dimarts, 28 de novembre de 2017

Clerc

Clerc

Nom masculin
(Latin ecclésiastique clericus, du grec klêrikos, de klêros, fonction de prêtre)

  • Celui qui est engagé dans l'état ecclésiastique. (Actuellement, l'entrée dans la cléricature se fait avec la réception de l'ordre du diaconat.)
  • Avant la réforme de Paul VI, celui qui avait reçu la tonsure.
  • Employé d'une étude d'officier public ou d'officier ministériel.
  • Littéraire ou ironique. Lettré, savant, intellectuel.


  • Per sí no ho sabieu, com jo.
    Hagués jurat que "Punta d'en Clerc" era una agulla o paret dedicada a un militar força popular de la IIGM, però no. En tot cas seria Le Clerc, i no és un sector ni agulla...és el nom de la via, o sigui que podriem dir que fa un parell de mesos vaig anar a fer la via "Punta del clergue", no?
    Joer, quina menjada d'olla!
    Deu ser degut a la combinació de xarops i medicaments caducats que he trobat per casa per combatre aquesta puta grip.
    Buenu, a lo que anàvem, quan faltaven pocs dies per l'1-O, ens va tocar a en Grau i a mi currar a St. Cugat, a una empresa força fatxa i butiflera, i quan vàrem acabar el jornal, ens vam acostar a St. Llorenç del Munt a fer alguna vieta.
    Vam triar aquesta, ja que el meu 1r intent va quedar fustrat quan ens vam equivocar de via en Pepins i jo... Per variar, no fos cas que l'endevinéssim a la 1a! (https://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-15-sant-llorenc-del-munt-via.html)


    On creieu que vàrem anar a currar?
    L'aproximació? Ben curta, fàcil i evident.
    L'accés? És una altra història!
    Lo millor que podeu fer es escriure: "carrer de les belles roques matadepera" al Google Maps i a pendre pel cul! Fiable i segur. Aparqueu al final de carrer, on s'acaba el quitrà i a caminar!
    Un cop a peu de via, comença en Grau amb un bon 6a, un xic trencat però equipat, tot i així, les xapes sempre queden per sota dels peus...glups!
    El segon llarg el vaig fer jo, amb un cangueli de Déu!
    - Que collons cardem aquí aquí sense cascu?!?!?
    Amb cuidadu per la roca i els sartenazos arribo a R2. Tirada per gaudir de valent si ens acostumem a aquesta pudinga i sí no ens oblidem el casc a la feina.
    I el 3r llarg, comença finet, i com més amunt, més finet, fins que arribem a un bon repós. A partir d'aquí tomba molt fins al ressalt final, on abastar el canto salvador m'exigeix una santíssima tibada que ni el meu cul i ni el meu bíceps em permeten...per tant, aceraco que te crió y p'arriba, que s'està fent fosc!
    Vieta molt guapa, i ben equipada amb parabolts i algun burillo, tot i que al segon llarg, jo vaig tenir de tragar força saliva...

    Jo arribanta R1

    Jo arribant a R2

    En Grau sortint de R2. Vaja peuàs que carda!

    En Grau a mig L3

    I jo esquivant la pancarta del SI al 3r llarg

    Crokis xirlat del blog d'en Muntanyenc

    1 comentari:

    Karre ha dit...

    Amoxicilina i gasss