dijous, 7 de novembre del 2013

Vacances d'estiu al Balinyó

Tot hi que aquest estiu ha set força calurós, i que aquestes parets són cara sud, ens hi vam enfilar, i en contra del que molts penseu, s'hi pot escalar bé en ple mes d'agost. Aixó si, em de portar més aigua del normal, matinar i anar a la ideia, així quan el sol està més alt ja estarem molt amunt i l'aire ens refrescarà.
Doncs el que us deia, vam fer 3 vies: "Per Tutatis", "Rodamons del bosc" i "La Regular".
Anem per feina, us les explico molt abreujades per no fer-me pesat, vale.




"Per Tutatis"
Via molt guapa, equipada, però amb algun aleje estratosfèric, nosaltres duiem 3 friends i 3 pitons, i al 6a del L6 sino clavo encara seria allà, segur que no hi ha per tant però no soc molt valent....
Els millors llargs per mi són:
-El 2n, 5+ amb una petita travessa molt maca.
-El 5é, un placote de 5+ mega-xulo.
-El 9é, slab seguit d'un diedre de 6a, molt, molt, molt guapo.
Via recomenable.



"Rodamons del bosc"
Via molt maca, un pèl curta, però aixó ens va permetre no matinar tant. Està semi-equipada, però es poden posar trastos a discreció..
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 2n, un diedre a l'inici i una placa fissurada ens faran xalar, 5+.
-El 4t, flanqueig de 5º que ens farà rumiar, molt maco.
-El 5è, diedre i placa d'adherència de 5+, llarg clau, haurem de tragar una mica de saliva però es fa bé.
Via ideal si arribem tard o em de marxar d'hora, és guapa i es fa ràpid.

 Jo iniciant el segon llarg.

En Patu al llarg clau de la via, el 5é, un 5+ molt guapo.


"La Regular"
Via disfrutona, plaisir a tope! Super-equipada, i a més hi trobarem el 4º més guapo de Catalunya, o si més no, està entre els 5 primers!
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 7é i el 8é, els dos ascendeixen la característica planxa d'aquesta paret, MOLT guapos, el primer diuen que és 5+, crec que és menys, i el seguent, és 6a, un mur vertical i mantingut.
-El 12é, un 4º d'adherència, sembla que es pugui pujar corrents però més val no intentar-ho, guapíssim!!!
Via ideal per portar un novell, molt recomenable.



                                             La característica planxa del Tossal des de R5

                                                             El L7, guapo perqué si!!!!!!

                                                   En Patu començant L8, 6a molt xulu.

                                                Acabant el llarg, mantingut però agradable.


dijous, 17 d’octubre del 2013

Stromberg i 98 octanos

"Stromberg" i "98 octanos" : clàssiques i guapes
Que dir que sigui nou de la "Stromberg" al Gorro Frigi?
Res.... A part de que penso que és la via més guapa d'aquest cim de Montserrat.
En el primer llarg, hi ha una petita excursió de xapa a xapa, a mitja tirada, però és mirar-s'ho bé i no hi ha res més "lleig" fins a l'últim llarg, on trobem un petit desplom amb roca dubtosa, però el pas de les cordades l'han netejat i es fa molt bé....pasa que els meus braços ja no són el que eren i a la mínima que l'assumpte desploma em faig kk.....
Resumint, és PUTU ART!!!!!
Vaig xalar més que un tonto amb una gorra de quadres!!!!
Animats vam anar a fer la "98 octanos", clàssica és poc.
Però no em va agradar tant...... Segurament degut a tants i tants anys mirant-m'ho i quan m'hi vaig posar  esperava més.
No vull dir que sigui lletja, però m'imaginava una altra cosa, tot hi així és molt guapa, sobretot l'ùltim llarg: ACOLLONANT!!!!!!
Si no heu fet la "Stromberg", no sé que espereu......

En Patu arribant a R2, una bona metrada si enllaçem els dos primers llargs


Croquis manllevat d'en J. Prunera i tunejat.




Una tarda a la Codolosa

Dimecres 9 d'Octubre
17:05 Mercadona d'Abrera, pleguem les eines i cardem el camp del curro.
17:25 Aparcament a Collbató, cap al tajo.
18:00 Al final ens decidim per la via "Del pi".
19:30 Arribem dalt de tot de La Codolosa després d'haver fet la via "Del pi" i enllaçar amb la via "De la rampa".
19:40 No veiem un pijo i anem mig perduts caminant per repises.
19:42 Trobem el camí.....Dos tontos muuuuuuuuuuyyyyyyyy tontos.
20:00 Arribem al cotxe.
C-55
C-25
C-17
21:30 Ripoll
22:30 Dutxa, sopar i a cau.....
05:30 Sona el putu despertador........tornem cap a Abrera.....jodeeeeeeeeeer
Resumint:
Sector guapo per pasar una tarda o un matí amb unes vistes molt guapes. El sector no promet a mesura que t'hi acostes, però un cop hi ets, està guapo. Vies llarguetes per treure el mono i roca bonissima, i assegurances allunyades en algun punt però els croquis ja diuen que s'han de portar alguns ferros, nosaltres no duiem res i aquesta via la vam fer bé, i aixó que jo soc un caquitas.
S'hi haurà de tornar sense presses.


Jo arribant a la nostra R2 de la via del "Pi", molt bona via.

Jo començant el nostre 3r llarg, 5+.

Croquis robat del blog d'en J. Baraldés, i modificat amb el que vam fer.

diumenge, 22 de setembre del 2013

Dues primeres a la Dent d'en Rossell

Que tal mainada? Quants dies, no? Es que he trobat feina, mogollon d'hores i curro, i si aixó li sumem la parenta, fer de chacha al pis i l'antipatía que em provoquen els ordinadors, per tant tenia poques ganes i temps d'escriure.
Va, som-hi, avui una de la comarca, més concretament a la Dent d'en Rossell.
Aquesta paret no és res de l'altre mon, però ens permet passar un bon dia d'escalada, i a més, ha començat a ser força popular des de la publicació de la guia d'escalada del Ripollès i l'obertura de la via "El somni d'en Rossell", que tot hi que és força nova, es repeteix molt, i també des de que no passa el cremallera per sota, i l'antiga via és ara un comode camí o peu de via per algun itinerari.
Doncs resumint, hem obert dues vies més, des de sota, i posteriorment les hem equipat per poder repetirles amb 15 cintes.
La primera és "La història inacabable", que com el nom indica s'ens va allargar força.... Però al final es va acabar i va quedar una via de 230m, amb un grau de 6b+ però 5º/5+ obligat. Està orientada al NE, per tant li toca poc el sol, i reté l'humitat uns quants dies si plou. Ideal pels calurosos dies d'estiu.
Per arribar-hi em de passar el tunel del Fenach, i pujar per uns graons que veurem a la nostra dreta, el mateix accés que la "SAM-UEV", en lloc de pujar per la feixa, anirem cap a la dreta, com si anessim a la "Ribetans", per sobre la xarxa de protecció, i anirem a cerca l'anclatge de la xarxa fent una grimpadeta, direcció a un evident diedre amb xapes, evident.


En Patu recuperant el llarg.

L'Aleix obrint a la part de dalt de la "Història inacabable"

L'Aleix durant l'obertura de la "Història inacabable"

La segona és la "Kuru", en record d'un company que ens ha deixat.... Aquesta via està entre la "Rapa-nui" i la "Laia", super evident, parabolts visibles.
Aqui vam tenir uns quants dubtes, ja que al no saber per on anava la "Rapa-nui", hi ha algun tram que van molt juntes, es creuen o són comunes. A partir de L3 es separen molt, però es tornen a trobar a l'inici del L6 i no es tornen a trobar més. Per tant hem posat alguna xapa en els trams que són comuns, però creiem que són pocs metres en tanta paret, i que no s'altera molt l'ètica de la "Rapa-nui", ja que trams comuns només hi ha al final del L2, l'inici del L3 i del L6. abans de petar res, ens ho dieu i desmuntem aquests trams. Al final però queda una via de 330m, amb un grau obligat de 5ºº/5+ i 6c en lliure, i un pas al L4 que no ens ha sortit, però es fa bé amb un A0. També preparada per fer amb 15 cintes, i camara de fotos, ja que la travessa del L6 és espectacular.
Bé, esperem els vostres comentaris, i recordeu que són vies noves, i que cal parar atenció a les pedres, i que trobarem algun tram amb força molsa, i que el grau és una cosa molt relativa.....

Jo al L5 durant la primera repetició de la "Kuru".

Jo a la travessa del L6, prohibit no disfrutar!!!!


Dues fotos meves obrint el L10. Un bon 6a+.

En Patu recuperant el L10 durant la 1a ascenció
En Patu obrint el 8è llarg amb peus de plom, la roca no és del tot bona.

En Patu preparant-se per recuperar el 6è llarg

Equipant el L5, un diedre profanat amb parabolts de 10mm.....


Aquí teniu les ressenyes de les dues primeres de vies de la colla a la Dent de'n Rossell.
Esperem que us agradin 





1 creu roja
2 nanuuuuuu
3 rapa-nui
4 kuru
5 laia
6 feixa i sam-uev
7 entrada directa a la sam-uev




dimarts, 21 de maig del 2013

Déjà vu a Gorros

Tornem a Montserrat a l'endemà de la garrotada de la "Free Light".... Però aquesta vegada  quedem una mica més tard, i pugem amb el funicular...
Arribem a peu de la Gorra Marinera, i entre tanta via ens decidim per la....heeeeee....no sabem el nom, però us puc dir que vam fer la 6ª via començant a contar des de l'esquerra, una via força maca i ben equipada amb espits de 8mm en bon estat. A l'alçada de les runes de l'hermita, continuem per la via "Del davant" fins al cim. 
Una escalada maca i agradable, on només em d'apretar una mica quan surtim del terra i sobre la R2, la qual nosaltres no varem fer.
Com que era d'hora , anem a fer una altra via, la "Kontuz Mesedez" de la Magdalena Inferior. Una via molt maca, ben equipadeta, una roca de somni però una arrencada d'infart! Els 7 o 8 primers metres creuen una baumeta característica amb roca relliscosa, un cop passem aquest petit tram la resta és Hollywood!!!! 
Encara estem una cansats del concert i del Gorro i decidim marxar. Em fet poqueta cosa però ja està bé.

Croquis d'en J. Prunera, modificat amb el que vam fer nosaltres.

                                     En Markitus al penúltim llarg de la Gorra, "Pel Davant" 4+.

                                             En Markitus al L2 de la "Kontuz Mesedez", 4+.

Una setmana més tard em truca la cunyada que vol anar a escalar... Collons... Wenu, tragarem saliva i anirem a fer alguna coseta. Com que està a Barcelona i jo a Ripoll, quedem a mig camí..... a Montserrat!!!
Anirem a fer una via llarga, així  s'estrenarà a muntar reunions, Déu m'agafi confessat!!!!
Em decideixo per fer la Gorra Marinera,  una altra vegada, però entrant per una altra via, la 4ª començant des de l'esquerra. un primer llarg agradable ens mena a una segona tirada bastant antipàtica.
Vaig trobar que per ser un 4º, estava molt collat, a més, millor no caure, perqué ets pots cardar una òstia contra la repisa que hi ha surtint de la reunió que t'han de treure amb palpelina!!!!
El tercer llarg el graduen de 3º, jo díria que és més, però és molt maco. I un cop arribem a l'hermita en runes, em diu que no a rapelat mai.
-Que qué?!?!?!?!?!
Decideixo marxar per l'escapament de l'hermita, i durant la baixada muntem un ràpel per ensenyar-li com va. 
Fa un parell  de baixades i anem a fer una altra via, a la Magdalena Inferior.
Entrem per la via "Amnístia" i quan arribo a la R1, veig que és una mica incómode per ella, així que tiro amunt i em desvio a l'esquerra, on trobo una reunió en una repisa molt còmode. Puja ella i després una altra vegada jo, per la via "Neuromante"...suposo. Una combinació maca, sobretot el primer llarg, amb una roca d'escandol!
Fem cim i cap a casa, que ja he fet prou psico....


Les vies que vam fer a la Gorra Marinera, amb el final comú a la "Per davant"





                            Tres fotos de la "cuñá" a la Magdalena Inferior, al primer llarg, 4+ molt guapo.

dimarts, 30 d’abril del 2013

Rammstein+cervessa+Montserrat= Cangueli Assegurat

Diumenge 14 d'Abril....
Les 9 del vespre....
Palau Sant Jordi....
Fora encara és clar...
I apareix en escena Till Lindemann!!!!!
Dues hores més tard, el meu germà i jo, no som persones....




El dia següent és un puto drama!!!!
Quina ideia tant brillant anar a escalar a Montserrat l'endemà d'un concert!!!!!
Total, les escales van ser una agonía, però res comparat amb la via...
Vam arribar a peu de via de la Free Light del Gorro Frigi desmontats....
Començo a escalar, faig el primer llarg tremolant com una fulla, i quan arribo a la 4ta o 5na  xapa del segon llarg, ja tinc el "coco" a pendre pel sac... i veiem que la via del costat té les assegurances més aprop.....

Jo al L1, molt maco.

Acabant el llarg....uf!

Faig una travessa i em canvio de via...
Tot un recital d'A0's....

Jo al L3, ja tinc ganes d'acabar...Diossssss!!!! Quina ressaca!!!!

Quan arribem a la creu del cim ni m'ho crec, m'he cascat tota la via de primer amb un "resacón del copón" i no m'he mort....

Cim!!!! Cap al bareto cagant osties que ja en tinc prou avui!!

El meu germà i en Marc estan igual o pitjor que jo... Per tant decidim cardar el camp cap al bar!!!!
Per avui n'hi ha prou, només una via però feia temps que no ho passava tant malament....
S'ha de ser molt montserratí per fer la Free Light...  I nosaltres no ho som!!!!!
Però ha valgut la pena: el concert va ser brutal i la via Bella Easo l'he trobat molt maca, i com no, un dia per Montserrat sempre s'ho val!!!!!

Croquis de pre-escolar amb el que vam fer....



dijous, 18 d’abril del 2013

Els intocables de Bellmunt

Ja fa anys que vaig obrir aquesta via a la Paret del Pessó, a Collegats,  però per mandra a publicar-la i que finalment la van incloure a la guia de Collegats, havia passat d'ella bastant...
La vaig obrir tot sol, durant el juliol del 2007. Hi anava a les tardes ja que la paret queda a l'ombra, i primer la vaig rapelar per veure per on anirien els "tiros", a mesura que baixava mirant-m'ho, anava montant les reunions, i després de mica en mica la vaig anar obrint des de sota.
Per estalviar-me l'entrada, vaig netejar un camí per la repisa que ratlla tota la paret, però un cop oberta i equipada, és millor entrar per qualsevol de les vies que arriben a aquesta feixa, la "Kollegats", que està totalment equipada, la "Discovery", que està semi-equipada, i que per tant haurem de portar uns quants ferros, o "El último buril", que està gairebé equipada, però que queda un xic a l'esquerra i haurem de fer una petita travessa caminant pel bosc de la feixa, per tant és possible que tinguem uns metres una mica selvàtics...
La via consta de sis llargs, tots ells d'uns 25 o 30 metres, per tant els podem enllaçar, i les dificultats màximes no passen de 6b/6b+, però el grau obligat serà 5º. Esta molt equipada, per no passar gens de por si volem apurar en lliure, i només ens caldrà unes 15 cintes com a màxim.
El més recomenable, per mi, és entrar per la via "Kollegats", que són dos llargs molt llargs, i a la R2 continuar per la "Discovery", que en un llarg de 3º mooooolt llarg ens durà a peu de via. Per fer aquesta tirada podem llaçar alguna savina, ja que no hi ha gaires assegurances...
La via no mata "morus", però està bé per fer una escalada ràpida per les tardes d'estiu o els matins d'hivern.
Doncs apa, espero que us agradi, ja que la meva intenció quan obro/equipo és que la gent que repeteix les meves vies disfruti sense passar por!
Espero les vostres crítiques...



dijous, 11 d’abril del 2013

Fent barrancs per Guara 1

Ja ha arribat la primavera i s'aproxima la caloreta... per tant, época de compaginar l'escalada i els barrancs!!!!
Aquesta activitat la vam realitzar l'estiu passat, però si us animeu a repetir-la és millor fer-ho per la primavera, ja que trobareu més aigua i més neta.
Vam fer tres barrancs en un dia a la serra de Guara, tots ells amb poc cabal d'aigua, però la poca que hi havia estava neta, més l'estretor dels passadissos i  les  boniques  formacions  de  la  roca conglomerada,  i sobretot la solitud que si respira en aquest paratge tant poc comercial d'aquesta serra, converteixen aquests descensos en més que recomenables.
Una altra dada important, es poden fer els tres descensos amb un sol cotxe, i sense cap gran patejada. Al final vam tardar unes 8 hores, però es pot fer en menys, ja que el primer riu ens va costar molt trobar l'aparcament i l'inici... a més anava amb la dona, que ho va fer molt bé, per cert, peró és una mica més lenta que jo i no vol remenar cordes...i al final tant plegar i desplegar també cansa...




LUMOS
Aparcarem el vehicle en una gran cuneta que hi ha entre el km 20 i 21 de la ctra que va de Colungo a Ainsa. Seguirem una antiga i abandonada pista, ara ja és un camí, direcció Colungo uns pocs metres, després hi ha un petit sender que en baixada ens durà a la gran capçalera del Lumos (evident) i que té 4 entrades, però tan sols, dos són interesants, la 3 i la 4 en el croquis. Nosaltres ens vam decidir per l'afluent d'entrada, el 4, un petit barranc que a mi em va agradar molt, però crec que és millor l'entrada normal, la 3.
Es un barranquet amb una entrada molt oberta, però a mesura que baixem es va encaixonant, i en 7 petits rapels ( el més llarg d'uns 10m) arribem al Lumos, en mig d'un passadís molt estret, dos ressalts petits més i s'obre un gran congost, i sense interès esportiu, però si amb boniques formacions rocoses, arribem a una característica llosa de calcari, on una gran fita ens indica el camí de sortida i que en 45' arribarem al cotxe, remuntant el barranc per la carena, per una suau i agradable pujada.
Un cop al cotxe vam desfer la carretera d'anada 5 km, i vam aparcar just passat el gran pont que creua el barranc del Fornocal.




La jefa destrepant pel Lumos

La mestressa fent "rapel-espeleo"

El final del tram estret...


SARRATANAS
Just on comença el pont, arrenca un camí paral.lel a aquest barranc, i  en vint minuts arribarem al seu inici. Mentre pugem, anirem veient trams del gorg, i la veritat, no promet molt... Res més lluny de la realitat, l'únic defecte que té, és que no és més llarg! I que amb aigua seria brutal de guapo, però ja se sap que en aquests barrancs de conglomerat és practicament impossible trobar-hi aigua fora d'època de pluges.
Un caos, seguit d'uns petits estrets molt divertits, amb 4 ràpels, el més llarg d'ells de 15m, i un caos final ens mena a la grandiosa sortida, on seguirem uns metres el Fornocal, fins passat el pont, on trobarem el camí que em de remuntar, a la nostra dreta. 15' fins el cotxe.
Un cop al cotxe, continuem direcció Colungo fins el següent pont, uns 800m, que creua el barranc del "Palomeras del Fornocal", aparcarem abans de creuar el pont.




Bonic caos al Sarratanas

PALOMERAS DEL FORNOCAL
Un cop em aparcat el vehicle, baixem al llit del riu en un o dos minuts.
Un petit barranc però alhora una obra mestre, és guapíssim!!! Llàstima dels coloms que hi ha, que poden tirar pedres i que a més, és molt probable que trobarem un tram molt brut de merda seva...
Són quatre ràpels, el primer destrepable, de 7m màxim, i amb uns "oscuros" APOSTOFLANTS!
Recomenable al 100%, ideal per rematar un Fornocal, o un Lumos, o un Alpan, o un dia com aquest per fer-ne tres.
Sortim al Fornocal, i  el remontem fins a trobar la sortida anterior, i anem a buscar el cotxe, 25'.

Una bona activitat per realitzar lluny de les aglomeracions típiques de Guara, amb un sol cotxe, poc pateo i  perfectament factibles amb dues cordes de 15m. 




Un altre dels estrets rapels que vam fer