més pujo, més difícil és. Vaja quintos aquests del Solsonès! Arriba en Font a R1 i em demana de baixar! No anem pa'bé. Li dic que ja aniré fent i que quan no pugui cardem el camp. 

Peu de via.

Jo a mig L1.

Començant el L2.

Acabant el 2n llarg.

Després de batallar el segon llarg arribo a R2 i el que es veu sembla molt més assequible. Ens animem tots dos i finalment arribem a dalt de la tercera agulla. Un cop al cim anem a buscar la canal de baixada. Al principi es va bé, fins que queda tallada, fem un ràpel petit i ja fàcilment arribem al bosc. 

La tornada ens va sortir millor que l'anada, però no gaire més, i amb els trons als talons vàrem arribar al cotxe, cansats de tantes voltes però satisfets!

Croki-map.

Croki-paint.





dimarts, 18 de gener de 2022

Vies noves

 Buenu, continuo motivat amb això d'escriure collonades, i com que sé que a tots vosaltres us agrada anar a vies i/o sectors nous,  us penjo els croki-paints d'un sectoret que més d'un coneix i ja hi ha estat, però diria que poca gent té les ressenyes.

I us preguntareu on és. Pues a Ogassa. 

Més d'un de vosaltres ja havia vist brillar xapes a l'esquerra del sector de La Cantera, doncs és això. 

El sector no mata moros, fins hi tot podríem dir que és una mica cutre, però alhora hi ha alguna via molt bona per apretar, o per anar amb canalleta. És la cinglera que hi ha entre el sector de La Cantera i Can Camps i que nosaltres anomenem SECTOR DEL MIG. És el que té les vies més curtes i les més fàcils dels tres. La roca és excel·lent i l'equipament és modern i abundant, per no pasar gens de por.

Així que us penjo els crokis de les vies i l'aproximació. Si aneu amb mainada us recomano que aneu a l'esquerra del tot, on trobarem itineraris molt fàcils i amb un peu de via ideal per la canalleta. Si voleu apretar les dents una mica, podeu anar al centre del sector, on podrem assegurar en un petit prat o a les vies de la dreta, on la qualitat de les rutes compensen la incomoditat del peu de via.

Croki-maps.


Croki-paint.

La Queralt apretant a la via "Bob esponja".

La Perkins a la via "El  pajilleru...".

En Xavier equipant la "Dodo delight".


Sempre plou sobre mullat

 Doncs si, sembla mentida, o una exageració, o una dita típica, però és ben cert. Continuo cardat de l'esquena, hem tingut de passar el Nadal com em pogut, sense la vella i amb restriccions, i per sí fos poc,  ara ens han confinat per què la companya ha donat positiu i no es troba bé. En fi, em toca fer de serventa, i no em puc escaquejar ni per anar a fer una caminadeta per no deixar-la sola. Així doncs, després de mirar la tablet una bona estona m'he decidit a escriure alguna parida.

Com que vaig endarrerit, com sempre, la idea és anar escrivint el que em vingui de gust. 

Així que comencen!

Fa poc vàrem anar a fer una vieta a Sant Llorenç de Morunys amb en Fonts, que també està cardat de l'esquena, com jo i el Litri, i quan tornàvem al cotxe vam veure un tiu remenant per unes lloses molt tombades. Un cop a casa vaig investigar una mica i resulta que era en Guillem Arias que s'ha muntat un sectoret amb tres vietes de 3/4 llargs per matats, novells i lisiats, com nosaltres.

Jo quan em vaig quedar clavat pel setembre.

El Litri el dia que es va clavar a l'agost.

I en Fonts per la Puríssima.

Doncs a base de insistir-hi vaig aconseguir enredar al meu germà per anar a fer una d'aquestes vietes un dia entre setmana a finals de setembre, ja que ell també està per enviar-lo al desguàs.

Vàrem aparcar passat el túnel que hi ha entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord. Una mica més endavant trobarem una pista forestal feta pols, la vàrem seguir i en uns 5 o 10 minuts, depenent del que ens faci mal, arribem a les vies.

Croki-maps!

Nosaltres ens vàrem posar a la primera que vam trobar, la "4.0", que està a la nostra esquerra, en un petit prat. Molt evident. Xapes pintades de color groc visibles des de Manresa.

La via no té molt misteri, anar seguint les xapes, fruir del Sol, de la companyia, intentar no cardar res avall sortint de R3, gaudir del silenci, en el nostre cas, i un cop al cim, fer el gansu mentre emplenem les retines de bones vistes!

El descens el vàrem fer en tres ràpels amb una corda de 60 mts sense problemes, tan sols em de vigilar de no tirar pedres de les repises si hi ha gent per sota.

Croki-paint.

Un sectoret que esdevindrà un clàssic del pelotonaje. Hi haurà gent que no estarà d'acord amb aquest tipus de vies, però crec que hi han de ser-hi, ja que tothom té un company escalador que està en hores baixes, i això et permet fer una mica d'activitat a l'aire lliure i a la vegada, remenar algun ferro i refrescar la memòria en maniobres senzilles.

Descansant després de la dura aproximació.

Arribada a R1.

Encarant el tram final de la ruta.


 



diumenge, 5 de desembre de 2021

Finalment vàrem acabar

 Buenu, com que continuo cardat i ja m'he passat tots els jocs que tinc de la consola, m'he decidit a escriure alguna xorradeta per aquí.

Finiquitat en 5 dies.

 Ja fa unes quantes setmanes, quan l'esquena era esquena, vàrem anar a Sant Honorat amb el meu germà a acabar d'una vegada per totes la via que vam començar fa 4 anys a la Mola del Corb, i què per problemes familiars i de salut va quedar en el calaix de "Coses pendents", com moltes d'altres coses.

Aproximació mínima i evident.

 Quan plantejàvem l'ascensió crèiem que ens quedàvem dues tirades llargues i treballoses, però a l'hora de la veritat va resultar més fàcil i curt...

 Total, vàrem treure les cordes dels dos primers llargs, que ja estaven més tieses que un bacallà, ja que duien 4 anys a Sol i a serena, i vam obrir el tercer buscant contínuament lo més fàcil i menys desplomat a cop d'expansió. 

Obrint el 1r llarg fa 4 anys.

 El quart llarg estàvem convençuts que donaria més pel cul però va acabar sent una tiradeta molt fàcil i petita.

El nom potser és una mica exagerat...

 Al final ha resultat ser una vieta de 4 tirades, on al primer i segon llarg ens em d'aplicar una miqueta, ja que en aquella època estàvem millor físicament. El tercer crec que es pot fer tot, o gairebé tot, en lliure, i l'últim és tant sols una marxa triomfal cap al cim. Un altre apunt a tenir en compte és  la roca, que sense ser dolenta, no convida a fer gaires sortides en lliure.

Croki-paint del descens.

 El descens es millor fer-lo a peu, fàcil, curt i agradable, amb un parell de pasos amb cadenes que donen un punt.

 Apa, ja podeu repetir-la i criticar-la, que en aquest país som experts!


dimecres, 6 d’octubre de 2021

Recuperant l'esquena

 Doncs si canalla, no us feu grans per què després passen aquestes coses. Què sí jo sol puc, què no em cal ajuda, dejadme solo!!!! Si??? De veritat? Pues toma, clavada monumental i cap a urgències. 

Resum: un mes a base d'antiinflamatoris, relaxants i birres a dojo. Diria que no es gaire bona combinació però mica en mica va marxant.

I com deia la vella:

-Qui és bo per sortir és bo per anar a treballar. 

I jo sempre li contestava:

-Qui està bo per anar a treballar, està bo per anar a escalar. 

La següent frase ja no us l'escric perquè hi ha menors a la sala.

Pues eso, si tinc d'anar al curro cada dia, bé puc anar un dia a fer una vieta, no?

Per no fer-me el valent vaig escollir una via que fos moooolt fàcil, i per tenir una mica de al·licient, que fos en un lloc que no hi hagués set mai. Així que els dos lisiats, en Fonts i jo, ja ens tens anant cap a Sant Llorenç de Morunys.

Com que anàvem sobrats de temps vàrem anar a esmorzar a Perafita, al bar de l'entrada, 100% recomenable.

Si paseu per Perafita us recomano que hi pareu. 

Després vàrem fer el guiri per Sant Llorenç i en acabat cap a la vieta, a quarts d'una, com els senyors!

La ruta escollida va ser la "Via de la broca", a la Roca Subirana, a tocar del Santuari de Lord, que és brutal de guapo on està l'església dels ous.

Croki-paint xirlat dels Kutrescaladors. 

De la via poca cosa a dir, ideal per novells, avis o lisiats. Pensava que seria més puta tractant-se d'una via d'en Parce, però no, plaisir en estat pur sobre roca molt bona.

Arribem a peu de via i hi ha una cordada al L2. El que va de 1r va pujant cardant A0's a totes les xapes. Ai, ai, ai... Al veure això pensem que serà un 4+ com els d'Agulles, així que deixem les motxilles a l'inici de l'itinerari  i anem a tafanejar les altres vies per deixar espai entre ells i nosaltres. 

Quan tornem a la via hi havia una altra cordada a punt per començar. Em va sentar força malament que no preguntessin ni es disculpessin. Van apartar el nostre material sense dir ni ase ni bestia i van tirar amunt. 

Total, vàrem tornar a esperar. Quan ja estaven a R2 les dues maleducades de Can Fanga, vaig començar, i mentre pujava no em cardava gens de mal l'esquena així que vaig enllaçar L1 i L2. 

Jo a la R1 que no vàrem fer. 

Jo anant a caçar la sabina del L2. 

En Fonts al L2. 

En Fonts arribant a R2, la nostra R1. 

Per arribar a R2 hi ha un aleje estratosfèric si no xapes una sabina de l'esquerra. Jo ho vaig fer. Tots els que duia a davant no... 

El tercer llarg el va fer en Fonts, i en realitat és el que em va "costar més". És fàci, però això d'estar a la R no em va anar gaire bé pel lumbago. 

Un cop a dalt, crestegem uns metres i trobem el ràpel de 30 metres justos i clavats. Recullim i anem al Santuari de Lord a fer el turista, que m'irà millor caminar que escalar. 

Fent el guiri pel Santuari de Lord. 



divendres, 17 de setembre de 2021

Com passa el temps!

 Vaja tela canalla! Sense adonar-me'n ha passat mig any i no he escrit res. Jo no tinc la culpa, que consti, però la tablet i l'ordinador han petat a la plegada, i clar, ha passat allò tant típic: "Demà aniré a comprar-ne una...". I van passant els dies i no l'he comprat. Ho intentaré fer-ho amb el mòbil però és força engorrós.


Doncs sí fa mig any ja anava endarrerit, imagineu-vos ara... I per on començo? Pues no sé... 

Mira, com que al mòbil només hi tinc fotos de les dues últimes vies que hem fet, començaré per aquestes! 

Aquest més d'agost he fet 3 setmanes de vacances, però entre l'esquena del Litri i la meva, l'espatlla d'en Fonts, la calor, i demés excuses, només m'he pogut escapar una setmana al País Basc. 

Vàrem escalar cada dia, però també podem dir que vàrem pillar cada dia, però buenu, tant li carda, l'objectiu era moure l'esqueletu. 

Entre sector i sector d'esportiva, vaig aconseguir d'anar al Txindoki a fer una vieta. No era la que volia fer jo, però no podíem passar un dia sense Litronada i vàrem acabar fent una via més curta i que a més,  ni arribava al cim ni ens arribaven les cordes a la R1... 

El Txindoki. 

Per arribar a la via en qüestió tenim 1h30' d'aproximació, i tinc de reconèixer que l'última mitja hora és molt pesada perquè el camí és més tiesu que la picha dun novio, tot i així s'ho val. 
Si us decidiu d'anar-hi, heu de deixar el cotxe a Larraitz, on hi ha un gran aparcament després de passar un parell de bars. Creuem la barrera i seguim dreceres que van creuant la pista. Tot està ben marcat i indicat. 
Desprès de mitja hora continuem ara en suau pujada per un bon camí fins a una font. Uns metres més endavant trobarem un cartell. 1h. Aquí em d'agafar el corriol de l'esquerra i en mitja hora de forta pujada arribarem a les parets. Tot plegat molt evident. 

El menda o lo que queda a peu de via

Un cop a peu de paret el Litri escull la via. No el contradic, ja que a vingut aquí molt a desgana. Es pot dir que m'hi ha portat perquè calli. 
Finalment ens posem els gats i comencem a escalar la via "Eskualido karnero".


Crokis immillorables de l'Skalatzencas. 


Com que el Litri li carda mal l'esquena i en Fonts té l'espatlla tocada, decidim que faria els tres llargs jo de primer. 
A la tirada inicial vaig muntar un pont de pedra totalment innecessari ja que tret de l'entrada tota la resta és molt fàcil. Aquest llarg fa 45 metres, i com no, el Litrako si no fa la Litronada no està tranquil... Com segurament heu endevinat, dúiem cordes de 40... Santa paciència! 

Peu de via. 

Jo a l'inici de la ruta. 

El Litri. No veig que pateixi molt de l'esquena. 

El següent llarg és molt guapo, i amb un parell d'alejes estratosfèrics. Si porteu un semàfor us estalviareu d'empassar molta  saliva. 

L2. 

I el tercer i últim llarg és la cirereta del pastís! Quan més m'el mirava, més puta i maco el veia! Tiro cap amunt i tot i que les xapes estan molt separades, no pateixes gens! Roca immillorable i ultra-adherent. Un cop al cim fem una cigarreta i tirem avall rapelant. 



L3, *****!!!!!





dijous, 25 de febrer de 2021

Khazad-dûm

Amb això del virus al final ja no saps pas on pots anar, fins quan, amb qui i com. Total, que facis el que facis sembles un furtiu, així que el millor lloc per què no t'enganxin els multons és amargar-se sota terra, ben bé com els nans de Durin a Khazad-dûm, més conegut com a Moria.

La Comunitat divagant per Moria.

Així que imitant a la Comunitat, vàrem pujar a Montgrony, amb la ideia de baixar al Forat de Sant Ou. En realitat esperava més, però no deixa ser un forat a terra sense cap formació rocosa destacable. Res, molta llegenda del Comte Arnau i poca cosa més. 

Si ens decidim a anar-hi em d'aparcar el vehicle al refugi de les Planelles, situat una mica abans d'arribar a l'hostatgeria de Montgrony. Un cop allà ja veurem els cartells indicadors. No té pèrdua, ja que el camí està molt ben marcat. Després de 20 minuts de tranquil·la caminadeta arribarem a la capçalera del forat, envoltat per una barana de fusta.
Croki-Maps de l'accés al Forat de Sant Ou. 

Mapa de l'ICC de l'aproximació al Forat de Sant Ou.

El Forat de Sant Ou fou explorat per primer cop el 6 d’agost de 1901 per Norbert Font i Sagué i col·laboradors, en una acció que despertà molta expectació, doncs aquell dia s’hi aplegaren al voltant de l’avenc més de 300 persones, un fet que actualment seria molt difícil de repetir, tal com està ara el bosc ocupant l’indret. Font i Sagué va calcular erròniament una fondària de - 95 m (que sí que coincideix amb el recorregut total); la fondària correcta és de - 67 m.

Croki-paint mangat d'internet.

Resumint ràpid, només ens calen dues cordes de 30 metres, 5 o 6 xapes de M10 amb famella per muntar les reunions, una clau de 17 per collar, algun protector de corda també us pot anar bé, material individual com el casc, frontal, jumar, pedal... i mooooltes ganes de jumarejar... Al final no és tant però  més val haver fet alguna pràctica abans sí portem algun novell.

En Paco muntant la capçalera.

En Cele rapelant el 1r pou.

La única cosa destacable que hi ha al fons de tot.

En Cele remuntant el 2n pou.

Els "Blue Brothers" o els germans Pineda.

En Cele remuntant el 1r pou.

El tram entre pou i pou.