De viatge

Buenu, ja n'hi ha prou de Cares B, i anem a repasar Greatest Hits. Vale, jo no faig viotes, però hi ha matollades que per mi ja ho són, tot i que hi haurà algú que dirà que tal via o tal altre no arriba ni a la típica cançó de ball de festa major que sona a les 4 de la matinada, quan ja ho cantem i ho ballem tot degut a la quantitat bestial d'alcohol de garrafon ingerit.

Una de tantes...

Pues si, hi ha vies que més d'un re-makinas les considera una margera o un talús, però que per la gent del peloton, que no som pocs, ens deixa amb bon gust de boca, sense necessitat d'una sobredosis d'adrelina o una jugada de cames a canvi de res.

Una d'aquestes vies, que sense ser res de l'altre mon ens deixarà un bon record, és la "Viaje por el Muro de la Cascada". Un nom que a mi no m'agrada gaire, però en realitat és lo de menys.

L'ideia inicial era fer la via "Del Diedro", que em vaig quedar amb ganes de fer l'any passat, però la nit abans ens vàrem cardar una bona rajada de birres, i clar, s'ens van enganxar els llençols. Finalment, entre llaganyes i mocs, vam arribar a peu de paret, i com era d'esperar, hi havia gent fent a la via...

Vistassu ràpid al mòbil i ens posem a l'única via lliure que hi ha: la "Viaje por el Muro...". Com que a més veiem que ve més gent ens espavilem i passem de fer el primer llarg, que ademés està moll.

En Pepins es demana el torn i comença ell enllaçant els nostres dos primers llargs, un 4° molt agradable de fer i equipat amb unes xapes d'allò ben curioses, sense marca, ni homologació i amb parabolillus de 8mm. Fem una travessia caminant i el següent llarg el faig jo. Un 4° amb unes formacions molt guapes. Anava a enllaçar amb la següent tirada però com que sóc un cavaller li deixo fer a en Pepitu, ja que és l'únic 5° de l'itinerari: un diedret amb una sortida fineta per entrar a una placa amb bon cantu.

Torno a tirar jo i arribo a una gran lleixa després de fer un 4° de fissura ben divertit. Aquí veiem que tenim tres opcions per tirar amunt: per la via "Del Diedro" 4+, per la via "El Dorado" 6a+ o per la nostra. El 6a+ es veia molt guapo però decidim acabar per la via que estem fent, així tindrem una excusa per tornar-hi.

Dos tiradetes, una de 4° i l'altre de 3°, facilment enllaçables però que no ho fem, ja que no tenim pressa. Un cop al cim de la paret, pleguem els trastos i anem al Refugi Bachimaña que està a 5 minuts. Carreguem aigua i anem a les Palestras de Bachimaña amb una mica de desgana. No estem cansats però un sopar a base de Patxaran Etxeko i Estrella Galicia no és la millor dieta per tibar a l'endemà.

En Pepins arrossegant-se al nostre L2.

En Pepins al L4.

Jo al primer llarg.

En Pepins al L5.

Jo arrossegant el cul pel nostre L4.

Croki-paint!

Garrotxinada

Vinga va, una altra via poc difosa. A veure si us aneu animant i aneu a fer alguna d'aquestes vies per sortir una mica dels circuits més populars. Aquesta última via que vaig anar a fer és tant poc coneguda que potser vàrem fer la 2a o 3a repetició.

Pues ja fa uns mesos, a en Grau i a mi ens va tocar treballar  per la Garrotxa, i quan vàrem plegar, com que el dia encara era força llarg, vam anar a escalar aquesta via que va obrir ell i en Gerard Tubert ja fa un bon grapat d'anys a la Paret de Ca l'Aspre, al costat de l'ermita de Sant Miquel de Comaderoures.

Dues fotos de l'ermita de Sant Miquel.

Varen obrir la via des de sota, i en aquella època, per falta de mitjans, van col·locar dinabolts enlloc de parabolts i xapes casolanes fetes d'un angle d'inox. Una bona feina sí fos un capítol del programa de Bricomania... però no és el cas. La via està gairebé equipada, tan sols em de portar un semaforet i alguna baga sabinera. També cal prestar atenció a la roca, ja que no es va sanejar en el seu moment, i no s'ha repetit quasi bé. Sí  alguna ànima caritativa li fes un bon lifting, seria una bona vieta, per les tardes de tardor, ja que té trams de placa, fissura, diedre, xemeneia i un bon bosquet al cim per caçar algun bolet.

Dues imatges d'en Grau fent el 1r llarg.

L'aproximació no us l'explico perquè us cardaria un rotllo del copón. Us penjo unes imatges, que valen més que mil paraules. Tan sols dir-vos que em d'arribar a Tortellà i després a Sales de Llierca, on ja es veu la paret. De l'aparcament, que és pasat dues corbes la casa de Ca l'Aspre, a peu de via, vàrem tardar uns 20 minuts.

Croki-paint xunguillo!

Petita Massonada

Més  escaladetes d'allò que en diriem fora del circuit popular!

Ja fa uns dies vaig quedar amb en Pepins, i com és tradició, es va presentar tard, fet un cromo perquè la nit abans s'havia liat una mica i sense cap ideia d'on volia anar i que volia fer. Així que com que no tenia cap neurona funcional vaig tirar cap a Agulles, que vulguis o no, sempre acabes fent alguna coseta guapa i/o nova. 

Va suplicar tant d'anar a algun altre lloc que al final es va espavilar a buscar crokis. Em va proposar anar a la zona de El Gerro, que jo ja hi havia estat, però ell no. Així que després d'un bon esmorzar vàrem deixar el cotxe a l'aparcament acondicionat  a El Bruc i vam dirigir-nos cap allà. Em de seguir el camí per anar a El Vermell del Xincarró, seguint els cartells del Refugi Vicenç Barbé, fins que veiem El Gerro i El Timbaler, on neix un corriol marcat amb pintura blanca que ens hi duu directe, fàcil i evident.

El Timbaler del Bruc i El Gerro des del camí.

Un cop a peu d'agulla veiem que hi ha una cordada escalant, així que per no molestar anem a l'agulla del costat, la Veïna del Gerro. Es tracta més aviat d'un roc o una magdalena, però buenu, per fer temps ja ens va bé. Fem la via de més a la dreta i després la del centre, "Els nets d'en Sales", fins dalt. Aquest segon llarg diuen què és 5°, nosaltres li posavem 6a gairebé, ja que no pots caure per qué l'última assegurança està mig arrancada, així que millor no caure.

Croki-paint de La veïna del Gerro.

Rapelant del cim de La veïna del Gerro.

Rapelem i com que aquells continuen batallant a l'aresta sud de El Gerro ens il·luminem i anem als Pallers de Mal Any, a fer una via dels Masó.

Com diu la dita:

"Sí vols passar por, 

fes una via dels Massó."

I ja hi vàrem ser. Després d'una aproximació força entretinguda mirant agulletes i vies arribem al collet que hi ha entre el Paller del Malany i l'Agulla del Giravolt, després de passar per sota La Tisoreta, La Tisora i la cara oest del Paller del Malany. Des d'aquí li donem la volta per anar a buscar la cara est. Jo encara no m'explico com els germans Masó van trobar aquesta línia! Vale que nosaltres no som ni en Messner ni en Balliarts, però Déu n'hi do per trobar l'entrada de la via...

Finalment, vàrem arribar a peu de via després de remuntar una canaleta. No té confusió possible, és l'única via d'aquesta vessant i els espits estan collats amb cargols allen, marca de la casa Masó!

Panoràmica de la zona xirlada del blog d'en Punsola i tunejada.

Descansem uns minuts i en Pepitu s'anima a tirar de primer, ja que té una espina clavada del tamany d'un petroler des del dia que vàrem fer la via "Bernat i Amalia". Un muret d'entrada ens porta a una repiseta. Des d'aquí seguim un diedret on trobem dues sabines agonitzant per assegurar-nos i sortim a un esperonet fàcil fins a la R. Rapelem i mirem si podem fer alguna vieta més per la zona, però finalment no trobem res que ens faci el pes, o sigui, no trobem res fàcil i ultra-grapat. Així que decidim començar  a baixar, que amb la tonteria ha passat una bona estona.

Jo arribant a la repiseta.

Jo anant a caçar la R.

Vistes del sector d'Agulles.

Panoràmica.

Agulla del Giravolt.

Croki-paint del Massó-zoic superior.

Anem tirant i tornem a El Gerro i veiem que la cordada que hi havia ja ha marxat. Ens motivem tot hi que és una mica tard i carda un vent de pilotes. Em lligo la corda i tiro amunt per la via "Àfrica". Un primer llarg amb roca i equipament excel·lent, encara que vaig passar una mica de yu-yu, semblava que sortiria volant com una cometa! El segon llarg el fa en Pepitu en un tres i no res. La roca des de sota sembla cutre, però les repeticions s'han encarregat de sanejar aquesta tirada, tot hi que em de vigilar amb algun bolo saltarin. Tornem a rapelar i ara ja si, marxem que s'està fent tard!

Dues imatges meves al 1r llarg de la via "Àfrica".

Croki-paint!!!!!

Tossell Xic

Pues continuo amb les escaladetes poc conegudes, i a més aquesta també va ser en plan matinal, ja que l'Adei ens va convidar a la Mireia i a mi a l'espectacle que feia el Mag Tamariz a Tona durant el Festival Internacional de Màgia. 

Si, si, heu llegit bé... Encara està viu en Juan Tamariz! Suposo que el deuen tenir en una càpsula de congelació criogènica i de tant en tant el deuen treure a fer algun número per pagar el nitrògen líquid. 

Encara es viu el tiu!

I sembla que té corda per estona!

Total, vàrem quedar a Vic, on ens vàrem cardar un bocata de bacon made in china i amb l'estómac com una centrifugadora ens vàrem dirigir a Coll de Bracons a fer una via de recent fornada de l'Ivan Ruiz. 

Com diu ell, és de caràcter local, però jo crec que val la pena dedicar-li un matí de primavera, amb el bosc ben verd i tot florit. La via en si està bé, és molt facileta, molt equipada i mooooolt sanejada, res a dir en contra, al contrari, felicitats al xiquet de Besora per la feinada!

Un cop a Bracons, comencem a caminar i després d'una estoneta veiem gent que baixa del Puigsacalm... res, unes 1200 persones segons els organitzadors!

Finalment, arribem a peu de via amb la medalla d'or de Space Invaders. Heu llegit bé,  era ben bé com el joc, un continuo d'esquivar gent que no s'apartava i que la majoria no saludava. A part de fer salut, aquestes sortides també haurien d'inculcar els valors bàsics de l'excursionisme, però en fi, vivim en el segle del video joc i el cronòmetre. 

Igual que el joc: esquivant a tot Déu i ningú s'aparta.

Buenu, un cop a peu de via ens lliguem i tiro amunt agafant els cantos d'aquesta roca que sembla fang premsat. Un primer llarg força maco i molt ben equipat i netejat, però jo diria que més curt i més fàcil del que diu el crokis original. El segon encara em va agradar més. Té un passet tonto cap al mig, però més que res perquè hi havia un bloc dubtós i no el  volia tocar. 

Arribem a la reunió del cim i ens vam posar a fer cua per baixar. Paciència i na fent. Un cop al cotxe tirem cap a Tona, a Cal Lama "Comidas caseras", i després d'unes birretes, varem tirar cap al pave a veure el Mag Juan Fossil. 

Fora conyes, un dissabte ben divertit i variat, llàstima de la gentada que vam trobar durant l'aproximació. Buenu, així tinc una excusa per tornar-hi, ja que em va agradar molt la vieta! No us explico com si arriba per qué en el crokis del Nenivan està molt ben detallat! Si nosaltres no ens vam perdre, és que s'entén perfectament!!!

Peu de via inequívoc!

Aquell parell preparant-se per pujar.

No sé perquè la foto ha sortit blavosa.

La Mireia fent el primer llarg.

Fent el ruc a R1...

...i a R2.

El roc en qüestió. 

Croki-paint de l'Ivan.

Més escaladetes curioses

Continuo cardant-vos el rotllo amb vietes que hem anat fent aquests mesos i de les quals vàrem trobar molt poca informació per interlens i que esperem que us sigui d'ajuda els drames que us anem explicant.

Som-hi doncs.

Fa uns dies tenia lliure només dissabte matí, ja que pel vespre tocava fitxar! O millor dit FLIPAR! Inacceptable arribar tard o quedar-me fora!!
Per fi tornaven després de 6 anys!

Till i darrera Christian.

Un concert brutal!

Com que no volia tornar a pillar com a l'endemà del concert del 2013, havia d'aprofitar el matí del dissabte i diumenge fer sofing.

Així que amb en Pepins vam decidir fer algo per la comarca i com que ell no ha estat mai al Morro del Quer i acabarà sent el senyor feudal d'aquelles terres (o això es pensa ell, vaja) doncs li vaig portar, ja que si no li duc jo, no anirà mai. Quin jovent!

Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.

Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.

Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.

Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!

Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!

L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!


Aquí van unes fotillos i el croki-paint.

En Pepins obrint el 1r llarg.

En Pepitu arribant al jardinet del L2.

Diedret ben guapo del L2.

Placa final que per si sola ja mereix una visita.

El senyor feudal i el seu comptat!

Croki-paint!!

Croki-paint xirlat del blog d'en Nanivan.

Directa al Cilindre

tornen el xabi i jo de la comarca i aprofiten que feia bon (tems) parena santLlorenç de montgaí perfer uns llars
via directa al cilindre via vertical i atlètica bon cantó però mantinguda .
faix el primer llar jog la baba resa mantinguda amb una sortida fineta.
segon llarg el Xabi alfa con Sirès jo arribo ala reunio petat ien diu tira tu ili dic que nien broma.
terce i quart llarg els fa de una tiradaal principi ia una mica de díedre desplomat passant aquest pas ia afluixa isa arriva be fins al cim