dimecres, 22 d’abril de 2020

La sirena confinada

Doncs ara, a més d'estar confitats a casa,  sense poder anar a escalar ni a caminar una mica, no podem sortir ni per anar a produir diners per què els dirigents polítics s'ho gastin amb putes i farlopa per culpa d'aquesta insistent pluja que ho està empapant tot. La única cosa bona de tot això és que sortiran moixernons i camasecs com paraigües, però a veure qui és el valent que els va a buscar. 


Com que no tinc sortides noves que explicar-vos, continuo amb les moltes que tinc pendents, com per exemple aquesta de fa 2 anys ja... 

Pues si, fa un bon grapat de mesos ens van enviar a treballar a en Grau i a mi a Empuriabrava, a la Venècia catalana diuen... Més aviat és un monument a l'arrogància del ésser humà amb tocs de mal gust i d'especulació urbanística, tot plegat molt horrendo, ple de guiris, mosquits i cagades de gavines i coloms per tot arreu.

Total, que un dia després de currar, vàrem tirar cap a L'Escala a fer la ultra-popular via "Intrèpida sirena", que en qüestió de pocs anys ha esdevingut una clàssica de l'escalada pel pelotonaje.

Fent temps per anar a trepar...

L'accés el podem fer amb barca, com la majoria de la gent, o rapelant. Aquesta opció és molt més barata, però no ho recomano per gent aprensiva o novatillus, ja que hem de gestionar molt bé el tema de les cordes. Tinc de reconèixer que quan treus el cul a dalt de tot carda força ànsia el pati que tenim a sota, però després d'uns metres ja veus que tampoc hi ha per tant.

Recordo que el primer rapel el vàrem fer amb corda simple de 60 metres, ja que el nus d'unió de les cordes era fàcil que s'empotrés. I després vàrem anar combinant en doble o en simple, i sobretot no oblidar-nos de cosir una mica la via per què no va recte i desploma bastant. L'últim rapel l'hem de xapar quasi tot si no volem que es mullin les cordes. Jo crec que es pot baixar amb una corda de 70 metres, mínim, i estalviar-nos nusos amb tendències empotratòries. Per arribar al cim de la Punta del milà trobarem indicacions des del poble mateix, i si no ho veieu clar, poseu el Google Maps.

L1.

L1.
De la via recordo que el primer llarg era molt guapo però amb un pas tonto abans d'arribar a la reunió. El segon em va costar molt, crec què és el més difícil. En el tercer la roca no és molt bona i hi ha poques assegurances. El quart és disfruton i l'últim desploma molt però té moooolt bon cantu.

L2.

L2.
Resumint, és una via molt maca, tot i que jo esperava més amb tanta fama qué té. Hi ha gent que la considera plaisir, però jo crec que no, tot i que està equipada hi ha algun sartenazo de collons, i algun pont de pedra d'atrezzo que millor no caure-hi a sobre, això si, quan acabes t'en vas ben satisfet i content, a més veurem formacions rocoses molt curioses i tindrem bones vistes.

Crec que aquesta foto és de l'últim llarg.
Croki-paint.



Cap comentari: