Una mica més de granitu.

Pues poca cosa a dir d'aquesta "vieta". Com podeu suposar no anava a vista, però amb la meva memòria es podria gairebé considerar que si.
A mi em van tocar els llargs imparells i a en Pepitu els parells. No vam enllaçar cap tirada ja que no teniem pressa i a més duiem dues cordades a davant. També dir que la via està cada vegada més neta i cada vegada m'agrada més però alhora em costa més a mesura que la meva cintura va guanyant envergadura!
La gent, o millor dit, la élite, o més ben dit, els que es creuen que son la élite, diuen que hi ha mooooooooltes xapes. Jo no m'en vaig saltar ni una. I la cordada de davant tampoc. Suposo que si hi ha gent que li sobren xapes o van sobrats és que s'han equivocat de via... N'hi ha unes 25 vies semi o netes a la Dent, però buenu, és lo de sempre i ja cansa al final.

Tan sols dir que si anem per dalt, per Fontalba, enlloc d'aparcar al penúltim revolt, aparcarem a l'últim. És exactament el mateix lloc però a partir d'aquí la pista està tancada per les obres que estan fent a Vall de Núria. 

No patiu! Tot es fa sense impacte ambiental...només canvien el telewevo de l'alberg, una xominada comparada amb el bullici que provoquen els escaladors al Roc de la Calç o a Rot lo Món... vaya fills de la gran puta!
Des d'aquí em de descendre pel bosc cremat amb tendència a l'esquerra. Trobarem algunes fites. Més, quan més avall. Un cop el deixem enrere continuarem per una cresta rocosa fins un coll on ja veurem la via. Per tornar desfarem aquest camí.

En Pepitu iniciant el L4.

En Pepitu arribant a R5.

I fent el L6, el més lleig.

Jo a meitat del L5, el millor.

Super-croki-paint.

Una mica més de granit

Posats a xerrar de vietes de granit del Pirineu per buscar la fresca aquest any de tanta calor, us explico una que vam fer fa poc i que va ser una mica improvisat.

La Mireia tenia festa tot un finde sencer, cosa rara, i com que no havia anat mai a la Vall de Benasc, cap allà vàrem anar.

Degut a l'explotació que exerceixen els empresaris de les grans àrees comercials sobre les treballadores, que normalment són dones amb pocs estudis i poques, o molt poques possibilitats de trobar una feina millor,  i de les  quals s'aprofiten tant com poden obligant-les a fer hores extres gratis, amb un sou irrisori i amb un calendari laboral que no els permet fer plans més enllà d'una setmana i pringant la majoria de festius, doncs la companya el dissabte el matí no es va llevar d'hora, com es de suposar, degut al cansament acumulat de tants dies seguits treballant.

La veritat és que s'ha de tenir paciència...

Tot i així, vam aconseguir arribar a Benasc a la una del migdia. Encara prou! Pensava que arribariem a l'hora de sopar! Vàrem fer un bon dinar, i amb la panxa ben plena de paella i el nas ben vermell del vi, ens vàrem dirigir cap a Cerler.

La ideia inicial era fer una mica d'esportiva i diumenge una vieta i cap a casa, però com que el dia és llarg, ens vam animar i vàrem anar als Emprius de Cerler amb la intenció de fer la via "De punta a punta", però un cop a peu de paret veiem que hi ha força regalims d'aigua que creuen la via i canviem de plans.

Vinga va! Vistassu al mòbil i com és d'imaginar, no tenim gaire cobertura i només aconseguim baixar un parell de croki-paints. Ens haurem de conformar amb aixó.

Des de l'aparcament podem veure La Torre de Marfil i Las Palestras.

Ens acabem posant a la via "Felipe el hermoso", que està a la paret del costat.  Ens ho mirem des de sota i també hi ha algun regalim d'aigua però com que la via és molt fàcil tirem amunt.

El primer llarg és una mica pedete, però buenu, és lo que hi ha. Arribem a una lleixa molt llarga, on es pot caminar desencordat i decidim canviar de via, ja que els següents llargs tampoc es veuen molt engrescadors.

La paret no és  molt maca però està a l'ombra! 

Continuem amunt per la via "Grease" (mira que són cutres posant noms de via aquests espanyols), i aquí l'asuntu canvia. Més dret, més net, més dificilet, en fi, més xulu. Per trobar l'inici d'aquesta via em d'arribar entre el 6é i 7é xapot que hi ha repartits per aquesta lleixa. Arrenco i vaig tirant amunt. Em salto una R que diuen que és millor no fer-la, però després no trobo la següent i arribo a R2 sense cintes i content. Bona tirada de 45 metres amb un final un pèl desplomadillu. Puja la Mireia i un cop a la reunió torno a tirar jo.

La Mireia començant el 2n llarg.

El Yeti a l'aparcament i els prats on podem caçar moixernons.

La Mireia a mig llag.

I arribant a la nostra R2.

El següent llarg el tipus d'escalada canvia i després d'un muret, entro a un placa tombada on veig un maillon...ai ai ai... uns quants pasos molt finets i ja és meu! Arribo a R, monto el top i la Mireia em baixa fins on està ella. Després ella fa el llarg i la baixo fins on estic jo. Muntem el ràpel i en 40 mts. justos tornem a estar a la lleixa. Pleguem el material i tirem avall.

Croki-paint.

Un cop als prats de sota ens entrenim a buscar moixernons i camasecs, ja que em vist gent agafant- ne, però han cardat net i no han deixat ni un, i arribem al cotxe amb les mans buides.

Per arribar a l'aparcament em de deixar enrere Benasc i Cerler, continuant per la carretera que duu a l'estació d'esquí de Cerler, la A-2617. Gairebé 5 kms. passat el poble trobarem una petita explanada  a la nostra esquerra per estacionar el vehicle, just abans d'un pontet on la carretera creua el riu Ampriu. Continuem a peu seguint el torrent aigües amunt fins a trobar un petit pont de fusta. El creuem i tan sols queda remuntar una petita tartera fins a peu de via.

El descens es fa per la mateixa via amb dos rapels, un de 35 mts. i l'altre de 40 mts. fins la lleixa, on continuarem a peu cap a la dreta (mirant la paret) fins a trobar una tartera que ens deixara al pont de fusta que em creuat durant l'aproximació.

La tartera de baixada.

L'endemà, la Mireia no vol fer via llarga perquè està molt cansada i pasem el matí fent esportiva al sector Los Sarrios, a la Vall de Remuñe, fins l'hora de dinar, que cardem el camp ja que tenim 4 hores de cotxe per endavant.

Vista del sector Los Sarrios durant l'aproximació .

Croki-paint del Luichy.

La 3a via: on he sentit això abans?

Després de la "metrada" del dia abans, i d'una altra bona rajada de birres, no va haver-hi collons a llevar-se mínimament d'hora, i com era d'esperar, el refugi Casa de piedra ja no ens van donar esmorzar, ni tan sols un trist cafè, així que amb un Huesito i un tragu d'aigua ens vàrem dirigir cap al Primer Mur, amb l'intenció de fer una segona via al Segon Mur.
Jo ja m'ho ensumava, i va passar el que tenia de passar quan fas el ruc fins a les quinientas de la nit i el ganso entre els llençols pel matí: gent escalant les vies "Nano" i "Super-Nano" , d'altres fent esportiva i uns altres als peu de via esperant torn...

El sector estava així més o menys...

Jo ja estava per cardar el camp i en l'últim moment en Pepins em convenç per fer el que sembla una via nova. Dubto una mica, ja que no trobem cap informacio per la xarxa i encara hi ha la pols de quan van foradar... i sí la via està a mig fer?
Al final tira ell. Un desplomet més fàcil del que sembla amb un pas llarg i arribem a una placa tombada que seguim fins a R1.  La segona tirada comença amb una fissura ample i un pèl bruta que delata que aquesta via és ben nova i s'ha de netejar una mica més encara. Seguim per un esperonet i després d'una travessia arribo sota un mur ben vertical, però no trobo cap reunió a la vora. Penso en tirar amunt, però no sé el grau, ni l'equipament, tinc a més de 10 persones voltant per sobre i estic fins els collons de tota aquesta gentada.
- Saps que? Ves a la R2 de la "Súper-Nano" que quan el dia comença malament, normalment acaba pitjor.
Així que desfaig la travessia i monto reunió a la R2 de la"Super-Nano". Puja en Pepins i ens mirem el muret, que ara tenim a la dreta però finalment com a bon convergents resacosos que som, continuem pel pla B, i en 40 metres facilets arribem al cim de la paret, on pleguem el material i xerrem amb una altra cordada que acaba d'arribar, i ens revelen el secret del perquè hi ha tanta gent del nord per aquí...

Pedo-photo per un pedo dia.

Moraleja d'aquest finde semi-fiasco:
Beu menys
Ves a dormir d'hora
Lleva't d'hora
Menja sa
I no vagis a Pirineus per San Fermin, hi ha navarresos i bascos per tot arreu!

Croki-paint.

Si voleu anar-hi, aquí trobareu l'aproximació i el descens explicats en una imatge.

Anem a lluitar!

Si us molesteu a buscar el significat de "palestra" podria dir que el títol reflecteix la trista realitat, ja que amb el nostre deporable estat de forma anar a fer una via per sobre de 5+ és com anar a la lluita.

Entrenant per encadenar algun 6a!

Total, amb les cantimplores plenes i les bateries ben buides després d'haver fet la via "Viaje por el muro de la Cascada", en dirigim en pocs minuts a las Palestras de Bachimaña, on hi ha un parell de vietes ideals per rematar el dia.

Ens decidim per la més assequible de les dues, evidentment, ja que no está el horno pa bollos. Encara cardem pudor  a birra... però és que està tant bona!

En Homer Pepins... té menos frenos que el troncomobil dels Picapiedra

Arribem a peu de via, el qual no té confusió. En Pepins es mira el crokis i com que el segon llarg gradua 6a comença ell. Arriba a la R en un periquete i apa, per mi la tirada puta. Vaig pujant amb pasos finets i moviments guapos. Arribo a una repisa i ja s'olora la tragedia! Un desplomet amb molt de cantu ens deixa a una placa més fina que una pista de bolos. Pujo rapant com puc però sense tocar cap cinta. Als 30 metres monto reunió i puja en Homerpep. Tira ell  i enllaça els dos últims llargs que no tenen molta història, petits ressalts maquets entre feixa i feixa.

Inici de les dues vies, la nostra és la de la dreta.

En Pepins recuperant el L2.

Aquell cap que surt per dalt soc jo a R2.

Inici del tercer llarg.

Des de la reunió del cim em de desgrimpar assegurats uns metres per anar a buscar la última reunió de la via "Espolon de la Virgen", i fer un ràpel de 40 mts. justos amb tendència a la nostra esquerra fins a una lleixa, on amb una mica de intuïció i l'ajuda del Croki-paint anirem cercant el camí més evident amb alguna desgrimpadeta inclosa pel mig fins a arribar una altra vegada a peu de via.

Rapelant i pensant ja amb un bon birrot glaçat!

Croki-paint que us pot ser molt útil durant la baixada.

De viatge

Buenu, ja n'hi ha prou de Cares B, i anem a repasar Greatest Hits. Vale, jo no faig viotes, però hi ha matollades que per mi ja ho són, tot i que hi haurà algú que dirà que tal via o tal altre no arriba ni a la típica cançó de ball de festa major que sona a les 4 de la matinada, quan ja ho cantem i ho ballem tot degut a la quantitat bestial d'alcohol de garrafon ingerit.

Una de tantes...

Pues si, hi ha vies que més d'un re-makinas les considera una margera o un talús, però que per la gent del peloton, que no som pocs, ens deixa amb bon gust de boca, sense necessitat d'una sobredosis d'adrelina o una jugada de cames a canvi de res.

Una d'aquestes vies, que sense ser res de l'altre mon ens deixarà un bon record, és la "Viaje por el Muro de la Cascada". Un nom que a mi no m'agrada gaire, però en realitat és lo de menys.

L'ideia inicial era fer la via "Del Diedro", que em vaig quedar amb ganes de fer l'any passat, però la nit abans ens vàrem cardar una bona rajada de birres, i clar, s'ens van enganxar els llençols. Finalment, entre llaganyes i mocs, vam arribar a peu de paret, i com era d'esperar, hi havia gent fent a la via...

Vistassu ràpid al mòbil i ens posem a l'única via lliure que hi ha: la "Viaje por el Muro...". Com que a més veiem que ve més gent ens espavilem i passem de fer el primer llarg, que ademés està moll.

En Pepins es demana el torn i comença ell enllaçant els nostres dos primers llargs, un 4° molt agradable de fer i equipat amb unes xapes d'allò ben curioses, sense marca, ni homologació i amb parabolillus de 8mm. Fem una travessia caminant i el següent llarg el faig jo. Un 4° amb unes formacions molt guapes. Anava a enllaçar amb la següent tirada però com que sóc un cavaller li deixo fer a en Pepitu, ja que és l'únic 5° de l'itinerari: un diedret amb una sortida fineta per entrar a una placa amb bon cantu.

Torno a tirar jo i arribo a una gran lleixa després de fer un 4° de fissura ben divertit. Aquí veiem que tenim tres opcions per tirar amunt: per la via "Del Diedro" 4+, per la via "El Dorado" 6a+ o per la nostra. El 6a+ es veia molt guapo però decidim acabar per la via que estem fent, així tindrem una excusa per tornar-hi.

Dos tiradetes, una de 4° i l'altre de 3°, facilment enllaçables però que no ho fem, ja que no tenim pressa. Un cop al cim de la paret, pleguem els trastos i anem al Refugi Bachimaña que està a 5 minuts. Carreguem aigua i anem a les Palestras de Bachimaña amb una mica de desgana. No estem cansats però un sopar a base de Patxaran Etxeko i Estrella Galicia no és la millor dieta per tibar a l'endemà.

En Pepins arrossegant-se al nostre L2.

En Pepins al L4.

Jo al primer llarg.

En Pepins al L5.

Jo arrossegant el cul pel nostre L4.

Croki-paint!

Garrotxinada

Vinga va, una altra via poc difosa. A veure si us aneu animant i aneu a fer alguna d'aquestes vies per sortir una mica dels circuits més populars. Aquesta última via que vaig anar a fer és tant poc coneguda que potser vàrem fer la 2a o 3a repetició.

Pues ja fa uns mesos, a en Grau i a mi ens va tocar treballar  per la Garrotxa, i quan vàrem plegar, com que el dia encara era força llarg, vam anar a escalar aquesta via que va obrir ell i en Gerard Tubert ja fa un bon grapat d'anys a la Paret de Ca l'Aspre, al costat de l'ermita de Sant Miquel de Comaderoures.

Dues fotos de l'ermita de Sant Miquel.

Varen obrir la via des de sota, i en aquella època, per falta de mitjans, van col·locar dinabolts enlloc de parabolts i xapes casolanes fetes d'un angle d'inox. Una bona feina sí fos un capítol del programa de Bricomania... però no és el cas. La via està gairebé equipada, tan sols em de portar un semaforet i alguna baga sabinera. També cal prestar atenció a la roca, ja que no es va sanejar en el seu moment, i no s'ha repetit quasi bé. Sí  alguna ànima caritativa li fes un bon lifting, seria una bona vieta, per les tardes de tardor, ja que té trams de placa, fissura, diedre, xemeneia i un bon bosquet al cim per caçar algun bolet.

Dues imatges d'en Grau fent el 1r llarg.

L'aproximació no us l'explico perquè us cardaria un rotllo del copón. Us penjo unes imatges, que valen més que mil paraules. Tan sols dir-vos que em d'arribar a Tortellà i després a Sales de Llierca, on ja es veu la paret. De l'aparcament, que és pasat dues corbes la casa de Ca l'Aspre, a peu de via, vàrem tardar uns 20 minuts.

Croki-paint xunguillo!

Petita Massonada

Més  escaladetes d'allò que en diriem fora del circuit popular!

Ja fa uns dies vaig quedar amb en Pepins, i com és tradició, es va presentar tard, fet un cromo perquè la nit abans s'havia liat una mica i sense cap ideia d'on volia anar i que volia fer. Així que com que no tenia cap neurona funcional vaig tirar cap a Agulles, que vulguis o no, sempre acabes fent alguna coseta guapa i/o nova. 

Va suplicar tant d'anar a algun altre lloc que al final es va espavilar a buscar crokis. Em va proposar anar a la zona de El Gerro, que jo ja hi havia estat, però ell no. Així que després d'un bon esmorzar vàrem deixar el cotxe a l'aparcament acondicionat  a El Bruc i vam dirigir-nos cap allà. Em de seguir el camí per anar a El Vermell del Xincarró, seguint els cartells del Refugi Vicenç Barbé, fins que veiem El Gerro i El Timbaler, on neix un corriol marcat amb pintura blanca que ens hi duu directe, fàcil i evident.

El Timbaler del Bruc i El Gerro des del camí.

Un cop a peu d'agulla veiem que hi ha una cordada escalant, així que per no molestar anem a l'agulla del costat, la Veïna del Gerro. Es tracta més aviat d'un roc o una magdalena, però buenu, per fer temps ja ens va bé. Fem la via de més a la dreta i després la del centre, "Els nets d'en Sales", fins dalt. Aquest segon llarg diuen què és 5°, nosaltres li posavem 6a gairebé, ja que no pots caure per qué l'última assegurança està mig arrancada, així que millor no caure.

Croki-paint de La veïna del Gerro.

Rapelant del cim de La veïna del Gerro.

Rapelem i com que aquells continuen batallant a l'aresta sud de El Gerro ens il·luminem i anem als Pallers de Mal Any, a fer una via dels Masó.

Com diu la dita:

"Sí vols passar por, 

fes una via dels Massó."

I ja hi vàrem ser. Després d'una aproximació força entretinguda mirant agulletes i vies arribem al collet que hi ha entre el Paller del Malany i l'Agulla del Giravolt, després de passar per sota La Tisoreta, La Tisora i la cara oest del Paller del Malany. Des d'aquí li donem la volta per anar a buscar la cara est. Jo encara no m'explico com els germans Masó van trobar aquesta línia! Vale que nosaltres no som ni en Messner ni en Balliarts, però Déu n'hi do per trobar l'entrada de la via...

Finalment, vàrem arribar a peu de via després de remuntar una canaleta. No té confusió possible, és l'única via d'aquesta vessant i els espits estan collats amb cargols allen, marca de la casa Masó!

Panoràmica de la zona xirlada del blog d'en Punsola i tunejada.

Descansem uns minuts i en Pepitu s'anima a tirar de primer, ja que té una espina clavada del tamany d'un petroler des del dia que vàrem fer la via "Bernat i Amalia". Un muret d'entrada ens porta a una repiseta. Des d'aquí seguim un diedret on trobem dues sabines agonitzant per assegurar-nos i sortim a un esperonet fàcil fins a la R. Rapelem i mirem si podem fer alguna vieta més per la zona, però finalment no trobem res que ens faci el pes, o sigui, no trobem res fàcil i ultra-grapat. Així que decidim començar  a baixar, que amb la tonteria ha passat una bona estona.

Jo arribant a la repiseta.

Jo anant a caçar la R.

Vistes del sector d'Agulles.

Panoràmica.

Agulla del Giravolt.

Croki-paint del Massó-zoic superior.

Anem tirant i tornem a El Gerro i veiem que la cordada que hi havia ja ha marxat. Ens motivem tot hi que és una mica tard i carda un vent de pilotes. Em lligo la corda i tiro amunt per la via "Àfrica". Un primer llarg amb roca i equipament excel·lent, encara que vaig passar una mica de yu-yu, semblava que sortiria volant com una cometa! El segon llarg el fa en Pepitu en un tres i no res. La roca des de sota sembla cutre, però les repeticions s'han encarregat de sanejar aquesta tirada, tot hi que em de vigilar amb algun bolo saltarin. Tornem a rapelar i ara ja si, marxem que s'està fent tard!

Dues imatges meves al 1r llarg de la via "Àfrica".

Croki-paint!!!!!