Pues si, així estem!
Des de Tots Sants que el clan dels Mc Martínez no aixequem el cap ni de quasualitat!
Tot just alcem una orella i... patapam! Ja hi tornem a ser!
Passat el pont de Tots Sants van ingressar a la abuela, després de 2 setmanes em vaig engripar fort, quan ho vaig mig enllestir, el meu germà es trenca la tibia, quan el van enviar cap a casa després de l'operació, l'abuelo es fot de cap i es trenca la cadera...
Total, que portem dos mesos de puta pena, amb poques batalles per explicar per qué o no tenim temps, (com és en el meu cas, i haig de fer de chico para todo), o per què estem convanlescents, (com és en el cas del meu germà).
Encara sort que el Litrako m'ha tret un parell de matins del "Desguace Martínez" i he pogut grimpar una mica, aixó si, amb les conseqüents agulletes de tres dies degut a tantes hores d'hospital, llit i Ps4.
 |
| Toma ya, tenim logo i tot!!! |
No us penseu que van ser dos dies molt aprofitats tampoc!
El primer dia, o millor dit, el primer matí, passat St. Esteve vam quedar per anar a Malanyeu.
Jo tenia unes quantes vies clitxades i li vaig propossar la via "Adéu Espanya", d'en J.B. i l'Alarcon.
El Litri, amb tal de no trencar-se les banyes mirant crokis ja li anava bé, així que cap a les 11 del matí ja havíem trobat el peu de via.
 |
| Peu de via. |
El tiu es va animar i va començar ell. Un primer llarg força guapo i força equipat, tot i que té una bona excursió per arribar a R1 si no portem cap catxarro grosset.
Jo havia llegit que el millor llarg era el 3r, així que ja surto amb la ideia d'enllaçar el L2 i el L3. Arribo a la reunió amb la bessonada a punt d'explotar! Més de 70 mts. de cop! Uf! Com pessen els michels!!! Però val la pena! El 2n llarg és guapo, amb algun aleje que podem protegir facilment amb el semàfor, i el 3r llarg és molt i molt bo!
Arriba el Litri a la R3 i...sorpresa! Ja estan trucant els lisiats que els hi fan falta coses de super, de l'estanc, de la farmàcia...
Collons!
-Pues vinga Litrako! Carda-li gas que tinc de marxar!
El paiu fa l'últim llarg tant ràpid com pot i després pujo jo. La veritat que aquest quart llarg és totalment prescindible però buenu, sempre mola acabar les vies.
 |
| L'única foto que vàrem fer...😂😂😂😂 |
Un cop al cim baixem rapelant per la via "Badalona", que vaig fer amb l'Aleix fa un parell d'anys i que cap dels dos no ens haviem dignat a fer l'entrada per mandra.
No recordo gaire res d'aquesta via, tant sols que a mi em va agradar, que la vaig trobar força amable, que feia molta calor, que havia molta gent per tot arreu i que en Krt es va quedar amb ganes de més i vam acabar fent esportiva.
 |
| Fent esportiva a la banda dreta, no sé ni quina via era. |
Aqui va el croki-paint, i com podeu veure, són perfectament combinables.
