divendres, 22 de novembre del 2013

Em diuen Nacex.....porto paquets!

El dia 10 vam anar a Montserrat amb l'Adei i en Puig. Dit així, sona bé. Però també venien la Tati i la mestressa. Va estar molt bé, però no és el mateix. Fer activitat amb les parentes és un esport d'alt risc!!! I d'alta tensió!!!!
El sector triat va ser La Codolosa, pel que m'han dit personatges montserratins importants, és un pla B, però veient com anaven els trets va ser el pla A.....
La Tati no anava a escalar des d'abans de quedar embarassada, uns dos anys, però a mi plim, jo tenia pensat anar amb la meva nena, que funciona prou bé.
Però quan vam arribar al sector, l'Adei i en Puig s'en van anar a fer la via de "Les cabres", que per cert pinta bé, i em va deixar el tomàquet a mí. Dues noies i sense reverso....
Com que aquell parell tampoc són de fiar, ens vam posar a la via del costat, "Alimera", i així podia controlar els 4 paquets, Dèu n'hi dó quin fregao!!!
La via de "Les cabres" té dos primers llargs que es veuen macos i ben equipats, el tercer, pel que vaig veure, no mata.
La via "Alimera" diuen que està equipada, però ja us dic jo que ho està, però a l'estil clàssic, vaja excursions de xapa a xapa.
A la Tati li va costar molt el 1r llarg, i veient que el segon és més dret, em vaig escaquejar per la via de l'esquerra, que sembla que estigui re-equipada, però només vaig trobar una assegurança. Com que no veia res més, vaig tornar a la via, i quan vaig arribar al desplomet del final, el vaig esquivar per la dreta, on hi ha un espit de 8mm sense xapa però amb cargol, per tant, si repetiu aquesta variant us recomano que porteu una xapa. Al final vaig posar tres cintes al segon llarg, fàcil però.....
La baixada va ser una història, ningú volia rapelar, i per tant vam flanquejar per anar a buscar el camí de baixada, i va resultar que no n'hi ha fins passat "L'esperó de la salut"....m'estalvio els comentaris i els renecs de la Tati....en el fons és una campiona, però la Mireia més, que no va dir ni piu.
Com que era d'hora, les nenes em van fer el favor de marxar,. Sona malament però és així, i vam fer una via més amb l'Adei i en Puig.
La via escollida? La "Indignats", totalment recomenable, molt i molt guapa. Vaig empalmar els dos primers llargs perqué no volia que m'els fotessin aquell parell.
El primer llarg em va agradar molt, però el segon em va encantar, guapíssim.
El tercer....wenu, fer metres, la roca no és dolenta però t'ho has de mirar.
Vam baixar i voliem fer-ne una altra, ja que ens va agradar molt aquesta via, però vam recapacitar i vam decidir que era hora de baixar cap al  poble, que també era diumenge per les noies.
Si algú sap quina via és la de l'esquerra d' "Alimera", li estaria agrait que m'informés. Gràcies.

La tati, de blau, i la Mireia, de vermell, arribant a R1 d' "Alimera"

 Les noies arribant a R2 d' "Alimera" 

La Tati ja arriba!!!!

 Les vies que vam fer, amb les variants que vaig fer. Croquis d'en J.B. i tunejat.

Croquis que no fa justícia a la via, ho sento....


Veo, veo.... Que vés? Una vieta. Y que vieta és?

Jejejeje....
No us diré on és aixó, tot i que molts ho endevinareu ràpidament.
És una via nova, la vam obrir des de sota en dos dies, amb vivac inclós.
Han sortit 8 tirades, que deuen rondar el 6a/b.
Com que tampoc va quedar un viote, em decidit que si el netegem i l'equipem pot guanyar bastant.
De moment em equipat els dos primers llargs, la resta, la primavera que ve....oooooohhhhh.
Reserveu un lloc a l'agenda per l'any vinent!!!!


 Inici del 4t llarg, una placa molt guapa, més fàcil del que sembla.

Acabant la placa del 4t llarg, abans del desplomet....QUE?!?!?!?!

No és tant....collons. petit desplom després de la placa.

Encarant la fissura del final del 4t llarg, el millor de la via.
només vam fer fotos en aquesta tirada...ho sento.....

Bon dia dropu!!!!!! Espavila que encara no em acabat!!!!!

Mr. Amadablam em treu a passejar

Ja fa dies, més aviat mesos, l'Esteve de Vic, un guia de muntanya i de barrancs de la plana, es va deixar enganyar per anar a Montserrat.....jejeje ho he tornat a aconseguir!!!! Cap a Montse!!!!!
Aquesta vegada vam triar una combinació de vies que vaig veure en alguns blogs: pujar el Montgrós després d'haver ascendit La Cajoleta,, amb tan sols 10 min. de canvi de paret.
Una combinació guapa, llàstima del dia que vam tenir.....vent i fred....com sempre! Hay que joderse! Mecagonlalechequemamé!!!!!!
Wenu, total, vam pujar al cim de la Cajoleta per la via "Esquivabolas". Personalment no em va agradar molt, el 1r llarg no té res, el 2n està bé i el 3r, no sé si era pel fred o per qué soc un matat (jo crec que és la segona causa....) no el vaig disfrutar gens. Comença amb una travessa maca, però després tira recte i no li vaig trobar...no vaig fer cap A0 però no va ser per ganes!!!
Vam caminar 10 min. fins a peu de via de "Tot el que vola a la cassola", però feia mooooooolt vent i vam desistir.
Quan estavem a punt d'anar al bar a fer un bon grapat de mitjanes, ens vam decidir a intentar la "Juan Bala", si acabavem bé, i sinó......també.
Aquesta via em va agradar bastant més que la primera, però no anava gens fi, vaig tardar mitja vida a fer el segon llarg, que el pinten de 5º, però "no
te caigas".....la xapa no està lluny si tens els ous pelats d'arrosegar-los per aquest massis, però per mi sí.


Finalment vam arribar al cim del Montgrós, que no l'havia fet mai escalant, i cap avall, que queda un bon tros fins al bareto

  
Croquis casolà de l'aproximació i del descens

Croquis de "Esquivabolas" i canvi fins al Montgrós

Croquis de "Juan Bala"
El segon llarg de "Esquivabolas"

Inici del 3r llarg de "Esquivabolas", travessa maca, però després....


Arribant a R1 de "Juan Bala", molt maco....jo també...jeje


El 2n llarg, molt guapo però vaig passar una mica de guinye.

Arribant a R3, ja ensumem el cim!!!!!


dimarts, 12 de novembre del 2013

La tortuga

L'última setmana de Setembre vam anar a fer una feina a Atocha, a Madrid. Com que feia molta calor, vam treballar per les nits, per tant, les tardes les teniem lliures....jejeje.
Així, la tarda del dijous, la darrera que teniem lliure, ens vam acostar a La Pedriza, a veure si podíem escalar una mica, tot hi que no teniem ni ideia d'on voliem anar.
Caminant sense rumb fixe vam veure una cordada a La Tortuga....un cop d'ull a internet amb el mòbil i cap allà!!!!
La via que vam fer he descobert que és la "ASA", molt fàcil, 4+ màxim en el primer llarg, adherència pura, glups.....però com que està ben equipada amb químics no fa gaire yuyu.
El segon llarg hi trobem algunes assegurances però el tram més difícil, 4º, està desprotegit i amb una repisa a sota, però es pot posar un friend petit, tot i què jo no vaig posar res, són uns moviments i llavors es torna molt fàcil. La R la vam fer llaçants uns blocs.
La tercera és gairebé caminar i per tant no vam trobar ni buscar res.
Una via maca, en un lloc curiós i amb un company de cordada d'alló més friki.
També haig de donar gràcies a la jefa que ens hi va dur amb el cotxe sense cobrar-nos la chofa....i ens va esperar pacientment per tornar-nos.....a la feina!



Curiós refugi que vam trobar durant l'aproximació



En Grau arribant a R2

Qui serà el més ràpid a disparar, foraster?


Croquis de la via que vam fer.

dijous, 7 de novembre del 2013

Vacances d'estiu al Balinyó

Tot hi que aquest estiu ha set força calurós, i que aquestes parets són cara sud, ens hi vam enfilar, i en contra del que molts penseu, s'hi pot escalar bé en ple mes d'agost. Aixó si, em de portar més aigua del normal, matinar i anar a la ideia, així quan el sol està més alt ja estarem molt amunt i l'aire ens refrescarà.
Doncs el que us deia, vam fer 3 vies: "Per Tutatis", "Rodamons del bosc" i "La Regular".
Anem per feina, us les explico molt abreujades per no fer-me pesat, vale.




"Per Tutatis"
Via molt guapa, equipada, però amb algun aleje estratosfèric, nosaltres duiem 3 friends i 3 pitons, i al 6a del L6 sino clavo encara seria allà, segur que no hi ha per tant però no soc molt valent....
Els millors llargs per mi són:
-El 2n, 5+ amb una petita travessa molt maca.
-El 5é, un placote de 5+ mega-xulo.
-El 9é, slab seguit d'un diedre de 6a, molt, molt, molt guapo.
Via recomenable.



"Rodamons del bosc"
Via molt maca, un pèl curta, però aixó ens va permetre no matinar tant. Està semi-equipada, però es poden posar trastos a discreció..
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 2n, un diedre a l'inici i una placa fissurada ens faran xalar, 5+.
-El 4t, flanqueig de 5º que ens farà rumiar, molt maco.
-El 5è, diedre i placa d'adherència de 5+, llarg clau, haurem de tragar una mica de saliva però es fa bé.
Via ideal si arribem tard o em de marxar d'hora, és guapa i es fa ràpid.

 Jo iniciant el segon llarg.

En Patu al llarg clau de la via, el 5é, un 5+ molt guapo.


"La Regular"
Via disfrutona, plaisir a tope! Super-equipada, i a més hi trobarem el 4º més guapo de Catalunya, o si més no, està entre els 5 primers!
Els llargs que més m'han agradat han set:
-El 7é i el 8é, els dos ascendeixen la característica planxa d'aquesta paret, MOLT guapos, el primer diuen que és 5+, crec que és menys, i el seguent, és 6a, un mur vertical i mantingut.
-El 12é, un 4º d'adherència, sembla que es pugui pujar corrents però més val no intentar-ho, guapíssim!!!
Via ideal per portar un novell, molt recomenable.



                                             La característica planxa del Tossal des de R5

                                                             El L7, guapo perqué si!!!!!!

                                                   En Patu començant L8, 6a molt xulu.

                                                Acabant el llarg, mantingut però agradable.


dijous, 17 d’octubre del 2013

Stromberg i 98 octanos

"Stromberg" i "98 octanos" : clàssiques i guapes
Que dir que sigui nou de la "Stromberg" al Gorro Frigi?
Res.... A part de que penso que és la via més guapa d'aquest cim de Montserrat.
En el primer llarg, hi ha una petita excursió de xapa a xapa, a mitja tirada, però és mirar-s'ho bé i no hi ha res més "lleig" fins a l'últim llarg, on trobem un petit desplom amb roca dubtosa, però el pas de les cordades l'han netejat i es fa molt bé....pasa que els meus braços ja no són el que eren i a la mínima que l'assumpte desploma em faig kk.....
Resumint, és PUTU ART!!!!!
Vaig xalar més que un tonto amb una gorra de quadres!!!!
Animats vam anar a fer la "98 octanos", clàssica és poc.
Però no em va agradar tant...... Segurament degut a tants i tants anys mirant-m'ho i quan m'hi vaig posar  esperava més.
No vull dir que sigui lletja, però m'imaginava una altra cosa, tot hi així és molt guapa, sobretot l'ùltim llarg: ACOLLONANT!!!!!!
Si no heu fet la "Stromberg", no sé que espereu......

En Patu arribant a R2, una bona metrada si enllaçem els dos primers llargs


Croquis manllevat d'en J. Prunera i tunejat.




Una tarda a la Codolosa

Dimecres 9 d'Octubre
17:05 Mercadona d'Abrera, pleguem les eines i cardem el camp del curro.
17:25 Aparcament a Collbató, cap al tajo.
18:00 Al final ens decidim per la via "Del pi".
19:30 Arribem dalt de tot de La Codolosa després d'haver fet la via "Del pi" i enllaçar amb la via "De la rampa".
19:40 No veiem un pijo i anem mig perduts caminant per repises.
19:42 Trobem el camí.....Dos tontos muuuuuuuuuuyyyyyyyy tontos.
20:00 Arribem al cotxe.
C-55
C-25
C-17
21:30 Ripoll
22:30 Dutxa, sopar i a cau.....
05:30 Sona el putu despertador........tornem cap a Abrera.....jodeeeeeeeeeer
Resumint:
Sector guapo per pasar una tarda o un matí amb unes vistes molt guapes. El sector no promet a mesura que t'hi acostes, però un cop hi ets, està guapo. Vies llarguetes per treure el mono i roca bonissima, i assegurances allunyades en algun punt però els croquis ja diuen que s'han de portar alguns ferros, nosaltres no duiem res i aquesta via la vam fer bé, i aixó que jo soc un caquitas.
S'hi haurà de tornar sense presses.


Jo arribant a la nostra R2 de la via del "Pi", molt bona via.

Jo començant el nostre 3r llarg, 5+.

Croquis robat del blog d'en J. Baraldés, i modificat amb el que vam fer.

diumenge, 22 de setembre del 2013

Dues primeres a la Dent d'en Rossell

Que tal mainada? Quants dies, no? Es que he trobat feina, mogollon d'hores i curro, i si aixó li sumem la parenta, fer de chacha al pis i l'antipatía que em provoquen els ordinadors, per tant tenia poques ganes i temps d'escriure.
Va, som-hi, avui una de la comarca, més concretament a la Dent d'en Rossell.
Aquesta paret no és res de l'altre mon, però ens permet passar un bon dia d'escalada, i a més, ha començat a ser força popular des de la publicació de la guia d'escalada del Ripollès i l'obertura de la via "El somni d'en Rossell", que tot hi que és força nova, es repeteix molt, i també des de que no passa el cremallera per sota, i l'antiga via és ara un comode camí o peu de via per algun itinerari.
Doncs resumint, hem obert dues vies més, des de sota, i posteriorment les hem equipat per poder repetirles amb 15 cintes.
La primera és "La història inacabable", que com el nom indica s'ens va allargar força.... Però al final es va acabar i va quedar una via de 230m, amb un grau de 6b+ però 5º/5+ obligat. Està orientada al NE, per tant li toca poc el sol, i reté l'humitat uns quants dies si plou. Ideal pels calurosos dies d'estiu.
Per arribar-hi em de passar el tunel del Fenach, i pujar per uns graons que veurem a la nostra dreta, el mateix accés que la "SAM-UEV", en lloc de pujar per la feixa, anirem cap a la dreta, com si anessim a la "Ribetans", per sobre la xarxa de protecció, i anirem a cerca l'anclatge de la xarxa fent una grimpadeta, direcció a un evident diedre amb xapes, evident.


En Patu recuperant el llarg.

L'Aleix obrint a la part de dalt de la "Història inacabable"

L'Aleix durant l'obertura de la "Història inacabable"

La segona és la "Kuru", en record d'un company que ens ha deixat.... Aquesta via està entre la "Rapa-nui" i la "Laia", super evident, parabolts visibles.
Aqui vam tenir uns quants dubtes, ja que al no saber per on anava la "Rapa-nui", hi ha algun tram que van molt juntes, es creuen o són comunes. A partir de L3 es separen molt, però es tornen a trobar a l'inici del L6 i no es tornen a trobar més. Per tant hem posat alguna xapa en els trams que són comuns, però creiem que són pocs metres en tanta paret, i que no s'altera molt l'ètica de la "Rapa-nui", ja que trams comuns només hi ha al final del L2, l'inici del L3 i del L6. abans de petar res, ens ho dieu i desmuntem aquests trams. Al final però queda una via de 330m, amb un grau obligat de 5ºº/5+ i 6c en lliure, i un pas al L4 que no ens ha sortit, però es fa bé amb un A0. També preparada per fer amb 15 cintes, i camara de fotos, ja que la travessa del L6 és espectacular.
Bé, esperem els vostres comentaris, i recordeu que són vies noves, i que cal parar atenció a les pedres, i que trobarem algun tram amb força molsa, i que el grau és una cosa molt relativa.....

Jo al L5 durant la primera repetició de la "Kuru".

Jo a la travessa del L6, prohibit no disfrutar!!!!


Dues fotos meves obrint el L10. Un bon 6a+.

En Patu recuperant el L10 durant la 1a ascenció
En Patu obrint el 8è llarg amb peus de plom, la roca no és del tot bona.

En Patu preparant-se per recuperar el 6è llarg

Equipant el L5, un diedre profanat amb parabolts de 10mm.....


Aquí teniu les ressenyes de les dues primeres de vies de la colla a la Dent de'n Rossell.
Esperem que us agradin 





1 creu roja
2 nanuuuuuu
3 rapa-nui
4 kuru
5 laia
6 feixa i sam-uev
7 entrada directa a la sam-uev