Doncs com que tinc més entrades pendents que un jutjat, i la darrera anava de Montserrat , continuo amb el tema, i també perquè he aconseguit les fotos d'aquell dia.
 |
No ho atraparé mai...
|
D'aquesta sortida ja fa un bon grapat de mesos, diria que va ser per la tardor passada, tot hi que tinc els meus dubtes, i és possible que fos per la tardor del 2020... Tant li carda, perquè en realitat les vies que vàrem fer no són ni per tirar coets, ni inèdites i ja les havia fet.
En principi havíem quedat la Mireia i jo per anar a Sant Llorenç de Montgai però es va sumar en Pepitu i més tard, la Mercè, la seva mecenes. I sí ja costa moure una dona, imagineu-vos a tres! Total, que vàrem acabar anant a Gorros perquè en Pepins li agrada més, i com es de suposar, entre un que va tard, l'altre més, buscar aparcament pel Monestir, fer cua al funi, triar les vies, fer l'aproximació i tota l'acumulació de "un moment que...", començàvem a trepar gairebé a la 1 del migdia!!!
 |
| Sort que l'aproximació és a la fresca! |
 |
| La Mireia i jo començant el L2 a ple Sol! |
L'estratègia que vàrem seguir va ser la que vaig dir jo, por que yo lo valgo! La Mireia i jo ens vàrem posar a la via "Dr. Anton" a la cara Sud de la Magdalena Superior. I en Pepitu i la Mercè varen fer la via "Acromion", que també puja al cim de la Magdalena Superior però a través del vessant Sud del seu contrafort. Com que les dues vies van de costat ens podem veure i controlar tota l'estona.
 |
| Nosaltres a R2. |
 |
| I ells a la meitat del difícil L2. |
 |
| En Pepitu fent el L3. |
 |
| Tota la xusma per sota meu, com sempre... |
Resumint ràpidament: dues vietes molt equipades i amb roca excel·lent, ideals per fer uns metrets sense mal de caps i per anar amb novells. En Pepins volia fer la "Dr. Anton", que és la vàrem pujar la Mireia i jo, perquè és més fàcil i maca, però m'hi vaig negar rotundament ja que la via "Acromion" l'he feta unes quantes vegades, i fins hi tot en solitari.
 |
| Pantallazu de quan vaig fer "Acromion" en solitari. |
 |
| Mireia i jo fent el darrer llarg de "Dr. Anton". |
 |
| La Matsers arribant al cim. |
 |
| El sefie de rigor... |
 |
| Foto-cim. |
Arribem al cim a l'hora dels cafès, ells fan una mica el guiri fent fotos xorres i jo el fatxenda nombrant totes les agulles que sé, i si hi ha alguna que no conec el seu nom, m'el invento, total, després de 5 minuts ja no s'enrecorden!
Un cop a terra les parentes no volen escalar més i toca fer el turista mirant ermites. Rondino tant com puc (que és molt!) però no em fan cas. Així que em baixo els pantalons per enèsima vegada i anem a fer el xafarder per Sant Onofre i les ermites del voltant.
 |
| La Perkins rapelant. |
 |
| La Matasers en plan jubilada mirant esglésies! |
L'aproximació segur que tothom la sap, però la torno a explicar perquè els macarrons encara estan al foc i no tinc res més millor a fer: des de l'estació Superior del funicular de St. Joan prenem el sender ultra marcat cap al Gorro Frigi. Un cop a sota remuntem tota la canal fins al coll i després descendim per l'altre vessant en tendencia a l'esquerra i trobarem el peu de via i xapes de color groc escampades pel terra. Us penjo el Croki-paint que diria que els macarrons ja estan fets, vinga, fins aviat xusma!
 |
| Croki-paint de les dues vies. |
