dimarts, 28 d’agost de 2018

Mucha caminata, poca diversión....

Ja fa dies que no escrivim res, però no vol dir que haguem estat caçant musaranyes.
Cosetes em anat fent, però entre que aquest estiu ha cardat força mal temps, la feina, la companya que està força fotudota, els companys que preferien fer esportiva i algun que altre guateque, pues no teniem gaire temps per escriure ni molta cosa que explicar.
Buenu, tinc pendent unes 10 sortides, i ara ja no se per on començar amb aquest barreig de graus i metres. 
Com que la última és la que tinc més fresca, començaré per aquesta.
Aquests darrers anys, quan feia calor, ens amagàvem a la Dent d'en Rossell, i així van anar sortint vietes. Però aquest estiu ens em mogut una miqueta i em escalat un xic per altres llocs, com Coma d'Orri, Panticosa, Canfranc i Coma de Vaca.
Doncs aquest diumenge passat, anunciaven bon temps, així que vaig enredar a en Fonts per anar a trepar al Roc de l'Orri, a Coma de Vaca.
No vaig trobar gaire informació per la xarxa, així que ens vam decidir per la que segons en Luichy és la via més maca de la paret, la "Flying circus".

Croki-paint de la via tal com la faria jo.
Un altre croki-paint, aquest millor.

La via ens va agradar molt, llàstima que va ploure durant la nit i els dos primers llargs estaven força molls.
Segons la guia del Ripollès d'en Luichy, el primer llarg fa uns 60 metres, però a mitja tirada hi ha una reunió, que jo crec que és millor fer-la, ja que vaig patir molt per arribar a R1 degut al roze.
El segon llarg es veu molt terrorífic des de la R1, però quan t'hi poses és menys fieru del que sembla, i el tercer és una marxa triomfant fins al cim.
L'equipament és a base de parabolts de 8mm., amb algun long-live i algun parabolt de 10mm. Pel meu gust estan un pèl separats, però ja se sap que soc un ionqui de les xapes.
Duiem un joc de friends i un d'empotradors per si les mosques i no vàrem posar cap, o sigui que si nosaltres vàrem passar bé, vosaltres també, per tant només cal que porteu unes 12 o 13 cintes i moltes ganes de caminar i de disfrutar dels paissatges.
Nosaltres, per arribar a la via ho vàrem fer des de Vallter.
Vam agafar el camí que va al Coll de la Marrana seguint el GR-11,  i després vàrem tirar avall, en direcció Coma de Vaca, fent una diagonal d'esquerres per prats d'herba fins enllaçar altra vegada amb el GR-11, després el vam seguir fins a tenir la paret a tocar. Fàcil, evident i força llarg, una 1h30' més o menys.

El Gra de Fajol des del Coll de la Marrana

Al final de la fissura en diagonal comença la via

Hi ha gent que s'avorreix moooolt!

Jo a l'últim llarg, el 3r o el 4t, depèn de com feu el 1r llarg.

Xexu Bolt a la reunió del cim

Tornant per les pistes de Vallter

Un cop al cim, vàrem baixar a caçar el GR-11 una altra vegada, en direcció N, per prats d'herba i alguna que altra petita tartera. Després l'únic que em de fer es seguir-lo fins a Vallter i cagar-nos en el Sant Pare, perquè Deu n'hi dó amb la pujadeta! De tornada vam tardar unes dues hores, però vam fer un parell de paradetes per beure i fumar.
Resumint, molt pateo i poca roca, però crec que val molt la pena, tant per la via com per l'entorn! 

Cap comentari: