dilluns, 19 de novembre del 2018

La paciència s'ha acabat!

Per celebrar el primer aniversari de la gran timada que va ser l'1 d'octubre del 2017, els CDR's van convocar una manifestació a Barcelona per presionar a aquests polítics de postal que tenim, i que a part d'escalfar la trona, facin el que van prometre!
Pues ja ens tens a la Mercè, en Pepins i a mi cap a la capital una altra vegada.
I com que la mani és per la tarda, decidim parar a Montserrat a fer una vieta i després tirar cap a la city.
En Pepins, com a bon tirilles que és, porta en ment la via "Balbino" a La Paparra. Ja que jo m'he afegit a última hora, no vull interferir en els seus plans, però rondino una mica quan em diu el que vol fer...
- Tiuuuuu... Però que cardes! La Paparra? 
No consegueixo fer-lo canviar d'opinió, així que anem cap allà, amb el conseqüent robo al funi de Sant Joan.
Afortunadament quan arribem a peu de via hi ha una cordada.
Li insinuo de canviar però ell tossut que vol fer aquesta.
- Joerrr...
Uns segons més tard, cauen un parell de boliches, i això si que l'acaba de convèncer per canviar d'agulla.
Ell mira el mobil i em demana quin itinerari podem fer.
Em faig el longui una estona i finalment, veient l'hora que és, i que no s'acaba de decidir, li recomano la "Escalada virtual", que jo ja he fet i no em fa pa'res repetir-la, ja que no soc com d'altres que pels seus sants collons no volen repetir vies.
I no miro a ningú!!!

Si! Tu, tu! No ets facis el locu!

Per arribar-hi és fàcil:
De l'estació superior del funi seguim el arxiconegut camí dels Gorros i Sant Jeroni fins gairebé al mirador d'obra. Una mica abans neix un caminet que ens porta en baixada fins a El Sentinella. Prenem el trencall de l'esquerra i passarem per sota La Paparra, i una mica més endavant arribarem a La Cara de mico, remuntarem una canal, on superarem un gran bloc, i una mica més amunt,  ja trobarem els parabolts amb xapes grogues.
Vieta ideal per passar un matí sense mal de caps. Molt equipada i llargs curtets fàcilment enllaçables.
La primera tirada té un pas tonto a l'inici però està molt ben protegit. La resta de la via és anar fent, amb molt bona roca i moltes xapes per no perdre's ni fer-se mal fins a l'últim pas, on no pots caure si vols fer-lo net. Jo quan la vaig fer ja fa uns anys, vaig cardar un A0 i em vaig quedar tant ample, en canvi, en Pepins, amb aquesta ansia d'encadenar li va anar d'un pèl que no se la fot, a més, dels xuscos que va cardar avall, i que ens van passar fregant a la seva dona i a mi... hi ha llocs i moments per cada cosa.
Buenu, al final tot va quedar amb un petit ensurt i vàrem poder fer la foto-cim, rapelar, baixar a peu, conduir fins a Bcn, aparcar, dinar, anar a la mani, cridar, xerrar, saltar i fins hi tot assetjar el Parlament!

La Matsers al primer llarg.

La Matsers al segon llarg.


I en Pepins al tercer llarg.

Foto-cim.

Un paisano a la manifestació.

Esperant el moment per entrar.
I el desitjat croki-paint!!