dimecres, 10 de maig del 2017

Tarda de somnis

Divendres passat, quan vaig plegar de currar de Vic a la una del migdia, la parenta em va recollir i varem anar a dinar a l'àrea de servei de Gurb a la C-25.
Amb la panxa ben plena i el nas vermell i els ulls vidriosos per culpa del vi de la casa, ens vam dirigir cap a...
Com no, cap a Montserrat!
La ideia era anar a fer una via racing per la tarda, que ara els dies ja són llargs!
Arribem a Collbató, i ens dirigim cap als totxos Cam 9barris, a fer la "Somni de tardor".
El primer llarg entrem per una via d'esportiva que hi ha just a l'esquerra, 5°/5+, i enllacem amb el 2n llarg, uns 50 mts molt de trankis.
El tercer llarg ja és una altre història. 
Una placa dreta com un ciri amb roca que no és perfecte em fan pujar concentrat, després un bombo que el paso un pèl per l'esquerra (toma ya! Ja no podeu fer-lo a vista!!!) i després ja és facilot fins gairebé al cim, on hi ha un altre bombet.

La Mireia al 2n llarg del "Somni de tardor"

I aquí al tercer llarg de la mateixa via

Rapelem, i com que és d'hora fem la "Somni de primavera".
El principi són molt semblants, però el 3r llarg és boníssiiiiiiiiiiimmmmmm!!!!!!!!!
Arrenco de terra, i arribo a la 3a xapa més alterat que l'ADN de l'ovella Dolly!
Va parir quin 6a!
Potser no l'he encarat bé, però el trobo molt més difícil que l'anterior, però alhora, molt més guapo!
Un cop deixem enrera la 3a assegurança és una marxa triomfal cap al cim!
Tornem a rapelar, i canviem de lloc per qué comença a venir força gent.

Crokis chirlat a en Jaume

Crokis chirlat a en Xarli

Al final decidim rematar la tarda a la Placa Gandhi, on fem la "Shakira", un 5° molt mal parit, on finalment arribo a R més cagat que el Naranjito a la fabrica de Zumosol!
Apretar per apretar, em poso a un 6a que hi ha cap a l'esquerra, la "Tamborraju".
Brutal!
Via molt guapa i recomenable!


Crokis del blog "Esgarrapacrestes"

Finalment, també arriba la marabunta aquí, i decidim marxar més contents que en Gepetto amb una lijadora elèctrica!
Em fet un grapat de vies i totes encadenades!

Pobret, és que li fa falta de veritat!