Frarets 1

Tranquils, no us heu equivocat! 

No heu entrat a cap blog d'ornitologia ni del National! 

Fraret.

El que passa és que hem fet unes quantes agulles a Frares encantats, a Montserrat, però per la vessant Sud. Hi havia fet algunes cosetes, ja fa temps, però degut a la llunyania cap company em volia acompanyar. El lloc el trobo molt i molt guapo, i tot i que hi ha moltes vietes, vies i viotes amb majúscules, no té el mateix carisme de Frares Nord, sense intenció de menysprear!

Buenu, a lo que anàvem... El fraret atlàntic és un pardal marí de la família dels àlcids que viu a l'Atlàntic septentrional AI!!!!! QUE DIC JO!!!!! 

Doncs després d'aquesta intro un pèl surrealista, resulta que l'altre dia en Pepins tenia tiquet i com no, vàrem tirar cap a Ca la Montse. El tiu és molt fanàtic de Montserrat,  però li corre massa sang convergent per les venes, i no li estava bé cap via de les que li deia. 

- Que hi ha molt poques xapes.

- Que és molt difícil.

- Que és molt fàcil.

- Que si la abuela fuma.

Al final vam aparcar el Panda 4x4 Tdi 3800cc Off road intercooler a Can Maçana sense un objectiu concret... Així que li vaig ordenar que em seguís, i sorprenent va creure i no va rondinar.

Després de gairebé dues caminant a pas de turista, i fent una parada a fer un cigarru, arribem a la via "W. Amadeus Mozart", a la cara W de l'agulla Salvat-Papasseit.

Per arribar-hi, nosaltres varem sortir de Can Maçana cap el refugi d’Agulles, i després seguim fins el coll de Porc. Abans d’arribar-hi, un cop passat el coll amb l’Agulla Gran del pas del Princep, agafem una canal què puja per la vessant sud-oest de l’agulla d’en Salvat Papasseit. Pugem fins a una clariana, una placa ajaguda (parabolt) i un arbre al peu d’un gran díedre marquen el peu de via. El retorn el vàrem fer pel Coll de Porc, quedant una rutilla circular molt xula.

Un cop a peu de via descansem una estoneta, i com que jo estic molt motivat i ell no gaire, començo jo. Aprofito l'arbre que hi ha a sota del diedre i amb cura vaig pujant, no és difícil però fa temps que no toco ni roca ni conglo i a més, hi ha algun tram que sona que trona. Hi ha un alejillu que jo el vaig solucionar amb el tòtem blau, però és totalment prescindible. 

Jo al 1r llarg.

El segon llarg és molt fàcil però en Pepins no va trobar la primera assegurança i se li va fer molt costa amunt anar a caçar la 2a. Però tot i així en un tres i no res ja estàvem junts altre cop a la següent reunió.

Dues fotos on surto jo fent el 2n llarg.

Dues instantànies d'en Pepins fent el 2n llarg.

El tercer llarg és... curiós com a mínim. Després de pujar uns metres començo el flanqueig descendent d'esquerres. Si si. Descendent. Anem flanquejant en lleugera baixada i amb pasos molt finets, masses per tants kilos de cul i tant poca goma als gats. Tirada molt guapa i fotogènica.

Seqüència d'en Pepins al L3.

L'últim llarg el fa en Pepitu i segons el crokis l'inici és 5°/Ae. Però el tiu a la que va veure les xapes tant a prop es va motivar i ho va fer en lliure! Com és de suposar, a mi no em va sortir ni de conya! No ho vaig ni ensumar, però tot hi així vaig trobar que la tirada és molt bona.

En Pepins encadenant el 4t llarg. 

Jo arribant al cim.

Un cop al cim, contemplem el paissatge una bona estona i recollim. Discutim si pujar al Bacallà o no, però la mandra i la gana ens venç i tirem avall.

Podriem haver fet més, cert, però també podíem haver fet menys o pitjor. Així que sense cap mena de remordiment comencem la tornada per sota de Frares Nord, que en Pepins no ho havia vist mai. Només per veure el careto que feia veient aquelles parets ja valia la pena la sortida.

Brutal!!!!!!!!!

Croki-paint fet a mà perquè no tenia cap foto decent.

Els cosmonautes

Finalment, després de dos estius seguits donant pel cul per anar a fer aquesta via, he aconseguit que algú m'hi acompanyés. "Ascension vers une étoile" no és un viote, però pel que havia anat llegint i escoltant pensava que seria una jornada bestial. Buenu... el pateo per les pistes d'esquí és força monòton, després el tram de bosc està guapo i el tram de tartera, pues mitja paciència. La via és molt maca, però pensava que ho seria més, el grau estava convençut que estaria collat, doncs també vaig errar, la roca pensava que seria excel·lent, i tot i que és molt bona, hi ha algun microones a punt de fer un doble carpat, Però bé, en definitiva una bona jornada de pateo i escalada. Via totalment recomenable fer-la un cop a la vida, més no crec.

Per arribar a peu de via nosaltres vàrem  deixar el cotxe al pàrquing d'Eina. Al fons surt una pista que hem seguit fins arribar al Pla du Cambre d'Aze, després hem pujat per la pista "Petite fontaine" fins al final, on surt un camí que aproximadament a uns 100 metres s'estreny, sembla que comença a pujar, doncs hem de deixar-lo per anar a la dreta, trobarem un camí que va guanyant alçada pel mig del bosc, en alguns llocs es perd, però si esteu atents el tornareu a trobar. Arriba un moment que ja comença a la tartera, trobareu que hi ha fites a l'esquerra i a la dreta. Teniu que seguir per la dreta. El camí va cercant la part més factible de la tartera fins el peu de via.  Cal comptar 1,30 des del pàrquing. 

Un cop a peu de via em lligo les cordes i em calço. En Fonts li sembla perfecte, però en Pepins rondina una mica. Tiro amunt fins a R1. Arribada a reunió molt guapa i fotogènica. Roca i equipament excel·lent. 

Jo iniciant la via.

Els petates arribant a R1.

El segon llarg també el faig jo. Per qué? Pues por que yo lo valgo, y punto pelota. Llarg amb un inici molt guapo però amb uns pasos lletjos arribant a la R2 que es fa en un pi molt gros, gairebé tant gran com el meu culaco.

El tercer llarg el també tiro jo de primer  ja que estic força animat perquè no he patit gens als altres dos. La primera assegurança està bastant enlaire i poso el tòtem blau que després trec. Una mica més amunt hi ha un pas rabiós on torno a posar el tòtem. Després es relaxa, i girem l'esperó de la dreta per anar a buscar una placa (tram molt guapo), per tornar a entrar al diedre ple de blocs que ens estan esperant ansiosos per simular al comandant T. J. King Kong a "El teléfono rojo".

En T. J. King Kong.

Jo a l'inici del L3.

En Pepins al L3.

En Pepins i jo al fons.

En Fonts a la placa del L3.

En Fonts arribant a R3.

L'últim llarg és força xorra i és ben bé per fer el cim de l'agulla. Nosaltres vàrem pujar tots tres al cim, però és molt millor montar el top-rope i baixar a R3 perquè és molt incòmode. 

En Pepins i jo a R4.

En Fonts i jo a R4.

Per baixar ho vàrem fer en tres ràpels: de R4 a R3, de R3 a R2. I des de R2 a terra.  Però si munteu el top, us estalviareu temps, feina i mal d'esquena.

Últim ràpel.

Tornant.

Pues ja està tot dit canalla. Potser recordar que tot i que la via està equipada no és ni per principants, o això crec jo, ni de plaisir, ja que està hi ha algun tram que si caus et pots cardar un bon lletot.

Croki-paint.

Tossuts

Fa un parell o tres de setmanes, en Quim i en Josep, els arxiconeguts Litri i Fonts, van acabar d'equipar una via a Cal Barricó que fa uns 20 anys que van començar juntament amb en Fidel. Com podeu suposar, no els caracteritza la velocitat però si la tossuderia, ja que cada vegada que hi anaven, havien de tornar a netejar el que havien fet l'any anterior.

La via en qüestió es diu "Tossuts", i la varen obrir des de sota en Quim i en Fidel, però per problemes de família la varen acabar en Quim i en Fonts, quedant una línia molt maca de tres tiradetes totalment equipada i amb un grau molt amable, màxim 5+, i amb ombra fins a les 14:00h, ideal per una matinal a l'estiu.

Per arribar-hi em d'aparcar el cotxe a l'antic pont de la N-260, al punt quilomètric 126, al costat del sector d'escalada esportiva de Les coves de Ribes. Creuarem una cadena i després una antiga cantera abandonada. Seguirem la pista en forta pujada, i deixant enrera una segona cadena, arribarem als prats de Cal Barricó. Anirem en direcció les parets seguint unes marques vermelles que em d'abandonar al primer trencant. Nosaltres sempre amunt! Creuarem un torrent sec i en pocs minuts arribarem a les parets. Hi ha algun nom a peu de via que servirà per orientar-nos. La via "Tossuts" està a l'esquerra de les vies "Ossel" i "Diedre". Uns tres quarts d'hora des del cotxe.

Per arribar a peu de via em de pujar una corda fixe que ens deixarà en una còmode repisa on ja veurem les assegurances. El primer llarg comença per un diedret on em de prestar atenció a la roca per després creuar una placa per caçar un desplom molt més fàcil del que sembla, a sobre del qual trobarem la R1, 25 metres de 5é amb un passet de 5+.

En Quim començant la via.

En Quim a la meitat del L1.

 

En el segon llarg trobarem un passet de flanqueig per entrar al diedre de gairebé 60 metres de llarg que ens acompanyarà fins al final de la via. Un cop a dins del diedre utilitzarem diverses tècniques segons ens convingui, diedre, bavaresa, placa, layback...

Jo com que estic molt mataillo utilitzava molt l'esquena i el cul, en plan layback o bavaresa, en canvi, el Litri anava molt en placa i diedre. Tot i així no pasa del 5+. El pas està una altra vegada abans de la reunió, sobretot si sou baixets com jo... Uns 25 metres. Trobarem una reunió intermitja que no cal fer.

Un book del Litri al L2.

El tercer llarg continuem pel diedre. Jo crec que aquest llarg no té cap pas tant difícil com el del segon, però és més mantingut.  Arribant a la R3 em de vigilar, ja que hi ha algun roc dubtós. Un cop arribem a la reunió, lo millor que podem fer és montar el top-rope i que ens baixin a la R2 i assegurar al company des d'aquí, ja que l'altre és molt incòmode, i com que em de baixar rapelant per la via ja tindrem una mica de feina feta.

L3: Abans i després. 

El descens el realitzarem per la mateixa via. Si heu fet un top-rope al L3 només us queden dos ràpels fins a terra. I si no l'heu fet haureu de fer-ne tres. Per fer la via aneu sobrats amb 15 cintes i una corda de 60 metres. Si aneu amb una corda de 60 sobretot feu memòria de si li vau tallar alguna punta, ja que arriba molt justa! Quan la vaig repetir amb en Quim duiem això i el semàfor d'aliens, però no el vaig fer servir. 

Apa, a disfrutar-la! I recordeu que esteu en una propietat privada i que em de ser respectuosos amb el bestiar i els vailets, que sinó en Joan ens cardarà la pell ja que el tiu és una mica ranci.

Aaaaah.... Voleu el croki-paint? Buenu, va, aquí el teniu!

Croki-paint que ja fa dies que circula.

Cresta de La Clusa

 Ja fa unes quantes setmanes, quan es va acabar la gimcama de les fases, vam anar a fer esportiva a un sector que hi ha a Sant Romà de La Clusa, però com sempre, la vàrem liar una mica... Arribem a l'escola i resulta que no em agafat el llibre de ressenyes de Berguedà Vertical. Comencem a mirar per interlens per a veure si trobem alguns crokis per passar el dia, i buscant, buscant, vàrem trobar informació d'aquesta cresta. Al principi vam pensar que era una mica cutre i tampoc ho acabàvem de veure clar. Gent que feia un tram, d'altres que en feien un altre, una mica liós tot plegat, però un cop estava a casa em vaig entretenir a mirar-m'ho bé i li vaig comentar a en Fonts. Total la setmana següent ja hi anàvem a treure el nas.

Vistes de la cresta des del mirador.

Duiem l'ideia de fer tota la cresta en un dia, però a l'hora de la veritat, és més entrentinguda del que ens pensàvem, i vàrem fer la meitat més o menys. En realitat no és una cresta, és una successió de 5 crestetes, que podem fer seguides o a trams, ja que cada tram o sector té un accés i un retorn.

Ara em podria enrotllar explicant l'accés i l'aproximació, però segurament tothom hi sabrà anar amb l'ajuda d'aquests Croki-Maps, el Google Maps o un puto mapa de la zona, així que no us explico res perquè no tinc ganes d'escriure ni vosaltres de llegir.

Croki-Maps 

Croki-Maps 

Un cop arribem a l'aparcament, on hi ha una petita zona de lleure amb barbacoes, ja veurem la cresta en qüestió. Des d'aquí també veureu que no és una cresta en sí ben bé, com les que estem acostumats a veure o a fer pel Pirineu, sinó una successió de cinc cretetes que emergeixen del bosc. Pel meu gust, si només voleu fer algun tram, els millors sectors són l'1 i el 2 seguits, i el 5. Els trams 3 i 4 no els vaig trobar tant xulos. Sí ho fem tot en un dia, acaba sent una activitat de 7 o 8 hores. Nosaltres vàrem utilitzar una corda de 60 metres, unes 12 cintes, bagues per ensabinar i 4 o 5 xapes de 10mm amb famella perquè hi ha algun imbècil que les ha mangat. Només en duia dues i no les vaig poder deixar per si em feien falta més endavant, però sí algú va a repertir-ho, no està de més portar les xapes i una clau de 17 per deixar-les collades.

Vista dels 5 sectors.

Nosaltres el 1r dia vàrem fer els tres primers sectors. Teníem temps de fer-los tots però hauríem arribat al cotxe força tard, i el company a d'estar a casa a les 8 del vespre csda dia per motius familiars. Així que vàrem decidir fer els altres sectors un altre dia.

Aquest primer jornal és el més divertit, ja que fem el cim d'unes quantes agulles, uns quants ràpels, algun de força aeri, un ràpel guiat molt guapo, un tram de graons molt vertical en plan ferrata però sense cable, on ens haurem d'assegurar com sí escalessim i unes miques de grimpadetes. Tot molt ben assegurat, només em d'estar atents a la qualitat de la roca, ja que no és molt bona, però no arriba a ser dolenta, ja que els equipadors han fet una bona sanejada.

Croki-paint del 1r sector.

Croki-paint del 2n sector.

Croki-paint del 3r sector.

Després d'uns dies hi vàrem tornar per acabar la feina, ja que ens va quedar pendent els dos darrers trams, el 4t i el 5é. L'inici del 4t tram potser és el més difícil de tots, ja que té una entrada que diria que està sempre enfangada. Seria l'únic lloc on us recomenaria posar-vos els peus de gat. La resta és anar fent fins a l'inici de l'últim sector, on trobem un muru molt vertical equipat amb molts graons, com una via ferrata, però tampoc té cable, com en el 2n sector, i ens em d'anar assegurant com si estiguéssim escalant. Més amunt trobem un diedret que ens fa escalar una mica, però és més fàcil del que sembla.

Croki-paint del 4t sector.

Croki-paint del 5é sector. 

Un cop acabem la cresta trobarem un corriol que ens porta a la  pista que tenim a la nostra esquerra, passant per un sector d'esportiva, Can Fàcil, on podem acabar de rematar el dia, ja que hi ha un bon grapat de vies entre el 4rt grau i el 5é. Mitja horeta de baixada tranquil·la fins el cotxe.

Al final va acabar sent dos dies d'activitat agradable que no m'esperava, ja que això de les crestes no m'ha motivat mai. Sortida recomenable en un lloc molt guapo i que ja comença a ser concurregut, o sigui que més val que espavileu sí voleu estar tranquils. 

Rapelant de la 2a agulla.

Xemeneia de 4° a la 3a agulla.

Rapelant la 2a agulla per anar a caçar la xemeneia.

Ràpel aeri al final del 1r sector.

Ràpel guiat per arribar al 2n sector.

Tram de graons a l'inici del 2n sector.

Cresta final del 3r sector.

Collet molt guapo entre el 3r i el 4rt sector.

Hi ha molt gilipollas sueltu...

Arribant a la R2 del 4rt sector.

Desgrimpant per anar a R5.

Jo a la R5 del 4rt sector.

Jo al 1r llarg de l'últim sector.

El diedret del L3.