divendres, 18 de desembre del 2015

Jipiades

Venga!!!
Vámonóóóóóóó!!!!!
Nou càpitol de les escalades amb els col.legues, aquest, però és curtet, teniu sort.
Aquesta vegada li toca a l'Adei Lama, mundialment conegut com a Jipi.

Ara deu fer un any, o potser una mica més, el rapasinho es va pogué escapar un matí de la dona i la nena, i com que haviem d'estar a casa a dinar, vam decidir fer una vieta a Cal Barricó i si havia temps, una mica d'esportiva a l'Àtic.
Per les fotos, veureu que erem tres.....el tercer en discordia no recordo qui era.....deu ser l'edat.
Crec que era l'Iturri, però no estic segur...
Wenu, al liu.
Total, vam fer la via "Aigua i tabacu", per enèssima vegada, i un cop a la R3, allà ens vam quedar fent una mica d'esportiva en plan plaisir.
Si hi aneu algun dia veureu que les xapes estan molt separades.....
Que no os embauquen!!!!!
És un efecte òptic, i les que estan separades és per qué és molt fàcil o vas molt ben agafat de les mans.
El croki-paint ha quedat força bé aquesta vegada...té collons l'asuntu!


Croki-paint decent.....
El Jipi i jo fent el ruc al primer llarg
El Jipi començant el segon llarg de "Aigua i Tabacu"

El menda fent el tercer llarg

El Jipi rapelant des de R2

Farà unes poques setmanes, el Jipi tornava a tenir ticket, i com qué s'ha comprat uns peus de gat, els haviem d'anar a estrenar.
Quin lloc és el millor per fer una via fàcil però que acabis rebentat de caminar, escalar i de PASSAR POR???????
Agulles....como no, neng!!!
Vam arribar al coll de les Portelles i un cop allà, que collons fem, a mi ja s'em posaven els pels de punta només en pensar en alguna Aresta Brucs.
Finalment vam acabar a la "Via del rapel" a la Portella Superior, que no l'havia fet i em picava força.
De la via a destacar que porteu TRES  xapes recuperables. Jo no en duia cap i sort, però sort de la gran!!!! que vam trobar una i la vaig poder anar pujant, però clar, el pobre Jipi se les va tenir d'apanyar per passar com va poder.....aixó si, amb unes bones tibades des de la reunió.
La via està equipada amb burils furrunyosos intercalats amb algun parabolt de 10.
Rapel de 35mts+5mts......si.....no arribava la corda de 70 i vaig fer un petit rapel del segon parabolt.


Croki-paint moooooolt senzillet,.

L'Adei a peu de via de la Portella Superior

Comença el creepy show!!!!!!


L'Adei arribant a R1...no sap ni com ho ha fet encara

Anims!!!! Ja arribes al cim!!!!




Vam recollir cordes i vam decidir que ja n'hi havia prou de marrons i vam anar a fer una miqueta de plaisir a la Miranda de les Bohigues, a la via "Daniel S.A.", que ja he fet unes quantes vegades, però no passa res per repetir una bona via (has llegit Pepitu?)
Maca, ben equipada, roca sana, i bones vistes, així és aquesta vieta.
Rapelet i destrepe i cap al bareto que el ticket està a punt d'expirar!!!!!!




Senzill però entenedor, no?



El Jipiliflaustico arribant a R1 de la "Daniel S.A."
A punt de fer cim!!!!





Grauades

Wenu, va, continuem amb el cicle....
Aquesta vegada li ha tocat amb en J. Grau.....un tio d'alló més curiós....
És capaç d'encadenar un 7a de paret i el dia següent penjar-se en un 6b d'esportiva.
És capaç de treballar a tota ostia el matí i anar a trepar per la tarda encara que plogui
És capaç d'escriure al facebook conduint i no cardar-se'la i en canvi ratllar el cotxe aparcant tot sol.
És capaç de fer mil viotes i després no saber fer un puto dinàmic.
I així podria estar tot el dia.
Total, que un dia estavem treballant per Valls, i quan vam acabar el jornal vam anar a La Riba a fer la via Banzo-Saez. 
El que us deia, cansat de currar i amb menys de dues hores de llum, ens hi vam cardar....
Al final vam arribar al cotxe de clar, però amb els peus mig encetats per culpa de les botes de protecció del currele.
Una vieta maca, amb regust a clàssic, on cal destacar el 1r llarg ultra-mega sobat i un segon llarg amb alejes trans-oceànics però molt guapo.
El descens el vam fer a peu per que vam veure que teniem temps i no duiem descensor....
No penjo cap foto per qué no en vam fer cap.

Croki-paint!!!!!!!


Una altra grauada...aquesta però va anar molt bé.
Vam anar a fer una feineta a Bcn, i a les 10 del matí ja haviem acabat!!!!!
Doncs cap a Montserrat, aquest cop ja anavem més preparats, jo duia les sabatilles de muntanya i ell duia descensor
Vam fer la Pirenaica a La Mòmia.
Són quatre llargs que van a buscar la part superior de la Haus-Estrems.
Quan vaig acabar, em va quedar la sensació de que no era molt maca la via, però amb els dies, aquest gust agredolç s'ha anat convertint en un bon regust de boca....si l'Escalatroncs diu que el llarg més difícil és el tercer, tindrà raó.... i em va tocar a mi....vaig passar molta poooooor!!!!!!!
Una bona via, on haurem de portar uns quants friends i cordinos o mosquetonets petits per mosquetonejar les xapes casolanes.
Croki-paint tant xungu com l'anterior




En Grau al L1

En Grau arribant a R1

Jo al L5.....el mòbil d'en Grau està a les últimes.....


Wenu, vinga, continuem.
Aquesta Grauda també va sortir força bé.
Era estiu més o menys, "qui lo sa", i en Grau em va enredar per anar a Marialles, al Petit Yosemite.
Alhora, jo vaig enredar a en Pepins per que vingués....
Total, ja ens veus als tres fotuts dins la furgo i cap a França!
Primer vam fer la via "L'été indien"..... tota de petate!
Vaja tela els "quintu sup" de França!!! Tela booooooig!!!!!!
Resumint, el 1r llarg vas fent, però els ultims metres per arribar a R podrien ser 6a/7c....potser no tant, però ho vaig trobar molt desfassat, igual que els primers metres del segon llarg, un 6a/b amb totes les de la llei!!!!
A partir de la 2a xapa del 2n llarg la cosa cambia radicalment i es torna una marxa triomfal fins al cim, repertori de cantos a dojo!!!!
Diria que l'últim llarg ens vam equivocar i vam acabar per una altre via més a l'esquerra però crec que deu ser igual si fa no fa.
Vam baixar rapelant i ens vam dirigir a fer la via "Les courses de la Mauresque".....no ho fan complicat ni res aquests francesos....
Penso que és MOOOOLT millor aquesta via És més variada: placa, fissures de totes les mides, algun sostret, travesses..... però haurem de portar un bon joc de friends ja que està semi-equipada.
A destacar el 3r i el 4t llargs, són BONÏSSIMSSSSS i que el final del 2n llarg és 6a segons la guia....i uns collons!!!! Mínim,mínim,mínim 6b!!
I el segúent llarg diuen que és 6b, i jo diria que és 6a com a molt. Penso que hi ha un error d'impressió o jo ja tinc el termostat a tomar pel cul!
El crokis ja "és motiu de cese", però no he sapigut fer-ho millor.....ho sento.


Un cutre-paint per qué entengueu la situació de les vies

Buenu, buenu.....el que us deia, aquest croki-paint és motiu de CESE!!!!!!
Més paint d'anar per casa.......

En Grau al segon llarg de "L'été indien"
En Grau assegurant a en Pepins al L1 de "Les courses...."

Jo al 3r llarg de "Les courses..."





I l'última Grauada del càpitol!!!!
Fa dos anys no sé ni com, ni el perqué, ni el quan, ni que collons sé vaig acabar a Roca Regina amb aquest paiu!!!!
Suposo que el coneixia poc encara, i que a peu de via es rajaria....
Ja ja! (com diria en Nelson)
Vam acabar fent la Promio-Moreno...i jo tota de segon.
Per qué?
En Grau va portar un seu col.lega, en Sureda, i els veia tant makinotes als dos que no vaig voler escalar de 1r cap llarg per por de fer l'espectacle.
A toro pasao crec que hauria d'haver escalat algun llarguet de 1r però en aquell moment vaig tenir molta vergonya.....
Que hi farem
La via?
La vaig trobar guapa, amb bona roca però algun bloc a controlar, algun llarg molt dur i algun d'altre una mica xupete, i un descens que no sabia que em va agradar més que no pas la canal de darrera.
Si sou un matat com jo us recomano portar de tot, i en realitat un martell i uns pitonets no fan nosa....
No faig crokis per qué estic fins els ous de l'ordinador.
Apa!
Siau!
Crokis de l'Hostal El Llac

Jo, a no sé quina tirada. El mòbil aquí encara li anava força bé






dissabte, 3 d’octubre del 2015

Pepitades

Com que vaig molt enderrarit amb el blog, agruparé les  sortides que he fet ultimament amb el company que hi he anat.
Per tant, començo un nou petit cicle, que a veure quan dura....
Iniciem aquesta fase amb en Josep....més conegut com Pepitu, Pepo o Pepins....per tant, us explico com han anat les Pepitades!
Al final l'he convençut per anar a Montserrat, i tant pesat em vaig posar que em anat dues vegades aquest mes.
Com que és més cagon que jo, que ja és dir, el primer dia vam anar de mega plaisir!
Varem pujar amb el funi i directes cap a la Gorra Marinera, a fer la via per "Davant"...suposo...vam entrar per una de les vies d'esportiva que hi ha a peu de paret i varem anar tirant amunt sense mal de caps i disfrutant del solete i la roca fins al cim.
Rapelem i fem la via "Apia" a la Magdalena Inferior, empalmo L1 i L2 i en Pepins xala fent el L3, ja era hora que fes algo de primer!!!
I per rematar fem la "Superfrio" a la Magdalena Superior, una rampa equipada amb parabolts vermells, plaisir 100% amb roca més bona del que sembla. Vam fer cim i cap al poble.




En Pepitu fent l'ultim llarg de "Superfrio"
Ja era hora que fes algo de primer!!!!!!
Buenu, va, continuem després d'aquesta pausa amb els "croqui-paint"....realment cutrillus, no?
Doncs aquesta setmana vaig tornar a enredar a en Pepins, vam tornar a Montserrat, vam tornar a agafar el funi, vam tornar a Gorros, vam tornar  a la Gorra Marinera i....a peu de via de la "Sultans of swing'" vam canviar d'opinió....jo crec que quan va veure la linia es va fer una mica de caca...impressiona bastant aquesta vessant de la Gorra....i ens vam decidir per fer una de les moltes vies de l'Agulla de la Font de Jacob....
Vam fer la via "Montse-Montserrat", ultramegaxapada, ideal per cursets i caguetes com nosaltres, tres llargs molt guapos però que no arriben al cim, rapelem i anem cap a fer la via "Integral d'en Pitu i la Nuri".
No havia estat mai per aquella zona, i clar, la vam liar....arribem el que creiem que és el peu de via i tirem amunt. Un primer llarg més aviat lleig i podridot ens porta a una segona tirada molt guapa amb un pas difícil de veure, 6a+, on els dos ens pengem però al final surt. 
Arribem a dalt l'agulla i.....sorpresa.....no hi ha més paret...que ha passat? Doncs que ens em equivocat a l'aproximació i em entrat pel collet on hi ha la R3.... vaja dos....
Com que encara es d'hora anem a fer una altra via, la "Sala-Baqués", aprofitem ara que la majoria de turistes estan dinant, ja que aquesta via està al costat de les escales que duen a St. Onofre i Sta. Magdalena.....un petit retall de les rambles al mig de Montserrat! Esquivem el primer llarg i entrem directament a R1, on hi ha les runes de l'ermita de St. Joan Batista. 
Un bombo de 5+/6a en dona pas a una placa tumbadeta molt maca però amb les assegurances força allunyades pel nostre gust....fem cim i marxem, doncs comença a fer rasca i sembla que plourà....





Vinga, continuem, ara si, ara ve la pepitada del dia....
El setembre de l'any passat vam anar a Malanyeu...ja fa un any....si.......i que? Ja us he dit que anava molt enderrarit!
Doncs la nit abans ens vam liar amb unes quantes rosses....totes es deien Estrella Damm, i clar, l'endemà teniem una boira cerebral que semblava que estiguessim navegant pel Tamesssis en lloc d'escalar...
Total, vam fer com vam poder la "Epirimountains" i el primer llarg de la "Neusnidó", la primera està bé, però el llarg que vam fer de la via d'en Baraldés és la ostia!!!!!!!  Mooooolt guapo!!!!!
Però en Pepins ja no s'aguantava, no està acostumat a escalar amb ressaca....a mi em van fer curtir de jovenet....anava amb cada dropo.....i em suplica que marxem, així que només vaig poder fer el primer llarg i cap a jóc....
Aqui si que vam fer unes fotikis....i el croqui-paint, como está mandao!




Jo al primer llarg de "Epirimountains"

En Pepitu escalant el memorable primer llarg de la "Neusnidó"
Doncs apa, ja he acabat el primer capitol,no us perdeu el pròxim: Grauades!!!!!!







diumenge, 5 de juliol del 2015

Nova via a la Dent d'en Rossell

Vinga va!
Som-hi!
Una altra via amb denominció d'origen, o amb segell d'autor com diria en Bloc, i com ens caracteritza, l'hem deixat equipada amb un grau màxim obligat de 5°/Ae!
Una via curteta, ideal per fer una matinal o combinar amb alguna de les seves veines, com la via dels Duis, Diedre primavera, La tardor de Nepjeperuda.....
La vam obrir des de sota en dos dies, i un tercer per afegir parabolts i netejar, ja que creua trams amb molta molsa, però que em raspallat, i tot i que encara en n'hi ha.....el pas de les cordades s'encarregarà de pulirla.
Són 6 llargs, però els dos primers es poden enllaçar sense problemes.
Crec que totes les tirades tenen trams molt bons, sobretot el 3r, 4t i 5é. El darrer és més aviat lleig, però tot no podia ser.
Tant sols recordar-vos una altra vegada que encara hi ha molta molsa en algun tramet, però no us defraudarà, és una via molt maca, i quants més la repetiu millor estarà!
El nom de la via?
Ens vam passar un mes pintant a Caldea amb esmalt....cada fi de jornada tocava una bona sessió de neteja de braços i mans amb disolvent....

En Patu, l'Aleix i en Pepins durant la 1a repetició

En Patu obrint el 4t llarg

Escalant el L2 durant la 1a repetició

Jo començant el L2

Fent el ruc a la R3

Foto-cim

El consagrat croqui-paint
En Patu netejant el 2n llarg

divendres, 26 de juny del 2015

Nou projecte

Projecte nou...
Noves il.lusions?
I uns collons!!
Menys euros.
Més mal d'esquena.
Menys dies d'escalada.
Més agulletes.
Menys festes
Més retractors.....
Però que hi farem...
No sé perqué obrim vies, no sé que és el que ens indueix a fer-ho....peró ho continuaré fent!
( Fins que el cos aguanti i la bossa soni!)
De moment, aqui teniu un tastet.....

El menda lerenda començant el nou mal de cap!

Cinc estrelles o cap?

-Hei tio, fem algo aquest finde?
-Diuen que farà mal temps....
-Pel Ripollès diuen que plourà força, però per Lleida no tant.
-No sé no sé....a veure si ens mengem dues hores de cotxe per res....
-Buenu....que et vols quedar a casa? Anem per Balaguer i si més no esmorzem i cap a cau.
-Vale va....
-Anem a St. Llorenç de Montgai i ja veurem, no?
-Espera't que miro......
...
...
...
-Ja ho tinc! Segons l'Escalatroncs és una via de tres estrelles, la "Isaac-Gabriel".
-Ah vale! Ja me l'havia mirat.
-Doncs cap allà!

El dissabte següent esmorzem a St. Llorenç i quan acabem anem cap a la "Isaac-Gabriel".
Un Sol espatarrant ens acompanya durant tota la via....vaja tela aquests del temps...l'han cagat ben cagada....estaran contents els hotelers i restauradors de mitja Catalunya.....
Fem l'aproximació en uns minuts i trobem el peu de via rapidament.

-Qui comença?
-No sé....
(Toca la roca.....mmmmmm)
-Està molt sobat?
-Deu n'hi dó.....
-Començo jo?
-Si si....no pinta molt guapa aquesta tirada.

Començo jo, i crec, que el pas més difícil de la via són aquests cinc primers metres.
La resta del llarg és guapissim!
Arriba en David a la R1....

-Uf! Quina merda de tirada! Sembla Sobania!
-Però que dius!
-Si tiu! No m'ha agradat gens! 
-El següent pinta millor.
(Es mira la fissura que puja en diagonal)
-Que va! Ves tu!

El segon llarg encara és millor!
Arriba en David a la R2...

-Uf! Quin merda de tirada! L'Escalatroncs deia que és una via tres estrelles! I de moment no val res!
-Però que dius!
-Si tiu! No m'ha agradat gens!
-El següent pinta millor.
(Es mira el bombo que tenim a sobre i la travessa de després que no té cap xapa)
-Que va! Ves tu!

Aquest llarg és la ostia! Moooooolt guapo! El millor de la via per mi.
Arriba en David a la R3...

-Uf! Quins alejes! Pá matarse!
-Però que dius!
-Si tiu! Aquest llarg està guapo però és de bojos!
-El següent pinta molt bé.
( Es mira el croquis....."bavaresa")
-Que va! Ves tu!

El quart llarg és molt guapo, el pas més difícil és entrar a la bavaresa, molt sobada però amb molt canto.
Arriba en David a la R4...
-Uf! Vaja quinto! Cagun l'Escalatroncs! Quina collada!
-Però que dius!
-Si tiu! Vaja tela! Aixó és una parracad!
-El següent pinta bé i fàcil.
-Que va! Ves tu! Estic fins els collons! Vull sortir d'aqui JA!

Aquest llarg és de tramit, fàcil i curtet. Arribo al cim. Vistes espectaculars i una molt bona via, 5 estrelles!
Roca sana, un pèl sobada, equipament correctísssim, molt ben trobada i ideal per una matí d'hivern.
Arriba en David a la R5...
-Vaja puta patranya! Aquesta via no es mereix ni una estrella!
-Però que dius!
-Si tiu! 

Baixem tranquilament i quan estem fent la birra a St. Llorenç comença a ploure...cinc minuts després para.....no n'encerten ni una!



Croki-paint acceptable.
He aprés a fer estrelles tiuuuuu!!!!

En David als primers metres de la via

Arribant a la R1

En David al segon llarg




Tres fotos del final del 3r llarg, bonissim!
Una altra foto del final del 3r llarg
En David a escalant la 3a tirada

Vistes de la R4

dimarts, 23 de juny del 2015

Salsitxes i vent!!!!

Pel passat pont de la Puríssima, amb una meteo de puta pena i una motivació d'alló més gran, vam marxar amb la dona cap als Ports.
Va estar tota la setmana plovent, i el finde pintava vent i fred, però confiava que en Tomas Molina s'equivoqués i fes força bo....res....la va clavar!!!!
Però varem anar-hi igualment.....i amb molt de fred, vent i algun tram moll vam fer aquesta via, que algun valent dirà que es pot pujar amb moto però que a la parenta i a mi ens va agradar molt.
És una via molt ben equipada, amb roca sana i perfecte per fer-la en mitja jornada, o pels matins de bon temps o les tardes d'hivern ja que durant el matí està a l'ombra.
El descens tampoc té desperdici, un cop al cim em de baixar per la cara opossada a buscar un collet a la nostre esquerra i baixar la canal fins a peu de via.
Tan sols dir que si un dia us trobeu la Mireia pel carrer, feliciteu-la, feia molt vent i MOOOOLT fred......


El croqui-paint de rigor

La Mireia arribant a la nostra R3

La campiona sortint de la nostra R2


La parenta al millor llarg de la via, el 4t per nosaltres