dissabte, 9 de juliol del 2022

Testant l'esquena (2)

Com que l'anterior sortida l'esquena no em va emprenyar gens, ens motivem uns dies després i anem a Vilamala a fer una de les vies noves que a obert en Baraldés i cia. Pel que llegim per internet té pinta que serà plaisir 100%, o una xapussa segons els talibans.

Vilamala.

Pues ni una cosa ni l'altra. Vàrem fer la via d'en "Xermi", i feina a sortir per dalt! Molt al límit de les capacitats d'en Pepitu i meves. A part del nostre grau i el de la via, l'equipament, i el típic show de totes les vies de conglomerat que van buscant els còdols més grans i sòlids, penso que està ben trobada. En realitat, sí tu baixessis a peu i volguessis sortir per dalt, ja seguiries la línia més o menys.

Buscant els ràpels a ple Sol.

Després de liar-la a l'aproximació i estar pululant pel cim de la paret una bona estona buscant els ràpels de la via, aconseguim trobar la primera instal·lació a l'hora de l'Angelus. Rapelem amb la confiança de que quan arribem a peu via estarem a l'ombra. Pues no, un cop a l'inici ja veiem que tindrem el Sol de cara durant tota la pujada. Conclusió, s'hi pot anar al pic de l'estiu però després de dinar.

En Pepins buscant el següent ràpel.

L'últim!

El primer llarg es veu molt assequible i m'hi cardu jo. Je je! Joer quins alejes! Total, volia enllaçar el 1r i el 2n però el cangueli m'ho impedeix i monto reunió. Arriba en Pepitu a R1 encara amb la patata a tot òstia pel roc que ha tingut d'esquivar quan pujava jo. Es mira el segon llarg una mica reticent però sap que sí canviem les tirades li tocarà la 3a, que és la més difícil. Així que traga saliva i tira amunt, i monta la segona reunió que afortunadament està a l'ombreta.

Jo pasant por al L1.

Un tram d'ombra al L2.

Encaro el tercer llarg una mica més tranquil. Es veu molt dret però sembla molt equipat, així que vaig pujant tot guarrejant, cardant A0 a totes les xapes fins a la meitat, on comença una altra vegada el ball dels alejillus, ja que decreix molt de dificultat. Afortunadament, la reunió és a l'ombra i no m'evaporo mentre asseguro a en Pepins, que a ell si que li surt tot el llarg en lliure, excepte el primer passet.


Jo arrossegat-me pel L3.

Continua ell i només sortir de la R hi ha una bona excursió fins la 1a xapa. Sí caigués faria un factor 58 per lo menus! Però a partir d'aquí la tirada està ben grapada, i en Pepitu es permet el luxe d'apretar les dents al pas i encadenar-lo. Com és de suposar, jo cardu un bon acerot després de probar-ho un parell de cops.


En Pepins encadenant el L4.

Ja només ens queda l'últim llarg i tiro amunt ràpidament, ja que els primers metres són molt fàcils fins que arribem a sota un bombo. M'ho miro i ho veig factible. Tot il·lusionat per encadenar algun cosa encaro el desplomet, però em lio xapant la doble corda i m'acabo penjant...collons! Buenu,  un altre dia serà.

En Pepitu gaudint del paisatge.

Ja som a dalt!!!

Un cop a la reunió cimera, recollim tota la trastada i amb un sabor agredolç, al menys jo, ja que no m'ha sortit res però l'esquena no m'ha martiritzat en excés, tornem al cotxe amb un Sol de justícia encara. Buenu, només queda penjar el Croki-paint, i el Croki-maps  que és més entenedor que una parrafada.

Croki-maps.

Croki-paint.