El sendero está libre

L'endemà, diumenge, despertem amb un dia radiant, ni vent, ni núvols, però força fred. Així que esmorzem tranquil.lament, esperant que el Sol calenti la roca.

Cap a quarts d'onze arribem a l'aparcament de Peña Rueba i ja hi ha uns 10 cotxes...buf!

Ens equipem i comencem a caminar i van arribant més cotxes!

Jo duia en ment la  "Bruno Gaspar", però quan arribem a peu de via ja hi ha 8 cordades al Mallo la Mora!

Em de canviar de plans rapidament per que encara puja més gent!

Com que tots cinc vam quedar força cardats en veure tanta penya no sabem ben bé quina via fer.

Finalment el Litri, en Fonts i en David s'en van a la "Toño Ubieto", i en Pepins i jo a la "Sendero límite", que sorprenentment està lliure.

Poca cosa a dir d'aquesta via.

Hi ha centenars de pàgines a la xarxa.

Plaisir elevat a la màxim potència!

Xapes i ponts de pedra a punta pala per no pasar gens de por.

Via mooolt guapa però que l'em trobada un pèl fàcil, però és que no hi havia cap més de lliure.

Totalment recomenable!

Vàrem trobar que els llargs 2 i 13 són els més difícils, però es fan bé, ja que tant sols es tracta de superar un bombet.

Els més guapos sens dubte són el 11, el 12 i el 13.

Són 14 tirades però podem enllaçar moltes. Nosaltres ho vàrem enllestir amb 8 llargs.

Aquí van uns crokis i unes fotikis.

Crokis d'accés, aproximació i descens

Crokis de Txastimendiak

Dues fotos d'en Pepins arribant a R2

En Pepins al L6

A veure si el trio calavera que van anar a la "Toño" ens ho explica!!!

Foto del trio que vaig fer durant la baixada....
Encara els hi queda feina!!!

El senglar errant

M'estic morint...
Potser aquest serà el meu últim escrit...

Des del llit, inflat a medicaments, teclejo poc a poc, ja que em sento molt dèbil...

Buenu, pudé no hi ha per tant, però porto cinc dies tossint com un boig, amb mocs, febre, mal de coll i d'esquena, cansat de tant tremolar, amb molta gana però no em passa res pel coll i...

LO PITJOR DE TOT:

NO M'HE POGUT CARDAR NI UNA BIRRA EN CINC DIES!!!!

Amb aquesta merda de gripassu les trobo horrendes!!!!!!!

Estic igual que en Fry...desesperat!!!

Aquest cap de setmana em toca covar aquesta merda, així que mentre cremo hores i kleenex's us explico que vam fer el finde passat a... Huesca! 

Pozi, vam tornar cap allà.

Al final vam ser cinc matats i cap noia, semblava un camp de naps alló!

Així, el dissabte ens vam reunir la crème de la crème a Ayerbe per esmorzar: el Litri, en Fonts, en Pepi Irvine, el meu germà i jo.

La ideia inicial era anar a Peña Rueba, però cardava molt vent i fred, així que vam decidir anar a Peña Predicadera.

Com que ningú s'havia mirat res, vaig triar les vies i distribuir les cordades jo.

I a qui no li estava bé, la porta és molt gran!

En Fonts, el Litri i en Pepins els vaig enviar a la "Guanchinfú", i el meu germà i jo vam anar a la "Jabalí errante".

Crokis de Guaravertical

Crokis de Todoescalada.net

Per l'accés i l'aproximació clikeu aqui:

http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/10/caldo-de-pollo-starlux.html

http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2016/11/conglo-13-pena-predicadera-via-espero.html

Arribem a peu de via i mirem els crokis que duiem i la paret.

I sorpresa!!

Hi ha més xapes de les que diuen!

Total, el meu germà tira amunt i enllaça L1+L2, saltant-se segurus i tot!

Jo vaig fer el L3, molt curtet. Es podria empalmar amb el següent però prefereixo montar R per fer alguna foto.

El 6a+ li toca a ell, i el soluciona en un plis, i a sobre va i el decota a 5+!!!!!

Ni cas, és un bon 6a, jo vaig tenir que apretar força.

I el 5é llarg el vaig fer jo, que desmereix una mica, ja que flanqueja molt per tal d'esquivar el sostre que hi ha sobre la R4... Una sortida directa estaria bé, una mica d'artifu acròbatic i fotogènic de tant en tant no fa mal!

La R5 no cal que la busqueu, no en n'hi ha, jo la vaig fer en uns matolls ben parits que hi ha a dalt de tot a la dreta. 

Quan van arribar els companys encara hi havien ganes de fer més, però el dia és tant curt que vam decidir baixar xinu-xanu i buscar un bon lloc per fer un dinar-berenar-sopar.

Resumint: Via d'ultra-plaisir, ben equipada, molt guapa i gens collada.

En David enllaçant els dos primers llargs

En David arribant a R3, la nostra R2

En David solucionant el 6a+ 

I en David un altre cop, ara a la clàssica foto de la via

El tap de xampany

Aquest passat finde vam quedar el meu germà, en Pepins i jo per anar a Collegats a fer una vieta en plan racing, o sigui, anar i tornar en el dia.

La idea principal era anar a Huesca, però deien que faria vent i fred, per tant vam decidir guardar el tiket+pase pernocta per un altre dia.

La via escollida va ser la "Creuer Pontiac", però durant el viatge ja veiem que ens cardarem de fred...

Jo proposo anar a St. Llorenç de Montgai, però en Pepi arrufa el nasi diu que ja ens obrirà la via a tot'ostia! Tant ràpid que no ens adonarem del fred! Ja! El Ferrari del conglo!

En Pepi Irvine, autoproclamat el millor escalador del Remei!!!!

Ai senyor.... Santíssima paciència em de tenir la gent gran!!!

Finalment esmorzem a La Pobla i després tirem cap a l'àrea de descans de La Figuereta. El termòmetre marcava 5°C!!! 

Fem una assemblea en plan CUP i decidim no anar a les Moles del Pessó per què quedarem tiesus.

Anem a treure el cap al sector de la carretera vella i jo proposo de cardar el camp però JA!

El meu germà s'hi nega i al final ens convenç per fer la via "Eurònica", que és facileta i està equipada, i sí van mal dades podem marxar.

Com que ell ha set el liante, comença ell.

Un murete de 5° dona pas a una zona arrampada amb un passet tonto abans d'arribar a R1. Tiradeta xula que es fa curta.

El segon llarg el faig jo, un 5° dels que fan afició! Comença amb una zona balmada que és més fàcil del que sembla, i després una rampeta fins a la R2. Llarg molt guapo, i molt equipat.

El fred i el vent ens respecta una mica, així que en Pepi Irvine fa el tercer llarg, un 4° maquet però que no té molta història. 

Dues fotos del David al L1

Dues fotos del menda fent L2

En David arribant a R2

Dues fotos d'en Pepi al L3

Dos exel.lents crokis del Skalatzencas

Com que la temperatura sembla suportable, decidim fer alguna altra vieta.
Rapelem, amb la corresponent maraña de cordes liades i ens decidim pel Tap de xampany. En realitat, torna a triar el meu germà... com es nota que no té tants tiquets com abans i vol aprofitar el dia si o si!
No m'ha quedat clar si aquest nom és el nom de la via o és el nom del cim.
Bé, tant li carda. La veritat és qué aquest cim es mereix una visita!
Com a mínim és curiós!!!!
L'aproximació és molt evident, si nosaltres ho vam trobar a la primera, és que és moooolt fàcil.

Aproximant al Tap...fàcil, fàcil....

Un cop a peu de via, ningú es decideix a tirar per què no portem crokis i no tenim cobertura. Així que ja veig que em toca a mi...
Començo i a la 3a xapa ja em penjo...només he agafat 4 cintes. De totes maneres m'hagués acabat penjant... Deu n'hi do quina arrancada! Desplomadeta i en travessa, i si això li sumem que falta a 1a xapa, ja no te digo.
Passo el 1r tram amb un parell d'aceros i tiro cap amunt per terreny rampós i amb molt roze.
Arribo a una repisa a uns 20 mts. de terra i espero trobar una reunió...però NO. No hi ha res. Continuo amunt, xapo un pitó i entro en un diedret puta, no sé el grau i ante la duda... otro aceraco! Després ja tomba i arribo a R1! Quina grata sorpresa quan veig els dos espàrrecs sense xapa ni famella!
Tant é! Em trec dues xapes xapes i dues famelles de la bossa de magnesi i monto R.

Dues imatges meves al diedret mal parit del L1

R1 sense xapes....

Arriben el dos joves i sense donar-lis opció tiro cap a dalt! Es veu un llarg molt guapo i ben equipadet...però contant que al L1 faltaven xapes, no em puc refiar!
Per arribar al 1r parabolt em costa molt i acabo fontent un A0 de campionat!
Després vaig tirant amunt per un diedre sembrat de bombos típics de Collegats. On s'acaba el diedret, arribem a un collet. Un pas tonto per superar la bola cimera i R2!

Quina agulla més i més i més i més guapa!!!!
Per variar falta una xapa a la R, la poso i asseguro als col.legues.

Els júniors dalt del Tap!!!!

Un cop al cim montem una mica de tinglado per baixar al coll i després remuntem una mica, fins a trobar una explanada rocosa. Des d'aquí em d'estar atents, ja que aquí  hi ha el camí de baixada. Sembla impossible però la baixada és molt ràpida. Seguim unes fites que porten a una canal equipada amb corda fixe per sota d'un bloc empotrat.

Un descens d'allò més curiós!!!!

Un cop arribem a la ctra. vella, recollim tots els trastosi tornem cap al cotxe... el termòmetre marca 7'5°C! Joder quin dia!
Total, encara vàrem escalar una mica i a sobre vam coronar una agulleta ben maca!
Si voleu repetir-la no us oblideu de portar 3 xapes i 3 famelles!!!!!

I ha arribat el moment dels crokis!!!!!

El meu croki-paint amb els graus que jo crec...

Qualsevol semblança amb la realitat,
és pura coincidència!!!!

Si bebes, por qué te metes! Manolete!

Pues sí, dissabte s'aixeca un dia ben lleig, gairebé tant com l'Enrique San Francisco i passo les hores matant zombis a la consola i fent una mica de chacha.

A la nit sopo d'hora i de seguida m'en vaig al sobre per estar a tope l'endemà, que al final he enredat algú per anar a St. Llorenç!

Em llevo diumenge ultra-motivat, i passo a recollir en Pepins i... s'acaba el dia gairebé!

La mare que l'ha parit! Es presenta amb un careto pitjor que el del Enrique!!

- És que era el cumple d'en Ramis...

- És que em vaig liar una mica...

- És que m'he posat al llit a les 6...

Excuses vàries i diverses per anar a fer quatre vietes d'esportiva per la comarca i retirar d'hora.

- Pues no! Cap a St. Llorenç!

- Buenuuuu.... a veure si em recupero una mica....

Sortim d'esmorzar a les 11 del bar de St. Llorenç i encara no ha triat cap via!

- Encara em roda el cap...

- Em marejo...

- Quan miro enlaire perdo l'equilibri...

Total, com sempre acabo triant jo i busco un plan P1.

Si, pla P1, no pla B!

P1 de parvuls!!!

Al final anem a fer la via "Esperó Sud". 

Via facileta, gairebé equipada i amb roca molt bona, tot i que hi ha algun bloc que fa molta mala pinta...i després diuen de la "Kuru"... quins ous que tenen alguns dinosaurios d'aquest país!

Començo jo per una placa tumbada fàcil, després una xemeneia estreta però també és facilota i arribo a una terrassa on hi ha la R1 que em salto. Faig una diagonal a dretes i continuo per un esperonet equipat amb un pas tonto, potser era el roze però m'ho vaig de tenir de mirar una mica. R2, R1 nostre, en una terrasseta molt comode.

El següent llarg també el faig jo. Aquí la via es posa més tiesa i més xula. Comença amb una placa fàcil, passant per sobre de blocs i arribem a un desplomet mooolt guapo i ben equipat, després passem per sobre de més blocs sospitosos i encarem una altra placa, on jo vaig posar un friend, i sense dificultat arribem a R3.

En Pepins arribant a la nostre R2

I el tercer llarg també el faig jo... el borratxillu encara està suant alcohol!El primer pas és el més difícil de la via amb diferiència. És una bona estirada per agafar un cantu boníssim però amb els meus 168 cm no arribo i tinc de fer un passet entremig. Després es relaxa l'asuntu i anem seguint una fissura molt guapa fins a trobar una petita placa on vaig posar el 2n ferro, un empotrador petit. A sobre mateix d'aquesta plaqueta trobem la R3.

En Pepins arribant a R4, la nostre R3

Asseguro a en Manolete amb unes vistes increibles del Cilindre, del poble i del llac.

Fem un petit llarg per arribar a dalt i baixem tot xinu-xano, jo intentant convence'l per fer una altra via i ell intentant convence'm d'anar fer esportiva... Al final va guanyar ell... Però aquesta me l'apunto!!!!!😡😡😡😡😡

Croki-paint made in mi

Crokis del Skalatzencas

Així es va presentar el tiu!!!!

Coll Roig altra vegada

Després d'un finde pel País Basc de bodorrio i el següent per Huesca, tocava fer una mica país, i em vaig quedar per Hobbiton, la Comarca.

Després de rumiar les opcions, vaig decidir anar a Coll Roig amb en Chano.

Chano?

I em preguntareu d'on a sortit aquest personatge.

Resulta que és un paisanu de Campdevànol, que "tiempos ha" escalava una miqueta. Però la feina, la mainada, les factures, etc, etc... va fer que perdés la pista d'aquest hobbit del Quartó  Nord, on va haver-hi la Batalla dels Camps verds, entre hobbits, liderats per Bandobras Tuk, i orcos.

Bandobras Tuk, líder dels hobbits del Quartó Nord

Fa uns mesos vam quedar un parell de cops per fer una miqueta d'esportiva, repasar nusos i treure la cascarilla de l'esqueletu, i un cop aprobat l'exàmen de repàs, m'el vaig endur a fer una vieta.

Un bon lloc per desenterenyinar-se és Coll Roig, així que vàrem anar cap allà amb un carajillu al cos i sense esmorzar per qué ell havia de tornar d'hora.

Un cop a l'aparcament tocava triar via, i com que la més assequible és la "Derzu Uzala", va ser l'escollida.

Un cop a peu de via, mentre ens preparàvem, arriba una altra cordada que volia fer la "Patxaran Litrako", i tot parlant m'en donc conta que m'he equivocat d'inici! 

La Mare de Déu!

Però com puc ser tant empanat?!?!

Però si la vam obrir en Santi i jo, i l'he fet cinc vegades com a mínim!

Dissimulo una mica i com aquell qui no vol tiro cap amunt per la via "Nil Marín".
Aquesta via va directe al cim del pilar, però aprofito la R de la via del costat per assegurar a en Chano, així el controlo i ens sentim i veiem sense problemes.
Un cop a la R, podem triar si continuem per la "Nil Marín" o pel 2n llarg de la "Només  hi ha funcionaris i jubilats".
Quan en Chano veu el panorama obre uns ulls com taronges i diu que cap de les dues les veu factibles...
M'ho miro i...
Tachan!!!
Veig que a l'alçada de la 4a o 5a xapa de la via "Només hi ha funcionaris i jubilats", la "Derzu Uzala" passa molt aprop i ens podem canviar.
Dit i fet. Tiro amunt, i quan la cosa es comença a possar tiesa apareix una fissura en diagonal d'esquerres que ja no deixo i que em permet canviar de via facilment.
Després puja el colega disfrutant més que en primer llarg, ja que és més fàcil i el Sol ja escalfa.
Canviem de R i encarem el tercer llarg que comença amb uns passos putes i cada vegada més sobats i recargolats. O potser soc jo i el meu culaco! Un cop passem el 3r químic la cosa afluixa molt i arribo a la R3 enmig d'un festival de cantus.
En Chano li tira ràpid, però no pot evitar fer un acero al paset de 6a. Oooooh!!! Però tot i així molt bé!!!
Fem un altre canvi de reunió i fem l'últim llarg, totalment prescindible però a tots dos ens fa gràcia fer cim.
La baixada la vàrem fer a peu. El principi té algun destrepe, però a mesura que anem baixant, el camí va millorant.
A quarts de dues ja estàvem a Kamde i amb la feina feta!

Croki-paint cutrillu però ja va bé

Dues fotos d'en Chano vibrant al L1

Aquí canviem de via, fàcil, fàcil

Y yo con estos pelos!!!

L'altre cordada

Caldo de pollo Starlux

Pues l'endemà d'haver fet la "Sendero límite" a la Sierra de Bonés,  (http://escaladaripolles.blogspot.com.es/2017/10/res-celebrar.html ), estàvem ben estellats. No sé si per l'aproximació, o per la via, o pel descens, o per les birres o per la calda, però la qüestió és que volíem fer dues vies a Peña Predicadera, i quan vam sortir del cotxe, vam decidir en assemblea que només faríem una i després cap a fer un bon dinar-berenar-sopar.

Vam fer el camí tranquil.lament, observant el paissatge tant ben parit que hi ha, parlant sobre els amics, les parentes, els crios, les motos i per suposat, també de la F1, que a mesura que s'acosta el final del campionat, l'escuderaria de Maranello ja veu que no té res a pelar... una altra vegada!!! Jajaja!!!

Ja és una tradició... A xupar rodar!!!!!!!!

Quan arribem gairebé a peu de paret veiem dues cordades a la via "Jabalí errante", que és la que volíem fer, i la resta de les vies estan buides.
Dubtem una estona entre el "Espolon Aliana" o el "Espolon Starlux", i al final ens decidim per aquesta última. Potser per qué és més fàcil o potser pel curiós nom. Qui no s'ha cardat mai un caldo de pastilla d'Starlux dins la tenda, mentres a fora cau la del pulpo?

De pollo, de vaca o de peix, n'hi ha de tots tipus!!

Ens fumem el piti de rigor al peu de via, i en David comença a contar xapes i metres, i el resultat de la divisió no li agrada gens i diu que comenci jo...
- Claro! Faltaria més! Pa servirle a usted y a Dios! Pa eso estamos aqui! Coñio!
Hui, hui..crec que m'estant adoctrinant aquest parell!

Collons, com han perdut en Pellicer i l'Anna !!

Buenu, total, començo jo, i segons el crokis és 4°.
Pues serà un 4° d'antaño! La Virgen!
Hi ha un parell de trams que finegen, i moooolt! I els alejes són interestelars!
Sort que entre la 4a i 5a xapa hi ha un casquillu d'espit vell! Trec el meu tornillu de M8 d'emergència de la bossa de magnesi i el poso, després la xapeta recuperable i la cinta, si nó, hauria tingut de tragar un bon grapat de litres de saliba! Rediós amb el quartillu!!!

Jo a peu de via

Monto R sota un muret desplomat, on hi ha el tram de 6a. Si el 4° se les duia, no sé com serà el 6a!!!
Arriba en David a la role i li demano si puc fer el següent llarg. Al veure quatre xapetes força juntes m'anima bastant a probar-lo, i encantat de la vida em cedeix el torn.
Li cardo i li aguanto fins que em trobo un pas molt llarg a l'alçada de la 4a xapa, quan ja comença a tombar. Acabo cardant un A0 como está mandao! Joer! Amb lo que l'havia lluitat...que hi farem. Després ja només queda una rampa  de roca excel.lent i fàcil fins la R2. Al contrari que al primer llarg, aquest està molt ben equipat! Igual que els tres que queden fins al cim... No sé el per qué, però està força descompensat l'asuntu.

En David surtint del pas puta del L2

En David arribant a R2

El següent llarg és un 3°, una rampa molt fàcil amb un parell de xapes per indicar l'itinerari a seguir. I a la 4a tirada, la rampa es va redreçant i va a buscar una petita xemeneia, on ens quedarem amb ganes de fer més metres, ja que és molt guapa però curteta.

Ummmmm!!! Xemeneia!!!

Vaja mondongo que cardu, tela boig!!!

L'últim llarg el fa en David. Puja uns metres i el perdo de vista. La corda va tirant a bon ritme fins en un punt que no es mou. Ni amunt, ni avall. Minuts d'incertesa i de sobte, torna a tirar cap a dalt. Que deu haver-hi?
Pujo jo i quan veig la boina gegant ho entenc... Faig un flanqueig a dretes i després s'ha de tirar recte amunt.
- Al lloru! Que no ho veig clar! Que pesa molt la motxil.la!
- El cul et pesa! Gordu! Tira cap amunt, ostia!
Aquestes paraules tant encoratjadores del meu germà m'animen i cardu un bon apreton per fer l'últim pas de la via i ens reunim tots dos al cim més contents que unes Pasqües!

En David assegurant-me des de sobre la mega-boina!!

El descens el vàrem fer a peu tranquil.lament, pensant ja amb el menú que ens cardaríem!
Via molt guapa i recomenable, amb un primer llarg poc equipat i més fi del que sembla. Els altres quatre estan molt més equipats i són tant, o més ben parits que el primer!
És fàcil i poc estressant combinar aquesta via amb alguna altra, ja que hi ha una línia de dos ràpels una mica més a la dreta, crec que de 50mts i 60 mts.
També recomano portar un cargolet de M8 i una xapeta pel 1r llarg.

Crokis general de Guara vertical

Crokis del Skalatzenkas

Un altre crokis de Guara vertical amb casi totes les vies

Un altre crokis del Skalatzenkas

Crokis dels Caracoles majaras amb la línia de rapels que us deia