dimarts, 23 d’octubre del 2018

Més Aragó (i 3)

A l'endemà d'haver fet la "Bruno Gaspar" ens decidim anar a Riglos.
Es pot dir que en Pepins i jo no em cardat res de res a Riglos però ens envalentonem i anem cap allà.
Aquesta vegada ens acompanya el Litrako, que està una mica desmanegat per culpa de la btt però li carda coratge i s'apunta!
A mi em feia gràcia la "Antonio Sanz", al Mallo Frechin, però finalment ens decidim per la via "Del bolo" al Mallo Cored... quins covards estem fets!!!!!
Arribem a peu de via tard, com sempre, ja que feia dies que no veiem el Litri i l'esmorzar s'ha allargat, i un cop a peu de paret, va anar just que abortem la missió!
- He perdut el paquet de tabac!!!!!!
Sort que en Pepins encara li en queda mig i podem passar el dia!
Com que ja tinc tabacu per enquitranar els meus soferts pulmons, m'animo i li tiro jo.
Vaja manera de calentar!
Arribo a R1 bufant més que los toros de Miura!

Perquè collons t'hi cardaves davant, beneit!!
Tirada molt guapa que va inflant els braços de mala manera, amb un pas força mal parit per arribar a la reunió.
Com que estava tot cofoi per haver encadenat, torno anar jo davant.
Aquest segon llarg és més senzill i només té un passet tonto arribant a R.
Arriben aquell parell i en Pepitu ja remuga, i li deixo fer els dos següents.
El tercer no té molta història però el quart Déu n'hi dó!  Comença força podrit i acaba pitjor! Sort que entremig hi ha un tram de roca sòlida que ens permet avançar més ràpids.
L'última tirada li toca al Litri però està encara molt encarcarat degut a la trompada amb la bici, així que li cardo el tiquet a en Pepins i em llanço cap al cim... buf! Com apreta aquesta tiradota! No hi ha un pas clau en concret, tant sols anar pujant per un desplom suau que no s'acaba mai i que la gravetat s'ha proposat que no encadeni aliada amb el meu putu michelin d'elefant tripero!
Finalment arribo al cim...i sense penjar-me! No sé ni com ho he fet, però buenu, se joda la gravetat!
Llarg brutal i molt guapo!
Un cop a dalt els tres, montem el rapel pel vessant N/E des d'una savina, primer uns 50 mts. i després 20 mts. més des del coll.
Arribem a peu de via i s'ens ha fet molt tard. No sé pas que collons em cardat però em trigat una eternitat!
Total, recullim els trastos sense cap pena, ja que estem més que satisfets i toquem el dos!
Cap on?
Cap al bar! On si no?

El Litri i jo aproximant.

Tothom apostava en contra meu però...va guanyar la banca!

Els tres al 1r llarg, ta xula la foto! 
Jo al 2n llarg.

El Litrako artibant a R3...

...i aquí arribant al cim.
Una bona colla a la Aguja Roja.

Estudiant el descens....
Jo rapelant del Mallo Cored.
Croki-paint de Cal Maño!