divendres, 17 de febrer de 2017

Ha tornat!!!!!

Finalment, les peroles i les patates del restaurant queden orfes per un dia, i en David ha tornat a anar a escalar!!!!

El que conta és la intenció....certament un fotomuntatge lamentable!

Com que és el seu dia, li deixo triar...però com que no es decideix, trio jo... Que pim, que pam, que pum...pues bocadillo de atun!
Cap a Montserrat!
Pel matí em toca treballar i arribo tard...
Sense dinar, amb una birreta el cos, i sense ganes de caminar, agafem el funi de St. Joan i anem a la Gorra Marinera, a la banda sud.
En David diu que vol algo més fàcil, que alló és més tiesu que un ciri Pasqual.
Recordo unes vies de l'Arias a la Miranda de St. Pere que les tenia guardades a la poca memòria que em queda per anar sol o amb la meva dona, ja que són molt faciletes.
Li comento i diu que ja li està bé.
Pué p'allá.

Plànol del blog Papiyjuanan.

Al final, a peu de paret, ens decidim per La Piula, però entrant per la Ramon de Semir, així queda tot plegat una mica més homogeni.

Crokis del Skalatzencas tunejat per mi...tot solet!

Trobem un pont de pedra i una sabinota a la placa del 1r llarg, i més amunt enllacem amb La Piula, on només ens em de dedicar a xapar les plaquetes grogues, passo de llarg la R1, i m'en vaig directe a R2, uns 65 mts.
El següent llarg el fa el meu germà, bastant descompost però molt equipat.
Via xula dins la seva categoria d'escalada de costellada, sobretot la placa inicial, i el murete de 4+.
Aqui van unes fotos del pinche cocina!
En David després del murete del nostre L1

Mal d'esquena?

Arribant al cim.


Cap comentari: