dijous, 22 de febrer de 2018

Els germans Ruiz

Continua aquest hivern llarg i inacabable, on cada dia toca fer el mateix ritual de rascar el maleït gel del parabrises del cotxe, escalfar l'interior, horroritzar-me mirant l'hora i el termòmetre, anar al curro, penjar-me i congelar-me el cul i els peus, mirar cap a l'Est per veure com el Sol va pujant massa a poc a poc, mirar la meteo durant algun descans i veure que l'asuntu va de mal en pitjor... però tot i això, encara he pogut fer alguna escapadeta.

Maleït fred!! Arg!!!!
Dios!!! Que arribi la primavera, JA!!!!!!!
La última que vaig fer va ser aquest diumenge passat amb la Mireia, que casualment tenia festa després de 7546 hores seguides treballant sense parar al supermercat.
Així, mentre esmorzàvem a Bellcaire, vàrem escollir una vieta al Montroig, la "Brothers Ruiz".
Jo ja l'havia feta fa una pila d'anys amb el meu germà, però com que és una via molt assequible i la Mireia no hi havia estat mai, no em fa pa'res repetir-la.
Per arribar em d'anar a Vilanova de la Sal i seguir la pista en direcció a Montalegre. Quan la pista comença a pujar, en un revolt a l'esquerra, n'hem de prendre una altre a ma dreta en pitjor estat. Seguim aquesta pista uns metres i quan fa un revolt a l'esquerra aparquem a ma dreta en una esplanada. 
Des d'aquí anem caminant per la base de la paret fins a trobar la via, fàcil i evident. 

Croki-paint força acceptable.
Un cop a peu de via veig que l'han re-equipada amb parabolts de M10 inox, tot i que en 2n llarg hi ha moltes plaquetes que es mouen.
El 1r llarg és facilot, però el 2n ja té uns pasos bastants difícils només sortir de la R i un altre a mig llarg.
El 3r és el mes senzill,  i a més, trobem la 4a reunió de la "Mariola motors" per si volem partir aquesta tirada.
I l'últim és el més xungo. Una sortideta més fàcil del que sembla ens duu a un muru, on hi ha el pas de la via. Amb més pena que glòria em va sortir, però vaig arribar a la reunió més botit que un gripau!
Vàrem fer un cigarru al cim i vàrem baixar tot xino-xano, primer en direcció Est seguint un corriol molt fressat fins el Coll de Porta, i a partir d'aquí, seguint la pista fins el cotxe.
Bona via però pocs metres. Podríem haver fet alguna altra via, però ja estàvem satisfets i afamats, així que la decisió va ser fàcil... 

El menda lerenda al 1r llarg.

La Mireia al 2n llarg


La Mireia al 3r llarg.

Foto-cim!

Foto-cim!


1 comentari:

Aleix Carretero ha dit...

Molt bé parelleta de casats!!! Unes de les vies més guapes que us he vist fer i les fotus són molt bones, gasss