dimecres, 23 de novembre de 2022

El Turnillet

 El Turnillet està mal escrit direu. Pues claro no. Sí en castellà és tornillo, en català és turnillu, no? Doncs el diminutiu seria el turnillet. Que us pensàveu! Que tincs estudis muchachus! Que vaig començar a estudiar que el Generalísimo encara voltava per aquest planeta. 

 Buenu, total, que fa un booooooooooooon grapat de dies que una colla del poble van anar a Riglos a passar una setmana. I van enredar a l'Arturu, però com que anava amb la parenta, necessitava una espècie de cangur-comodí per no aguantar-la 24 hores seguides, així que va enredar a en Fonts, però com que és gat vell va pensar que millor se l'aguanta ell tot sol, però com que ja havia dit que si, em va enredar a mi. Resumint, sin comerlo ni beberlo, ja em tens empaquetat a dins la furgo d'en Josep i cap a Aragó una altra vegada.

 Doncs el primer dia, després d'aconseguir quedar tota la tropa, uns vuit diria jo, vàrem dinar a Huesca, i en acabat, els que és quedaven una setmana s'en van anar al Mercatrona, i els que anàvem menys dies, en Fonts i jo, vàrem decidir passar de comprar, cuinar i embrutar trastus i anar de bocates i menús. Així que vàrem anar a fer una vieta a la tarda, i pel vespre a sopar a un bareto d'Ayerbe. 

 Com que tots dos estem força atropellats acordem no fer esportiva perquè no trobem cap sectoret per fer quarts i quintus pels voltants. I com que en Fonts no li motiven els desploms pel tema de l'hombro, busquem, buenu, més aviat busco, perquè ell condueix, alguna via facilota. I rebuscant vaig trobar El Tornillito, on fa poc van obrir i equipar la via "El descanso del guerrero". A ell li va fer el pes i a quarts de sis de la tarda comencem a caminar. 

Comencem a caminar sota un bon torrijo.


Paisatges marcians o d'Aragó?

 Arribem a peu de via i ens emportem cap amunt una motxilleta amb aigua i els frontals per sí les mosques. El primer llarg és facilot, un pas de bloc i la resta grimpar fins a una reunió, que no és R1, és la del ràpel, però jo la vaig fer igualment. Després vàrem fer un canvi de reunió i a partir d'aquí la cosa es posa més tiesa que la picha dun novio!!!

Jo a peu de via.

Després del pas difícil del L1.

La nostra R1, que en 
realitat és el 3r ràpel.

En Josep arribant a la R1.

En Fonts es mira el segon llarg, obre els ulls com taronges i gentilment em dóna les cintes i es posa el grigri... Molt sutil! Pues res, tiro amunt i la veritat és que ja vaig arrancar fent A0's. En alguna ressenya posava 6a/b, però aquí canvia la roca i es torna realment cutre. Potser sóc molt tikis mikis, però crec que és bastant més difícil i la pedra no dóna gens de confiança. Finalment arribo a R2, que és un mirador brutal, després d'agafar-me a totes les cintes, tot i així em de fer algun paset en lliure perquè no s'hi arriba de xapa a xapa.

Comencem el 2n llarg.

L2.

S'ho mira...

...i apreta!

Excursioneta per arribar a R2.

La segona reunió és un mirador digne de voltor. 

 Un cop arriba en Josep es lliga a la reunió i es torna a posar el grigri,  ja que si la segona tirada impressiona, la tercera imposa! Així que trago una mica de saliva i cap amunt. El llarg potser és més difícil que l'anterior, ja que hi ha un parell o tres de bombos que t'has de posar bé sobre els estreps, però en canvi no t'has d'estirar tant. Total, hi ha crokis que diuen que les dues tirades són 6a+ o 6b, però s'ha de tenir molta fé per tibar d'aquella cancerígena roca. Finalment arribem al cim, fem el cigarru i les fotos de rigor.


Jo guarrejant al L3.

En Fonts arribant a R3.

Encara no s'ho creu.

Repassant el Crokis per baixar.

 Montem el ràpel que va des d'aquí a la R1, tot i que no ho sembla. Baixo pensant que no anem per la baixada bona i que em tocarà pujar amb el Prusik, però no, directe a R1 i sobrats amb la corda de 60mts. Baixa ell i fem el segon ràpel fins a terra  sense problemes. Recollim i arribem de clar al cotxe sense correr!

En Fonts rapelant des de R3.

El senyorito no ha montat ni els ràpels!

El dia s'acaba...

... però arribem de clar!

 Via recomanable per emplenar una tarda lluny de la multitud de Riglos o Rueba, amb una aproximació i un retorn fàcils, evidents, còmodes i curts. No us faig Croki-paint de la via perquè no tinc cap foto digne per poder pintar-hi a sobre, però us penjo la ressenya del blog de l'Amuso i el Croki-maps personal per arribar-hi. Vinga canalla, que l'endemà ens vàrem anar als Mallos d'Agüero i si aquí la roca és cutre, a Agüero plà...

Croki-maps.

Croki-paint immillorable xirlat del blog Amuso.



dilluns, 24 d’octubre de 2022

Yaque

 Així és el típic inici de frase que et diu molta gent quan vas a treballar amb comunitats de veïns, i fins i tot en més d'una empresa:

-"YA QUE estas aquí, por que no haces esto o aquello....

 Doncs com que les últimes entrades us he cardat la xapa sobre el Pirineu aragonès, pues continuo "Ya que estoy aquí...". D'aquesta sortida ja fa uns mesos, i ara potser ens pilla una mica a desmà, ja que es tracta d'una via que vàrem fer a la Paret de la Cascada de Bachimaña, un lloc realment fresquet per passar l'estiu, però que ara mateix hi dèu cardar una rasca de pilotes.

 Era l'agost, i l'Aleix, també conegut com a Karre, va aconseguir un mega tiquet de cap de setmana. Ell volia anar a Riglos, però jo el vaig avisar que allò seria Crematòria, però no s'ho creia fins que el Litri li va dir, ja que es força assidu del lloc. Finalment vàrem escollir Panticosa, que no és el millor lloc per portar un remáquinas, però hi ha força cosa pels dos. 

Crematòria, del sistema Igneon.

 Vàrem sortir divendres ben dinat, i sí fóssim molt fanàtics encara haguéssim pogut fer alguna cosa al vespre, però com que no és el cas, vam anar tirant xino-xano, parant a totes les betzineres a pillar birres, i com és de suposar, vam arribar de fosc. El show va ser trobar un racó per posar-nos, ja que en lloc d'un aparcament, semblava un càmping. D'aquí quatre dies faran pagar o ho regularan... Fins hi tot a mi em feia mal d'ulls tot aquell tingladu, ja que semblava un camp de refugiats.

  L'endemà ben d'hora començem a caminar i després d'una hora i pico arribem a les envistes de la paret i ja hi ha cinc cordades: 4 a la via "Espolon del pino" i una altra a la via "Del diedre". Arribem al peu de la nostra via escollida, "El Dorado", després de fer una última rampa i ens espavilem, ja que estem segurs que vindrà més gent.

Impossible equivocar-se!

 Comença el Karre i sense problemes arriba a R1. Placa arrampada amb les assegurances un pèl allunyades però res de l'altre món. El següent llarg em toca a mi, però la majoria de la gent l'enllaça, però nosaltres no. En un moment ens plantem sota el llarg clau. Segons el croquis 6a/Ae, però jo diria que és més, però en fí, potser estàvem una mica espessos i ens va costar molt. La primera part de la tirada és 5° i s'arriba a una reunió opcional que ningú fa, nosaltres tampoc, però jo crec què és millor fer-la, ja que hi ha un roc al pas de 6a que si cau va directe a R3, i la R opcional està apartada de la línia de foc.

Pedo de foto al L1.


Dues fotos del Karre al L3.

I jo arribant a R3.

Després d'una bona estona ens trobem tots dos a R3. Ja tenim mitja via podem dir. El següent llarg és una travessa molt fàcil però molt fotogènica, on a mig camí trobarem una R, nosaltres ni cas i tirem endavant. Com que és molt senzilla li demano a l'Aleix sí em deixa fer el següent llarg i accedeix. Brutal!! És un 5° només, però jo el vaig trobar molt guapo. Una placa força tiesa amb moltes formacions ben curioses. 

L4.

L4.

Fem un canvi de reunió i ens encarem a un 6a molt guapo. Tres xapes molt desplomades i després un tram fàcil fins a R6. Força i un pas de fé sinó trobem el cantu amagat. I el següent llarg és com un passeig pels Camps Elisis fins al cim, o millor dit, fins als prats de sobre la paret. Un cop a dalt remuntem fins al refugi, on ens cardem una gerra de mig litre de birra i cap avall. 


El tram clau del L6.

L'Aleix arribant a R7.

 Arribem al càmping/aparcament força d'hora, cuinem i ben dinat li proposo d'anar a fer alguna cosa pel voltant, però quan li ensenyo els croki-paints es nega rotundament a  fer vietes de 5°. Així que pasem lo que queda de tarda privant i cardant el gansu. 

Sopant ben d'hora com la canalla.

 L'endemà volíem fer alguna altra vieta però el dia es va despertar mooolt gris i el Meteosat ens ho pintava molt malament. Així que entre el cansament i la mala meteo decidim anar a fer esportiva al costat de Barbastre, i de pas, ja tenim fet un trosset de la tornada.

 I ja només queda penjar el Croki-paint i el Croki-maps, que per cert m'han donat força feina. Com deia la iaia Antònia, qui fa el que pot, no se li pot demanar més.

Croki-maps de l'aproximació i el descens.

Croki-vistes de la paret.

Croki-paint de la via "El Dorado".




dimarts, 4 d’octubre de 2022

Johnny's bridge 2021 (i 3)

 L'endemà, dissabte, ja estàvem els quatre junts, però entre el cansament i la mala meteo que donaven, vam decidir fer una mica d'esportiva pel matí. A migdia la Mireia i jo vam anar a dinar poray i després a veure el Midi des del Coll de Portalet ja que no l'havia vist mai, mentre aquell parell anaven a veure un altre sector. 

El Midi des del Portalet.

A la tarda va caure la del pulpo, així que entre birra i birra vàrem tenir temps de triar una via que ens agradés a tots. Com que diumenge ja tornàvem, vam escollir Peña Predicadera. El Litri volia tatxar la via "Jabalí errante", però jo ja l'havia fet fa uns anys amb el David. Així que farien cordada ell i la Mireia, i en Fonts i jo aniríem a la via "Psicoteràpia". Com que van molt juntes podia controlar al trio patacada, perquè Déu n'hi do la pedrada que porten a sobre!

Croki-paint xirlat d'algun blog que no recordo quin era.

L'aproximació i el descens estan ultra-ben explicats a l'enllaç que us he penjat abans, per tant només us comento quatre coses de la via i us penjo unes fotos i a corre que tinc feina.

La via està excel·lentment equipada amb parabolts de 10mm. i de 12mm., amb roca saníssima i molt compacte. El primer llarg no té història, rampeta facileta i llarga. El segon es posa una mica més tiesu amb un pas tonto al sostret. La 2a reunió és comuna amb la R3 de la via "Jabalí errante". El tercer llarg fa una diagonal suau d'esquerres molt guapa creuant petites xemeneies i amb pasets fins per enllaçar-les. I el darrer llarg és comú.

Un cop al cim ens tornem a ajuntar tots quatre i tirem avall a fer un bon dinar de germanor i cap al poble.

Comencem.

L2.

Pas del sostret al L2.

Vistes del L3.

L4.

Esperant al Litri i a la Mireia.

Per fi han arribat.

Cap a casa que queden 4h. de cotxe!