dilluns, 9 de gener del 2023

En Follet em porta d'excursió 2

 Ja fa uns dies en Follet tenia mega tiquet i tenia el dipòsit de la fragoneta a tope, així que em proposa d'anar cap a Lleida. En un primer moment em va venir al cap Sant Honorat o Sant Llorenç de Montgai, però no li agrada ni el conglomerat ni les vies curtetes. Parlant surt pel mig Ager, i la via "Dos tontos muy tontos".

 Dit i fet, sortim de Ripoll i parem a esmorzar a Bellcaire d'Urgell enmig de la boira. Quan sortim continua emboirat però som optimistes, ja que les parets estan força enlaire i estarem per sobre. 

 Fem la pista i continuem enmig d'aquest núvol fred i humit. Fem l'aproximació i quan arribem a les parets no sabem ubicar-nos. No veiem un torrijo. Anem cap a la dreta i cap a l'esquerra amb l'esperança de trobar la via, ja que té el nom gravat a l'inici. Però després de divagar gairebé dues hores sense cap novetat decidim tirar avall i salvar el dia fent esportiva al Barranc de Grillons.

 Mentre desfem la pista, vaig mirant altres opcions per la xarxa ja que no em motiva molt anar a aquesta escola. Finalment trobo un sector força aprop i recentment estrenat. És la Torre de Guaita, a Corçà. Després d'equivocar-nos un parell de cops més, arribem a lloc.

Croki-paint casolà.

Croki-maps casolà també.

Croki-paint-maps amb tota la info.

 El fred és intens tot hi que ja és migdia, i tenim la motivació pel terra i l'estómac comença a rondinar. Finalment en Follet li ve un moment d'inspiració i tira amunt per la via "Cresta del chipiron", la número 4, de 5+ i 110mts. Amb uns 5 o 6 friends variats anem sobrats.

Totes les vies estan enumerades.
Nosaltres vàrem fer la 4.

 El primer llarg és bastant cutre, i un pèl expo. Hi ha un tramet amb roca delicada i el parabolt, l'únic de la tirada, és després del pas, més val no caure. El següent és el més difícil, i com que en Follet està que se sale, i jo estic tremolant com una fulla per culpa del fred, el torna a encapçalar ell. Una arrencada molt difícil dóna pas a una placa fissurada amb alguna pedra saltarina per arribar a R2 a cavall.

En Follet en un acte de valentia es llença amunt.

Jo arribant a R1.


Tram de cresta abans de R2.

 El tercer llarg es veu fàcil i el Sol sembla que treu una mica el nas, així que m'animo i tiro jo. Només un paset d'adherència a l'inici, la resta Hollywood, igual que la següent tirada. 

 Fem cim i anem a buscar els ràpels, perfectament equipats i amb els roçaments protegits amb invents del Joaquin i cia. Arribem a terra i ni ens plategem fer una altra via. Es comença a fer tard i carda un fred que pela.

En Follet iniciant el L2.

L'única foto que tenim de la part
superior de la via.

Antigues trampes per ocells????