dissabte, 17 de desembre de 2022

Conglopeps- 5

  Com es de suposar, aquesta sortida tampoc va anar tant bé com esperavem, però estava cantat. Vàrem sortir de Ripoll plovisquejant direcció Montserrat, que segons les prediccions, el dia s'aguantaria fins a migdia. A mi em feia gràcia fer una vieta a Agulles, ja que la Mercè,  la companya d'en Pepitu, no hi anat gaire, per no dir gens, però un cop a Can Massana, van caure unes gotetes i va ser l'excusa perfecta per fer-me canviar de plans i anar a Collbató, ja que l'aproximació és més curta i en cas de pluja ens mullarem menys estona.

 Un cop aparcats, tirem cap a La Codolosa, ja que no volen fer esportiva, així que remuntem el camí fins a la "semi-paret" amb la intenció de fer una combinació de vies que vaig veure per la xarxa fa uns dies: fer una via a La Codolosa i un cop a dalt, fer "L'aniversari de l'Ernesto", una ruta d'en Baraldés relativament nova.

 Finalment ens decidim per la via "Indignats", que està força guapa, i ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje, on tan sols em d'apretar les dents a l'inici del segon llarg i del tercer, però la roca és excel·lent i convida a intentar-ho.

La família Delgado-Foz a la R2.

Camí de la R3.

La Mercè al pas de 6a del L2.

 Un cop acabem aquesta vieta, ja plovisqueja amb força intensitat, i la Mercè ens tenta d'anar a fer unes braves i unes birres. Però en Pepins i jo l'enredem per continuar amunt. Així que ens plantem sota la via i tira cap a dalt just quan para de ploure, i vibrant una mica al paset, ja que està humit, arriba a la primera reunió de "L'aniversari de l'Ernesto". Bona tirada i bon encadene, ja que hi ha un tram molt fi de peus.

Cap a Barcelona ja plou.

Un repassant el croquis i l'altra l'Instagram.

 El següent llarg és una rampeta fàcil que desemboca en un bombo. Ho prova en lliure però ni ho ensuma, fa uns quants A0's fins que toca sortir en lliure fàcil fins a la R2. Pujo jo i m'agafo el tram d'artifo amb més calma. Vaig muntant Scalextrics a totes les xapes per què la Mercè hi arribi bé, tot hi així cau algun renec.

En Pepins al tram d'Ae.

Ja renega...

La Mercè ordenant el cacau
que porta al tram d'Ae

 El tercer llarg és un diedret que l'única pega que té és que és molt curt, però és molt guapo. T'has de posar molt bé, sinó pots vibrar bastant. I els dos darrers llargs no tenen gaire història. Són ben bé per surtir per dalt. Més aviat lletjos, un pèl descompostos i amb males caigudes.

La Mercè al L4, o L7.

Arribant a R4, o R7 sí sumem la part inferior.

 Un cop al cim, la meteo encara aguanta, i tenim temps de fer el cigarru i recollir tranquil·lament. Remuntem fins el camí de les Bateries i després anem a buscar la drecera de Fra Garí. Quan ja estem arribant al cotxe, comença a ploure, ara si de veritat. 

Croki-paint general de les dues vies.

Croki-paint de "Indignats".

Croki-paint de "L'aniversari de l'Ernesto".