La nit abans vam celebrar-ho una "miqueta" i estavem força espessos, tant o més que el cel....
Encara no sé ben bé perqué vam pujar a peu de via: queien gotes, no havia anat de ventre i estava una mica resacós....total, que en tota la paret només erem dues cordades, nosaltres i una parella que començaven La Sendero Límite, just al nostre costat, i que no es van arrugar pel xirimiri, o calabobos, com diuen en aquelles terres....
L'inici de la via és molt fàcil de trobar, fins i tot per dos borratxillus com nosaltres....
 |
Inici inconfussible de la via
|
Com que vam veure que la parelleta tiraven amunt no vam tenir més remei que fer-ho nosaltres també....no pot ser que una cordada mixte i que sumen més de 130 anys tirin amunt i nosaltres amb l'excusa de que no he cagat i no tinc paper marxem cap avall!
Vaig començar jo i vaig enllaçar els dos primers llargs sense problemes....de fregament, però amb el Sr. Mojon treient el nas degut a l'apretada del principi, un 6b de bloc només de començar, ideal per calentar....😒😒😒
Les tirades es van anar succeint sota el xirimiri fins la repisa de la R6, on ja podíem dir que haviem passat a la següent fase....ara ja era plugim.....
El setè llarg el va fer el meu germà, i el va encadenar encara no sé com....jo anava de 2n i vaig tenir que aplicar-me a fons, ja que tot estava força moll i la roca en aquesta tirada no és del tot bona, a diferència de la resta de la via: roca exquisita i equipament excel.lent!
El 8è llarg ja vaig flipar..... ara ja era pluja! Vaig anar pujant fins l'última xapa on ja regalimava aigua per tot arreu i em vaig acabar penjant....cagun la puta de Déu!
Vam arribar a la repisa on hi ha l'escapament i per unanimitat vam decidir cardar el camp avall, que tampoc era tasca fàcil, ja que per arribar a la ferrata de baixada hi ha alguna grimpadeta, alguna desgrimpadeta, alguna cordeta fixe, alguna patinadeta, alguna paraulota... vaja, que van baixar tots els Sants!
Finalment vam arribar a la furgo, ilesos, xops, gelats, cansats i amb els meus calçotets ben tacats però contents, ens van faltar dues tirades per fer cim però tant li carda, ja hi tornarem!
No penjo fotos de l'escalada perqué.... no en vam fer.
Us penjo dues ressenyes molt ben parides, a veure si us animeu a fer-la que és una via molt bona!
 |
| Crokis dels Caracoles majaras |
 |
| Crokis d'en Txastimendiak, molt bo també |
Aprofito aquestes dates que ja s'acaben les festes per posar a la venta un ninot de neu desmuntat, utilitzat un cop només, preu negociable!😉😉😉😉
2 comentaris:
A la muntanya ves-hi cagat...tipica frase del komando que no sempre es segueix, perque a qui no li a entrat el puto mogon despres de posarse el boudrier?
A la muntanya ves-hi cagat...tipica frase del komando que no sempre es segueix, perque a qui no li a entrat el puto mogon despres de posarse el boudrier?
Publica un comentari a l'entrada