dimarts, 10 de setembre del 2019

Encara més granitu

Feia dies que insistia a en Pepins per anar a escalar a Cambre d'Aze, i quan finalment el convenço a ell i a la Mireia, veiem que el dia es lleva amb un cel més gris que el plom. Tot i així tirem collada amunt però un cop a Puigcerdà cauen gotes, les suficients per qué aquest parell em facin canviar de plans, ja que no volen caminar gaire.
Així que ens decidim pel pla B, són 2 contra 1, i anem al Pilier du Saint-Martin.
Via facileta, equipada i amb molt poca aproximació.
Per fer aquesta via em d'arribar al poble de Castell de Vernet, i uns 500 metres després, direcció al Monestir de Sant Martí del Canigó i el refugi de Marialles, trobarem un aparcament abans de creuar el riu Cady i al costat de la petita central elèctrica SAUR. La creuem pel mig a peu i en menys de 10 minuts arribem a peu de via.
La via no te pas molt misteri. El primer llarg segueix uns diedrets esgraonats de dreta a esquerra perfectament equipats amb químics fins a una petita placa on trobarem la R1. Em de vigilar no equivocar-nos de via, ja que l'inici de la via es troba enmig d'un petit sector d'esportiva.

En Pepins fent fotos al cul de la Mireia.

La Mireia al 4t llarg.

La Perkins donant preses a en Pepins que va parat.

La segona tirada esquivem el sostre que tenim al cim del cap per la dreta i després anem grimpant fins a R3, on muntem la reunió en un arbre, igual que R2.
Les tres tirades següents són més guapes. Tenen algun passet que t'ho has de mirar però res de l'altre mon. Roca sana,  neta i ben assegurada.



Tres fotos de la fotogènica cresta final.

L'últim llarg és molt fàcil però alhora molt fotogènic, ja que es tracta d'una cresteta força estreta. Muntem la R en una alzina molt a prop d'un cactus. No sé que hi carda aquí aquesta planta, tot un misteri que fins hi tot l'Iker de Cuarto Milenio no podria treure l'aigua clara.

L'Iker Jiménez explicant l'avistament de tres éssers extra-planetaris.

Croki-paint amb el descens indicat.