Els cosmonautes

Finalment, després de dos estius seguits donant pel cul per anar a fer aquesta via, he aconseguit que algú m'hi acompanyés. "Ascension vers une étoile" no és un viote, però pel que havia anat llegint i escoltant pensava que seria una jornada bestial. Buenu... el pateo per les pistes d'esquí és força monòton, després el tram de bosc està guapo i el tram de tartera, pues mitja paciència. La via és molt maca, però pensava que ho seria més, el grau estava convençut que estaria collat, doncs també vaig errar, la roca pensava que seria excel·lent, i tot i que és molt bona, hi ha algun microones a punt de fer un doble carpat, Però bé, en definitiva una bona jornada de pateo i escalada. Via totalment recomenable fer-la un cop a la vida, més no crec.

Per arribar a peu de via nosaltres vàrem  deixar el cotxe al pàrquing d'Eina. Al fons surt una pista que hem seguit fins arribar al Pla du Cambre d'Aze, després hem pujat per la pista "Petite fontaine" fins al final, on surt un camí que aproximadament a uns 100 metres s'estreny, sembla que comença a pujar, doncs hem de deixar-lo per anar a la dreta, trobarem un camí que va guanyant alçada pel mig del bosc, en alguns llocs es perd, però si esteu atents el tornareu a trobar. Arriba un moment que ja comença a la tartera, trobareu que hi ha fites a l'esquerra i a la dreta. Teniu que seguir per la dreta. El camí va cercant la part més factible de la tartera fins el peu de via.  Cal comptar 1,30 des del pàrquing. 

Un cop a peu de via em lligo les cordes i em calço. En Fonts li sembla perfecte, però en Pepins rondina una mica. Tiro amunt fins a R1. Arribada a reunió molt guapa i fotogènica. Roca i equipament excel·lent. 

Jo iniciant la via.

Els petates arribant a R1.

El segon llarg també el faig jo. Per qué? Pues por que yo lo valgo, y punto pelota. Llarg amb un inici molt guapo però amb uns pasos lletjos arribant a la R2 que es fa en un pi molt gros, gairebé tant gran com el meu culaco.

El tercer llarg el també tiro jo de primer  ja que estic força animat perquè no he patit gens als altres dos. La primera assegurança està bastant enlaire i poso el tòtem blau que després trec. Una mica més amunt hi ha un pas rabiós on torno a posar el tòtem. Després es relaxa, i girem l'esperó de la dreta per anar a buscar una placa (tram molt guapo), per tornar a entrar al diedre ple de blocs que ens estan esperant ansiosos per simular al comandant T. J. King Kong a "El teléfono rojo".

En T. J. King Kong.

Jo a l'inici del L3.

En Pepins al L3.

En Pepins i jo al fons.

En Fonts a la placa del L3.

En Fonts arribant a R3.

L'últim llarg és força xorra i és ben bé per fer el cim de l'agulla. Nosaltres vàrem pujar tots tres al cim, però és molt millor montar el top-rope i baixar a R3 perquè és molt incòmode. 

En Pepins i jo a R4.

En Fonts i jo a R4.

Per baixar ho vàrem fer en tres ràpels: de R4 a R3, de R3 a R2. I des de R2 a terra.  Però si munteu el top, us estalviareu temps, feina i mal d'esquena.

Últim ràpel.

Tornant.

Pues ja està tot dit canalla. Potser recordar que tot i que la via està equipada no és ni per principants, o això crec jo, ni de plaisir, ja que està hi ha algun tram que si caus et pots cardar un bon lletot.

Croki-paint.