diumenge, 15 de novembre del 2026

EndodòncIA Neuronal - Sócol de la Dent del Rosell

Zona: Dent del Rosell - Sócol de la Dent 
Dificultat: V+/6a (C/S2)
Dificultat obligada: V+/A1
Llargària: 150 metres
Exposició: Mig
Equipament: Reunions equipades (R1 i R2 rapelables)
Material: 
· Joc de Totems mitjans i Camalots del 0,75 al 3 (4 opcional i útil però no obligatori)
· Factible amb corda simple de 60 mts.
· R1 i R2 rapelables. A partir de R2 hi ha diferents escapaments per sortir a peu

Orientació: Sud-Est, a l’hivern anar ben d'hora i a l'estiu millor de tardes

Oberta en solitari per Aleix Carretero durant l'estiu del 2026


Atenció!!!
Aquesta lectura, desprès de llegir el text i guaitar bé les fotografies, et podria portar ben bé entre 5 i 10 minuts! Sí, ho has sentit bé!, has de llegir detingudament i pausadament intentant no despistar-te amb les mosques-bomba que envolten i minen el teu cervell. Ho podràs fer? Si creus que has de fer passar la IA per resumir el text, diria molt que aquesta lectura (i via) no fan gens per tu!

Semblava que desprès de l'aPACOlypsis Gneis ja estava del tot curat i no necessitava més aventuretes verticals. 
Tot baixant ferros i cordes, badant, mirant, cercant diedres, plaques, desploms.... zasca! No pot ser veritat! altre cop frapat en somnis verticals, aquesta vegada coaccionat per l'esquena, farta de carreteijar com un ase. Semblava una línia que podria ser bona per arribar al cim de la Dent des de baix mateix?



La festa comença uns 150 metres més amunt de la via Somni del Rosell, just a la dreta d'una característica Xemeneia, La Xemeneia de Cirith Ungol. De fet, el 1er llarg es podria començar per aquesta línia doncs acaben a la mateixa R.

Per arribar-hi, seguiu el camí del cremallera vell, i desprès del túnel gireu a mà esquerra seguint el camí de l'Oratori de Corbell. Ens desviare al final de les escales, tot pujant entre feixes fins a peu de paret, envoltats d'avellaners i saücs majestuosos. La linia és visible des del camí mateix. L'altre opció és pujar vers el camí vell de Núria, seguint pel camí de l'Oratori fins al punt que les escales comencen a baixar. Més llarg però més bonic.



El primer llarg comença en petita travessia a cercar una fissura adiedrada, díficil de veure des de peu de via. El llarg consta de dos parabolts, el 1er just entrar la travessia i el 2n just passat la fissura, abans d'un pas de placa que ens situa a l'entrada del final de la Xemeneia. Si no sou reptilians, fareu bé de protegir l'entrada de la xemeneia amb un C3 i si el teniu amb un C4 (la repisa és Sauron!)




Sortint del 2n llarg, un bloc sospitòs intenta estar amagat, però la seva envergadura el traeix. Està ben encastat i en principi no hi ha manera de fer-lo moure, dit està! Primer sortim en diedre fàcil i seguim per placa fineta, no és molt díficil però ja tenim algun paset picant! La seqüencia són tres bolts i un pitó a caldo. Desprès tirem diedret amunt fins a la reunió. Fàcil, sense expansions i de bon protegir.



La línia cerca ara un diedre amagat. Per arribar-hi es necessari travessar un prat alpí inclinat ben tapizat d'herba i ginesta. Atenció tram fàcil però patinòs! Per fer el canvi de reunió trobarem un bolt tot travessant les ginestes, desprès reseguirem la paret fins a R3 (1 bolt). Recordar de posar una cinta ben llarga per evitar el fregament. A partir d'aquí no es recomanable rapelar doncs tenim escapatories més fàcils per baixar. Sortida R2:




El 4rt llarg evidenment segueix el diedre, és més fàcil del que sembla i de molt bon protegir. Una sortideta fina li dona un punt picant...




Desprès, l'aventura vertical es va descafeïnant i sols trobarem passets de dificultat aïllada. Seguim en tendència diagonal dreta a on veurem un bolt i tot seguit un tascó "entasconat" que indiquen el camí a seguir. La R4 es troba just sobre el tascó desprès de superar un diedret tumbat. Atenció a la zona al voltant del parabolt doncs hi ha llastres i blocs Rolling Stones no saneijats.



El 5è llarg, com diuen els Garrotxins, es podria pujar amb moto! Placa molt tumbada a on podem pujar sense mans si l'equilibri i la ressaca ens ho permeten. Unicament trobarem un bolt que indica la linia a seguir. Al final de la placa hi ha un Rolling Stone inmens situat just al filó. Molta precaució amb com gestionem les cordes doncs aquesta bèstia te un xic de joc i algun dia es podria despertar. Si ho fa de ben segur que pararà a esmorzar a la Central de Daió! L'ideal seria passar per la dreta (més fàcil) i un cop superat el bloc, moure cordes a l'esquerra.



Tot seguit travessem el bosquet de ginestes entremig de traces d'isard fins a la paret. Allà trobarem un "cam-cam" gegant, herència del passat enmallat d'aquesta part de la paret. Això ens servirà perfectament per fer de R5:




Si volem tornar directament cap al bar, seguirem fites que travessant ginestes, cam-cams oblidats, trams de roques soltes i tarteretes que ens situen a la creu memorial Manel Rius. Aquí conectem amb el corriol del pas Gatell, accès normal a les vies Adiktes al Dissolvent o Tardor de Nebjeperuda. Si en canvi volem seguir escalant, mirarem de flanquejar a prop de la paret, sortejant ginestes inmenses, fins a trobar la via desitjada.

Au espero que la disfruteu! que pugui servir per fer un xic més llarga l'escalada si anem a fer la Tardor, l'Adiktes o la Primavera per exemple! Dedicada a tots els i les trepes d'aquest país que parlen català! 
Trad is Rad! continuarà...