Johnny's bridge 2021 (2)

 L'endemà ens vàrem posar en marxa ben d'hora ja que volíem fer alguna via a l'Agulla de Bachimaña i teníem 2 hores d'aproximació i havíem d'estar al càmping a mitja tarda per rebre a la Mireia i en Fonts, que venien a pasar el finde amb nosaltres.

 Així que a trenc d'alba ja estàvem dins del cotxe en direcció Panticosa. Fem un mos al regugi i cap amunt! Déu n'hi do quin pateo! Després de dues hores arribem al peu de l'agulla i ja hi ha una cordada al "Espolon Edu", que és la via que volia fer el Litri, però jo preferia la via "De los guardas", així que acabo guanyant jo i fem aquesta última per allò de portar algú davant i que et vagi decorant el cascu amb xinilles.

Salt del pi, encara queda molt...

Paret de la Cascada a l'ombra.

Ja entra el Sol...uf

A ple Sol ja!

Ja arribem!!!

 La  via la vaig trobar molt guapa, sobretot els dos últims llargs, apoteòsics! Roca excel·lent excepte el 4t llarg on em d'estar atents a algun bloc que pot tenir aspiracions a sniper! L'equipament el vaig trobar correcte. Les xapes estan suficientment separades per passar un xic de por però sense arribar a pànic. També recordau-vos que són parabolillos de 8mm. amb xapes molt petites, on algun mosquetó una mica totxo no entra, per tant porteu cintes amb moscates lleugers i/o petits.

Quina puta calda!

L1.

Recuperant el L3.

El Litri xanant al L5!

L'aproximació és molt fàcil i llarga, però val la pena. Deixem el cotxe a l’aparcament dels Baños de Panticosa, ara a l'estiu ja es pot considerar gairebé un càmping per furgos i autocaravanes, i seguim el G.R. en direcció als Ibones de Bachimaña, seguint el riu Caldarés fins gairebé al regugi. Abans de creuar el pont, girarem a l'esquerra i primer per camí, i després per rampes d'herba i tarteres, arribarem a peu de via, evident. Nosaltres no ens vàrem perdre, o sigui que no teniu excusa!

Croki-maps de l'aproximació a l'Agulla. 

El descens tampoc té problemes. Anem seguint la cresta en direcció Oest fins a una bretxa on ja es veu el camí ben fitat i marcat que descendeix per la vessant Nord per lleixes i desgrimpades molt fàcils i petites fins a la tartera immensa de peu de paret. Un cop a sota rodegem el cim i tirem avall, o sí heu deixat alguna cosa a peu de via com nosaltres, només us queda flanquejar uns minuts entre pedruscus.

Vistes des del cim.

El Litre crestejant i vestit per l'ocasió.

Anant a buscar la mocha
que tenim a peu de via.

I arribats a aquest punt, que trobeu a faltar? Pues el Croki-paint!!!!

Croki-paint ultra pixelat però s'entén.

P.D.: Vàrem arribar sobrats d'horari al càmping per rebre a aquell parell. Gairebé vam ocupar l'aparcament amb els nostres cotxes!

Jo diria que el Pandilla cabria dins la furgo!