Fiascu al Balinyó

"L'hermità del Balinyó"
Que us puc dir d'aquesta via? Doncs la veritat, res de bo...
No em va agradar gens....no us la recomano...potser hi haurà algu a qui li agradi, però tant a mi com a en Carre ens va semblar una jabalinada.
Vam fer els quatre primers llargs i el rapel per arribar a peu del "mur" del cinqué....un cop aqui li vaig proposar al company per marxar a Perles a fer un parell de vies, que seguint la canal on desemboca el rapel segur que arribem a peu de via caminant...ell va acceptar de bon grat però quan duiem mitja canal ens vam trobar que quedava tallada...vam fer un altre rapel de 35m, amb la corda de 70m vam arribar super just!!!
Al final estavem tant decepcionats que vam anar a ofegar les penes en alcohol, res que una bona rajada de birres no ho arregli.
No em digno ni a fer el croquis i tampoc vam fer cap foto...però us penjo aquesta recepta de macarrons amb camagrocs que és més interessant que aquesta via....crec jo.

INGREDIENTS:

1/2 porro

1/2 ceba o una ceba molt petita

150 grs de camagrocs

175 grs de macarrons

1 bric de crema de llet

formatge parmesà

sàlvia


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi posem els macarrons i els deixem bullint el temps que indiqui l'envàs.

Els camagrocs no necessiten netejar-se, venen molt nets, ja sigui del bosc directament o de la botiga. Només els heu de tallar el peu que és on tenen la terra.

Agafeu el porro i li traiem la pell de fora. Li fem un tall des del final fins al mig, per tal que hi puguem passar un raig d'aigua per netejar bé les fulles que de vegades els queda terra entremig. Només aprofitarem la part blanca i de color verd clar, les fulles més verdes són massa dures.

Tallem la ceba pel mig i pelem la que anem a utilitzar.

Ratllem la ceba i el mig porro.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli, només volen que es cobreixi, no fer una piscina. Hi posem el porro i la ceba ratllat i ho deixem a foc mig que es vagi fent. Volem que s'estovi, no que es fregeixi molt. Ho amanim amb la sàlvia i una mica de sal.

Quan ho veieu tou hi posem els camagrocs i els hi donem unes voltes. Treuen una mica de suc i se'l tornen a beure. En aquest moment ja hi podem posar la crema de llet.

Si ja teniu els macarrons fets els poseu ben escorreguts a dins de la paella, si hi caben, sinó ho haureu de canviar a una cassola més gran.

Si encara els falta temps als macarrons apagueu el foc de la paella per esperar els macarrons.

Doneu un parell de voltes amb els macarrons dins la salsa, que es barregi tot bé i apagueu el foc.

Servieu-los de seguida amb formatge ratllat per sobre

Arrossegant un altre petate....

L'altre dia, no fa gaire, vaig quedar amb dos ex-companys del currele per anar a fer un gorret a Montserrat, pocs mals de cap i després fer un bon menú a Can Bartomeu a Monistrol.

Doncs no va sortir com vam planejar ni de conya...

En Mikel li va tocar anar de rebaixes amb la dona...uffff! Pobre sagal!

I en Xevi i jo vam decidir anar a la Miranda del Princep a fer la "Makita plateá", i no sé ben bé com, però vam acabar a la Miranda de Can Jorba...

Un cop allà, no sabiem quina via fer, al final em vaig calçar els gats i vaig tirar amunt...a mitja via, vam deduir que era la "Sol solet", megaclàssica amb raó: roca boníssima, equipament bo i generós, poc pateo i ....Sol!

La via em va agradar moooolt, llàstima que estigui matat per que el desplom de dalt es veu molt guapo...però que hi farem....i a més, a Can Bartomeu feien vacances...

Vam pujar la via enllaçant els L2 i L3, i L4 amb L5 amb la corda de 70mts, que ens va donar per baixar en 4 rapels, l'últim molt i molt just, però arriba.

De segur que hi torno! Però la pròxima vegada fins el cim de l'agulla de Can Jorba!!!

Com que no vam fer ni una trista foto, us penjo aquestes fotos d'unes titis que estan molt bones...i com no...la típica ressenya feta amb el paint!!!!

Un d'aquells dies que tenen...

Bones canalla!

Vaig molt endarrerit amb els posts ultimament... però és que em carda molta mandra remenar l'ordinador.

Wenu, a lo que anàvem.
Fa unes setmanes vam anar al sector CAM Nou Barris amb la ideia de fer la via "D'en Pitus", però quan vam arribar, vam veure que hi havia una cordada....canvi de plans, i ara que fem? Ullada ràpida a la guia, i cap a la "Mal pas"
Vaig pensar que podriem fer aquesta via i la "Somni de primavera", però res més lluny de la realitat....les coses es van anar embolicant no sé ni com ni el perqué i a mitja tarda enfilavem el camí de tornada cap al cotxe...suposo que era un "d'aquells dies que tenen les dones" i no vam tenir temps per més....que hi farem.
Tot hi així trobo que és una via molt maca i recomenable, per molt que diguin....
Els quatre llargs estan molt bé, sobren les pintades per indicar l'itinerari, però la resta és maco, sobretot el quart llarg.
Bé, aquí us deixo un croquis made in paint i unes fotikis.

Croqui-paint

La Mireia començant el 3r llarg

Una cordada fent la via del costat, "Somni de primavera"

La jefa superant el primer mur de 5+ del L3

Integral Pepins

Ja fa unes setmanes, mes aviat un parell de mesos, vam anar anar a Montserrat, a....

A on?

No ho endivinarieu mai....

Pues claro, a La Codolosa!

Jajaja

S'ha convertit en un clàssic quan em toca portar algun paquetàs!

Vies maques, ben equipades, roca sana, combinacions infinites i Sol!

Si surts de Ripoll, el que busques és un bon Sol, que ja està bé d'aigua i núvols....Déu n'hi dó quin estiu!

Doncs som-hi!

Vam anar-hi amb en Pepitu i, com no, amb la companya, sembla un velcro collons! Es broma! Es molt bona mossa!

Vam començar amb la via "L'avi trepador", molt xula i amb un segon i tercer llarg amb les xapes separades un pèl massa, però que li dona un punt picant i interessant a la via. Molt divertida i recomenable.

Un cop vam arribar al cim, varem baixar a peu i ens hi vam tornar a possar...

Aquesta segona via que vam fer , és una combinació curiosa; entre nosaltres li diem "Integral Pepins".

Vam començar per la via "Full equip", L1: 4+ i L2: 6a.

Aqui ens vam desviar al tercer llarg de la "Campions", L3: 4+.

I en aquesta reunió vam fer una travessa a l'esquerra, que és caminar, però té un pas tonto cap al final, L4: caminar, i vam anar sota el mur de 6a de la "Via del pi", L5: 6a, i cap al cim a buscar el camí que porta al bar!

Uns quants metres i bona companyia, que és el que conta!

La Mireia i en Pepitu al primer llarg de la via "Lavi trepador"

Aquest parell no avancen!!!

La Mireia al 6a de la via "del pi"

La Mireia fent el 1r llarg de "L'avi trepador " assegurada per un servidor

El menda lerenda fent el L2 de "L'avi trepador"

Jajaja!!! La Mireia esperant el seu torn abans de la travessa

Vintage Industrial a Cal Barricó

Que tal mainada?
Teniu més ganes de que us canti vies noves?
Pué vamono pallá!
Fa uns dies em van donar festa al curro perqué no teniem feina i vaig decidir anar a acabar una via que tenia a mitges a la paret de la Y de Cal Barricó.
La vaig començar a principis d'hivern del 2012, vaig netejar el camí, el peu de via, el sócol i després vaig obrir el primer llarg, 5°/A1, tot aixó, sol.
Però coses de la vida i de la mandra no hi vaig tornar-hi.....mea culpa!
Però vaig tornar-hi la setmana passada i la vaig acabar!
Vaig anar al cim de la paret, vaig rapelar fins R1....no m'en refiava de la corda que  duia gairebé dos anys a sol i serena....i després vaig treure la corda i vaig tirar amunt, obrint des de baix i sol.
Total, en dos dies vaig obrir el segon llarg, el vaig netejar, probar, marcar i equipar.
I després li va tocar el torn de sanejar i foradar el primer llarg.
Resumint:
L1: 40mts, sócol de 3°, placa de 5°, sostret de 6c +/- o Ae i placa fissurada de 4+.
L2: 20mts, placa fàcil 4° i placa difícil de 6c +/- o 5°/Ae fins la R.
Podem baixar a peu o per qualsevol de les vies veïnes.
Amb 17 cintes +R passarem bé.
Per arribar-hi:
Aparcar el carro al km. 126 de la N-260, ja veurem el pont vell, estacionar sense obstaculitzar el pas.
Seguirem  a peu  direcció S per una pista,  saltarem  una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.
Als 15 minuts trobarem una segona cadena. Abandonem la pista per seguir el vailet ( cable elèctric) de la nostra dreta.
En menys de 10 minuts i d'una bona pujada trobarem una tartera amb fites, i amb marques vermelles, nosaltres tirarem cap a la dreta, si anem cap a l'esquerra anirem a petar a la casa de Cal Barricó.
Seguirem per la tartera uns metres més, la qual ens duu a un camí planer que el seguirem fins a trobar una gran fita.
En aquest punt girem a l'esquerra, direcció a la paret seguint les fites i saltant de bloc en bloc, arribarem a una altra tartera a escassos metres de les vies. A partir d'aqui, dependrà de la via escollida, i en un o dos minuts arribarem a la ruta que voliem fer.
Uns 35 minuts en total.

Croquis general de la paret, a veure si us animeu!!!!!!!!!!!

P.D.: El projecte de la dreta ja està acabat i equipat seguint la tónica de l'empresa, 5°/Ae. Dos llargs d'uns 20 mts cada un, facilment empalmables i màxim 6a+. No exagero, no arriba a 6b, el sostre és més fàcil del que sembla, lo més xungo és l'últim pas de la via pels baixets com jo....té collons, i aixó que l'he equipat jo.....
El nom?
PAPER MACHÉ......Jijiji......qui em conegui ja ho entendrà......

Doctor Neret a la Dent d'en Rossell

Ja em enllestit una altre via a la Dent d'en Rossell i ho em fet com ens agrada a nosaltres, encara que aixó provoqui polèmiques i crítiques....

La vam obrir des de sota en dos dies, amb vivaquillu inclós a la repisa de la penúltima reunió, vam deixar-hi cordes fixes per tornar a netejar-la una mica i equipar-la generosament amb parabolts de 8 i 10mm.

Aquesta ruta segurament no surtirà mai publicada en el típic recull de "Les 100 millors vies de...." però ens permetrà passar un bon matí d'escalada ja que és una via molt ràpida, no té moltes complicacions i només ens caldran unes 20 cintes exprés i bagues per llaçar arbres.

La millor part de l'itinerari són els 5 primers llargs, amb roca sana i neta de matolls, a destacar el segon i el quart, una travessa maca seguida d'una fissura una mica desplomada però amb MOLT canto!

El 6é llarg no és lleig, però cal parar atenció a no tocar uns blocs que hi ha cap a la meitat, nosaltres ens hi vam pujar a sobre i no es movien però per si les mosques....

El seté llarg....bé....és el que hi ha....força patranyós....

I el 8é llarg personalment m'agrada bastant, tot i que també hi ha alguns blocs molt sospitosos, però a nosaltres no ens va caure res.

Em de pensar que tot hi que és una via equipada i per passa-ho bé, estem escalant en una paret del Pirineu i que em d'estar a alerta amb la roca, ja que tot hi ser bona trobarem alguns blocs amb mala pinta, que nosaltres em probat i no han caigut.
Ni ens confiem ni siguem catastrofistes!

L'hem obert i equipat entre en Patu, en Fonts i jo, i deu tenir uns 240 mts, i el grau màxim obligat és 5+/Ae, si volem forçar-la en lliure....wenu....el grau màxim deu ser 6b+, és una proposta, i ja sabem que el grau és molt relatiu.....

Apa, espero les vostres crítiques CONSTRUCTIVES! Tot hi que les despectives també m'agraden, em motiven més per continuar amb la meva feina....jijiji

Croquis de la via.

En Josep equipant el didre del L6

En Josep al L2

En Josep començant la via

En Patu obrint el tercer llarg

En Patu recuperant el 4t llarg

Jo obrint el 4t llarg

Jo acabant d'obrir el 4t llarg

Esperó de Fra Garí

Wenu gent, jo penso que ens em d'agafar aquesta via com un esperó o una cresta, ja que no es pot considerar com un itinerari d'escalada, per qué la meitat de la ruta és caminar o grimpar.
Personalment, no em va agradar gaire, potser perqué esperava una via més continua peró no és el cas.
Pot ser molt interessant per la gent que comença a fer rutes de varis llargs, ja que et permet escapar per molts llocs, peró tot hi que hi ha trams bonics, sobretot el penultim i l'antepenultim, hi ha molts metres de caminar o grimpar, i a més, l'últim llarg trenca la tònica de la via, és bastant desfassat comparat amb la resta.
Peró bé, és una bona excusa per passar un matí i per que s'estreni amb els estreps la companya.
Penjo la ressenya d'en Luichy amb els errors corregits.
No m'enrotllo més ja que no va passar res destacable....
Un consell, si hi ha més de 5000 vies a Montserrat, no perdeu el cul per anar a fer aquesta....

La Mireia al L3

La Mireia al L1

La Mireia a l'últim llarg, després de barallar-se una bona estona amb els estreps

Revival a Collegats

Fa uns anys enrere, em vaig tornar molt fanàtic de Collegats, i amb la meva follía vaig arrossegar la colla cap aquell congost moltes vegades, tant per escalar com per barranquejar.
Saciat de bolos i aigua, vam deixar d'anar-hi, fins fa unes setmanes, que hi vam tornar....
Com em continua agradant La Pobla i els seus voltants! Com ho he anyorat tots aquests mesos......ai.......(suspir)
Wenu, a lo que anavem, vam anar amb el meu germà, el Litri i la meva dona (aquesta vegada no m'he pogut escapar), i després de tot un dissabte fent esportiva a Gramuntill, per cert, em va agradar força, encara tenia ganes de més, i quan estavem fent un "refrigeri" a La Figuereta, s'em va encendre la bombeta i vaig proposar d'anar a fer la via "Piru-Caba" o la "Xemeneia fantàstica" per rematar el dia.
El Litri va ser la víctima, ens vam acabar la birra i cap a dalt amb un frontal a la motxil.la per si de cas, ja que eren les 7 del vespre.
Un cop a peu de paret, el Litri va dir que per la "Xemeneia...." no volia pujar, doncs cap a la "Piru..."
Vaig enllaçar el L1 i el L2, aixó si, saltant-me xapes sino el roçament seria brutal, i ell va fer L3.
Els dos primers llargs em van agradar molt,molt,molt, el tercer gens, massa descompost pel meu gust, peró en conjunt una bona via per combinar o rematar.
El descens és agradable i evident, i en poca estona arribem al cotxe encara de clar.

El peu de via amb l'Argentiria darrera

El Litri a Cola-cao 4+ a Gramuntill

Jo en una via de 7a...crec que estava mal graduada.....jo 7a? Jajaja

Jo en una via de 5+, molt guapa també

Croquis de la  Piru-Caba

El komando s'en va a conglomerejar a Peña Rueba

Pozí....després d'una sortideta a Collegats i una altra a Els Graus a Collbató, tocava més conglo! Increible! Mai haviem visitat tres zones d'aquesta roca en tant poc temps! No s'ens dona gaire bé...perqué mentir-vos.

I amb l'excusa de que el meu germà ha de fer una mica de rodatge després de la lesió, i de que em de fer voltar la furgo sino es rovellarà, ens en vam anar tots dos cap a Peña Rueba.

Per qué?

Doncs perqué els croquis que vam trobar per internet en ho pintava molt bé: vies no molt llargues 200-300mts, ben equipades, amb no molt pateo, roca sana i bones vistes de riglos.

La via escollida va ser l'arxi-popular "Sendero límite", però un cop a peu de via vam canviar d'ideia.

La causa? Dos petits desprendiments que van anar a petar a peu de via, a escasos metres nostres.

A punt de marxar cap al bar, ens decidim a probar sort a la "Santi Sagaste".

Molt bona elecció. 

Un primer llarg de 6a que ens agafa freds però que ens va surtir molt bé....wenu....jo vaig cardar una apretada que una mica més i m'estripu l'ojai....perdó per l'expressió però va ser així...

Aquest llarg el vam enllaçar amb L2, 4°, i després venen quatre tirades molt bones de 5°/5+, sobretot el quart llarg, moooooooooolt xulu!

L'ultim llarg no és lleig però la roca aquí no dona molta confiança i no val a badar.

El camí de baixada està molt ben marcat, més fàcil del que sembla, desgrimpades, cadenes, cordes fixes i cables ens duran a peu de via.

Només vam fer dues fotos, una durant l'aprox i l'altre baixant, ho sento....

Ens va agradar tant que ja tenim la guia de la zona, i el puta del meu germà fins hi tot ha tornat, aquesta vegada a fer una via més senzilla, "Los terceros tambien existen" però amb la parenta....glups! Aixó li dona un parell de graus més a la via! Jajajajaja! 5°/6c...jijiji

Segons ells molt bona via també, plaisir 100%, però aquest cop van seguir fins el cim, des del qual és més fàcil el descens i tant sols són dos llargs mes de 3°.

La Nuria acabant el segon llarg

                                                     

Fent l'última per arribar al cim del Mallo Mora

                                                           

Jejeje...aquesta fita si que la vam veure!

http://eskalatzencas.blogspot.com.es/

http://iozzz.blogspot.com.es

En vermell la via, i en verd el descens

Ja falta menys!!!!

Pero no vol dir que quedi poc....
Em equipat i netejat 3 llargs mes de la via nova a la Dent d'en Rossell.
Ja hi ha 5 tirades enllestides, pero falten les 3 ultimes...buf!
A veure si podem a acabar-la aquest estiu per que la pugueu fer!
Uns avançaments:
L'estem equipant per anar amb cintes nomes.
Reunions comodes.
Llargs no molt llargs....valga la redundancia.
Una altre via de plaisir a la Dent, tipus Somni d'en Rossell, Historia inacabable o Kuru.
"Doctor Neret" 230mts +/-.
Anire informant-vos.
De moment....un parell de fotos, una és d'una cordada al L3 de la Historia inacabable des de la nostre R2 i l'altre foto ens la van fer ells, l'Arseni i en Joan.

Un servidor a la R4.

L'Arseni i en Joan encarant el 3r llag de la "Historia..."