dimecres, 15 de març del 2023

I vàrem tornar

 Doncs si, com que l'última vegada que vaig anar a la Dent d'en Rossell vaig veure que la via "Doctor Neret" necessitava algun apañu, vaig tenir de tornar-hi. Pensava que em costaria més trobar algun camàlic per cardar-me un cop de mà però finalment l'Aleix es va deixar enredar fàcilment.

 Com que era el pic de l'estiu i cardava una calor digne d'un jacuzzi al Kilauea, vàrem decidir anar-hi força d'hora i poder fer l'aproximació a la fresca, però tot i així vam arribar a peu de via amarats de suor. 

Selfie de l'Aleix i jo amb el riu Núria al fons.

 Vam menjar alguna coseta i l'Aleix va tirar amunt. El pla era que ell encapçalaria la cordada durant tota la via i jo iria darrera amb el motxillot ja que duiem taladru, les eines, algunes xapes, l'aigua i la roba d'abric per si apareix un vortex amb fred polar.

 Resumint, fa fer el primer llarg sense despentinar-se i jo acerant a tot arreu. El segon gairebé li va sortir però l'últim pas se li va resistir. Quan em va tocar a mi, vaig anar pujant com podia, ja que la motxilla i la panxa pesaven molt. A mitja tirada hi havia un alejillu on vaig posar una xapa, ja que quan vaig obrir aquest llarg estava fort i motivat, però ara tinc de començar a pensar amb el retiru. I arribant a la R2, on hi havia el pinet que ara no hi és, vaig posar una altra.

 Els tres següents llargs els vàrem fer rapids. Ell encadenant i jo acerant com un boig a tot arreu, fins hi tot m'agafava a la molsa, tota ajuda és bona per moure aquest tonelatge.

  Un cop a la R5, l'Aleix es penja un grapadet de friends i de tascons ja que en aquesta tirada hi falten dos pins que han passat a millor vida, i un altre que aviat irà a fer-lis companyia. Un cop a la reunió em toca a mi, i mentre vaig pujant poso tres xapes, i intento cardar avall el pi que està agonitzant, però es resisteix a fer el viatge al més enllà i no para de passar xusma pel camí, així que el no l'emprenyem més i tirem amunt.

 Continua l'Aleix direcció al cim i fem les tres darreres tirades seguint la mateixa tònica. Ell encadenant-ho tot, i jo pillant-me a tot arreu. La motxilleta pesava una mica menys però havia de reservar alguns cartutxos per arreglar un parell de cosetes a la via "La història inacabable".

Un altre selfie, però ara al cim!

 Un cop al cim, amb el Sol al punt més alt, o sigui el cenit, i amb una torrija de la òstia, anem a buscar l'última reunió de la via que us deia. Després d'una estoneta divagant entre nerets aconseguim trobar-la. Montem la corda i l'Aleix baixa rapelant amb l'idea de posar una xapa on hi havia un aleje considerable, quedant un pas de 6a obligat (o més), ja  que quan es va equipar aquest llarg la bateria de la màquina va dir prou i va quedar pendent durant anys. Finalment vàrem tatxar aquesta tasca  i comencem a tirar avall.

 Però no us penseu que havíem acabat el jornal, no, no! Un cop arribem a l'antiga via del cremallera ens acostem a peu de via de "La història inacabable". El problema estava que abans havia un espit de M8 a la R0 al començament de la via, però algú la va treure. Potser no calia aquesta xapeta, ja que hi havia una repiseta amb un bon pi. Però aquesta repisa s'en va anar avall, juntament amb el pi que s'en va anar a fer companyia als de la "Doctor Neret", i per tant quedava un inici indefinit, incert i exposat.

 Així que vàrem estar estudiar un accés i després d'una estona ens hi vam posar. Al final va quedar així:

  1. Sortint del túnel girem a la dreta i saltem el cable de la barana.
  2. Remuntem una petita paret amb l'ajuda d'uns graons i una corda fixe blanca.
  3. Girem a la dreta i seguim la malla d'acer per dins fins els seus ancoratges.
  4. Pugem amb l'ajut dels ancoratges d'acer.
  5. Seguim per una repisa en diagonal de dretes, fàcil, fins a una corda fixe negra.
  6. Seguim la corda fixe negra en diagonal d'esquerres, fàcil però cal parar atenció!
  7. Al final de la corda hi ha la R0, un espit de M8 (xunguillu) i un parabolt nou de M10.
  8. Vàrem afegir una primera assegurança ja que hi havia alguna queixa.
Pas 3.

Pas 4.

Vistes de la repisa del pas 5.

Pas 6.

L'Aleix posant la primera 
assegurança del L1.

R0.

 Sí amb totes aquestes explicacions no trobeu l'inici teniu un problema pitjor que el meu. Un cop finalitzada les tasques de manteniment i condicionament, vàrem tirar avall poc a poc, ja que no ens aguantàvem els pets, feia estona que l'aigua s'havia acabat i el bocata del matí feia hores que l'havíem cremat!

Per fí una "mica" de líquid!


Croki-paint actualitzat.