Tossell Xic

Pues continuo amb les escaladetes poc conegudes, i a més aquesta també va ser en plan matinal, ja que l'Adei ens va convidar a la Mireia i a mi a l'espectacle que feia el Mag Tamariz a Tona durant el Festival Internacional de Màgia. 

Si, si, heu llegit bé... Encara està viu en Juan Tamariz! Suposo que el deuen tenir en una càpsula de congelació criogènica i de tant en tant el deuen treure a fer algun número per pagar el nitrògen líquid. 

Encara es viu el tiu!

I sembla que té corda per estona!

Total, vàrem quedar a Vic, on ens vàrem cardar un bocata de bacon made in china i amb l'estómac com una centrifugadora ens vàrem dirigir a Coll de Bracons a fer una via de recent fornada de l'Ivan Ruiz. 

Com diu ell, és de caràcter local, però jo crec que val la pena dedicar-li un matí de primavera, amb el bosc ben verd i tot florit. La via en si està bé, és molt facileta, molt equipada i mooooolt sanejada, res a dir en contra, al contrari, felicitats al xiquet de Besora per la feinada!

Un cop a Bracons, comencem a caminar i després d'una estoneta veiem gent que baixa del Puigsacalm... res, unes 1200 persones segons els organitzadors!

Finalment, arribem a peu de via amb la medalla d'or de Space Invaders. Heu llegit bé,  era ben bé com el joc, un continuo d'esquivar gent que no s'apartava i que la majoria no saludava. A part de fer salut, aquestes sortides també haurien d'inculcar els valors bàsics de l'excursionisme, però en fi, vivim en el segle del video joc i el cronòmetre. 

Igual que el joc: esquivant a tot Déu i ningú s'aparta.

Buenu, un cop a peu de via ens lliguem i tiro amunt agafant els cantos d'aquesta roca que sembla fang premsat. Un primer llarg força maco i molt ben equipat i netejat, però jo diria que més curt i més fàcil del que diu el crokis original. El segon encara em va agradar més. Té un passet tonto cap al mig, però més que res perquè hi havia un bloc dubtós i no el  volia tocar. 

Arribem a la reunió del cim i ens vam posar a fer cua per baixar. Paciència i na fent. Un cop al cotxe tirem cap a Tona, a Cal Lama "Comidas caseras", i després d'unes birretes, varem tirar cap al pave a veure el Mag Juan Fossil. 

Fora conyes, un dissabte ben divertit i variat, llàstima de la gentada que vam trobar durant l'aproximació. Buenu, així tinc una excusa per tornar-hi, ja que em va agradar molt la vieta! No us explico com si arriba per qué en el crokis del Nenivan està molt ben detallat! Si nosaltres no ens vam perdre, és que s'entén perfectament!!!

Peu de via inequívoc!

Aquell parell preparant-se per pujar.

No sé perquè la foto ha sortit blavosa.

La Mireia fent el primer llarg.

Fent el ruc a R1...

...i a R2.

El roc en qüestió. 

Croki-paint de l'Ivan.

Més escaladetes curioses

Continuo cardant-vos el rotllo amb vietes que hem anat fent aquests mesos i de les quals vàrem trobar molt poca informació per interlens i que esperem que us sigui d'ajuda els drames que us anem explicant.

Som-hi doncs.

Fa uns dies tenia lliure només dissabte matí, ja que pel vespre tocava fitxar! O millor dit FLIPAR! Inacceptable arribar tard o quedar-me fora!!
Per fi tornaven després de 6 anys!

Till i darrera Christian.

Un concert brutal!

Com que no volia tornar a pillar com a l'endemà del concert del 2013, havia d'aprofitar el matí del dissabte i diumenge fer sofing.

Així que amb en Pepins vam decidir fer algo per la comarca i com que ell no ha estat mai al Morro del Quer i acabarà sent el senyor feudal d'aquelles terres (o això es pensa ell, vaja) doncs li vaig portar, ja que si no li duc jo, no anirà mai. Quin jovent!

Esmorzem a St. Quirze, al bar dels Morata, recomenable 100%, i anem per feina. Com feia poc que hi vaig anar, encara recordava l'accés amb cotxe i a les 11 del matí ja estàvem al peu de la "Via de les Nimfes" i a punt per tirar amunt.

Comença en Pepins ja que aquest llarg és comú amb la "Via de El equipo A" que vaig fer a principis del 2018. Després d'una bona estona batallant amb l'antena i els estreps, arriba a R1. Continuo pensant el mateix que l'altre vegada: el 3er xapatge el trobo molt difícil, tant pel qui va de primer com pel de segon, però en fi, suposo que haurem d'entrenar una mica.

Enceto la segona tirada i per arribar a la primera assegurança tens un bon ostiot amb factor 357 sobre la R, però buenu, antenassu i cap amunt seguint la ristra de parabolts i acerant a totes les xapes. Tot i així aquest tramet em va agradar força.

Després arribem a un jardinet, que segons m'han dit hi havia d'haver-hi una estaca. No sé sí encara hi és o no, o potser no la vaig veure, però el resultat va ser que em vaig tenir de menjar un aleje de pilotes fent matojo-tracció. Uns moments de cagarela i arribo a la xapa. Un altre paset tonto ajudat per les farigoles i encaro la placa final que no em va sortir en lliure però és molt guapa!

Monto reunió i puja en Pepins acerant també a tot arreu. Una mica de cháchara i tirem cap avall que ja estic nerviós només de pensar amb el concertillo!

L'aproximació: Des de St. Quirze de Besora anirem en direcció Vidrà fins al trencant on agafem la pista, 9km. justos. Hi ha un cartell de prohibit circular i un altre on posa Cal Barretó 4'9 km.
Un cop a la pista, a uns 700 mts. hi ha un revolt molt tancat on hi ha un trencant que segueix la riera. L'hem d'ignorar i continuar amunt per la pista principal. Us ho dic per qué una mica més la liem nosaltres.Em de seguir la pista principal, i quan estem a punt d'arribar a la masia de Cal Barretó, a uns 100mts., millor aparcar el cotxe, ja que la pista que va fins el cim del Morro està bastant feta caldo.I un cop al cim del Morro, és millor baixar a peu. El camí està ben fressat i no té perdua. Oblideu-vos de fixar cordes o fer ràpels!


Aquí van unes fotillos i el croki-paint.

En Pepins obrint el 1r llarg.

En Pepitu arribant al jardinet del L2.

Diedret ben guapo del L2.

Placa final que per si sola ja mereix una visita.

El senyor feudal i el seu comptat!

Croki-paint!!

Croki-paint xirlat del blog d'en Nanivan.

Directa al Cilindre

tornen el xabi i jo de la comarca i aprofiten que feia bon (tems) parena santLlorenç de montgaí perfer uns llars
via directa al cilindre via vertical i atlètica bon cantó però mantinguda .
faix el primer llar jog la baba resa mantinguda amb una sortida fineta.
segon llarg el Xabi alfa con Sirès jo arribo ala reunio petat ien diu tira tu ili dic que nien broma.
terce i quart llarg els fa de una tiradaal principi ia una mica de díedre desplomat passant aquest pas ia afluixa isa arriva be fins al cim

Reptant per Osona

Doncs ja que us he explicat abans una vieta inèdita, o curiosa, o poc coneguda, o digueu-li com vulgueu, us en mostro un altre.

Ja fa uns mesos, quan encara feia calor i el dia era força llarg, plegant de treballar vàrem dir d'anar a fer l'Agullola de Rupit, un petit cim molt clàssic de la comarca d'Osona.

L'Agullola de Rupit.

La ideia inicial era fer la via Normal, però tot i què és una via històrica, no ens va fer el pes i vàrem dirigir-nos a la Ecolight, una ruta molt lògica que segueix un sistema de fissures a la dreta de la Normal. Un cop a peu de via vam tornar a canviar d'opinió ja que la "roca", per dir-ho d'alguna manera, era realment un pilot de sorra mal premsada. Finalment vam arribar a l'inici de la Romenage a trois.

Quina pinta tiu! No ens ho vam pensar i ens hi vàrem cardar. 

El primer llarg comença amb una xemeneia però de seguida s'estreny i es converteix en un O.W. dels que fan afició! Arribant a R es suavitza però les assegurances desapareixen. Crec que vàrem posar el totem groc però no recordo del tot segur.

El segon llarg comença també amb xemeneia i es torna en un O.W. Per arribar al primer espit em de tragar saliva per qué està força amunt o ser més manetes que jo posant catxarros. Després arribem a una repiseta i continuem amunt combinant placa i diedre, molt guapo! Un cop al collet vaig anar directe al cim enllaçant L2+L3. 

Via brutal de guapa!

Dos tirades però que et deixen ben satisfet!

Recomenable 300%!!!

Per accedir-hi cal arribar fins a Rupit, i a l'entrada del poble, al costat del gran aparcament s'ha de seguir el carrer que marxa a la dreta. Aviat esdevé pista asfaltada, i la seguim un parell de quilòmetres fins a trobar un indicador que ens marca el Salt de Sallent. En aquest punt comença una pista forestal que seguim uns 50 metres fins que trobem un gran pla on podem aparcar.
Comencem a caminar per una pista secundària que marxa en sentit sud al mateix pla. Caminem de pla per la pista, que al cap de poc gira cap a l'esquerra. Continuem avançant i aproximadament al cap de 20 minuts arribem a un punt en què davant nostre tenim la vora del cingle. La pista que seguíem es difumina i gira a la dreta en pujada. En aquest punt marxa de pla un senderol difuminat cap a la dreta que en tres o quatre minuts ens acosta al Grau de Saltabocs, pas que ens permetrà baixar de la cinglera i anar a buscar la base de l'Agullola.

Descens en dos rapels per la via Normal, per la vessant Sud, de 40 i 20 metres.

Jo arribant  a R1.

En Grau per l'aresta que duu al cim.

Foto-cim havent suat la cansalada.

El dia s'acaba i nosaltres em de baixar.

Croki-paint.

Croki-paint original.

Ja he tornat, no patiu!

Pues si, ja torno a ser per aquí i us preguntareu on m'he amagat tots aquests mesos.

Doncs fent una guia d'escalada de l'oficina que ens ha vist créixer.

Suposo que ja estareu al tanto de que ja està a la venda: 300 pàgines amb 600 vies, 300 de les quals no han estat publicades enlloc i repartides en 12 sectors, amb els seus corresponents crokis, mapes i comentaris.

Total, que ja teniu feina a encadenar i a criticar.... per que ja hi ha algú que ho ha fet!

Suposo que fa mandra llegir però sinó tenim collons ni a llegir el títol ja podem plegar!!!

No surt ni Montgrony, ni la Dent d'en Rossell, ni el Salt del Grill ni pollas!!!

La portada, crec que s'entén prou bé! 

EL TÍTOL ÉS MOLT CLAR:

ESCALADA ESPORTIVA  A LA  VALL DE RIBES.

Havent deixat aquest punt clar torno al blog que no hi ha tants mal de caps.

I com que vaig endarrerit de collons començaré per on em permeti la motivació de fer escrits i crokis!

Remenant pel mòbil he trobat les pedo-fotos que vaig fer quan vàrem anar a Collegats amb la companya ja fa unes quantes setmanes, així que començaré per aquesta sortida.

Després de tantes setmanes fent crokis, dibuixant, escrivint, llegint, modificant, maquetant, tornar a modificar, fent fotos, pintant, tornant a modificar, contar fins a 1000, tornar a escriure, tornar a modificar, cadar-me cops de cap contra la paret per no explotar tocava anar a escalar alguna coseta MOOOOLT FÀCIL  I TRANQUIL·LA.

Així  que vam anar a fer dues vietes força maques a Cal Nica, a la carretera vella de Collegats.
Plaisir 100%, cap preocupació, roca excel·lent, assegurances a dojo i aproximació de luxe des de l'aparcament de la Font de la Figuereta, a uns 5 kms de La Pobla de Segur en direcció a Sort. Des de la font seguim la carretera nova fins que trobarem la vella, la seguirem fins que veiem les vies, uns 20 minuts.

La Perkins gaudint del conglo d'aquestes vies.

Croki-paint 

Després d'un bany d'alter ego, que bueno soy, que tipo tengo, ens cardem en un bon merdachu...
La via em va agradar molt, però no vam trobar informació per la xarxa, i clar, va passar el que havia de passar...

Em miro el primer llarg i està molt ben equipat. Es veu un pas una mica puta a l'arrancada, i la resta força fàcil. Així que sense ressenyes però ben motivat tiro cap amunt ja que es veu una xemeneia ben maca al segon llarg.
Encadeno el L1 pel canto d'un duro i arribo a la reunió.

Mentre asseguro a la Mireia em vaig mirant el següent llarg i només aconsegueixo veure un pont de pedra ben furronyós i una xapa... ai ai ai...
Enceto el segon llarg, i després de xapar el pont de pedra i el parabolt entro a la xemeneia i les meves sospites es confirmen. Ni una puta xapa més fins la següent reunió. Vaig pujant amb cura ja que hi ha alguna pedra suelta i no porto cap catxarro. Tot i així trobo tres arbrets per assegurar-me decentment i arribo a R2 molt content després d'haver fet aquesta xemeneieta ben guapa.

Des d'aquí  pugem en diagonal a l'esquerra per esquivar un sostre. Arribo a una repisa i trobo un espit on faig un pas d'estreps i tiro fins l'últim ressalt que és  una mica guarrete.  Pujo com puc i arribo a R3.

Recollim els trastos i decidim baixar per la via Eurónica, que està a uns 100 mts a l'esquerra, ja que a la repisa de la reunió hi ha molta pedra suelta i no tenim ganes de jugar a bolos entre nosaltres.

La Mireia al primer llarg.

La primera assegurança del 2n llarg.

La Mireia surtint de R2.

La Mireia al 3r llarg.

Croki-paint, el millor que trobareu...jijiji.

SANTA BARBARA

LA OFICINA AL CUSTAT DE CASA