Doncs no exagero molt, ja que en poques setmanes vàrem fer tres vegades aquesta via, la "Joan Colet", i això que aviat farà quatre mesos que no escalo degut a problemes de l'eix de transmissió.
 |
| Així està el meu eix si fa no fa... |
L'asuntu va anar així: a principis d'estiu em vaig trobar a en Santi, creador del parc lúdic de Coll Roig, i em va dir que havia obert una via nova més en aquest sector. Em va explicar una mica per on anava i el cap de setmana següent ja estàvem allà en Fonts i jo.
Com que a ell li agrada anar sobre segur, més que a mi, m'invita a fer tota la via de primer, i sort que vaig acceptar! Quina via més guapa! Potser van ser les sensacions, la companyia, el solete, no sé, però la vaig disfrutar moltíssim!
Jo crec que a hores d'ara ja tothom hi sap anar-hi, però tot i així us penjo aquest enllaç amb l'accés i les aproximacions.
La via consta de quatre tiradetes de grau assequible i equipades, excepte la última, on haurem de posar algun alien i/o muntar algun pont de pedra, amb una roca ultra erosionada i adherent, una marxa triomfal cap al "cim", entre cometes, ja que no arribem "enlloc". Una llàstima, ja que si fessim un petit cim o agulleta ja seria la polla en vinagre!
 |
| Jo al sensacional L1. |
 |
Tres imatges d'en Fonts al pas puta del L3.
Croki-paint acceptable, encara tinc d'agafar-li l'aire
a l'aplicació nova.
|
Un cop a R4, com que era d'hora encara, ens decidim a fer una altra via, però que sigui facilota, ja que en Fonts encara està una mica fotut de l'espatlla. Així que anem a fer "El forat de la bruixa". No sé sí és en singular o plural, jo crec que ni en Santi, pare de la criatura, ho sap, però en fi, seguim el camí de descens i en pocs minuts arribem a peu de via.
Com que ja l'em feta tots dos i la coneixem, en Fonts es motiva i la fa tota de primer.Via de dues tiradetes ben maques i fàcils, on està totalment prohibit no gaudir. Ideal per passar l'estona sense mal de caps i fer metres sense grans pretensions. Molt recomanable per acabar d'emplenar el dia.
 |
| En Pepe a la caça del forat. |
 |
Croki-paint desfasadillu, ja que en aquest sector
hi em d'afegir dues vies més. |
Tornem a peu de via i veiem que el camí continua cap a l'esquerra. Anem a treure el nas i... sorpresa! Hi ha una altra via nova. Trucada a en Santi, i efectivament, és una altra ruta recent acabada, dedicada a la depressió Filomena, que sortosament no va ser tant xunga com la Glòria.
La via consta de quatre "micro-tirades", on el primer llarg està totalment equipat i els altres haurem d'autoprotegir-nos, però aquesta roca tant treballada pels agents externs ens facilita la feina amb infinitat de ponts de pedra i fissures per aliens.
Així que em calço els gats i tiro cap amunt. Un primer llarg de 6a o 5°/Ae acribillat de xapes ens deixa a la R1, però veient que R2 està força aprop enllaço sense problemes de fregament. Els dos següents llargs també els enllaço sense entrebancs, ja que al ser tant curtets i fàcils no donen problemes.
Un cop al cim tirem cap a Kande, no és tard ni vol ploure, però tenim GANA!
 |
Només us penjo el Croki-paint perquè
no vàrem fer cap foto. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada