Més Coll Roig- 6

 Com que estàvem parlant de pupurris o combinacions, gràcies a la proximitat de les vies, ara amb aquests dos sectorets nous podem fer més poti-potis, i d'això va aquesta entrada.

 No sé si recordeu en Pablo, el company xilenu d'en Patu que va venir a passar uns dies per aquí. Doncs diria que la darrera sortida que vàrem fer va ser a Coll Roig i ens vàrem treure de la xistera aquest pupurri de vies.

Tres imatges d'en Pablo al primer llarg.

 Com que només teníem un matí perquè havia de fer les maletes per marxar cap a casa l'endemà, l'idea era veure-ho una mica tot. Així que vàrem començar per la "Joan Colet", que té un primer llarg molt guapo, amb roca excel·lent i equipament correcte. El segon em va tocar a mi, que no té gaire res digne a mencionar. Un pur tràmit per arribar a R2 amb un pas tonto a mitja tirada i un destrepe al final. 

En Pablo Mármol a la via "Pitufina", el nostre L3.

 Un cop a R2, enlloc de continuar per la via, vàrem caminar 2 o 3 minuts per un caminet molt evident fins al sectoret d'esportiva Barrufets. Un cop allà vam fer la via de l'esquerra, la més fàcil de les tres, la "Pitufina", molt maca i agradable d'ascendir. La reunió d'aquesta ruta està just a sota del camí de descens, així que en un minut més de caminar ens plantem a sota del segon llarg de la via "Tardor calenta" i tiro jo enllaçant les dues tirades, resultant una bona metrada d'adherència fàcil. 

En Pablo arribant a la darrera R.

 Recollim a tota òstia perquè en Pablo a quedat per anar dinar amb l'Amu, així que baixem tant ràpid com em permeten les lumbars, ja que el pare Rafart no li agrada gens que el facin esperar!

Croki-paint del pupurri que vàrem fer.

 

 

Més Coll Roig- 5

 Continua plovent a fondo, i ja he fet una rentadora, l'estès, he fet el dinar, he netejat la cuina, i ja només em quedaria dinar i afaitar-me, però quasi que prefereixo escriure que deixar-me la cara com un mapa, per tant us continuo cardant la xapa amb entrades pendents de Coll Roig. 

En Quim al L1

 No patiu, aquesta serà força ràpida, i així, mica en mica ja arribarem als nous sectors de l'esquerra, on hi ha un bon grapat de vies noves que no surten a la darrera guia.

Dues imatges d'en Quim al L2.

 L'estiu passat, en Quim va venir a passar uns dies per aquí a visitar als parents, però un dia es va poder escapar i com que no cardava molta calor vàrem anar a fer una vieta en plan trankis, ja que jo encara estava força cardat de l'esquena.

El Litri arribant a R2.

 Com que es pot dir que em fet totes les assequibles, vàrem optar per fer un pupurri o combinació, ja que hi ha vies que passen molt a prop una de l'altre i et permeten canviar-te... o liar-te.

En quim al pas de 6a de la "Derzu".

 Vàrem començar per la via "Només hi ha que funcionaris i jubilats". A la meitat del segon llarg, on comença el tram difícil, 6a+, vaig enllaçar amb la "Derzu Uzala", quedant una tiradeta molt més fàcil,  màxim 5+, però amb un alejillo que podem solucionar amb algun flotant o tragant saliva. Vam continuar per aquesta ruta fins la repisa de la R3, on passa el camí de descens, i vàrem aprofitar per tornar a canviar i fer el darrer llarg de la "Malalts de roca", molt més guapo que l'últim de la "Derzu". 

Ara ja només queda gaudir fins a R3.

 Al final va sortir una combinació prou entretinguda i facilota, només el pas de 6a de la "Derzu" és el punt negatiu, ja que comença a estar sobat i nosaltres ja no som el que erem...

No tornaré a utilitzar el blau,
palabrita del niño Jesús.

 

 

Més Coll Roig- 4

 Buenu, sembla que a la fi s'ha decidit a ploure una mica, ja era hora! Perquè entre la calor, la sequera i les cuques del boix era bastant insuportable anar a fer alguna trepadilla encara que fos a l'ombra. Així que només em queda que fer una mica de chacha per casa i mirar com plou mentre es mullen les parets, per tant, també hauria d'aprofitar per escriure alguna coseta més. Vinga va, pues mentre la cassola va fent xup-xup jo us cardaré el rollo.

En Follet al L3 de la "Joan Colet".

 Ja fa mesos, em Follet em va portar a Coll Roig, ja que volia fer aquestes vies noves, la "Xapa la xapa", la "Anna" i la "Imagine", alhora que també tenia pendent encadenar la "Joan Colet", doncs au, ja ens tens a mi a fer d'escuder.

Al mateix llarg però més amunt.

 Vàrem començar per la "Joan Colet". Ell va encadenar les dues tirades senars, el 6a i el 6b, i jo els llargs parells, el 5+ i 4+. Chachi, plaisir i poc estrès. El 6b no el vaig ni ensumar, i la resta tot perfecte. Poca cosa més us puc dir. Com a molt que espavileu a fer-la perquè quan el pas es sobi no hi haurà Déu que pugi.

En Follet al darrer llarg de la via.

 Com que havíem d'estar d'horeta al queli, vàrem rematar el dia fent les tres vietes que abans us he citat ja que són molt guapes, a més ens venen de pas i són ideals per rematar el dia. 

 La primera, la "Imagine" es fa bé fins el diedret superior que t'escup enfora, un paset d'arrossegar-se i després cap a l'esquerra a caçar la R. La següent, el que seria el tercer llarg de "Xapa la xapa", sembla més difícil però no ho és. Un pas llarg al mini sostret i a xalar fins la reunió. I la via "Anna" es tracta d'una plaqueta on trobarem algun passet finet però res de l'altre món.

 

Més Coll Roig- 3

 Com ja us he penjat una novetat, ara toca una entrada "normaleta", que no us aportarà molta cosa, a part de les fotos de Coll Roig ben nevat, i del fart de riure que em vaig cardar amb l'Arxé, quin showman!

Començant l'aproximació.

 Va, anem per feina. Un dia d'aquest hivern passat em va trucar l'Arxé gran dient-me que anava a la via "Malalts de roca" amb un seu company que és més novell que ell i que sí em volia apuntar. 

A mig camí.

 Com que té més perill que la Pantoja fent de contable a l'Ajuntament de Marbella, em vaig sentir obligat a anar-hi per controlar-los, així que després d'un bon esmorzar vàrem tirar amunt.

Ja es veu Coll Roig al fons,

 Passat el refugi de Montgrony vàrem trobar un bon taco de neu a la pista. Vam probar de pujar amb el cotxe però al final vàrem desistir i vam pujar amb l'expreso de San Fernando, un rato a pie y otro caminando.

En Jordi a la "Malalts de roca".

 En uns tres quarts d'hora ja erem a peu de via amb els peus ben molls, però un Sol radiant i la roca ben eixuta ens va animar a tirar amunt.

Ara de segon.

 Els llargs es van anar succeïnt lentament però amb seguretat. A la mínima cagada ja els hi cardava un ronc! En realitat, poca cosa més us tinc d'explicar d'aquesta arxi-coneguda via que ja ha esdevingut una clàssica del pelotonaje.

Darrer llarg.

 Per rematar el dia vàrem anar al sector "Barrufets", on vam fer dues vietes cadascun abans de tornar a mullar-nos els peus tot baixant cap al cotxe.

Fent esportiva al sector Barrufets.

 Un dia molt amé, amb un paissatge hivernal tant digne de recordar com el silenci que va haver-hi tota la jornada, tan sols trencat pels nostres comentaris i riures.

Més Coll Roig- 2

 Buenu, volia escriure ja fa dies, però és que en realitat m'estic cardant un fart de voltar aquest estiu que quan arribo a casa tinc ben poques ganes de liar-me amb l'ordinador. En fi, com que aquesta entrada tracta de la mateixa via que l'anterior serà ràpid això.

 Ja fa mesos, vàrem anar a repetir la via "Xapa la xapa" en Pepins i jo, ja que ell no l'havia feta. Així que un dia que havíem d'estar d'hora a casa, ens hi vàrem acostar.

 El primer llarg el vaig fer jo, vaig enllaçar amb el segon i vaig muntar reunió en un arbre del camí. Dos llargs sense interès ni història, totalment prescindibles. 

Jo al L1.

En Pepitu arribant a R2, la nostra R1.

 El tercer no em tocava a mi, però en Pepitu no ho veu clar i ens decidim per fer la via de la dreta, "Anna". Es tracta d'una ruta d'un sol llarg, un 5+ intimidant des de terra, però és tot el contari, agradable, ben equipat i ben net de matolls. Molt recomanable.

En Pepins al darrer llarg de la via "K".

Arribant a la última reunió.

 Monto R3 i continuem pel darrer llarg de la via "K" per fer uns metrets més. Baixem a peu i com que anem bé d'horari rematem el dia al sectoret "Barrufets". Es tracta d'un petit sector d'escalada esportiva amb tres micro-vietes per canalla, que en realitat, si us estimeu la vostra canalla més val que no els hi porteu. Uns metres més endavant trobarem tres vies més, realment bones en el seu grau, de 5° a 5+, d'uns 30 metres, 200% recomenables!

Croki-paint.

Us penjo un croki-paint amb la situació del sector "Barrufets" i un altre amb els noms i graus de les vies. Si hi voleu anar-hi em de seguir el camí de descens de la majoria de vies i quan pasem per davant de la segona reunió de la via "Xapa la xapa", trobarem un desviament a la dreta. Primer trobarem les tres vietes per canalla, i uns metres més endavant trobarem una corda fixe que ens deixarà al sector.

 

Més Coll Roig-1

 Buenu, després d'una bona pausa degut a la desídia i a la reforma del pis, avui m'he decidit a començar a escriure alguna xorradeta. No estic molt motivat,  ja que vaig més endarrerit que els trens de la R3, però ho intentarem. 

 Com que Coll Roig s'ha convertit en el pati de casa, ja que ho tenim molt aprop, i sempre podem fer alguna via nova gràcies a que el Santi no para d'obrir rutes, enceto un nou cicle per aquest sector. Alhora comença a ser tot plegat una mica caòtic degut a la incessant activitat aperturista i intentaré posar una mica de llum al sector, ja que la nova guia d'en Luichy ja està un pèl desfassada en tant poc temps.

 Doncs un dia em va trucar un "noi" de Girona que volia fer alguna coseta per Coll Roig ja que no hi havia estat mai. Com que no va gens sueltu ni escalant ni en maniobres vaig decidir portar-lo a la via "Malalts de roca" que ja he fet unes quantes vegades i després a fer-ne una altra força nova que jo no havia fet i que en realitat no pinta molt atractiva, la "Xapa la xapa".

 Bé,  de la primera poca cosa a dir, vieta super-guapa, agradable, roca de primera, equipament excel·lent i ultra-clàssica del sector ja. De la segona, en realitat també poca cosa a dir. Un primer llarg facilot i sense interès ens porta a una segona tirada de tramit per anar a caçar el camí que haurem de seguir uns metres en baixada per arribar el tercer llarg, l'únic realment bo de la via, més fàcil del que sembla però molt bo. Els dos primers totalment prescindibles. 

 Un cop a R3 podem continuar pel darrer llarg de la via "K", que tampoc és cap meravella, o aprofitar les dues vies veïnes, la "Imagine" i la "Anna", per fer una mica d'esportiva, que també són molt bones. Jo us recomano fer qualsevol altra via propera i rematar el dia amb aquestes tres vietes.

 Us penjo unes fotos d'aquell dia en plena primavera, on destaca el verd de les fulles per damunt de tot i els dos croki-paints que espero que us serveixi d'ajuda en aquell sectoret, demà més.

L1 de "Xapa la xapa".

En Lluís a la via "Imagine".

Croki-paint de la via "Malalts de roca".

Croki-paint de la via "Xapa la xapa" i les seves veïnes.

 

Contrafort- 7 Martini Rosso

 Pensava que amb el ritme que duia acabaria totes les vies del Contrafort de la Dent d'en Rossell, però ha arribat l'ombra de la mala llet i s'ha acabat la ratxa. L'Àngel es va lesionar, en Follet també, en Pepins té molta feina i està desaparegut, ha arribat la primavera carregada d'aigua i tempestes, i per rematar, el meu germà s'ha comprat un pis i ara és el meu capatàs... Tot i així, vàrem poder esquivar la mala providència i vam fer una més al Contrafort.

Joer, com hi van, quin ritmazo!

 La via escollida va ser la "Martini Rosso", la més fàcil de la paret, ja que el dia era rúfol i ventós, i erem en Follet, l'Arxé petit i jo, tres paquetassos! També us puc dir que és la més cutre amb diferència. Per col·leccionistes del matoll.

Nom a peu de via....lleig de veritat!

 Aquell dia vàrem arribar a peu de via i cardava un vent de la òstia i quan ja estàvem a punt de marxar, em motivo, m'abrigo, i tiro amunt.

 Segons el croquis el primer llarg fa 50 metres, però quedem que el fraccionaré pel tema del vent, ja que fa setmanes que estic afònic i no tinc ganes de posar a prova les meves cordes vocals enmig d'un vendaval. Així que vaig pujant seguint un diedre fissurat i facilment protegible amb algun pedruscu sospitós, al final del qual monto reunió en un bon "pinet", resultant una tiradeta d'uns 25 metres de 4°/4+.

L'Arxé arribant a la nostra R1.

Els dos fenomenus a la mateixa reunió.

 El següent llarg també tiro jo, ja que en principi em tocava. Pujo per unes rampes d'herba fins a una xemeneia gairebé equipada, tan sols vaig posar un friend per assegurar l'entrada a la xemeneia, ja que hi ha un pas tonto. Segons l'obridor de la via, ell no va tocar l'herba i va pujar per l'esperonet de l'esquerra... igual de cutre i més il·lògic.

Dues imatges d'en George Clooney
a la xemeneia del nostre L2.

 En Follet s'anima a la nostra R2 i tira p'arriba. Per fer-ho més interessant es carda per un ressalt de roca a l'esquerra però finalment acaba anant a petar a la via original, per tant no sigueu zoquetes i aneu rectes fins a una bonica però petita placa abans de la tercera reunió, també de dos parabolts, igual que l'anterior.

 Ens canviem les cordes i torno a encapçalar la cordada. Segons el crokis fa una diagonal d'esquerres, però no feu cas! Heu de fer una travessa horitzontal d'esquerres molt descarada fins a un diedret, on trobareu la primera xapa del llarg. La resta és anar superant ressalts fàcils i de poc interès fins a una reunió de dos parabolts.

Dues imatges més d'en George ara al L3.

En Marc a la travessa del L3.

 El darrer llarg diria que va en tendència a l'esquerra: fàcil, herbós i lògic, però en Follet li carda recte. Un esperonet amb roca delicada desemboca a unes rampes sense interès abans d'una placa vertical, difícil i totalment desequipada. Jo hagués muntat una reunió a peu de placa, però ell va tirar amunt. Total, quan es va acabar la corda vàrem començar a pujar sense saber sí estàvem assegurats o anàvem a l'ensamble, ja que amb el vent era impossible la comunicació. Finalment vàrem fer cim, amb caiguda meva inclosa, i vam tirar avall a totòstia perquè estàvem més tiesus que un bacallà.

 Via totalment prescindible, només per amants dels rostolls i dels matolls. Tan sols per fer metres i practicar amb els cacharrus. 

Crokis tunejat del llibre d'en Luichy.