Blitzkrieg al Serrat del Poll

Primer de tot cal dir que aquests post l’havia d’haver fet fa temps, però per mandra o circumstàncies no ho fet fins ara. Això ho dic perquè Logalldeponent informa que hi ha un niu de voltor a la via.  Però quan nosaltres vam fer-la no hi havia res. 

Últimament costa trobar el moment d’escalar, i més intentar fer uns quants metres….

Però mira ho  fas “a saco” o res … perquè per un all o una ceba mai podem!

El xexu uns dies abans havia anat amb en Pepito, van fer LO NIK GALL-LASTIR 195m V+. I diu de repetir lloc, i a mi ja em va bé.

Escollim la TATOcao LO GALL de 245m i 6a (V+ obl.)

 Cortesia de LoGall

 

Sortim a la idea però sense flipar-nos de Ripoll, i amb unes dos hores i mitja ja estàvem al pàrquing i esmorzats (d’aquí ve lo de la “guerra relampago”).

L1+L2 Vº 60m => Wuapus especialment L2, brutal!, només arrancar hi ha un pas tonto i es veu el terra a prop ... i segueix la cicatriu del contrafort i encara una placa amb cantu molt xula, i després se’n va amb tendència a la dreta per buscar el L2 i aquests és  moooolt bo! Mur cantellut i ben equipat! en conjunt Vº.

 

Jo al L1

 

Idem al L2

 L2

L3 IV 40m => Llarg de tràmit on la dificultat radica en no tirar res avall. Fins a la terrassa i allà toca descans, piti i L4.

L4 Vº 30m =>  Tirada correcte, wuapa, ben equipada

 L3

L5 V+ 30m => Comentari a la reunió: Vols els friends? No cal! Ho veig bé! Per boques!!

L3 Abans del pas

L3  Després del pas

Hagués posat un alien verd més content just abans del pas de V+... Entre diarrees mentals i diàlegs interns... vaig passar... no era “pá tanto” però en conjunt tirada més fineta fins al diedre de IV+ que també era xulo i allà muntem la última R en una bona repisa.

L6 6a 25m => Des de la R es veu el sostre bastant potent i la placa de dalt més... però és un llarg molt bo! Pas tanto al abans del sostre i després si agafes alguna presa petita és que t’has equivocat!!! I la placa es deixa fer bé. Molt equipat.

L6 Pas abans del sostre

L6 Placa final

 Xexu a la Rfinal

El descens el fem per la part posterior amb un ràpel de 25 m. i seguim per la canal fins a arribar al camí de les passarel·les

En resum, moooooolt bona via (llàstima del jardí intermedi) i un alien i vas com un senyor.

Van valdre la pena el quilometres!

Gorro frigi

Un d’aquells típics que el “trio ternura”, o sigui el Pepito, el germà i jo,  ens posem a parlar de rocs, parets, moviments, cantus, regles …. I les respectives es miren…

I diuen:  Es que sou monotema!!!!

I normalment s’acaba aquí, la nostra conversa o el seu interés per nosaltres …

Però l’altre dia, la “Masers”, pepito wife’s, ens diu que està motivada i que no havia fet cap via que passés de 2 llargs.

Dit i fet! El xexu ja va treure la bíblia de ressenyes… i a fer un Gorret s’ha dit!

A la aproximació

Això és com els astres… s’han d’alinear… perqué combinar la feina del xexu, el meu curset i parella que puguin deixar la “Ceci” amb els avis …

La Masers i en Xexu van fer la via Blava del Gorro Frigui a la sur, i nosaltres ben bé a la seva esquerre vam fer la via Pilar Martínez Vº, 170 m.

 

Croquipaint a mà del Xexu

Amb la cortesia de Toporoc (mola eh!)

Va estar molt ben combinat perquè el Pepitu pogués veure  les evolucions de la Masers i de pas ell fer una via que no hagués fet.

L1+L2 III/III+ de 75m => Llarg per començar de rampeta que va buscant posar-se dret mica en mica

En Xexu al L1 de la via Blava

Aquí es veu com de junts anàvem      

En Xexu arribant a R2

                                   

L3+L4 Vº de 40m => Més vertical i ben equipat amb un murete de Vº i rampa fins a creuar una cicatriu gegant que fa un diedre en diagonal, i allà cal veure un buril amb mosquetó que et guia cap amb tendència a la dreta, allà també hi ha un pas de Vº

L5 Vº de 10m => Placa curta i vertical, molt xula, i es posa encarada per fer la travessa cap a l’esquerre

.

L6 vº de 30m => Molt Wuapa, travessa ben equipada, amb canto i divertida fins a buscar el diedre de l’esquerre, que des de sota sembla un sostret, però no ho és.

Quan encares el diedre les xapes són vermelles, i hi ha un petit “aleje” però sense gaire pericarditis

.

Un cop al cim i fetes les fotos de rigor fem el descens amb ràpels i una canal fins a fer un altre petit ràpel o desgrimpada amb “peligru” fins al coll de la Magdalena

 

Aqui la Masers fent els ràpels, de baixada

.

I com que el Xexu no en tenia prou vam acabar el dia amb una via curta de Magdalena Inferior, vam fer la Kontuz Mesedez Vº de 60m. amb una tirada i en Pepitu i la Masers van fer jus la de l’esquerre, Epitafio IV+/V també de 60m amb 2 llargs

 Croquis robat d'Internet

.

Descens amb un ràpel per la normal de 40m. per deixar-te a peu de via

.

En resum un bon dia per tots, i en especial per la Masers que ho va fer molt bé i de pas vam fer uns riures tots junts!!

Pòker a La Codolosa... Plà N!

Avui ha set un dia de sensacions agredolces...

Jo volia anar a St. Llorenç a fer la "Jordi Andreu", però en conglo-Peps m'ha obligat a anar a Montserrat!

No li ha costat gaire convence'm, però quan em arribat al parking de Can Jorba amb la ideia de fer la Nautilus al Montgrós, el dia estava ben lleig.

El paissatge estava decorat amb uns núvols que semblava que tenien ganes de descarregar i uns 20 cotxes aparcats!

- Cardem el camp d'aquí JA!!!!!

Al final no se ni com ni el per qué, però em acabat a La Codolosa... pla B, no, pla N...de "No sé"!

Ens decidem per la via "L'últim flutter".

Uf! Una alegria! Ja era hora!

Via MOOOOOOOOOOOOLT guapa, llàstima que sigui tant curta.

El 1r llarg el faig jo, empalmo amb el 2n i encadeno molt al límit, però és tant ben parit que enllaço amb el 3r, i amb una mica de roze arribo a dalt. 

Una estona després arriba en Pepins i baixem a pota, i amb un vist i no vist tornem a estar a peu de paret!

Crokis d'en J. Asín de les dues vies que em fet

A en Pepins li fan gràcia les dues vies d'en Baraldés, "L'any de traspàs" i la "29 de febrer".

No sé ben bé per qué, ja que des de sota no són molt engrescadores...

Però wenu, un cop t'hi poses tenen algun tros maco, sobretot la plaqueta de dalt de tot, llàstima que també és curta.

El que fem a les dues vies és anar de terra fins sota la placa final, muntar una R amb un parabolt+alien groc a ultra-caldo i així assegurar de puta mare al company.

Crokus d'en Baraldés amb les dues vies que em fet

La R que em muntat a peu de la placa final de les dues vies

Placa final de "Any de traspàs"

Primer llarg poc engrescador de la via "Any de traspàs"

Acabem les dues vies d'en J.B., i... per qué no? 

Per qué no fem un altre d'en Joan?

Pues vinga, som-hi.

Miro per internet i desseguida em decideixo.

"Dimecres tarda"

Bona vieta.

Un pas ben burrico a l'entrada, un aleje, un altre pas tonto, aleje i R.

Puja en Pepins, i ell fa el 2n llarg, també amb una bona tibada a la sortida, aleje, apretadeta i R.

Baixem rapelant i cap a Reipol que hi falta gent!

L2 de "Dimecres tarda"

El puro altre vegada

Wenu, encara plou, tinc el pis net, la nevera força plena, ja he fet migdiada i m'aburreixo com una ostra... així que us explico més coses endarrerides que tinc pendents.

Doncs com que el Puro em va agradar molt, vaig esperar uns dies a que el putu polen marxés i hi vaig tornar-hi. Vaig enredar al meu germà, però no va costar gaire:

- On vols anar demà?

- O Montserrat o Camarassa?

- Joer... pues Camarassa.

Així que després d'un bon esmorzar a Can Pere ens vam plantar a peu de paret.

Com que ja havia fet la "Directa", em feia gràcia probar la "Cinderella", que des de sota es veia molt guapa.

El primer llarg em va tocar a mí, SORT!!!!

M'hagués emprenyat no poder-lo fer! 

Molt, molt, molt, molt ben parit!!!!!

El segon llarg li tocava al meu germà però com que li va costar molt el primer, no el va voler fer.

Jo m'ho mirava i es veia força puta.

Així que ens vam escaquejar per la "Directa". Vaig lluitar tant com vaig poder, però tampoc em va sortir el pas de 6b aquesta vegada.

I el 3r llarg el va fer en David, que en veure que el 6a és un pas desplomat es va animar.

Vam rapelar ben contents, ja que tots dos havíem encadenat algo.

Voltant pels sectors a veure que feiem, va, i trobem l'Arturu, un paisanu de Campdevànol, que estava escalant al sector "Marcant estil"... i com no! Anava amb l'autocaravana, la dona, la filla, el nadó, el gos, les taules, les cadires...

Total, que xerrant i xerrant, ens vam quedar allà fent unes vietes i unes birretes per rematar el dia.

Crokis que he trobat per la xarxa no sé com.

No ens podem equivocar de via!

Paret de les Gralles

Deixem enrera Camarassa i enfilem cap a la Paret de les Gralles.

Mentre pugem, anem mirant per internet les vies d'en Salla i finalment convenço a en Grau que són massa xungues per mí... 6b's semi! 

Finalment ens decidim per la "GAM".

Qui es pot resistir davant d'una xemeneia de més de 100 mts.?

Crokis molt bo xirlat a l'Edunz

Hi arribarem per dalt, per l'aproximació habitual a la paret de les Gralles passant per l'ermita de St. Jordi sortint de Camarassa, i seguint la pista que mor als camps de conreu on seguim la valleta cap al fons fins a trobar les fites que remunten el llom dret (15').

Des de dalt rapelem per una de les vies d'en Salla, fem tres rapels i anem a petar a una campa tropical plena de polen.

Moquejant com berrus tirem amunt, i quan estem a mig fer del 3r llarg cau un petac d'aigua de Déu!!

Llamps, trons i agua per tot arreu durant uns vint minuts d'infart.

Arribem a dalt contents per estar vius, una mica molls i plens d'orticària... putu polen!!!

Via guapa si us agrada arrossergar-vos per dins les xemeneies, amb un 1r llarg amb roca moooolt delicada i equipada amb algus pitons, que algun costa de trobar i xapes a les reunions, menys la última que la farem d'un arbre.

En Grau al 1r llarg

En Grau al 3r llarg moments abans de caure la del pulpo

Camarassa

Po zi, també hem estat per Camarassa "escalant", per dir d'alguna manera fina com perdem el temps i els calés.

El primer cop que vaig ser-hi, va ser a principis de l'estiu de l'any passat.

Vam anar-hi de rebot, ja que estavem a St. Llorenç, però cardava una calda inhumana, i vaig proposar d'anar al sector "Marcant estil".

El meu germà ja em va avissar, però no li vaig fer cas...

Estava a rebentar de "cordades", per dir-ho finament...

Autocaravanes, furgos que valen més que el meu pis, cotxes, gossos, mainada, pares i mares, nadons, radios, música, cotxes mal aparcats, curiosos... semblava... no sé que semblava... qualsevol cosa però menys un sector d'escalada!

Total, varem mirar els sectors des de la carretera i vam marxar cagant llets d'allà com "El equipo A"!!!

Uns dies més tard, en Grau, va i em diu d'anar a fer unes vietes aquí.

M'imaginava la mateixa escena altre cop, però per mandra de rumiar un altre sector, vaig acceptar.

Com sempre, va triar ell, i com sempre no va triar cap via de 5°!

Total, cap a la "Directa" del Puro.

Crokis del Princep de les Maduixes

El tiu va i enllaça els dos primers llargs, i em deixa allà sol amb tot de locals que estaven més forts que el vinagre...

Després d'una estona pujo jo, vaja quinto d'entrada!

Serà la vergonya, el polen, la toma de contacto, les combes que duia o que sé jo però em va costar força. El pas de 6b del L2 el vaig acerar i després ja vaig arribar a R2.

Miro el 3r llarg i m'el deixa fer!

Al.leluia!

Un dia que em deixa anar de 1r!

Encadeno, puja ell i rapelem amb cuidadu per qué a peu de via hi han tots els escaladors de la comarca!

Un cop a peu de via, descubrim que entre tota aquella colla hi ha en Nico i en Sallas, el qual ens recomana unes vies noves que han obert ell i els seus companys a la Paret de les Gralles.

Com que hi ha molta gent a tot arreu, i molt polen, cardem el camp cagant òsties a veure que si cou a aquella paret.

Esperó dels Llops

La Mare de Déu!!!!!

Quina patejada sagal!!!!

No està lluny, no, està lo següent!!!!

Per variar ens llevem tard, ens encantem empolainant-nos, no trobem cap bar obert a Joanetes, i anem a Les Preses... com sempre, anem tard i l'encantada de la dona no és conscient del pateo que tenim per davant i no hi ha manera de que arriï!

Total, aparquem a Joanetes i comencem a caminar a les 11:15, amb tot el solano a sobre ja!

Aquí comença l'aproximació

Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prenem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguint marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc (1h) on ens enfilarem per una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "Ganxos vells". De la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguint una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "Ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb ajuda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final (2h) on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar. 

Cadenes...

I ferros de diverses mides i formes

Seguirem un altre mena de feixa que ens durà a un collet, nosaltres seguirem direcció al pas dels burros, mai més ben dit...que collons hi cardo jo aquí!?!?

Nosaltres cap a l'esquerra, quan baixem anirem a petar aquí altre cop

Després de dos trams amb cadenes arribarem al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via. Nosaltres em tardat 2:30h, però em fet dues paradetes i anàvem al ritme de la parenta, tot i que anava rumiant durant tot el pateo una bona excusa per tirar enrera....

"Que sí no duem prou aigua"

"Que sí fa molta calor"

"Que sí anem tard"

"Que sí fa molt vent

"Que sí la agüela fuma"

...

...

Quan em poso tota la trastada a sobre i començo a tirar amunt ja són les DUES DE LA TARDA!!!

Cagun el Deu que em va parir!

Però si ja hauríem d'estar de tornada segons els manuals del bon escalador!!!

Crokus d'en Jaume, molt bo, però els mts. no m'han coincidit

Com que anem justos de temps, enllaço L1 i L2 amb una mica de rossament però res de l'altre mon, 5+, 25 mts.! Que no os engañen! 25 mts. justos!

El 3r llarg comença amb un diedre que cap a la meitat té un pas moooolt tonto... acte de fé i p'arriba. 5+, 25 mts. també.

La Mireia assegurant-me des de la R3

El 4t llarg comença amb uns passos de placa fineta i aleatòria, unes grades i després un diedre molt guapo, 5+, 35 mts.!

Dues fotos de la Mireia passant del diedre i pujant per la placa...😒😒😒

El 5é llarg comença amb un diedret tot raro per arribar a un boliche amb un pas d'equilibri i continuar per una cresta fàcil, 5+, 35 mts.

La sisena tirada diuen que és 3°... wenu... jo diria algo menys, és molt fàcil, gairebé caminar durant 55 mts. Reunió d'un sol parabolt.

I la 7a i última potser si que té un passet però de seguida es tomba, reunió al pal de la senyera, 30 mts., que cert, está más desarmao que la cama de un loco...

Descansem una bona estona, ja que em pujat molt ràpids, 2h, i tenim temps per baixar tranquil.lament.

En blau l'accés que nosaltres em fet, i en vermell la baixada

Per baixar seguirem el camí que s'en va per la dreta, creuant una fageda i arribant al collet esmentat durant l'aproximació. Un cop aquí, em desfet el camí d'anada fins l'inici dels "Ganxos vells", l'hem deixat enrera i em continuat seguint la paret, fins les antenes, i d'aquí em tirat avall, creuant primer el tancat per la porta de fusta, i seguint el camí dels "Ganxos nous". Anirem baixant fins arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes, 2:30h més... collons, quin mal de peus!

La parenta baixant pels "Ferros nous"

PERÒ VAL MOOOOLT LA PENA.
No la repetiré segurament, però la recomano. El lloc, els camins i les vistes són molt guapos! Un sortida com la d'avui, el menys important és la via, que no mata moros, i a més la roca s'ha de tractar amb molt carinyu.
Aixó si, ultra-equipada per no passar por i graus correctes!