Lo Pep

Aquests últims dies, els lisiats del desguace m'han donat una mica de cancha i m'he pogut escapar a fer algunes vietes.

Fa un parell de diumenges vam coincidir la companya i jo, i vàrem decidir anar aSant Llorenç de Montgai.

Lo que passa, és que la dona estava tant cansada de treballar tota la setmana que no va haver-hi manera de fer-la matinar... No rieu, no! L'ofici de caixera de super és molt dur! Jo encara no entenc com no fan una manifestació totes les caixeres de tots els supers de Catalunya per reivindicar millores salarials... En fi, però aixó és una altra història!

Algo així haurien de fer la gent que traballa en supermercats!

Finalment, quan vam sortir de casa ja eren les 10 passades, més les dues hores de cotxe, més l'hora d'esmorzar, més el cansament de Doña Bayés, ja vaig veure que no faríem gaire res!

Jo duia en ment fer la "Via Normal" a la Paret de la Formiguera, que encara la tinc de tatxar del llibre "El plaer de l'escalada", però un cop a peu de paret començaven a fer-la els germans Godoy. Que hi farem. Dues cordades en tota la paret i les dues a la mateixa via? Aixó no pot ser. Així que ens decidim per "Lo Pep", que tots dos ja havíem fet, però a mi em va agradar molt, i a ella, la Mómia, li convé moure l'esqueletu, que està més rovellada que una escultura d'en Chillida!

Així està la companya! Jijij! Com jo, si fa no fa....

Total, vam fer la via, sense enllaçar tirades, ni problemes, gaudint del solete, de la roca, i fent-la petar amb els Godoy.

Via totalment equipada i sanejada, on només em de seguir la ristra de xapes que ens portaran al cim!

L'únic fallu d'aquesta via és que no és més llarga, però tot i així, és molt guapa, casi tant com jo...
Un cop a dalt, vàrem decidir de baixar tot xino-xano i anar fer un voleiu per Balaguer, tot i que jo tenia ganes de més, però era el seu dia i ella manava!

Tres fotos meves al L1, no en vam fer més.

Croki-paint!!!🤘🤘🤘🤘🤘