dijous, 18 de febrer de 2021

Xocolata negra i amargant!

Buenu, va, una encigalada més. L'última va ser fa poc, o molt, no puc concretar dates per que ja no sé sí es podia voltar o no. Total, que un dia treballàvem prop d'Amer i quan vàrem acabar vam anar al cingle de St. Roc, a repetir la darrera via que s'ha obert en aquesta cinglera. És tant nova que encara hi havia la pols del taladre.

Que exaguerao que eres por Dios!

El que havia de ser una tarda de semi-plaisir segons en Josep, ja que deia que els obridors, en Lato i en Pere, regalen una mica el grau i equipen generosament, es va convertir en una altra cursa a contrarellotge amb la foscor.

Suposo que vàrem infravalorar la via, i com que no duiem ni prou material per poder-la fer com Déu mana; ni teniem, o tenim, prou nivell, la vam patir de "lo lindo"! I a més, arribant al cim amb les últimes llums del dia.

Per tant, si voleu gaudir d'aquesta via, porteu un bon grapat de friends, inclosos alguns camalots grossos, i us recomano anar sobrats en el 6a. 

La via val molt la pena, es molt guapa. Segueix un diedre molt vistós combinat amb algun tram de placa, llàstima que tot el bistec que tenia al braç ha emigrat a la panxa, i ja no tinc el "fuelle" que tenia abans. 

En Grau a l'inici de la via.

El pas de placa del 1r llarg.

En Grau a la meitat del L2 i a un món del cim.

La placa del primer llarg és molt obligada, 6b indecotable crec jo, i la travessa cap al final de la segona tirada són els dos trams clau de la ruta.

L'aproximació i l'accés no us l'explico perquè no ens entendriem pas, així que us penjo uns Croki-Maps que us aniran molt bé i com no, el mega desitjat Croki-paint! Però aquesta vegada poso el que ens va passar un dels obridors de la via.



Croki-paint original però un pèl tunejat.




Cap comentari: