Via Teknòcrates RebentaValls - Agulles del Pla dels Hospitalets - Ulldeter

Via: Teknòcrates RebentaValls

Zona: Agulles del Pla dels Hospitalets - Gra de Fajol Petit - Ulldeter
Dificultat: V/V+ (C/S2-)
Dificultat obligada: V/V+
Llargària: 95 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades, 1 parabolt de progressió (3r llarg)
Material: 

· Joc de Totems fins al lila i Camalots del 0,5 al 3

· Tascons petits i mitjans útils

· Factible amb corda simple de 60 mts.

· R1 i R2 rapelables. Si seguim fins a R3, la línia de ràpels són 2 arbres amb cordino + maillon i dos parabolts amb anella (reunió via número 4).

Orientació: Nord-Est, a l’estiu millor de tardes i a la primavera i tardor millor de matins

Desprès de dies i més dies fixant-me en aquestes agulletes i intentar desxifrar els itineraris existents, alguns d'ells hivernals, aconseguim treure una línia prou vertical, bonica i de dificultat moderada. Una via que te força números per esdevenir una clàssica del sector per la seva bellesa de moviments, la facilitat de protecció amb flotants i la qualitat de les vistes rodejats en un entorn espectacular. Ulldeter sempre màgic! A més, hem de sumar una aproximació ràpida i facileta. Que més és pot demanar?

Trobar la línia no va ser fàcil doncs inicialment pensàvem que no existia cap via més a part de les equipades. Conjuntament amb Sergi Martinez vàrem tirar amunt per la xemeneia característica i acabant en l'esperó final. Per sorpresa nostra, desprès de consultar la 1era edició de la Guia del Ripollès del Luichy, ja existien dos itineraris clàssics: la Fissura de la Desil·lusió oberta per l'Albert Ibáñez al 1980 i l'Aresta dels Amors Perduts oberta conjuntament amb Toni González també el 1980. La cosa nostra va quedar frenada...

Dies més tard amb en Pau Guillen ens fixem que l'Aresta dels Amors Perduts comença inicialment per la placa (encara hi ha un pitó!) i segueix al segon llarg per aresta, fet que ens motiva a obrir un traçat més a l'esquerra.

Finalment la repeteixo des de baix i en solitari, respectant al màxim el tram d'aresta que coincideix amb la via dels Amors Perduts. És inexplicable com algú va equipar la via número 4 trepitjant l'inici del recorregut obert el 1980 per A. Ibáñez...

Aproximació: Aparquem al P1 de l'estació i seguim caminant per la pista d'esquí el Xalet. Arribats al primer canó de neu artificial, un corriolet s'endisa pel bosc. En aquest punt trobarem les marques taronges que segueixen direcció el les vies Polítiques Destructives, el Ploraner del ferro colat i el Guia de l'Amor. El seguim uns metres però ens desviem a l'esquerra seguint la tartera (fites visibles), primer en baixada i desprès ja en pla en el que és el Pla dels Hospitalets (o Pla dels Carlins). Travessem aquesta espectacular i curiosa tartera de blocs grans (pocs plans "atarterats" existeixen al Ripollès) fins a un petit corriol que travessa el bosc. El corriol del bosc segueix traces de la fauna del Parc Natural, que sense agafar altura, travessen el mar de nerets fins a situar-nos a la tartera final que baixa de l'agulla, la nostra destinació. Si sou dels que voleu un mapa, aquí el teniu: 

Aproximació Agulles Pla dels Hospitalets

Una via que personalment te un component reivindicatiu. És una via NO dedicada a Sílvia Paneque, obstinada en treure un rendiment a la muntanya els 365 dies de l'any. Tot i que als escaladors sovint se'ns tatxa de "rebenta nius" també estimem la natura i tot el que la forma. Amb el temps i gràcies al treball conjunt amb els gestors del Parc Natural, les regulacions totals o parcials i el respecte a elles porten a un paradigma a on l'escalada conviu i respecta la vegetació i fauna amenaçades en perill d'extinció. 

Una amenaça que en part no està lligada nomès als escaladors, si no també i en gran mesura a la massificació i teknocratització dels espais naturals. Creieu que superar els 50.000 visitants/any, fer hotels, bike-parks i telecabines ajudarà gaire a mantenir la biodiversitat que sobreviu per aquests indrets?

Alguna cosa s'ha de fer clar! doncs tenir aquest gran "free-camping" ple d'autocaravanes, furgonetes i tocaneus al llarg de la carretera i parquings de l'estació és quelcom força llastimós... No hi ha cap altre solució Sílvia? Semblaria que el gran pastis d'aquest banquet natural és tan sols construir un telecabina i hotels que RebentinValls...

Aleix Carretero Ezquerra

aPACOlipsis Gneis al Cingle de la Palanca - Roc de l'Oratori (Contrafort Dent del Rossell)

Ja teniu una nova excusa per pujar aquest Estiu als Pirineus!!!! via aPacolipsis Gneis!!!  AlpiMambo per tothom! a gatiiiillllo!

Via: aPacolipsis Gneis
Zona: Cingle de la Palanca (Contrafort de la Dent del Rossell)
Dificultat: 6b+ (C/S1+ - MD+)
Dificultat obligada: 6a+
Llargària: 200 metres
Exposició: Baix-Mig
Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons a caldo.
Material: 7 cintes (alguna extensible) portar joc discret de Totems del negre al lila o Alien cams (Fixe). (Si es va mooolt just de grau camalots del 0,75 al 3), tascons prescindibles, reunions rapelables.
Orientació: Est, a l’estiu ombra a partir de la 13h

                                   

Obertura en solitari per Aleix Carretero en mode umbilical durant 7 jornades entre el Novembre del 25 i el Maig del 26. Acabada el 20/05/2026. Retro-equipada per forçar en lliure. Via practicament equipada, portar joc discret de totems o alien cams (si es va just cams del 0,75 al 3 per fer una bona cosida!)

Enllaça desploms, diedres, fissures, plaques i inclùs alguna xemeneia de manera elegant i atlètica buscant sempre les debilitats del rocam i la vegetació existent. A partir d’R3 segueix per la cara Est de la paret a on trobem passos de xemeneia i placa en terreny sanejat. El penúltim llarg és de tràmit per enllaçar l'últim tram de rocam. En general trobem un gneis d’una qualitat excepecional.

Totes les reunions són còmodes excepte R1, a on millor assegurar des del màxim a la dreta per estar millor. Reunions rapelables amb 2 parabolts i anella, tot i que a partir de R4 no es recomana rapelar si no escapar per R5. Des de R2 s’arriba a terra amb 2 cordes de 60. Estar atents de fer passar les dues cordes per l’interior de la xemeneia!

El Cingle de la Palanca i la Dent del Rossell es troben en el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser. Igual que a la resta de zones d’escalada del país, hem de procurar que el nostre pas deixi el menor rastre possible. Durant l’obertura s’ha respectat al màxim possible la vegetació rupícola, prioritzant la poda vers l’eliminació. Si us plau, intenta que segueixi igual. Si respectem ens respectaran!

Aproximació: Aparcar a l’encreuament del camí vell de Núria amb la pista que puja a Fontalba. Caminar pel camí vell de Núria i seguir desprès cap al camí de l’Oratori de Corbell, passant la font de l’Oratori i el trencant cap al camí vell. Abans de les escales de baixada cap al tram de cremallera vell, una fita gegant a l’esquerra ens indica l'inici del camí als cingles. Seguir les fites fins a la tartera. El desviament cap a la Palanca es troba enmig de la tartera cap a l’esquerra, des d’aquí ja es veuen les parets (evident). Inici de la via és el mateix que la via Surt de Kasa. En total uns 40’ caminant a la idea.

Track wikiloc

Descens: Per tornar la millor opció és baixar pel camí entre el cingle de la Palanca i la Dent del Rossell, el Pas Gatell. Sortint de la última reunió ja veurem les parets de la Dent del Rossell, el camí surt en direcció Nord, de baixada, molt evident. Seguir terreny més fresat i alguna fita i estar al cas perquè l’herba, els rocs i el fort pendent poden jugar males passades.

Pels qui volen quanta més info millor:

1^r Llarg: 6b+ 30m. Inici a la via Surt de Kasa, una sabina amb cordino segueix unes fissures i un parabolt visible des del terra a uns 10 metres. Segueix aquesta via fins a l’inici de la fissura a on es desplaça desprès cap a la esquerra. Segueix per placa amb bons peus. Entre el tercer parabolt i la reunió hi ha la seqüència que marca el grau. Comença un diedre en desplom amb fissura cega a on s’han de buscar els cantells més bons i final de travessia fins a reunió, atlètic! Opcional totem groc i blau per arribar a R.

2ⁿ Llarg: 6b 35m. Inici en un diedre que es fa ceg, protegible amb c2 abans del 1er parabolt. Pas fi d’equilibri per situar-se a sobre. Una cinta pànic pot ser útil. Desprès segueix per un altre diedre amb un pitó a caldo i unes fissures bones per totem lila primer i groc en el desplom, estar atent a buscar bé presa per mà dreta i colocar bé peu esquerra. El 2ⁿ parabolt el trobem a la placa sortint del sistema diedres. Del 3^er al 5^è parabolt la placa es posa vertical i s’han de buscar bé les preses més bones. Tram final fins a reunió fàcil per una xemeneia.

3^r Llarg: 6b 20m. Inici en una columna de Gneis amb roca delicada al principi. El primer parabolt es troba sortint de la reunió. Seqüencia desplomada amb fissures, regletes i laterals amagats, i un peu dret díficl de col·locar per encadenar. El recorregut esquiva un diedre amb vegetació per un esperó i placa fàcil. Si es vol es pot protegir amb un totem blau al diedre. El final travessa la via Campanilla, la reunió es troba al l'inici del desplom vermell característic.

4^t Llarg: 6a+ 30m. Inici en travessia de dretes seguint una fissura. Dos parabolts protegeixen la seqüència, s’ha de buscar bona presa sobre el desplom per sortir de la travessia ràpid per encarar la placa. Tram de placa protegible amb totem negre i c0,75. Desprès del 3^r parabolt anem a la dreta per un sistema de blocs encastats, tram delicat. Abans de la xemeneia característica podem protegir amb algun totem. Reunió sobre la xemeneia a la dreta.

5^è Llarg: IV 20m. Inici en lleugera tendència a la dreta per buscar un gendarme amunt entre vegetació. Últim tram de grades fàcils abans de reunió.

6^è Llarg: IV- 50m. Llarg més herbós del recorregut. Travessem un pla herbós inclinat i unes petites franges de rocam i ginesta, des de reunió és veu un arbre amb cordino per protegir-nos. Un primer ressalt ens porta a un pas de «matojo-traxion» que ens mena a unes grades fàcils amb parabolts. Tram final abans de reunió amb una petita seqüencia més vertical.

7^è Llarg: 6b 25m. Cirereta final de la via! una placa vertical fina de peus i regletes petites sobre un gneis de qualitat excepcional. 

Espero que la disfruteu tant o més com jo! Au a seguir la ristra! Salut i Muntanya!

 

Dedicada al Xexu i Patu per tot el que m'han ensenyat. Dedicada també especialment al nebot i fillol Martí Boix Carretero, espero que algun dia em porti de paquet!