Ha tornat!!!!!

Finalment, les peroles i les patates del restaurant queden orfes per un dia, i en David ha tornat a anar a escalar!!!!

El que conta és la intenció....certament un fotomuntatge lamentable!

Com que és el seu dia, li deixo triar...però com que no es decideix, trio jo... Que pim, que pam, que pum...pues bocadillo de atun!

Cap a Montserrat!

Pel matí em toca treballar i arribo tard...

Sense dinar, amb una birreta el cos, i sense ganes de caminar, agafem el funi de St. Joan i anem a la Gorra Marinera, a la banda sud.

En David diu que vol algo més fàcil, que alló és més tiesu que un ciri Pasqual.

Recordo unes vies de l'Arias a la Miranda de St. Pere que les tenia guardades a la poca memòria que em queda per anar sol o amb la meva dona, ja que són molt faciletes.

Li comento i diu que ja li està bé.

Pué p'allá.

Plànol del blog Papiyjuanan.

Al final, a peu de paret, ens decidim per La Piula, però entrant per la Ramon de Semir, així queda tot plegat una mica més homogeni.

Crokis del Skalatzencas tunejat per mi...tot solet!

Trobem un pont de pedra i una sabinota a la placa del 1r llarg, i més amunt enllacem amb La Piula, on només ens em de dedicar a xapar les plaquetes grogues, passo de llarg la R1, i m'en vaig directe a R2, uns 65 mts.

El següent llarg el fa el meu germà, bastant descompost però molt equipat.

Via xula dins la seva categoria d'escalada de costellada, sobretot la placa inicial, i el murete de 4+.

Aqui van unes fotos del pinche cocina!

En David després del murete del nostre L1

Mal d'esquena?

Arribant al cim.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! ( i 6)

Encara em quedaven dos dies de vacances, però vam decidir començar a tornar.
Així tenia un dia per estar tranquil a casa, fent el que em rotés, ja que la dona no arribava fins el dia següent!!
La ideia va ser anar fins a Ax, dormir allà, i anar al sector Entreserres.
Quan vam arribar a Ax, encara era d'hora i ens hi vam acostar.
Per trobar-lo ja vam flipar!
Quin fart de donar voltes per res!
Personalment, a mi no em va motivar gens!
A més, no sé com ens ho vam mirar... ens pensavem que era un sector de calcari i era de granit...
Així que vam decidir d'anar al sector de La piscine, que també és de granit però és més guapo.

Vam començar fent unes quantes vies a la paret de la Dalle, fins que va arribar una marabunta de gent i ens vam anar a amagar al sector PGM.

En David escalant a la Dalle

Crokis del CAFMA

Ja entra el Sol...és hora de marxar!

Varem fer unes quantes vies més, fins que en David, desesperat ja del tot amb tanta fissura i tant granit va dir de marxar per qué ja entrava el Sol.
Així que vam recollir tota la trastada i cap a Ripoll.
No van ser les millors vacances de les nostres vides, però al menys varem escalar tant com la calda ens ho va permetre.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (5)

L'endemà varem anar al sector Montcalm.
Està una mica més amunt seguint la mateixa carretera.
Una aproximació curiosa, primer pel costat del riu, després pel costat d'un tub i després una tartera bastant tiesa, aixó afavoreix que no hi vagi gaire gent.
Nosaltres vam estar tot el dia sols! Por fín!

Primer ens vam acostar al sectoret Symbiose.
Un cop allà, vam rebre un parell de clatellades que ens va fer decidir canviar de sub-sector.
Vies curtes i bloqueres a matar!
Ens vam menjar els mocs!

Varem recullir els trastos i vam anar al sector Montcalm2.
A mi em va encantar!
El meu germà va renegar fins a la sacietat!
Slabs de 20 i 30 metres, i algun de 40!
A més, sempre hi ha algun alejillu per guanyar-te el dinar, però no està molt collat el tema del grau i passes bé, xirricant una mica només.

Crokis extrets de la pàgina del CAFMA

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (4)

L'endemà d'haver fet el"Pilier des Cathares" vam anar a fer esportiva.
Com que duiem poques ressenyes, no sabíem de cap sector a l'ombra.
Així que ens vam decidir per l'escola d'Auzat, si més no, a la tarda hi ha ombra.
Durant el matí vam fer el trasladu, vam fer el ronso, vam dinar...
I després cap amunt, cap al sector Ecole.

Planól de la zona extret del CAFMA

El sector és força gran i amb moltes vies assequibles, aixó fa que estigués a petar.
Vam fer unes vietes a la dreta. Aquí encara s'estava força tranquil i les vies són bones.

Després, vam fer-ne unes quantes més al sector de l'esquerra, realment un parc temàtic de l'escalada...cursets, novells, gossos, families, monitors... és normal... hi ha moltes vies fàcils.

I quan ja estavem a punt de marxar, amb un bon grapat de vies a la saca, ens vam decidir anar a treure el cap a sector de més a l'esquerra...

No m'extranya que no hi hagués ningú... vies mooooolt collades i obligades... quina por mareta meva!

A mí la zona em va agradar, a el meu germà no tant, aixó del granit no li va gaire...

Tot hi així, vam decidir passar un altre dia aquí, i veure algun altre sector més amunt.

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (3)

El tercer dia es va despertar radiant!

Un cel blau de pilotes ens va acompanyar tot el jornal, amb la conseqüent calda estratosfèrica.

Avui tocava via llarga, i varem escollir el "Pilier des Cathares".

Segons el crokis té pinta de plaisir i de pocs mal de caps...

Wenu...

Potser l'estat pseudo-ressacós constant va fer que ens costés més de lo que tocaria...

Però ens heu d'entendre...

Dos germans dels més heavies i cafres de la comarca, ara casats, amb feina estable i de responsabilitat i lligats amb una corretja més curta que la "picha dun topo", doncs clar, el dia que surtim por ahí sols és un festival de birres i ratafia...

La història de cada matí...

Total, després de fer un bon esmorzar a base d'Ibuprofenos i Almax ens vam dirigir cap a la paret.

A peu de via, en David s'anima i fa el primer llarg, un 4c agradable una mica herbós i amb algun alejillu, però res de l'altre mon.

En David al L1

A mi em va tocar el L2, però ja vaig surtir de la R amb l'ideia d'enllaçar amb L3...

S'em va fer molt llarg!

I només són 40mts.!

Potser em vaig saltar alguna xapa del principi sense voler i vaig començar a patir més del compte, vaig pasar R2 i en el següent llarg, que és 5c, com que ja anava amb els warnings engegats i molt estressat, em va costar un disbarat, però va surtir!

Inici del L3, finet, finet...

Anant a caçar el diedret del L3

Dues imatges d'en David al L3

En David va arribar a la R3, la nostra R2, força girat també, i no va veure gaire clar tirar amunt... jo no volia baixar... encara... així que tossut vaig tirar amunt, a pel 4t llarg.

Una placa ultra-mega-ensabonada era el vestíbul d'un sostre bestial amb cantus demencials que haurien d'estar prohibits per estar sobredimensionats!!!!

Un altre llarg de 5 estrelles a la saca!

En algun lloc he vist aquesta plaqueta sobada de 6a, o sigui que no us refieu! Res de 5a!

Dues imatges d'en David havent passat el sostraco del L4

El 5é llarg el pinten de 6a, però jo crec que és molt més.

Està tant sobat que no vaig tenir opció de probar res!

Pué ná! Tres aceracos i p'arriba!

Aquest llarg només té aixó, la resta és molt fàcil, i així en David va poder relaxar-se una altra vegada i encapçalar les dues següents tirades.

Un tercer sense cap història i un últim llarg que és una molt bona cirereta pel pastís!

Llarg 5 estrelles també! 

Amb alejes transoceànics però amb roca molt bona que dona molta confiança.

L7, *****

En David camí de la última R!

Arribem a la última reunió i trobem un boc marcant-nos el seu territori...

Jo m'hagués esperat a que fotés el camp el cabró, però el sonat del meu germà va agafar un bastó i tantes pedres com va poder i el va fer fugir... quina por que vaig passar nanu! 

Vam arribar al cim i vam començar el descens a peu amb el Sol ben enlaire escalfant-nos el perolo...

Nosaltres també fem foto-cim!

Aproximació al "Pilier des Cathares" extreta del CAFMA i tunejada

Crokis del CAFMA tunejat

Teniem pensat acabar el dia fent esportiva, però feia tanta calor que vam anar a dinar a la furgo, i de pas trincar-nos unes birres més.

Com que el dia és molt llarg i encara teniem temps, vam anar a fer un parell de vies al sector Le Roc à Steph.

Són tres sectorets.

El de l'esquerra del tot no val res, la veritat...

El principal és molt dur per nosaltres.

I el de la dreta, que es diu Swany, és molt guapo i ens va sorprendre molt gratament.

Vam apretar força el cul amb un parell de 6a's i cap a jóc, que el dia ha set molt llarg!

Crokis del CAFMA

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (2)

L'endemà el dia es va despertar pitjor que nosaltres...

Un cel més gris que el plom va donar pas a un xirimiri persistent.

A mig matí ja estava tooooot moll!

I ara que?

Vam buscar un sector d'esportiva a prop del cotxe, i probar sort...

Ens vam acostar al Carol i...

Vam tenir sort al final. Ben dinat va parar de ploure i ens hi vam acostar.

Hi havien moltes vies eixutes i vam poder fer-ne unes quantes.

No us dic les vies que vam fer, per qué segur que us sua la panotxa, però us recomano que us hi passeu sí esteu per allà: bon equipament, grau com aquí, roca molt bona, peu de molt cómode enmig d'un bosc molt guapo i varietat d'estils.
No varem fer ni una foto, així que us haureu de conformar amb els crokis!

Aproximació i crokis extretes del CAFMA

Les seigneurs Martínez rampent pour les falaises! (1)

Doncs continuant amb les sortides endarrerides, us explico les mini-vacances que vaig fer a l'estiu.

Amb plena onada de calor, el meu germà i jo, vam pensar que a l'altra banda de la frontera s'estaria millor, així que vam carregar les cordes, els ferros i les birres i vam enfilar collada de Tosses amunt.

La ideia era fer esportiva i alguna via llarga, així que la primera parada va ser a la Roche Ronde.

Vam aparcar la furgo a Contrac, passat Tarascon i.... el Sol cremava!

Però si estem al vessant nord dels Pirineus!!

Total, que vam cardar una suada bestial fins a peu de via!

Amb la feinada que vam tenir a beure'ns 7 o 8 birres cada un, i ara les haviem de suar!

En el fons ja va anar bé, per qué quan vam arribar a peu de via, ja m'havia passat la castanya...

No probeu d'imitar-me! És perjudicial per la salut, per la butxaca i per la imatge!

Jo ho tinc de fer "pá echarle valor", sinó, no pujo!

Doncs ja us podeu imaginar que  durant l'aproximavió vaig patir com poques vegades, i no vaig poder-me fixar gaire en l'entorn...

Vam escollir la via "Penelope", molt popular, clàssica, guapa, ben equipada i curteta ja que no vam arribar d'hora.

Quatre tiradetes molt agradables de fer, tan sols hi ha un pas tonto al segon llarg i arribant al cim hi ha el pas de 5c, que es fa força bé contant que estem a la France i que collen més que el govern d'en Mariano!

Un  descens a peu la mar d'agradable pel mig del bosc, que ara ja si, sense alcohol a la sang, que vaig poder disfrutar...peró quan vam arribar a la furgo el primer que vaig fer, va ser cardar-me una llauna de cop! Quina caloooooooooooor!!!!!!!!!!!!
Com que no vam fer cap foto, no us en penjo cap...

P.D.: Jo no tinc n.p.i. de francés, o sigui, que no sé sí el títol de l'entrada està ben escrit!

Aproximació extreta del llibre d'en J.D. Achard

Crokis del CAFMA., la "Penelope" és la que està pintada.

Examen final Sant Llorenç

Us faig un examen final a veure si heu estat atents i heu fet els deures durant el cicle de Sant Llorenç!!!

1- A quina paret trobarem la "Integral Pim-Pam"?
Pista:

2- Quina és la primera via que vam fer a la paret del  Cilindre?
Pista:

3-  A quina paret vam tenir sort de dur el semàfor?
Pista:

4-  A quina paret hi ha un mogollón de vies assequibles pel pelotón?
Pista:

5- Vam escalar la via "Lo Pep" mentre plovia al nostre poble, quin?
Pista:

6- Vam fer una "Vidal-Farreny", de quina paret?
Pista:

7- Quina és la via que més m'ha costat a la paret de la Formiguera?
Pista:

8- Ultra-clàssica d'aquesta paret també i que vaig fer amb la dona?
Pista:

Podeu deixar les vostres respostes a: "Comentaris"

Ja ho corregiré, i entre tots els encertants es sortejarà un bolígraf usat però que encara funciona!

Martinetti

Doncs aquesta via és la única que he repetit a la paret de la Formiguera de Sant Llorenç, i m'ha costat igual o més que fa 10/12 anys enrera!

Aixó vol dir que no he millorat gens i em continuo arrossegant pels quintus!!!

La vaig fer fa un grapat d'anys amb el meu germà, i només recordo que em va costar un ou!

Segons ell, que té molta més memòria que jo, diu que vaig encadenar, però al límit...pues aquesta vegada també!!

Vaja quintus més ochenteros!!

Potser és per qué feia molts dies que no cardava res amb aquesta merda de meteo, o que m'he fet gran, gros i gras, o que hi havia una extranya conjunció de planetes per putejar-me o jo que polles sé! Peró em vaig arrossegar com un putu zombie!!

Pudé per aixó ho faig tant malament! Estaven tots els planetes aliniats contra mi!

Així escalo aquests ultims 25 anys!!!

En principi volia fer la Normal, però estava colapsada per mogollón de gent...oi Joan?

Total, em va tocar improvitzar... m'hagués fet gràcia la "Garrets", però vaig pensar:

- Fem la "Martinetti" per escalfar amb un cop de pixa i cap a la "Garrets" després.

😂😂😂😂😂😂

Ens cardem a la "Martinetti" i només de començar ja veig el pa que s'hi dóna...

El 4° del L1 ja m'el vaig tindre de mirar...

- Collons...

Arribo a la R pensant que ha set un titu calent i enllaço amb L2...

Joer...quin passillu que hi ha! I només és 4+!!

Monto la R pensant a cardar el camp i arriba una cordada i penso...

- Ostia! Ara no puc baixar-me, que pensaran aquest parell!!

- Ostia! Ara no es pot caure res, sino els matarem!!

- Ostia! És que no hi ha més vies buides?

- Ostia! Però si tenen les amigues a Lo Pep! Aneu allà a tocar els collons, joder!!

Així que em toca inflar-me de valor i tirar cap a dalt...

Començo el L3 (el nostre L2) i d'entrada m'haig de jalar un aleje del millon!

Acabo el llarg molt cansat degut a tants dies de jeure i al cague...

Amb lo bé que estariem a la "Normal"....oi Joan?

Arriba la dona a la R i tiro cap a dalt...

Vaig pujant tant bonament com el meu cul i el meu coco em deixen, fins un pas que m'encallo una bona estona.

Al final no sé ni com ho faig i arribo al cim!

Estic molt, però que molt cansat!

Però qué és aixó!

M'hauré de dedicar al parxís igual que la meva sogre!!

I segur que encara m'untaria!!!

Un cop a dalt de tot, el cel es tapa, comença a cardar rasca i decidim anar a fer un bon tec a Can Pere per oblidar-me de les penes.

Aixó si, en Joan i la seva colla continuen monopolitzant la paret!!

De non rotllo, eh!

Un cop al restaurant, vam conèixer "lo Juan" i part de la seva penya.  Molt divertits i molt bona gent, com diria en Quim Masferrer.

Peu de via inconfussible

La Mireia al L3

Dues fotos de la dona a la travessa final del L3

I dos crokis d'en Xabier