De petits, quan anàvem a E.G.B., i el "profe" ens deia:
- Per demà vull que porteu una redacció de 100 paraules com a mínim explicant que heu fet el cap de setmana.
Era com sí haguéssim d'escriure una enciclopèdia... Quin feinat s'et girava sagal!
I ara guaita, aquí escrivint un rotllos macabeus del cagar-se!
I a més, enredant a la penya per qué també ho facin!
Heus aquí l'escrit d'en Josep Fonts, relatant-nos les experiències viscudes fa uns dies quan vam anar a La Monja, a Montserrat!
Va por ustedes! Olé!!!
Via Josep Rigol Romeu a la monja.
- Per demà vull que porteu una redacció de 100 paraules com a mínim explicant que heu fet el cap de setmana.
Era com sí haguéssim d'escriure una enciclopèdia... Quin feinat s'et girava sagal!
I ara guaita, aquí escrivint un rotllos macabeus del cagar-se!
I a més, enredant a la penya per qué també ho facin!
Heus aquí l'escrit d'en Josep Fonts, relatant-nos les experiències viscudes fa uns dies quan vam anar a La Monja, a Montserrat!
Va por ustedes! Olé!!!
Via Josep Rigol Romeu a la monja.
160m. V°, Ae, A1.
Som dissabte al vespre i encara no tinc clar que fare demà…
Forces opcions, però poca motivació… 21’22h un whatsapp, una foto… i ja hi podem anar.
Forces opcions, però poca motivació… 21’22h un whatsapp, una foto… i ja hi podem anar.
Sortim a les 8h, tenim una hora de cotxe, una hora d’esmorzar i una hora d’aproximació, sí no ens perdem…terreny d’aventura!!
Hora de l’angelus i som a punt de començar l’escalada, tot perfecte gràcies a l’explicació d’en Baraldés per arribar-hi, tret d’un trencant, que em hagut de recular 5’, la resta, em clavat les indicacions de la ressenya. La Cotaca no es perd mai, perqué mai sap on va.
 |
| L'ojectiu ja està a la vista!!! |
Hora de l’angelus i som a punt de començar l’escalada, tot perfecte gràcies a l’explicació d’en Baraldés per arribar-hi, tret d’un trencant, que em hagut de recular 5’, la resta, em clavat les indicacions de la ressenya. La Cotaca no es perd mai, perqué mai sap on va.
Primer llarg, per en Chechu, és fàcil, però no caiguis, diu ell, 3 espits molt allunyats però sap trovar un forat on posar un friend.
Segon llarg pel menda, no fa por, veig cap on s’ha d’anar , el conglo es bo i la “toma de contacto” ha set positiva. Un pèl dubitatiu per montar la reunió i trio els dos arbres més grossos.
 |
| En Chechu buscant xapes al L1 |
Segon llarg pel menda, no fa por, veig cap on s’ha d’anar , el conglo es bo i la “toma de contacto” ha set positiva. Un pèl dubitatiu per montar la reunió i trio els dos arbres més grossos.
 |
| Dues imatges d'en Fonts al 2n llarg |
Tercer llarg…cap on?... Cap a l’altre pany de paret, passant pel cim d’un boig fent equilibris i després una mica d’artifo i una sortideta en lliure, aixó si que li agrada a en Xexu…reunió molt aprop, a 15 mts, ideal per fer unes fotikis.
 |
| Inici ben curiós i divertit del tercer llarg |
 |
| Dues inatges d'en Fonts recuperant el 3r llarg |
Em torna a tocar de primer, paret més vertical, conglo mes finet… seguros a la vista… semblen molt allunyats… “suerte y al toro”, uns metres de mirar-t’ho i després comença a tumbar i acabo caminant i mirant de trobar la reunió… uf al final la veig una mica a l’esquerra…salven!
Cinque llarg.
 |
| En Xexu passant fred a R3! Quin biruji que carda tiu!!!! |
Cinque llarg.
- Xexu, ja li tenim el peu al coll!!
Mai millor dit, perque som al coll de La Monja, i toca pujar-li al cap, i si aixó és la barbeta…la té ben grossa!
El llarg comença amb quatre passos d’artifo, però falta la primera xapa!
Quina ment privilegiada haurà tingut l’ocurrencia d’enportarse-la i perque ¿?
O posem un friend mitjà a la fissura, que no duiem… o qué?
Al segon no hi arribem ni amb l'antena.
Joer!
A grans mals, grans (o pitjors) reméis… La reunió on estic és de dos espits i un buril, i a més, a peu pla, ample i confortable, sí no fos per “l’airet” que ve del mar, collons! Sort de portar el plumes i la caputja, que si no, tindria les ideies i les ganes ben glaçadetes.
En Xexu torna a la reunió, a rebuscar per dins la motxil.la, a veure sí de pura quasualitat hi ha algun cargol de M8. Jo, que soc molt observador, he vist que un dels espits es mou i es pot descollar amb la ma i li dic al Xexu… Doncs ja no cal mirar més a la motxilla per si duiem algún element estrany que poguéssim fer servir. Descolla el cargol amb la ma, tira cap amunt, i el colla al comançament del sostre, si penja i amunt, pim pam pim pam… Segons resenya, també falta un clau, però si era com el que encara hi ha, no cal, perqué ni el toquem, no sigui cas que es dobli més.
Minuts més tard, som a dalt amb la meitat de feina feta.
 |
| En Xexu collant amb la ma la 1a xapa del L5 |
 |
| Buscant la següent assegurança |
 |
| El 1r pitó que pinta el crokis no hi és, i el 2n és aquest...😂😂😂😂 |
 |
| Amb una bona estirada no cal utilitzar el pitó blegat... |
Rapel i tornada… Una reunió amb molts elements, la qual cosa no vol dir més seguretat però sembla que aguantara… Sí llegiu aixó, es que va aguantar…
 |
| 1r rapel, 20 mts. |
 |
| 2n rapel, 30 mts. |
I que decir de la tornada, un puja baixa per un bosc amb vistes es, pec, te, cu, lars…i un Xexu que mai en té prou, i que no para de preguntar:
- Qui n’altre vols fer?
- Que vols fer?
- Vols fer aquesta?
- Vols fer aquella?
- Que no! Pesao! Vull una BIIIRRAAAA!!!
 |
| El crokis dels Masó |
