dimarts, 4 d’octubre de 2022

Johnny's bridge 2021 (i 3)

 L'endemà, dissabte, ja estàvem els quatre junts, però entre el cansament i la mala meteo que donaven, vam decidir fer una mica d'esportiva pel matí. A migdia la Mireia i jo vam anar a dinar poray i després a veure el Midi des del Coll de Portalet ja que no l'havia vist mai, mentre aquell parell anaven a veure un altre sector. 

El Midi des del Portalet.

A la tarda va caure la del pulpo, així que entre birra i birra vàrem tenir temps de triar una via que ens agradés a tots. Com que diumenge ja tornàvem, vam escollir Peña Predicadera. El Litri volia tatxar la via "Jabalí errante", però jo ja l'havia fet fa uns anys amb el David. Així que farien cordada ell i la Mireia, i en Fonts i jo aniríem a la via "Psicoteràpia". Com que van molt juntes podia controlar al trio patacada, perquè Déu n'hi do la pedrada que porten a sobre!

Croki-paint xirlat d'algun blog que no recordo quin era.

L'aproximació i el descens estan ultra-ben explicats a l'enllaç que us he penjat abans, per tant només us comento quatre coses de la via i us penjo unes fotos i a corre que tinc feina.

La via està excel·lentment equipada amb parabolts de 10mm. i de 12mm., amb roca saníssima i molt compacte. El primer llarg no té història, rampeta facileta i llarga. El segon es posa una mica més tiesu amb un pas tonto al sostret. La 2a reunió és comuna amb la R3 de la via "Jabalí errante". El tercer llarg fa una diagonal suau d'esquerres molt guapa creuant petites xemeneies i amb pasets fins per enllaçar-les. I el darrer llarg és comú.

Un cop al cim ens tornem a ajuntar tots quatre i tirem avall a fer un bon dinar de germanor i cap al poble.

Comencem.

L2.

Pas del sostret al L2.

Vistes del L3.

L4.

Esperant al Litri i a la Mireia.

Per fi han arribat.

Cap a casa que queden 4h. de cotxe!



Johnny's bridge 2021 (2)

 L'endemà ens vàrem posar en marxa ben d'hora ja que volíem fer alguna via a l'Agulla de Bachimaña i teníem 2 hores d'aproximació i havíem d'estar al càmping a mitja tarda per rebre a la Mireia i en Fonts, que venien a pasar el finde amb nosaltres.

 Així que a trenc d'alba ja estàvem dins del cotxe en direcció Panticosa. Fem un mos al regugi i cap amunt! Déu n'hi do quin pateo! Després de dues hores arribem al peu de l'agulla i ja hi ha una cordada al "Espolon Edu", que és la via que volia fer el Litri, però jo preferia la via "De los guardas", així que acabo guanyant jo i fem aquesta última per allò de portar algú davant i que et vagi decorant el cascu amb xinilles.

Salt del pi, encara queda molt...

Paret de la Cascada a l'ombra.

Ja entra el Sol...uf

A ple Sol ja!

Ja arribem!!!

 La  via la vaig trobar molt guapa, sobretot els dos últims llargs, apoteòsics! Roca excel·lent excepte el 4t llarg on em d'estar atents a algun bloc que pot tenir aspiracions a sniper! L'equipament el vaig trobar correcte. Les xapes estan suficientment separades per passar un xic de por però sense arribar a pànic. També recordau-vos que són parabolillos de 8mm. amb xapes molt petites, on algun mosquetó una mica totxo no entra, per tant porteu cintes amb moscates lleugers i/o petits.

Quina puta calda!

L1.

Recuperant el L3.

El Litri xanant al L5!

L'aproximació és molt fàcil i llarga, però val la pena. Deixem el cotxe a l’aparcament dels Baños de Panticosa, ara a l'estiu ja es pot considerar gairebé un càmping per furgos i autocaravanes, i seguim el G.R. en direcció als Ibones de Bachimaña, seguint el riu Caldarés fins gairebé al regugi. Abans de creuar el pont, girarem a l'esquerra i primer per camí, i després per rampes d'herba i tarteres, arribarem a peu de via, evident. Nosaltres no ens vàrem perdre, o sigui que no teniu excusa!

Croki-maps de l'aproximació a l'Agulla. 

El descens tampoc té problemes. Anem seguint la cresta en direcció Oest fins a una bretxa on ja es veu el camí ben fitat i marcat que descendeix per la vessant Nord per lleixes i desgrimpades molt fàcils i petites fins a la tartera immensa de peu de paret. Un cop a sota rodegem el cim i tirem avall, o sí heu deixat alguna cosa a peu de via com nosaltres, només us queda flanquejar uns minuts entre pedruscus.

Vistes des del cim.

El Litre crestejant i vestit per l'ocasió.

Anant a buscar la mocha
que tenim a peu de via.

I arribats a aquest punt, que trobeu a faltar? Pues el Croki-paint!!!!

Croki-paint ultra pixelat però s'entén.

P.D.: Vàrem arribar sobrats d'horari al càmping per rebre a aquell parell. Gairebé vam ocupar l'aparcament amb els nostres cotxes!

Jo diria que el Pandilla cabria dins la furgo! 


dissabte, 17 de setembre de 2022

Johnny's bridge 2021 (1)

 Pel pont de Sant Joan de l'any passat vàrem quedar amb el Litri per passar aquells 4 dies a Sabiñánigo i escalar una mica per allà. A última hora es van afegir la Mireia i en Fonts, però ells vindrien divendres vespre, per tant dijous i divendres faríem alguna cosa el Litri i jo, i dissabte i diumenge els quatre tot junts.

 Vàrem pillar un bungalow al Càmping Sabiñánigo, realment assequible tant per l'allotjament com pel restaurant ja que et carden uns plats que són bestials. I des d'aquí moure'ns amb el cotxe poca estona, ja què tot queda força aprop  

 Doncs el primer dia, dijous, ens vàrem trobar amb el Litrako al càmping, vam fer la paperassa, i cap a dinar. En acabat, sense migdiada i amb el postre encara a la gola, ens vàrem dirigir cap a la Peña Escuach, amb l'idea de fer la via "Merche", la més assequible de la paret, però finalment em convenç per anar a fer la "Valeria", que va resultar ser molt guapa, molt ben equipada, grau assequible i real, roca excel·lent amb incrustacions curioses, ideal fer una tarda i gaudir del Sol.

 L'aproximació i el croki-paint l'hi he mangat al Carlos de Guara Vertical, moooolt bon blog, per tant no em penso enrotllar explicant on aparcar i quin camí em d'agafar i quin no. Amb el Croki-maps aneu més que sobrats! 

Croki-maps extret de "Guara Vertical".

Una via perfecte per passar la tarda amb el Solet a l'esquena, ja que l'estiu passat va ser més fresc que el d'aquest any. Lo més difícil és un pas finet al primer llarg i un altre a l'últim on trobarem un desplomet just abans d'arribar a la darrera reunió. La resta de la via va per plaques agradables i reunions còmodes. Nosaltres no vàrem enllaçar cap llarg ja que no teníem cap mena de presa. Recomanable 100%!!!!

 Aquell dia vaig fer un pilot de fotos però com que vaig aixafar el mòbil no en tinc cap... I les d'en Litri no van quedar gaire bé en realitat. És lo que hi ha!


Croki-paint de "Guara Vertical ".
 
Vistes del penúltim llarg.

Vistes impressionants.

I vistes del Litri al penúltim llarg.

dijous, 4 d’agost de 2022

Un parèntesi per la cara N (i 2)

 Doncs això, el passat dissabte vam anar a obrir una via nova al Roc de l'Orri, o Roc de Coma d'Orri, o Roc de la jaça de Coma d'Orri, no sé el nom de la paret nois. He mirat diferents mapes i no surt res. Ho dic perquè ja hi ha algú que s'ha queixat, però ho ha fet a mi, ni a en Grau ni a la Núria, A MI! Suposo que tots els veterans, vaques sagrades i dinosaurios se senten més valents amb la gent que no som tant populars i/o mediàtics. 

Croki-maps.

 En fi, a lo que anàvem, la idea era obrir una via nova i a la baixada, reforçar la "Xipimminent", però un cop davant la paret el dia s'havia tornat gris i humit, i la previsió deia que a mitja tarda plouria. Arribem a  peu de via i busquem algun racó guapo per obrir més a l'esquerra però veiem una reunió a uns 30 mts. de terra. Sorpresa. Algú ha vingut a remenar per aquí. Així que decidim obrir-ne una a la dreta de la "Xipimminent".

Realment vàrem tornar a pillar un dia lleig.

 Des de sota no es veu una bona línia segons en Grau, però jo pensava tot el contrari. Comença ell i no vol el taladre, així que va pujant molt a poc a poc per anar col·locant els flotants, tantejant la roca, ja que no em d'oblidar que estem a l'alta muntanya, i buscant una línia assequible i protegible. 

 Finalment surt una molt bona via, mes dura que la veïna, amb un passet de 6a, que suposo que amb la neteja dels repetidors quedarà més fàcil. 

En Grau començant la via.

 El primer llarg comença just a l'inici de la canal en diagonal, l'aprofitem uns metres i sortim per una petita xemeneia cap a l'esquerra, on hi ha el pas de la tirada, i continuem per una placa agradable fins a la R1, on trobem un parabolt de 10mm. de l'intent de convertir la part inferior de la paret en un "cascòdrom". Està clar que l'aprofitem, el lloc és còmode  i ja duia 50 metres. Reunió d'un parabolt i friend petit.


Dues imatges d'en Grau al L1.

 El segon llarg és realment guapu. Comença amb un flanqueig cap a la dreta i després de 4 o 5 metres anem amunt per una placa molt compacte amb curioses formacions de quars.  Tiradeta curta però 5 estrelles. Reunio de dos parabolts.


En Grau durant el flanqueig del L2.

I a partir d'aquí comença el festival dels cantus.

 El tercer llarg surtim per l'esquerra per evitar el desplomet que tenim a sobre i després seguim amunt per un diedret que nosaltres vàrem trobar molt humit i brut de molsa, per això el vam graduar de 6a. En acabat anem amb tendència a la dreta a caçar un "esperó" facilet on hi ha un pinet per assegurar-nos. Reunió en un pi molt alt i valent. 


En Grau començant el L3.


La Núria assegurant...

Postureo per l'Instagram.

 I el  darrer llarg és molt curt i fàcil, i montem la reunió al mateix pi de la última R de la "Xipimminent", i que ens serveix per rapelar. És recomanable portar bagues de recanvi.

La Núria obrint el darrer llarg.

 Durant la baixada vàrem fer les quatre chapus pendents a la via que vam obrir fa dos anys i cap avall, que ja plovisquejava. 

 Al final trobo que va quedar una bona via amb un segon llarg impressionant, al menys per mi. La idea es tornar-hi un dia i equipar-la, per tant, si les xapes us fan mal als ulls, espavileu a fer-la perquè tinc la intenció de fer-ho aviat! I ara em preguntareu pel nom de la via. Eeeeee..... Millor ho deixem aquí. Y A QUIEN LE PICA, ES QUE AJOS COME!

Croki-paint.


 

 

dimarts, 2 d’agost de 2022

Un parèntesi per la cara N (1)

 Buenu, com que tinc una bona ristra de vies senzilles i arxi-conegudes pendents, em permeto el luxe de fer un parèntesi, ja que aquest dissabte passat, 30 de Juliol, amb en Grau i la Núria vàrem "requipar" una via oberta ja fa dos anys i de pas vàrem obrir una altra vieta (segons ells) o un viot (segons el meu criteri), tot depèn del metru que utilitzem per mesurar.


 Fa dos anys, a finals d'agost, quan l'esquena era esquena, en Grau em va comentar que a Coma d'Orri (entre Setcases i Vallter),hi havia una paret verge amb moltes possibilitats d'obrir nous itineraris just abans de la Piràmide de la canal de l'aigua.

 Quan vàrem anar a fer la via "Bio-desagradable" en Pepins i jo no m'hi vaig fixar, la veritat, duiem una cordada de tres darrera i només estàvem pendents d'arribar abans que ells a la paret per no xupar roda i per allò dels rocs voladors, però que tot i així no m'en vaig escapar.

 Doncs com que sóc fàcil d'enredar, ja ens tens els tres remuntant la vall de Coma d'Orri i en poc més d'una hora arribem davant la paret. Mentre descansem, l'estudiem una mica per trobar una línia lògica i assequible. Aquell dia havia plogut la nit abans, així que ens vàrem trobar molts trams molls i humits, però en Grau va anar pujant poc a poc però segur. Vàrem posar algun parabolt i vàrem deixar un parell de pitons. 


Dues fotos d'en Grau obrint el L1.

La Núria arribant a R2.

 La via la vàrem batejar "Xipimminent", ja que acabàvem de sortir del 1r confinament i van aparèixer moltes teories conspiratòries, entre elles, una que ens volíem posar un xip per controlar-nos. Jo crec que ja el portem, i a sobre el paguem... cada mes! El mòbil!!!!

 La línia va quedar prou atractiva i amb una dificultat assequible fins a R3, fins hi tot per a mi, però l'últim llarg jo trobava que era un pèl expo, així que vàrem quedar que hi afegiríem alguna xapa més, però van venir més confinaments, després més feina a Corones (ja us informaré més endavant), després va venir en Luichy a pencar i necessitava algun peó, després el llarg hivern, després va venir el típic dinosaurio a tocar els collons a la Dent, etc... i va quedar a la safata de coses pendents, com tantes altres.

En Grau obrint l'últim llarg.

 Finalment, després de dos anys d'anar-ho dient, tornem a quedar amb l'idea d'arreglar la via, però acabem obrint una de nova i durant la baixada fer els 4 apanyus que li faltaven a la "Xipimminent". Ara crec que fins hi tot jo la puc repetir, cagat de por, però penso que quan tingui l'esquena a lloc la podré fer, per tant, tots vosaltres ireu sobrats! Al final ha quedat així:


Croki-paint.
 
 Per arribar-hi és ben fàcil: des de Setcases anem tirant direcció Vallter 2000 i quan arribem a la barrera que hi ha a la 1a corba de paella, a 4 kms., aparquem. Només ens cal seguir els cartells indicadors a peu. Fàcil, molt fàcil. Després d'una horeta més o menys estarem davant la paret. Pujarem pel lloc més evident i net seguint algunes fites i rastres de pas.