diumenge, 7 de maig del 2023

Contrafort 5- Campanilla

 Després d'uns dies d'haver fet la "Nuc", vaig coincidir amb l'Aleix i li vaig explicar la sortida amb tanta il·lusió i èmfasi que es va motivar tant que el següent dia que tenia lliure ja em va enredar per tornar-hi. 

 Així que ja em tens a mi tornant a fer el camí del Contrafort de la Dent d'en Rossell, carregat de trastos i de dubtes, ja que també s'ha sumat en Pablo, un company xilenu del Patu que ha vingut a passar uns dies a Ripoll.

  Un cop a peu de paret ens ho mirem i acabem decidint-nos per la via "Campanilla", que no sé sí fa referència al famós cim de les Dolomites, el Campanille Basso, o a la fada de Peter Pan, ni puta idea, però el primer llarg, 5+, es veu difícil i bastant pelat des de terra.


L'Aleix obrint el L1.

  L'Aleix s'anima. Es penja tota la cacharrada i tira amunt, xapa un pont de pedra, dos parabolts i tot seguit ve un tram net molt llarg. Va pujant segur i posant ferros, però a mesura que va guanyant alçada i s'acosta al tercer parabolt la cosa es va posant cada vegada més fina, finalment arriba a la reunió i pugem en Pablo i jo. Déu n'hi dó quin quintu, ja hagués suat fort la cansalada sí l'hagués obert jo!


L'Aleix apretant al L2.

  El següent llarg és un 6b que es veu impressionant, i l'Aleix el vol fer ell... Si, si, per mi ja pots tirar! Es tracta d'un desplom vermellós i fissurat amb grans sortints, on el pas més difícil és a la tercera xapa, que em de cardar una bona remada per entrar a la placa, la resta és facilot però amb un pas mooooolt tonto per entrar a la R2.


En Pablo arribant a R2.

 Arribem en Pablo i jo a la reunió bufant més que un adolescent mirant un documental de TV2, així que en Karre li torna a fotre a la següent tirada. Des de R2 sembla fàcil però el flanqueig se li rebota una mica. S'ho mira i remira però no veu el pas. Finalment, treu el caràcter i passa, la resta és anar fent.


L'Aleix començant el tercer llarg.

 Un cop junts una altra vegada, l'Aleix m'anima a que faci jo el quart llarg, un 6b de placa força curt. Em penjo unes poques cintes i el semàfor i poc a poc arribo a la R4. Tirada totalment prescindible. Us recomano continuar pel diedre de l’esquerra, que seria l'últim llarg de la "Massey", comú amb la "Bisbalenques".


Jo al 4t llarg.

 Com que el dia s'ha anat espatllant, decidim continuar fins al cim ja que no farem cap més via. Així que en Pablo es penja uns quants ferros i tira amunt. Res, un ressalt i després caminar fins a sota d'un bon mur, amb bona pinta. Continua ell i finalment arribem al cim. Fotos, encaixades de mans, un cigarru i cap avall a peu.


En Pablo al darrer llarg.



Foto-cim.

Foto tunejada de la
nova guia d'en Luichy.